1. En què es fixa Jehovà quan observa el seu poble?

JEHOVÀ «estima el seu poble» (Sl 149:4). Pensar-ho ens ompli de felicitat! Jehovà es fixa en les bones qualitats que tenim, veu el nostre potencial i ens atrau a ell. Si li som fidels, no s’apartarà mai de nosaltres! (Jn 6:44)

2. Per què a alguns els costa creure que Jehovà els vol?

² Alguns podrien dir: «Sé que Jehovà estima el seu poble com a grup. Però, com puc estar segur que Jehovà em vol a mi personalment?». Què podria fer que algú es preguntara això? Oksana, * qui va tindre una infància difícil, diu: «Quan em vaig batejar i vaig començar a servir de precursora, estava molt feliç! Però, 15 anys després, van començar a envair-me records dolorosos de quan era xicoteta. Vaig arribar a la conclusió que havia perdut el favor de Jehovà i que no mereixia el seu amor». Yua, una precursora que tampoc va tindre una bona infància, ens conta: «Em vaig dedicar a Jehovà perquè volia fer-lo feliç. Però, estava convençuda que ell mai em voldria».

3. Què analitzarem en este article?

³ Igual que les dos germanes que acabem de mencionar, tu també vols molt a Jehovà, però podries dubtar que ell t’estima a tu. Per què és necessari que estigues convençut que Jehovà t’estima de veritat? I què pot ajudar-te quan t’assalten pensaments negatius? Analitzem la resposta a estes preguntes.

4. Per què és perillós pensar que Jehovà no ens vol?

⁴ L’amor és una força poderosa que ens motiva. Si estem segurs que comptem amb l’amor i el suport de Jehovà,  ens sentirem impeŀlits a servir-lo de tot cor a pesar de les dificultats de la vida. En canvi, si pensem que Déu no es preocupa per nosaltres, ens faltarà coratge (Pr 24:10). I si ens desanimem i perdem la fe en l’amor de Déu, serem més vulnerables als atacs de Satanàs (Ef 6:16).

5. Quin efecte ha tingut en alguns germans dubtar de l’amor de Déu?

⁵ Alguns cristians fidels de l’actualitat s’han debilitat espiritualment per culpa dels dubtes. Un ancià que li diuen James reconeix: «Encara que servia en Betel i disfrutava del meu ministeri en una congregació de llengua estrangera, em preguntava si Jehovà estava content amb els meus sacrificis. En un moment donat, fins i tot em vaig plantejar si Jehovà escoltava les meues oracions». Eva, qui també servix a temps complet, diu: «Em vaig adonar que dubtar de l’amor de Jehovà és perillós, perquè disminuïx el nostre interés per les coses espirituals i ens furta l’alegria de servir a Jehovà. És com caure en un remolí que t’afona». Michael, que és precursor regular i ancià, afirma: «Si no creus que Jehovà t’estima, acabaràs apartant-te d’ell».

6. Què hem de fer si ens assalten dubtes sobre l’amor de Déu?

⁶ Estes experiències mostren el dany espiritual que poden causar els pensaments negatius. Llavors, què hauríem de fer quan ens assalten dubtes sobre l’amor de Déu? Hem de rebutjar-los immediatament! Demanem-li a Jehovà que ens ajude a substituir els pensaments inquietants per «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre» i que guardarà els nostres cors i els nostres pensaments (Sl 139:23; Fl 4:6, 7). I recorda que no estàs a soles, altres germans i germanes fidels també estan lluitant contra sentiments negatius. Inclús servents de Jehovà del passat hagueren de fer front a esta classe d’emocions. Vegem el que podem aprendre de l’exemple de l’apòstol Pau.

7. Quins problemes va afrontar Pau?

⁷ Et sents a voltes desbordat per tantes  responsabilitats i creus que no eres capaç de portar-les avant? En eixe cas, podràs comprendre a Pau. Ell se sentia angoixat no només per una congregació sinó per totes elles (2Co 11:23-28). T’està robant el goig una malaltia crònica? Pau tenia una «espina a la carn» que l’afligia constantment. Podria haver-se tractat d’un problema físic, i estava desesperat per llevar-se-la (2Co 12:7-10). Et sents desanimat per les teues imperfeccions? A Pau també li passava. De fet, com constantment havia de lluitar per fer lo correcte, va arribar a dir d’ell mateix: «Que desgraciat sóc!» (Rm 7:21-24).

