1. Per què comentem en les reunions?

 PER QUÈ assistim a les reunions? Principalment per a alabar a Jehovà, però també per a animar-nos els uns als altres en estos temps tan difícils (Sl 26:12; 111:1; 1Te 5:11). Quan alcem la mà i comentem, complim amb estos dos objectius.

 2. Quines oportunitats tenim per a comentar en les reunions?

² Totes les setmanes tenim oportunitats per a comentar. Per exemple, els caps de setmana podem participar en l’Estudi de La Talaia i, entre setmana, en les Joies espirituals, en l’Estudi Bíblic de Congregació i en altres parts de preguntes i respostes.

 3. Per què ens podria costar comentar, i com ens ajuda Hebreus 10:24, 25?

³ Tots volem alabar a Jehovà i animar els nostres germans. Ara bé, a l’hora de comentar podríem afrontar alguns reptes, com posar-nos nerviosos o tindre moltes ganes de comentar però que no ens diguen tant com voldríem. Què podem fer en estos casos? Trobem la resposta en la carta que Pau va escriure als hebreus. Quan va parlar de la importància de reunir-se, va dir que hauríem de centrar-nos en «animar-nos» els uns als altres (llig Hebreus 10:24, 25). No ens sentirem  tan nerviosos a l’hora d’alçar la mà si recordem que podem animar els altres inclús amb un comentari senzill que expresse la nostra fe. I, encara que no ens diguen tant com voldríem, estarem contents perquè altres tinguen l’oportunitat de comentar (1Pe 3:8).

 4. Quins tres punts analitzarem en este article?

⁴ En este article, primer analitzarem com podem animar-nos en congregacions xicotetes, on hi ha menys germans per a comentar. Després vorem com podem animar-nos en congregacions grans, on hi ha més germans per a comentar. Finalment, vorem com podem fer comentaris que animen als altres.

 5. Com podem animar-nos els uns als altres quan la congregació és xicoteta?

⁵ En grups o en congregacions xicotetes el conductor no té tantes mans on triar i, a voltes, s’ha d’esperar una miqueta abans que algú s’anime a comentar. En este cas, la reunió se’ns podria fer eterna, i això no seria animador. Com podem evitar-ho? Estant dispostos a alçar la mà freqüentment. Aixina, animarem els altres a participar més.

6, 7. Què pots fer per a no posar-te tan nerviós a l’hora de comentar?

⁶ A molts, la sola idea de comentar els posa nerviosos. Si eixe és el teu cas, ¿per què no busques maneres de controlar els nervis i aixina poder animar els altres amb els teus comentaris?

⁷ Probablement t’ajude repassar algunes suggerències publicades en articles anteriors de La Talaia, b com per exemple, preparar-se bé. Com més familiaritzat estigues amb la informació més tranquil estaràs a l’hora d’alçar la mà (Pr 21:5). I també fer comentaris breus. Donar una resposta curteta, d’una o dos frases, t’ajudarà a estar més tranquil (Pr 15:23; 17:27). A més, els germans entendran millor el que vols dir que si fas un comentari llarg que continga moltes idees. Si fas comentaris breus amb les teues paraules, demostraràs que t’has preparat bé i que tens clara la informació.

 8. Com veu Jehovà els nostres esforços?

⁸ Però, ¿i si a pesar de posar en pràctica estes suggerències, els nervis no et deixen comentar més d’una o dos voltes? Tranquil, fer un comentari breu continua sent una bona meta. Pots estar segur que Jehovà valora els teus esforços i no vol que t’estresses, perquè ell no et demana més del que pots fer (Lc 21:1-4; Fl 4:5 TNM). Ara bé, examina bé el que pots fer, posa’t una meta i demana-li a Jehovà que t’ajude a controlar els nervis.

 9. Quina situació podria sorgir en congregacions grans?

⁹ Si la teua congregació té molts publicadors, el teu repte serà un altre. Pot ser que moltes voltes et quedes sense comentar perquè hi ha molts  germans i germanes que alcen la mà. Per exemple, Danielle c sempre ha comentat molt en les reunions perquè ho considera part de la seua adoració, una manera d’animar els altres i un mitjà d’enfortir la seua fe en el que la Bíblia ensenya. Però quan es va mudar a una congregació més gran, la cosa va canviar. A voltes, no li donaven ni un sol comentari. Ella diu: «Estava frustrada, em sentia com si haguera perdut un privilegi. Quan açò passa molt a sovint, comences a preguntar-te si ho fan a posta».

10. Com podríem augmentar les nostres probabilitats de comentar?

¹⁰ Et passa lo mateix que a Danielle? En eixe cas, podries sentir-te temptat a tirar la tovalla i només dedicar-te a escoltar. Però no et dones per vençut. Què pots fer? Per exemple, podries preparar-te diversos comentaris per a cada reunió. D’esta manera, si no et donen un comentari al principi, encara tindràs oportunitats de comentar a mesura que la reunió avance. Quan et prepares l’Estudi de La Talaia, pensa en com cada paràgraf està relacionat amb el tema de l’article. Si ho fas aixina, probablement podràs oferir bons comentaris al llarg de l’estudi. A més, podries preparar-te comentaris per als paràgrafs que analitzen ensenyances que són més difícils d’explicar (1Co 2:10). Per què? Perquè en eixos paràgrafs hi ha menys germans que alcen la mà. Però, ¿i si a pesar de posar en pràctica totes estes suggerències, passen les reunions i continues sense poder comentar? Podries abordar el conductor abans de la reunió i dir-li en quin paràgraf t’agradaria comentar.

