1, 2. En quines circumstàncies va dir Jesús les seues últimes paraules com a humà?

ÉS EL 14 de nissan de l’any 33, després d’acusar falsament a Jesús i declarar-lo culpable d’un delicte que no havia comés, es burlen d’ell, el torturen cruelment i, finalment, el claven en un pal de turment. Els claus li travessen les mans i els peus. Cada volta que respira, cada volta que parla, sent un intens dolor. Però ha de parlar, té coses importants a dir.

² Analitzem les paraules que Jesús va dir mentres agonitzava en el pal de turment i les lliçons que podem extraure d’elles. D’esta manera, estarem obeint a Jehovà quan va dir: «Escolteu-lo» (Mt 17:5).

3. En qui estava pensant Jesús probablement quan va dir «Pare, perdona’ls»?

³ El que Jesús va dir. Mentres estava clavat en el pal de turment, Jesús va orar: «Pare, perdona’ls». A qui es referia? Les paraules que diu a continuació ens donen una pista: «No saben el que fan» (Lc 23:33, 34). Jesús probablement estava referint-se als soldats romans que havien travessat amb claus les seues mans i els seus peus, i que no sabien qui era en realitat. O també podia estar pensant en alguns d’entre la multitud que havien demanat la seua execució però que, més tard, exercirien fe en ell (Fets 2:36-38). Jesús no va permetre que les injustícies que havia patit el convertiren en una persona amargada i ressentida (1Pe 2:23). En lloc d’això, li va demanar a Jehovà que perdonara aquells que l’anaven a executar.

4. Què podem aprendre de la disposició de Jesús a perdonar els seus opositors?

 ⁴ El que aprenem. Igual que Jesús, hem d’estar dispostos a perdonar els altres (Col 3:13). Alguns, inclús familiars, podrien oposar-se’ns perquè no comprenen les nostres creences ni estil de vida. Potser diuen mentires sobre nosaltres, ens ridiculitzen davant d’altres, destruïxen les nostres publicacions o, fins i tot, ens amenacen de maltractar-nos físicament. En comptes de guardar-los ressentiment, podem demanar-li a Jehovà que els òbriga els ulls i algun dia accepten la veritat (Mt 5:44, 45). A voltes, ens podria costar perdonar, en especial si ens han tractat molt malament. Però, si permetem que l’amargura i el ressentiment arrelen en el nostre cor, estarem perjudicant-nos a nosaltres mateixos. Una germana va dir: «Pense que ser perdonadora no vol dir que justifique les ofenses o permeta que els altres se n’aprofiten de mi. Simplement, significa que decidisc deixar-ho córrer» (Sl 37:8). Quan perdonem, estem impedint que les experiències negatives ens amarguen (Ef 4:31, 32).

5. Què li va prometre Jesús a un dels delinqüents que estava penjat al seu costat, i per què?

⁵ El que Jesús va dir. Al costat de Jesús, estaven penjats dos delinqüents. Al principi, els dos també es van burlar d’ell (Mt 27:44). Però, més tard, un d’ells va canviar d’opinió. Va arribar a la conclusió que Jesús no havia fet «res de mal» (Lc 23:40, 41). És més, va expressar la seua convicció que Jesús seria ressuscitat d’entre els morts i que algun dia governaria com a rei. Li va dir al seu Salvador: «Jesús, recorda’t de mi quan arribes al teu Regne» (Lc 23:42). Quina fe va demostrar aquell home! En resposta, Jesús no li va dir que estaria amb ell en el Regne, sinó que li va prometre: «T’ho assegure [...] seràs amb mi al paradís» (Lc 23:43). Fixa’t que Jesús va fer eixa promesa de manera molt personal al dir-li «t’ho assegure» i «seràs amb mi». Jesús va poder donar esperança a este delinqüent moribund perquè sabia que son Pare és misericordiós (Sl 103:8).

6. Què aprenem de les paraules que Jesús li va dir al delinqüent?

⁶ El que aprenem. Jesús reflectix a la perfecció les qualitats de son Pare (He 1:3). Jehovà està dispost a perdonar-nos i a mostrar-nos misericòrdia. Però, per a que ho faça, és necessari que ens penedim sincerament dels pecats comesos en el passat i que exercim fe en el sacrifici redemptor de Jesucrist (1Jn 1:7). A alguns els podria costar creure que Jehovà puga perdonar alguna volta els seus errors del passat. Si a voltes et sents aixina, tin açò present: poc abans de morir, Jesús li va demostrar misericòrdia al delinqüent que havia començat a demostrar fe. Amb més raó mostrarà Jehovà misericòrdia als seus adoradors fidels que s’esforcen al màxim per obeir els seus manaments! (Sl 51:3 [v. 1 NM]; 1Jn 2:1, 2)

