Per què va citar Jesús, just abans de morir, les paraules de David que trobem en el Salm 22:2 (v. 1 NM)?

Entre les últimes paraules que Jesús va pronunciar abans de morir, estan les registrades en Mateu 27:46: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?». Al dir açò, Jesús va complir les paraules de David que trobem en el Salm 22:2 (v. 1 NM; Mc 15:34). Seria un error concloure que Jesús va citar estes paraules perquè estava decepcionat amb Jehovà o perquè li havia fallat momentàniament la fe. Jesús comprenia perfectament per què havia de morir, i va estar dispost a fer-ho (Mt 16:21; 20:28). També sabia que, en el moment de morir, Jehovà havia de deixar de protegir-lo (Jb 1:10). D’esta manera, permetria que Jesús demostrara la seua fidelitat sense importar lo dolorosa que fora la seua mort (Mc 14:35, 36).

Llavors, per què va citar Jesús les paraules d’este salm? Encara que no podem ser dogmàtics, considerem algunes possibles raons. *

Potser estava emfatitzant que Jehovà no intervindria durant la seua execució. Jesús havia de pagar el rescat sense l’ajuda de Jehovà. Era necessari «que ell morira per tots» com un simple humà (He 2:9).

Al citar algunes paraules d’este salm, tal volta estava atraient l’atenció a tot el  salm. En aquell temps, era comú que els jueus se saberen de memòria molts salms. D’esta manera, a l’escoltar un sol vers, se’n recordarien automàticament del salm sencer. Si eixa era la intenció de Jesús, llavors estaria ajudant els seus seguidors jueus a recordar les profecies que contenia este salm sobre els successos relacionats amb la seua mort (Sl 22:7, 8, 15, 16, 18, 24). A més, els últims versos del salm alaben a Jehovà i el descriuen com a Rei de la terra (Sl 22:28-32 [vv. 27-31, NM]).

Al citar estes paraules de David, potser estava defenent la seua innocència. Abans de morir, Jesús va haver d’aguantar un juí iŀlegal on va ser declarat culpable de blasfèmia (Mt 26:65, 66). Eixe juí, que es va celebrar precipitadament i de nit, va estar totalment al marge de la llei (Mt 26:59; Mc 14:56-59). Al citar estes paraules com una pregunta retòrica, Jesús podria haver destacat que no havia fet res que meresquera esta classe de castic.

És possible que volguera recordar que el fet que Jehovà permetera que David, l’escriptor d’este salm, patira tant no significava que li haguera retirat la seua aprovació. La pregunta de David no revelava falta de fe. Després de plantejar-la, va expressar confiança en el poder salvador de Jehovà, i va continuar comptant amb la seua benedicció (Sl 22:24, 25, 28 [vv. 23, 24, 27 NM]). De la mateixa manera, el fet que Jesús, el «Fill de David», patira tant en el pal de turment no volia dir que haguera perdut l’aprovació de Jehovà (Mt 21:9).

Podria estar expressant lo molt que li preocupava que Jehovà li retirara la protecció per a provar la seua integritat plenament. El propòsit original de Jehovà no era que el seu Fill patira i morira, però es va fer necessari després de la rebeŀlió d’Adam i Eva. Encara que Jesús no havia fet res malament, havia de patir i morir per a contestar les qüestions que Satanàs havia plantejat i per a pagar el preu del rescat que recuperaria el que la humanitat havia perdut (Mc 8:31; 1Pe 2:21-24). Açò només podia complir-se si Jehovà li retirava a Jesús momentàniament la protecció per primera volta en la seua vida.

Una altra possibilitat és que estiguera intentant ajudar els seus seguidors a pensar en la raó per la qual Jehovà permetia que morira d’esta manera. * Jesús sabia que morir en un pal de turment com un criminal faria entropessar a molts (1Co 1:23). Però, si els seus seguidors se centraven en la verdadera raó de la seua mort, comprendrien què significava en realitat (Ga 3:13, 14). Llavors, el vorien com un Salvador i no com un criminal.

Sense importar per què va citar estes paraules, Jesús era conscient que el que estava experimentant formava part de la voluntat de Jehovà. Poc després de citar este salm, Jesús va dir: «Tot s’ha complit» (Jn 19:30; Lc 22:37). En efecte, que Jehovà li llevara momentàniament la seua protecció va permetre que Jesús complira plenament la comissió que havia rebut. També li va permetre complir totes les coses que s’havien escrit sobre ell «en la Llei de Moisés, en els Profetes i en els Salms» (Lc 24:44).