1. D’on ve la nostra capacitat de parlar?

 LA NOSTRA capacitat de parlar és un regal del nostre Déu amorós. Tan prompte com va ser creat el primer humà, Adam, va poder utilitzar paraules per a comunicar-se amb el seu Pare celestial. També va poder ampliar el seu vocabulari creant noves paraules, com per exemple, quan va atendre l’assignació de posar nom als animals (Gn 2:19). I segur que es va sentir molt emocionat al parlar per primera volta amb un altre humà, la seua bonica esposa, Eva (Gn 2:22, 23).

2. Quin mal ús se li ha donat al llenguatge tant en el passat com en el present?

² Este regal no va tardar en rebre un mal ús. Satanàs el Diable li va mentir a Eva, i eixa mentira va portar el pecat i la imperfecció als humans (Gn 3:1-4). Adam va donar un mal ús a la seua llengua quan va culpar a Eva, i sobretot a Jehovà, dels seus propis errors (Gn 3:12). Caín li va mentir a Jehovà després d’assassinar el seu germà Abel (Gn 4:9). I més tard, un descendent de Caín a qui li deien Lèmec va compondre un poema que reflectia la violència de la seua època (Gn 4:23, 24). I què podem dir de hui en dia? És normal vore representants polítics utilitzar expressions grosseres en públic. I és difícil trobar una peŀlícula que no continga llenguatge malsonant. Els jóvens escolten paraulotes en l’escola, i els adults, en el lloc de treball. Per desgràcia, l’ús d’esta classe de llenguatge és només un reflex del deteriorament de les normes morals que veem en este món.

3. Amb quin perill hauríem d’anar amb compte, i què analitzarem en este article?

³ Si no anem a espai, podríem acostumar-nos tant a escoltar paraulotes que nosaltres també començàrem  a gastar-les. Per descomptat, com a cristians, volem agradar a Jehovà, i això implica més que evitar dir paraules obscenes. Volem gastar este meravellós regal de la millor manera possible: per a alabar el nostre Déu. En este article, analitzarem com podem fer-ho 1) en la predicació, 2) en les reunions i 3) en les nostres conversacions quotidianes. Però abans, considerem per què a Jehovà li importa com parlem.

4. D’acord amb Malaquies 3:16, per què li importa a Jehovà com parlem?

⁴ Llig Malaquies 3:16. T’has preguntat per què Jehovà té «un llibre» en el qual hi ha «constància dels qui creuen en ell i reverencien el seu nom»? La manera com parlem revela el que hi ha en el nostre cor. De fet, Jesús va dir: «Del que sobreïx del cor, en parla la boca» (Mt 12:34). Els temes de les nostres conversacions reflectixen lo molt que estimem a Jehovà. Així que ell vol tindre un registre d’aquells que l’estimen per a que disfruten de viure per sempre en el nou món.

5. a) Quina relació té la nostra adoració amb les nostres paraules? b) Tal com mostra la iŀlustració, amb què hauríem d’anar amb compte a l’hora de parlar?

⁵ La manera com parlem pot determinar si Jehovà acceptarà la nostra adoració (Jm 1:26). Alguns dels qui no estimen a Jehovà parlen de manera agressiva, maleducada i orgullosa (2Tm 3:1-5). És obvi que no volem ser com ells. Desitgem que les nostres paraules agraden a Jehovà. Però, ¿estaria content amb nosaltres si gastàrem paraules amables i carinyoses en les reunions o en la predicació, però parlàrem de manera brusca i desconsiderada a la nostra família de portes cap a dins? (1Pe 3:7)

6. Quin bon resultat va tindre la manera de parlar de Kimberly?

⁶ Quan li donem un bon ús a la llengua, ens identifiquem com a servents de Jehovà. D’esta manera, ajudem els qui ens envolten a vore clarament la diferència «entre el qui és fidel a Déu i el qui  no li és fidel» (Ml 3:18). Això és el que una germana anomenada Kimberly b va experimentar en primera persona quan va haver de fer un treball de l’institut amb una companya. Després de treballar juntes, la companya es va adonar que Kimberly era diferent. No deia paraulotes ni criticava la gent per darrere, sinó que sempre utilitzava paraules amables. La curiositat va fer que finalment la companya de Kimberly acceptara un curs bíblic. Que content ha d’estar Jehovà de vore que la nostra manera de parlar atrau la gent a la veritat!