7. Segons les paraules de Joan 19:26, 27, què els va dir Jesús a Maria i a Joan, i per què?

⁷ El que Jesús va dir (llig Joan 19:26, 27). Jesús estava preocupat per sa mare, qui probablement era viuda. Els seus germans i germanes segurament podien cobrir les necessitats materials de  Maria. Però, qui cuidaria de les seues necessitats espirituals? No hi ha cap prova que indique que els germans de Jesús foren ja deixebles seus, a diferència de Joan, qui era un apòstol fidel i un dels seus amics íntims. Per a Jesús, aquells que acceptaven unir-se a ell per a adorar a Jehovà eren la seua família espiritual (Mt 12:46-50). Per esta raó, mogut per l’amor i preocupació que sentia per Maria, Jesús li va encarregar a Joan que cuidara d’ella, sabent que satisfaria les seues necessitats espirituals. A sa mare li va dir: «Ací tens el teu fill». I a Joan li va dir: «Ací tens la teua mare». Des d’eixe dia, Joan va ser com un fill per a Maria i va cuidar d’ella com si fora sa mare. Quant d’amor va mostrar Jesús per la  dona que amb tant de carinyo l’havia cuidat des que va nàixer i que ara estava al seu costat en el moment de la seua mort.

8. Què podem aprendre de les paraules que Jesús va dirigir a Maria i a Joan?

⁸ El que aprenem. El vincle que ens unix amb els nostres germans de la congregació pot ser més fort que el que ens unix amb els membres de la nostra família. Els nostres familiars podrien oposar-se’ns o, fins i tot, abandonar-nos. Però, com Jesús va prometre, si ens mantenim a prop de Jehovà i de la Seua organització, rebrem «cent vegades més» del que hem perdut. Molts germans arribaran a ser per a nosaltres com un fill, com una filla, com una mare o com un pare (Mc 10:29, 30). Com et sents al formar part d’una família espiritual unida per la fe i per l’amor a Jehovà i als altres? (Col 3:14; 1Pe 2:17)

9. Què podem aprendre de les paraules de Jesús registrades en Mateu 27:46?

⁹ El que Jesús va dir. Poc abans de morir, Jesús va exclamar: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» (Mt 27:46). La Bíblia no explica per què Jesús va dir estes paraules. No obstant, analitzem què podem aprendre d’elles. Per un costat, al pronunciar-les, Jesús va complir la profecia que trobem en el Salm 22:2 (v. 1 NM). * Per un altre costat, va deixar clar que Jehovà no l’havia «envoltat d’un tancat» protector (Jb 1:10). Jesús comprenia que son Pare l’havia deixat per complet en mans dels seus enemics per a que poguera ser provat fins al límit, com cap altre home havia sigut provat abans. A més, estes paraules confirmaren que era innocent de qualsevol delicte que meresquera la mort.

10. Quines lliçons aprenem de les paraules que Jesús li va dirigir a son Pare?

¹⁰ El que aprenem. Una lliçó que podem extraure és que no hem d’esperar que Jehovà ens protegisca dels perills que posen a prova la nostra fe. Tal com Jesús va ser posat a prova fins al límit, nosaltres també hem d’estar preparats per a demostrar que som fidels fins a la mort si fora necessari (Mt 16:24, 25). No obstant, tenim la certesa que Déu no permetrà que siguem provats més enllà del que podem suportar (1Co 10:13). Una altra lliçó que aprenem és que, igual que Jesús, podem patir injustament (1Pe 2:19, 20). Aquells que s’oposen a nosaltres ho fan, no perquè hagem fet alguna cosa malament, sinó perquè no som part del món i donem testimoni de la veritat (Jn 17:14; 1Pe 4:15, 16). Jesús comprenia per què Jehovà havia permés que sofrira. Però a diferència d’ell, quan han estat sotmesos a prova, alguns servents fidels s’han preguntat per què Jehovà ha permés que passen certes coses (Ha 1:3). El nostre Déu, que és misericordiós i pacient, sap que a eixos servents no els falta fe, sinó que necessiten el consol que només ell els pot donar (2Co 1:3, 4).

11. Per què va pronunciar Jesús les paraules que trobem en Joan 19:28?

¹¹ El que Jesús va dir (llig Joan 19:28). Per què va dir Jesús «tinc set»? Ho va fer «perquè s’acabara de complir l’Escriptura», és a dir, per a complir la següent  profecia: «La meua gola està resseca com l’argila, la llengua se m’enganxa al paladar» (Sl 22:16 [v. 15 NM]). A més, després de tot el que havia patit i el dolor extrem d’estar penjat en un pal de turment, devia tindre molta set i necessitava ajuda per a saciar-la.

