1. Com va expressar un xiquet la seua esperança en la resurrecció?

 LA DELICADA salut d’un xiquet anomenat Matthew l’obliga a passar moltes voltes pel quiròfan. Quan tenia set anys, ell i la seua família estaven mirant el programa mensual de JW Broadcasting^® . Cap al final del programa, van vore un vídeo musical sobre la resurrecció. b Quan es va acabar, Matthew va agarrar de la mà els seus pares i els va dir: «Papà, mamà, heu vist? Encara que em muiga, ressuscitaré. Podeu estar tranquils, tot anirà bé». Pots imaginar-te com es van sentir eixos pares al vore lo real que era l’esperança de la resurrecció per al seu fill?

2, 3. Per què és bo que meditem en la promesa de la resurrecció?

² De tant en tant, fem bé en meditar en la promesa bíblica de la resurrecció (Jn 5:28, 29). Per què? Perquè no sabem mai si afrontarem una malaltia que posarà en perill la nostra vida o si de repent perdrem algun ser volgut en la mort (Ecle 9:11; Jm 4:13, 14). La nostra esperança de la resurrecció pot ajudar-nos a aguantar eixes proves (1Te 4:13). Les Escriptures ens asseguren que el nostre Pare celestial ens coneix bé i que ens té molt de carinyo (Lc 12:7). Pensem en lo bé que Jehovà ens ha de conéixer per a poder ressuscitar-nos amb la mateixa personalitat i els mateixos records que teníem. I pensem en el carinyo que ens té al donar-nos l’oportunitat de viure per sempre, inclús ressuscitant-nos si fora el cas.

³ En este article, primer analitzarem per què podem creure en la promesa de la resurrecció. Després, examinarem el relat bíblic que conté les paraules del nostre  text temàtic «el teu germà ressuscitarà», el qual enfortirà la nostra fe (Jn 11:23). I per últim, aprendrem a fer més real per a nosaltres l’esperança de la resurrecció.

 4. Per a creure una promesa, de què has d’estar convençut? Iŀlustra-ho.

⁴ Per a creure en una promesa, hem d’estar convençuts que qui ens la fa té tant el desig com el poder, o capacitat, de complir-la. Per a iŀlustrar-ho: imagina’t que una tempestat ha destrossat ta casa. Llavors, un amic et promet: «T’ajudaré a reconstruir ta casa». T’ho diu de tot cor i estàs convençut que vol ajudar-te de veritat. Si és un bon obrer i té les ferramentes necessàries, saps que també té la capacitat de fer-ho. Per tant, creus el que t’ha promés. I, què podem dir de la promesa de la resurrecció? ¿Té Déu realment el desig i el poder de complir-la?

5, 6. Per què podem estar segurs que Jehovà té el desig de ressuscitar els qui han mort?

⁵ ¿Té Jehovà el desig de ressuscitar els morts? Per descomptat que sí! De fet, va inspirar alguns escriptors de la Bíblia per a que posaren per escrit la promesa de la resurrecció (Is 26:19; Os 13:14; Ap 20:11-13). I quan Jehovà fa una promesa, sempre la complix (Js 23:14). A més, està desitjós de ressuscitar els qui han mort. Per què podem dir açò?

⁶ Vegem què va dir el patriarca Job. Este servent fidel estava segur que si moria, Jehovà anhelaria tornar-lo a vore (Jb 14:14, 15). Déu sent lo mateix per tots els seus servents que han mort. Té ganes de ressuscitar-los per a que disfruten d’una vida saludable i feliç. I lo mateix podem dir dels mils de milions que han mort sense tindre l’oportunitat d’aprendre la veritat sobre Jehovà (Fets 24:15). Ell també vol que es facen amics seus i que tinguen la perspectiva de viure per sempre en la terra (Jn 3:16). No hi ha dubte que Déu té el desig de ressuscitar els qui han mort.

7, 8. Per què podem estar segurs que Jehovà té el poder de ressuscitar els qui han mort?

⁷ ¿Té Jehovà també el poder de ressuscitar els qui han mort? Clar que sí, perquè ell és «el Totpoderós» (Ap 1:8 NT). Així que és lo suficientment poderós per a derrotar qualsevol enemic, inclosa la mort (1Co 15:26). Saber açò ens enfortix i ens consola. Vegem l’experiència de la germana Emma Arnold. Ella i la seua família patiren proves de fe molt dures durant la Segona Guerra Mundial. Per exemple, en els camps de concentració nazis moriren moltes persones que ells estimaven. Aixina que, per a consolar la seua filla, Emma li va dir: «Si la gent que ha mort no poguera tornar a viure, això significaria que la mort és més poderosa que Jehovà, veritat?». Cert, no hi ha res que siga més fort que Jehovà. El Déu totpoderós, qui ha creat la vida, també pot tornar-los-la als qui han mort.