7. Quin ús estàs dispost a donar-li a la teua capacitat de parlar?

⁷ Tots volem que les nostres paraules honren a Jehovà i també que atraguen els nostres germans. Per això, analitzem alguns consells pràctics per a continuar sent «un model en el parlar» en diferents situacions.

8. A l’hora de parlar en la predicació, quin exemple ens va donar Jesús?

⁸ Parla amb bondat i respecte quan et provoquen. Al llarg del seu ministeri, Jesús va ser acusat de ser un bevedor, un fartó, un agent del Diable, un profanador del sàbat i, fins i tot, un blasfemador (Mt 11:19; 26:65; Lc 11:15; Jn 9:16). A pesar d’això, Jesús no va respondre amb males paraules. Igual que ell, nosaltres tampoc hauríem de contestar mai de mala manera (1Pe 2:21-23). Per descomptat, demostrar un control aixina no és gens fàcil (Jm 3:2). Què pot ajudar-nos?

9. Què ens pot ajudar a controlar les nostres paraules quan prediquem?

⁹ Si un amo de casa et parla malament, tracta de posar-te en el seu lloc. Un germà anomenat Sam diu: «Intente centrar-me en la necessitat que té l’amo de casa d’escoltar la veritat i en la possibilitat que puga canviar». Ara bé, a voltes la persona es pot enfadar simplement perquè hem tocat en mal moment. Quan una germana a qui li diuen Lucia es troba en esta situació, fa una oració breu a Jehovà i li demana que l’ajude a mantindre la calma i a no dir res ofensiu o irrespectuós. Nosaltres podem copiar l’exemple d’esta germana quan parlem amb algú que està molest.

10. D’acord amb 1 Timoteu 4:13, quina meta hauríem de posar-nos?

¹⁰ Convertix-te en millor mestre. Timoteu era un predicador amb experiència, però inclús ell necessitava continuar millorant (llig 1 Timoteu 4:13).  Com podem nosaltres arribar a ser millors mestres? La clau està en preparar-nos bé. Estem molt agraïts de tindre una gran varietat de ferramentes que poden ajudar-nos a aconseguir-ho. Et resultarà pràctic consultar el fullet Millora en la lectura i l’ensenyança a més de la secció «Millora en la predicació» del Quadern d’activitats El viure cristià i la predicació. Estàs traent el màxim profit d’estos recursos? Quan ens preparem bé, ens sentim menys nerviosos i parlem amb més confiança.

11. Com han arribat alguns cristians a ser bons mestres?

¹¹ Podem arribar a ser bons mestres fixant-nos en altres germans de la congregació. Sam, de qui hem parlat adés, analitza què fa que alguns cristians siguen tan bons mestres. Estudia els seus mètodes d’ensenyança i, després, intenta imitar-los. Una germana anomenada Talia presta atenció a la manera com els oradors d’experiència presenten els discursos públics. Açò li ha permés aprendre com parlar i raonar sobre temes que a sovint sorgixen en la predicació.

12. Què els resulta difícil fer a alguns germans?

¹² Tots podem contribuir a l’èxit de les nostres reunions de congregació entonant els càntics d’alabança i fent comentaris ben preparats (Sl 22:23 [v. 22 TNM]). No obstant, a alguns els costa molt cantar o comentar en públic. Si eixe és el teu cas, t’interessarà saber com han superat les seues pors altres germans.

13. Què podria ajudar-nos a cantar de tot cor en les reunions?

¹³ Canta de tot cor. Quan cantem càntics del Regne, el nostre principal objectiu hauria de ser alabar a Jehovà. Una germana anomenada Sara no es considera una bona cantant. Així i tot, vol lloar a Jehovà amb cançons. Amb eixa finalitat, li resulta pràctic assajar els càntics en casa; se’ls prepara tal com es prepararia altres parts de la reunió. Quan els assaja, intenta relacionar la lletra amb el tema que s’analitza. Ella diu: «Açò m’ajuda a centrar-me més en les paraules i menys en si cante millor o pitjor».

14. Si eres tímid, què pot ajudar-te a comentar en les reunions?

¹⁴ Comenta regularment. Hem d’admetre que a alguns això se’ls pot fer una muntanya. Talia, mencionada abans, explica: «Encara que no se’m note, perquè parle de manera calmada, tinc fòbia social. Així que se’m fa molt difícil comentar». Però això no impedix que Talia faça comentaris. Quan es prepara la reunió té en compte que el primer  comentari ha de ser una resposta breu i directa. Ella diu: «Està bé començar donant una resposta curta, senzilla i al gra, perquè és la classe de resposta que el conductor està esperant».