12. Què ens ensenyen les paraules de Jesús «tinc set»?

¹² El que aprenem. Jesús no va pensar que expressar els seus sentiments fora un signe de debilitat, i nosaltres tampoc deuríem fer-ho. Al llarg de la nostra vida, potser hem preferit no contar als altres les nostres necessitats. Però, si arriba el moment en què necessitem ajuda, no hauríem de dubtar en demanar-la. Per exemple, si som majors o estem malalts, probablement hagem de demanar-li a algun amic que ens porte a comprar o al metge. O si estem desanimats, potser necessitem demanar-li a un ancià o a un altre cristià madur que ens escolte o ens diga «una bona paraula» que ens anime (Pr 12:25). Recordem que els nostres germans ens estimen i volen ajudar-nos «quan les coses van malament» (Pr 17:17). Però, no poden llegir-nos la ment, no poden saber que necessitem ajuda si no prenem la iniciativa en dir-los-ho.

13. Què va complir Jesús al mantindre la seua integritat fins a la mort?

¹³ El que Jesús va dir. Al voltant de les tres de la vesprada del 14 de nissan, Jesús va exclamar: «Tot s’ha complit» (Jn 19:30). Instants abans de morir, Jesús va reconéixer que havia fet tot el que Jehovà esperava d’ell. Al mantindre la seua integritat fins a la mort, Jesús va complir diverses coses. Primer, va evidenciar que Satanàs és un mentirós. Va demostrar que un ser humà perfecte podia mantindre la seua integritat a pesar de tot el que Satanàs li fera. Segon, Jesús va entregar la vida com a rescat. La seua mort en sacrifici va fer possible que els humans imperfectes pogueren tindre una bona relació amb Déu, i els va donar la perspectiva de viure per sempre. Tercer, Jesús va defendre la justa sobirania de Jehovà i va netejar el nom de son Pare de tota deshonra.

14. Com hauríem d’estar resolts a viure cada dia? Explica-ho.

¹⁴ El que aprenem. Hem d’estar decidits a mantindre cada dia la nostra integritat. Fixa’t què va dir el germà Maxwell Friend, qui va servir com a instructor en l’Escola Bíblica de Galaad de la Watchtower. En una assemblea internacional, el germà Friend va dir en un discurs sobre la fidelitat: «No deixes per a demà el que pugues fer o dir hui, perquè ¿estàs segur que hi haurà un demà? Viu cada dia com si fora la teua última oportunitat de demostrar-te que eres digne de viure per sempre». Visquem cada dia com si fora la nostra última oportunitat de mantindre integritat. D’esta manera, inclús si haguérem d’afrontar la mort, podríem dir: «Jehovà, he fet tot el que he pogut per mantindre la meua integritat, per demostrar que Satanàs és un mentirós i per vindicar el teu nom i la teua sobirania».

15. D’acord amb Lluc 23:46, de què estava segur Jesús?

¹⁵ El que Jesús va dir (llig Lluc 23:46). Amb plena confiança, Jesús va dir: «Pare, confie el meu alé a les teues  mans». Jesús sabia que el seu futur depenia de Jehovà, i estava segur que son Pare se’n recordaria d’ell.

16. Què ens ensenya l’experiència d’un Testimoni de 15 anys?

¹⁶ El que aprenem. Estigues dispost a posar la teua vida en mans de Jehovà. Per a fer-ho, has de confiar en Jehovà «de tot cor» (Pr 3:5). Fixa’t en l’exemple de Joshua, un Testimoni de 15 anys amb una malaltia terminal que va rebutjar acceptar tractaments mèdics que violaven la llei de Déu. Just abans de morir, li va dir a sa mare: «Mamà, estic en les mans de Jehovà. [...] T’ho puc dir amb tota certesa, mamà: estic convençut que Jehovà em ressuscitarà. Ell ha examinat el meu cor i sap que el vull de veritat». * Cada un de nosaltres faria bé de preguntar-se: «Si haguera d’afrontar una situació de vida o mort que posara a prova la meua fe, deixaria la meua vida en mans de Jehovà i confiaria que se’n recordarà de mi?».

17, 18. Quines lliçons hem aprés? (Consulta també el quadro « Què ens ensenyen les últimes paraules de Jesús?».)

¹⁷ Quines lliçons tan importants hem aprés de les últimes paraules de Jesús! Se’ns ha recordat la necessitat de perdonar els altres i de confiar en el perdó de Jehovà. Ens sentim privilegiats de tindre una meravellosa família espiritual de germans i germanes que estan desitjant ajudar-nos. Però quan necessitem ajuda, hem de prendre la iniciativa i demanar-los-la. Sabem que Jehovà ens ajudarà a aguantar qualsevol problema que tinguem. I ens adonem de la importància de viure cada dia com si fora l’últim per a provar la nostra integritat, confiant que la nostra vida està segura en les mans de Jehovà.

¹⁸ En efecte, les paraules que Jesús va dir mentres agonitzava en el pal de turment estan plenes de significat! A l’aplicar les lliçons que hem aprés, estarem obeint les paraules de Jehovà quan va dir referint-se al seu Fill: «Escolteu-lo» (Mt 17:5).