⁸ Una altra raó per la qual sabem que Déu és capaç de ressuscitar els morts és perquè té una memòria iŀlimitada. De fet, crida a cada estrela pel seu nom (Is 40:26). De la mateixa manera, també recorda tots els qui han mort (Jb 14:13; Lc 20:37, 38). Pot recordar fàcilment els detalls més xicotets d’aquells a qui ressuscitarà, inclosos el seu codi genètic,  les seues experiències en la vida i els seus records.

 9. Per què podem creure en la promesa de la resurrecció?

⁹ Com hem vist, podem creure en la promesa que Jehovà ens ha fet de la resurrecció, perquè sabem que ell té tant el desig com el poder de complir-la. Hi ha una altra raó per la qual podem creure en esta promesa, i és que Jehovà ja ha ressuscitat algunes persones. En el passat, va donar poder a uns quants hòmens, inclòs Jesús, per a ressuscitar els morts. Examinem el relat d’una de les resurreccions que va fer Jesús registrada en el capítol 11 de Joan.

10. Què passa en Betània mentres Jesús està predicant a l’altra banda del Jordà, i què fa a continuació? (Joan 11:1-3)

¹⁰ Llig Joan 11:1-3. Este relat ocorre a finals de l’any 32 en Betània, on viuen uns bons amics de Jesús: Llàtzer i les seues germanes, Maria i Marta (Lc 10:38-42). Però Llàtzer s’ha posat malalt i les seues germanes estan preocupades. Així que li envien un missatge a Jesús, qui està a dos dies de camí a l’altra banda del Jordà (Jn 10:40). Desgraciadament, quan el missatge li arriba, Llàtzer ja ha mort. Encara que sap que el seu amic acaba de morir, es queda allí dos dies més abans d’eixir cap a Betània. Per tant, quan arriba, Llàtzer ja porta quatre dies mort. Però Jesús té al cap fer una cosa que beneficiarà els seus amics i li donarà glòria a Déu (Jn 11:4, 6, 11, 17).

11. Quina lliçó sobre l’amistat ens ensenya este relat?

¹¹ Este relat ens ensenya una lliçó sobre l’amistat. Quan Maria i Marta li envien el missatge a Jesús, no li demanen que vaja a Betània. Senzillament li diuen que el seu bon amic està malalt (Jn 11:3). Finalment Llàtzer mor, i Jesús podria haver-lo ressuscitat sense haver de desplaçar-se a Betània, però decidix anar allí per a estar amb les seues amigues Maria i Marta. I tu? Tens algun amic que saps que acudirà a ajudar-te sense que li ho demanes? Llavors, sabràs que pots comptar amb ell «en temps d’angoixa» (Pr 17:17). Igual que Jesús, hem de ser eixa classe d’amics per als altres. Però tornem al relat i vegem què passa a continuació.

12. Què li va prometre Jesús a Marta, i per què per a ella no era una promesa buida? (Joan 11:23-26)

¹² Llig Joan 11:23-26. Marta s’entera que Jesús està a prop de Betània, així que corre al seu encontre i li diu: «Senyor, si hagueres estat ací, no s’hauria mort, el meu germà» (Jn 11:21). És de veres que Jesús podria haver-lo curat, però tenia al cap fer una cosa encara més impactant. Li promet: «El teu germà ressuscitarà». També li dona a Marta una raó més per a creure en eixa promesa al  dir-li: «Jo sóc la resurrecció i la vida». Sí, Déu li havia donat poder per a ressuscitar els morts. Temps arrere, havia ressuscitat un xic jove, aparentment el mateix dia que havia mort, i també havia ressuscitat una xiqueta que acabava de morir (Lc 7:11-15; 8:49-55). Però, ¿podria ressuscitar a algú que portava quatre dies mort i que el seu cos havia començat a descompondre’s?

13. Segons Joan 11:32-35, com reacciona Jesús quan veu plorar a Maria i als qui l’acompanyen? (Mira també la iŀlustració.)

¹³ Llig Joan 11:32-35. Maria, l’altra germana de Llàtzer, ix a l’encontre de Jesús i li repetix el que li havia dit Marta: «Senyor, si hagueres estat ací, no s’hauria mort, el meu germà». Tant ella com els qui l’acompanyen estan desconsolats, i Jesús s’entristix molt al vore’ls plorar. Sent tanta llàstima pels seus amics que també es posa a plorar. Ell comprén lo dolorós que és perdre en la mort algú que estimes. Està clar que vol acabar amb el motiu de les seues llàgrimes.

14. Què ens ensenya sobre Jehovà la reacció de Jesús a les llàgrimes de Maria?

¹⁴ La reacció de Jesús al vore plorar a Maria ens ensenya que Jehovà és un Déu compassiu. Per què diem això? Perquè, tal com aprenguérem en l’article anterior, Jesús reflectix a la perfecció els pensaments i sentiments de son Pare (Jn 12:45). Així que, quan llegim que Jesús es va posar a plorar al vore la pena dels seus amics, arribem a la conclusió que Jehovà també es compadix al vore’ns plorar amargament (Sl 56:9 [v. 8 TNM]). No ens fa açò voler acostar-nos més al nostre carinyós Déu?

15. