En un cas com este, quan l’home es torna a casar, la congregació considera acabat el primer matrimoni i veu el segon com una unió vàlida. Per a comprendre per què arribem a esta conclusió, analitzem què va dir Jesús sobre el divorç i sobre tornar a casar-se.

En Mateu 19:9, Jesús va identificar l’única base bíblica que posa fi al matrimoni. Va afirmar: «El qui es divorcia de la seua dona, llevat del cas d’una relació iŀlegítima [o d’immoralitat sexual], i es casa amb una altra, comet adulteri». D’estes paraules es desprén 1) que la immoralitat sexual és l’única base bíblica per a posar fi a un matrimoni a través d’un divorç i 2) que l’home que es divorcia de la seua dona sense eixa base bíblica i es torna a casar comet adulteri. a

Signifiquen les paraules de Jesús que l’home que comet immoralitat sexual i es divorcia de la seua dona està lliure bíblicament per a tornar a casar-se? No necessàriament. Quan es comet adulteri, la cònjuge innocent decidix si perdonarà el seu marit o el rebutjarà. Si el rebutjara, i s’aconseguira un divorç legal, els dos estarien lliures per a tornar a casar-se una volta es finalitzara el procés de divorç.

Per un altre costat, la cònjuge innocent podria expressar el desig de perdonar el seu marit amb la intenció de salvar el matrimoni. Però, i si l’adúlter rebutja el perdó de la seua dona i aconseguix unilateralment un divorç legal? Com ella vol perdonar-lo i continuar casada amb ell, l’home no estaria lliure bíblicament per a tornar-se a casar. Si ell persistix en el seu derroter antibíblic i es casa amb una altra persona sense estar lliure bíblicament per a fer-ho, torna a cometre adulteri. Llavors, els ancians de la congregació haurien de formar un altre comité judicial per a tractar este pecat (1Co 5:1, 2; 6:9, 10).

Si un home es tornara a casar sense estar lliure bíblicament per a fer-ho, com voria la congregació el nou matrimoni i l’anterior? Continuaria sent vàlid el matrimoni anterior des d’un punt de vista bíblic? Podria encara la cònjuge innocent decidir perdonar o rebutjar el seu exmarit? Es consideraria adúlter el nou matrimoni?

En el passat, la congregació considerava adúlter el nou matrimoni mentres la cònjuge innocent visquera, no es tornara a casar o no cometera immoralitat sexual. No obstant, Jesús no va dir res del cònjuge innocent quan va parlar del divorç i de tornar-se a casar. Més bé, va explicar que l’home que es divorcia sense base bíblica  i després es torna a casar comet adulteri. En casos com este, divorciar-se i tornar-se a casar —cosa que Jesús va dir que equivalia a cometre adulteri— posa fi al matrimoni.

Quan algú es divorcia i es torna a casar, i com a conseqüència posa fi al seu matrimoni, la cònjuge innocent ja no pot perdonar-lo o rebutjar-lo. D’esta manera, ella queda lliure del pes de prendre eixa decisió. A més, el punt de vista de la congregació sobre el nou matrimoni no dependrà de si la cònjuge innocent ha mort, ha tornat a casar-se o ha comés immoralitat sexual. b

Fins ara, hem analitzat el cas d’un marit que comet adulteri i es divorcia. Ara bé, què passa si l’home no comet adulteri però es divorcia i es torna a casar? O, què passa si no ha comés immoralitat sexual abans de divorciar-se, però sí després, i més tard es torna a casar a pesar que la seua dona té el desig de perdonar-lo? En tots estos casos, divorciar-se i tornar-se a casar —cosa que equival a cometre adulteri— posaria fi al matrimoni anterior. El nou matrimoni és una unió legal. Tal com deia l’edició en castellà de La Talaia del 15 de febrer de 1980, pàgina 30: «[L’adúlter] ara ha entrat en un nou acord matrimonial i per tant no pot simplement posar-li fi i tornar a la situació que existia abans; el matrimoni anterior ha acabat degut al divorç, l’adulteri i el tornar a casar-se».

Este ajust en el nostre enteniment no li resta santedat al matrimoni ni li lleva serietat a l’adulteri. Si un home es divorcia de la seua dona sense fonament bíblic i després es casa amb una altra persona sense estar lliure bíblicament per a fer-ho, els ancians hauran de formar-li un comité judicial perquè és culpable d’adulteri. (Si la nova cònjuge fora Testimoni, també se li hauria de formar un comité judicial sobre la base de l’adulteri.) Encara que el nou matrimoni no es considere adúlter, l’home no qualificaria per a rebre privilegis especials de servici en la congregació durant molts anys. No podria rebre’ls mentres la gent tinguera una mala opinió d’ell pel que va fer. Abans de donar-li qualsevol privilegi, els ancians també haurien de tindre en compte les circumstàncies personals de l’exesposa, que potser va ser víctima d’una traïció premeditada, i les de qualsevol fill menor que puga haver sigut abandonat pel cònjuge culpable (Ml 2:14-16).

En vista de les greus conseqüències de divorciar-se i tornar a casar-se sense base bíblica, els cristians s’esforcen sàviament per considerar sagrat el matrimoni, tal com fa Jehovà (Ecle 5:3, 4 [vv. 4, 5 TNM]; He 13:4).