15. Què hauríem de recordar respecte als nostres comentaris?

¹⁵ Per una altra part, hi ha germans que, encara que no són especialment tímids, també es retrauen de comentar. Per quina raó? Una germana a qui li diuen Juliet explica: «En certes ocasions, no sé si alçar la mà perquè em fa por que el meu comentari siga massa simple o no siga prou bo». És de veres que Jehovà vol que ens esforcem per donar bons comentaris, però el que més valora és que estiguem determinats a alabar-lo en les reunions i a no permetre que els nostres temors ens refrenen. c

16. Quina classe de coses hauríem d’evitar dir?

¹⁶ Evitem tota classe d’«injúries», o ofenses (Ef 4:31). Com hem mencionat abans, un cristià no hauria d’usar mai llenguatge vulgar. Però també hauríem d’anar amb compte amb altres formes més subtils de llenguatge ofensiu. Per exemple, hem d’evitar fer comentaris despectius sobre persones d’altres cultures, ètnies o nacionalitats. A més, no voldríem mai ferir els altres amb paraules sarcàstiques. Un germà admet: «A voltes he fet comentaris irònics i cruels pensant que estava sent graciós i que no estava fent ningun mal, quan en realitat estava ferint els sentiments d’algú. Al llarg dels anys, la meua dona m’ha ajudat moltíssim fent-me vore en privat que la meua manera de parlar els ha ofés a ella i als altres».

17. En harmonia amb Efesis 4:29, com podem edificar els altres?

¹⁷ Parlem de manera que edifiquem els altres. Les nostres paraules haurien de tendir a l’encomi més bé que a la crítica o a la queixa (llig Efesis 4:29). Encara que els israelites tenien moltes raons per a estar agraïts, sempre s’estaven queixant. L’esperit de queixa pot ser contagiós. Tal volta recordes que, per culpa d’un informe negatiu dels deu espies, «tots els israelites murmuraven contra Moisés» (Nm 13:31–14:4). Per contra, l’encomi pot fer molt de bé. Per exemple, els ànims que li donaren a la filla de Jefté les seues companyes la van ajudar a mantindre’s en la seua assignació  (Jt 11:40). Sara, de qui hem parlat adés, diu: «Quan donem encomi, fem que els altres senten que tant Jehovà com els germans de la congregació els estimen». Així que busquem oportunitats per a encomiar amb sinceritat.

18. D’acord amb Salm 15:1, 2, per què hem de dir la veritat, i què inclou açò?

¹⁸ Diguem la veritat. No podem agradar a Jehovà si no som honrats al parlar. Ell odia tota forma de mentira (Pr 6:16, 17). Encara que hui en dia molta gent considera que dir mentires forma part de la parla quotidiana, nosaltres ho evitem perquè respectem el punt de vist de Jehovà sobre este assumpt (llig Salm 15:1, 2). Per descomptat, no diem mentires descarades, però tampoc ometem informació per a que l’altra persona traga conclusions errònies.

19. Amb quin altre perill hauríem d’anar amb compte?

¹⁹ Evitem criticar els altres (Pr 25:23; 2Te 3:11). Juliet, mencionada en el paràgraf 15, explica com l’afecten els xafardejos. Ella diu: «Escoltar comentaris negatius és desanimador i fa que perda la confiança en la persona que els escampa. Després de tot, com puc saber que eixa persona no parlarà també malament de mi als altres?». Si t’adones que una conversació està convertint-se en un xafardeig, desvia el tema cap a coses més positives (Col 4:6).

20. Què estem determinats a fer amb les nostres paraules?

²⁰ Com en este món cada volta se li dona un pitjor ús al llenguatge, hem d’esforçar-nos per a que les nostres paraules agraden a Jehovà. Recordem que la capacitat de parlar és un regal de part de Déu i que a ell li importa com l’utilitzem. Jehovà beneirà els nostres esforços sincers per parlar d’una manera que l’alabe en la predicació, en les reunions i en les nostres conversacions. Quan finalment la influència d’este món malvat s’acabe, serà molt més fàcil honrar a Déu amb la nostra llengua (Jud 15). Mentrestant, estiguem resolts a dir: «[Jehovà,] que et complaguen les paraules dels meus llavis» (Sl 19:15 [v. 14 TNM]).