8. Què va ajudar a Pau a aguantar a pesar dels problemes?

⁸ Encara que va afrontar diverses proves i circumstàncies desanimadores, Pau va continuar servint a Jehovà. D’on va traure les forces per a fer-ho? De la fe inamovible que tenia en el rescat a pesar de ser conscient de les seues imperfeccions. Estava familiaritzat amb la promesa de Jesús que «cap dels qui creuen en ell» es perdria, sinó que tindria «vida eterna» (Jn 3:16; Rm 6:23). Sense dubte, Pau estava entre els qui creien en el rescat. Estava convençut que Jehovà desitja perdonar inclús aquells que han comés pecats greus si s’han penedit (Sl 86:5).

9. Què aprenem de les paraules de Pau registrades en Gàlates 2:20?

⁹ Pau també tenia fe en la immensitat de l’amor que Déu sentia per ell. Amor que va expressar a l’entregar la vida del seu Fill (llig Gàlates 2:20). Fixa’t en les consoladores paraules mencionades al final d’este versicle. Pau va dir: «El Fill de Déu [...] em va estimar i es va entregar ell mateix per mi». Pau no va posar límits a l’amor de Déu pensant: «Puc entendre per què Jehovà estima els meus germans, però és impossible que m’estime a mi». Inclús va recordar als cristians de Roma: «Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors» (Rm 5:8). L’amor de Déu no coneix barreres!

10. Què ens ensenya Romans 8:38, 39?

¹⁰ Llig Romans 8:38, 39. Pau no tenia cap dubte del poder que té l’amor de Jehovà. Va escriure que res «no ens podrà separar de l’amor de Déu». Sabia lo pacient que havia sigut Jehovà amb el  poble d’Israel i la misericòrdia que els havia mostrat. Podríem resumir el raonament de Pau d’esta manera: «Si Jehovà va enviar el seu propi Fill a morir per mi, tinc algun motiu per a dubtar del seu amor?» (Rm 8:32).

11. Encara que Pau havia comés pecats com els que es mencionen en 1 Timoteu 1:12-15, per què estava segur que Déu l’estimava?

¹¹ Llig 1 Timoteu 1:12-15. Pot ser que a voltes a Pau li turmentara el seu passat. No ens sorprén que diguera d’ell mateix que era «el primer» dels pecadors! Abans de conéixer la veritat, perseguia sense pietat els cristians de ciutat en ciutat. Empresonava alguns i aprovava l’execució d’altres (Fets 26:10, 11). Imagina que per culpa seua un jove cristià s’haguera quedat orfe, com creus que s’hauria sentit Pau al trobar-se’l? Pau lamentava els seus errors, però sabia que no podia canviar el passat. Va assumir que Crist havia mort per ell i va escriure amb plena seguretat: «Per gràcia de Déu sóc el que sóc» (1Co 15:3, 10). Quina és la lliçó? Has d’estar convençut que Jesús va morir per tu i va fer possible que tingues una amistat estreta amb Jehovà (Fets 3:19). Per a Déu, el que compta és el que faces ara i en el futur, i no els errors que hages comés en el passat, tant si estaves dedicat a Jehovà com si no (Is 1:18).

12. Com ens ajuda 1 Joan 3:19, 20 si tenim pensaments negatius?

¹² Al reflexionar en com la mort de Jesús cobrix els teus pecats, podries pensar: «No soc digne d’eixe honor!». Per què podries sentir-te aixina? Perquè el nostre cor imperfecte podria enganyar-nos, fent-nos creure que no valem res o que no mereixem ser estimats  (llig 1 Joan 3:19, 20). En eixes ocasions, hem de recordar que «Déu és més gran que la nostra consciència». L’amor i el perdó del nostre Pare celestial són molt més forts que qualsevol pensament negatiu que puguem albergar en el nostre cor. Per això, hem d’aprendre a vore’ns com Jehovà ens veu. Ho aconseguirem si estudiem la Bíblia a sovint, orem contínuament i ens relacionem regularment amb el poble de Déu. Per què és tan important fer estes coses?