11. Què ens anima a fer Filipencs 2:4?

¹¹ Llig Filipencs 2:4. L’apòstol Pau, per inspiració, va dir als cristians que  es preocuparen pels interessos dels altres. Com podem posar en pràctica açò durant les reunions? Recordant que els altres també volen comentar.

12. Quina és una bona manera d’animar els altres en les reunions? (Mira també la iŀlustració.)

¹² Mira-ho d’esta manera. Quan parles amb els teus amics, ¿acapares tota la conversació i no els deixes ni obrir la boca? Clar que no! Vols que ells també participen. De la mateixa manera, en les reunions volem que comenten tants com siga possible. De fet, els nostres germans i germanes s’animaran si se’ls dona l’oportunitat d’expressar la seua fe (1Co 10:24). Vegem com podem fer-ho.

13. Què podem fer per a que més germans puguen comentar?

¹³ Una manera és fer comentaris breus, i així permetem que més participen. Els ancians i altres publicadors d’experiència poden donar exemple. Inclús si fas un comentari breu, evita incloure massa punts. Si comentes totes les idees del paràgraf, no deixaràs res per als altres. Per exemple, en este paràgraf es donen dos suggerències: fer comentaris breus i evitar incloure massa punts. Si et donen el primer comentari d’este paràgraf, ¿per què no menciones només un d’estos punts?

14. Què pot ajudar-nos a decidir amb quina freqüència alçarem la mà? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁴ Tin coneixement a l’hora de decidir quantes voltes alçaràs la mà. Si l’alces massa sovint, podria ser que el conductor se sentira pressionat a dir-te encara que altres no hagen pogut comentar. Açò podria fer que alguns deixaren d’intentar comentar (Ecle 3:7).

15. a) Com hauríem de reaccionar si no ens han donat cap comentari? b) Com pot el conductor mostrar consideració per tots? (Consulta el quadro « Si eres el conductor».)

¹⁵ Si molts publicadors alcen la mà durant l’estudi, podríem no comentar tant com ens agradaria. A voltes, el conductor no ens podrà dir ni una sola volta. Açò pot ser decepcionant, però aixina i tot no hauríem d’ofendre’ns (Ecle 7:9).

16. Com podem animar als qui comenten?

¹⁶ Si no pots comentar tant com voldries, ¿per què no escoltes amb atenció els comentaris dels altres i després de la reunió els encomies? Eixe encomi els animarà tant o més que el comentari que t’haguera agradat fer en l’estudi (Pr 10:21). De fet, l’encomi és una altra manera en què ens animem els uns als altres.

17. a) Com poden el pares ajudar els fills a preparar-se comentaris apropiats per a la seua edat? b) D’acord amb el vídeo, quins són els quatre passos que s’han de fer per a preparar un comentari? (Consulta també la nota.)

¹⁷ De quina altra manera podem animar-nos els uns als altres en les reunions? Si tens fills xicotets, ajuda’ls a preparar-se comentaris apropiats per a la seua edat (Mt 21:16). A voltes,  durant l’estudi es consideren temes seriosos, com els problemes maritals o assumpts morals. Però tal volta hi haja un paràgraf o dos en què un xiquet sí que pot comentar. També ajuda’ls a entendre que no sempre serà possible que els diguen quan alcen la mà. Explicar-los açò pot evitar que s’enfaden quan donen els comentaris a altres en comptes de donar-los-els a ells (1Tm 6:18). d

18. Com podem evitar dirigir l’atenció a nosaltres quan comentem? (Proverbis 27:2)

¹⁸ Tots podem preparar-nos comentaris que honren a Jehovà i animen els nostres germans (Pr 25:11). Encara que a voltes podríem contar una experiència personal breu, hauríem d’evitar parlar massa de nosaltres mateixos (llig Proverbis 27:2; 2Co 10:18). En comptes d’això, ens esforcem per centrar-nos en Jehovà, en la seua Paraula i en el seu poble en conjunt (Ap 4:11). Però per descomptat, si la pregunta d’un paràgraf ens invita a fer un comentari personal, sí que estaria bé fer-ho. Podem vore un exemple d’açò en el següent paràgraf.

19. a) Segons Romans 1:11, 12, quin serà el resultat de mostrar consideració pels nostres germans en les reunions? b) Què és el que més valores de comentar en les reunions?

¹⁹ Encara que no hi ha regles estrictes sobre com comentar, tots podem esforçar-nos per a que els nostres comentaris siguen animadors. Açò per a alguns podria significar esforçar-se per comentar una miqueta més, i per a altres significa estar contents amb les oportunitats que tenen de comentar i alegrar-se quan altres ho fan. Per tant, durant les reunions, vetlem pels interessos dels nostres germans, i aixina ens animarem els uns als altres (llig Romans 1:11, 12 TNM).