13. Com ens pot ajudar estudiar la Paraula de Déu? (Consulta el quadro « Com els ajuda la Paraula de Déu».)

¹³ Estudia la Paraula de Déu cada dia. Al fer-ho, voràs clarament les boniques qualitats de Jehovà i percebràs que t’estima amb tendresa. Meditar tots els dies en una porció de la Paraula de Déu et pot ajudar a pensar amb més claredat i a «corregir» la teua manera de pensar i sentir (2Tm 3:16). Kevin, un ancià de congregació que lluitava contra sentiments de baixa autoestima, relata: «Llegir el Salm 103 i meditar en ell m’ha ajudat a entrar en raó i a captar el que Jehovà pensa realment de mi». Eva, mencionada adés, diu: «Al final del dia, aparte temps per a meditar amb calma en com veu Jehovà les coses. Això m’ompli de pau i edifica la meua fe».

14. Com ens ajuda l’oració?

¹⁴ Ora contínuament (1Te 5:17). Una bona amistat entre dos persones es basa en la comunicació freqüent i sincera. Lo mateix passa amb la nostra amistat amb Jehovà. Quan li expressem els nostres sentiments, pensaments i preocupacions en oració, demostrem que confiem en ell i en el seu amor (Sl 94:17-19; 1Jn 5:14, 15). Yua, citada adés, diu: «Quan ore, no em conforme amb simplement contar-li a Jehovà el que m’ha passat durant el dia. Més bé, li òbric el meu cor i li expresse els meus sentiments més íntims. Amb el temps, he arribat a vore a Jehovà no com el supervisor d’una gran empresa sinó com un Pare que realment estima els seus fills». (Consulta el quadro « Te l’has llegit?».)

15. Com mostra Jehovà que es preocupa per nosaltres?

¹⁵ Busca l’amistat de germans lleials, ja que són un regal de Jehovà (Jm 1:17). El nostre Pare celestial mostra que es preocupa per nosaltres al donar-nos una família espiritual de germans que «estima en tot moment» (Pr 17:17). En la  seua carta als Colossencs, Pau menciona alguns cristians que l’havien ajudat i diu d’ells: «Per a mi han estat un consol» (Col 4:10, 11). Fins i tot Jesucrist va necessitar l’ajuda que li donaren els seus amics, tant celestials com humans, i la va valorar (Lc 22:28, 43).

16. Com ens ajuden els bons amics a acostar-nos més a Jehovà?

¹⁶ Busques i acceptes l’ajuda dels germans de la congregació? Compartir les nostres preocupacions amb un germà madur no és un signe de debilitat, més bé, és una protecció. Fixa’t el que va dir James, de qui hem parlat abans: «Tindre una bona amistat amb germans madurs és com tindre un salvavides. Quan els pensaments negatius m’ofeguen, estos amics m’escolten amb paciència i em recorden que m’estimen molt. A través d’ells, puc percebre l’amor i l’atenció personal que Jehovà em dona». Que important és que cultivem i mantinguem una amistat estreta amb els nostres germans i germanes de la congregació!

17, 18. A qui hem d’escoltar, i per què?

¹⁷ Satanàs vol que deixem de lluitar per fer lo correcte. Vol que pensem que Jehovà no ens estima i que no som dignes de ser salvats. Però, com hem vist, això no és de veres!

¹⁸ Jehovà t’estima de veritat i et valora molt! Si l’obeïxes, podràs dir les mateixes paraules que Jesús: «Em mantinc en el seu amor» (Jn 15:10). Per tant, no escoltes a Satanàs ni faces cas del teu cor enganyós. Més bé, escolta a Jehovà, qui es fixa en les bones qualitats que tenim. Estigues convençut que «estima el seu poble», del qual tu en formes part!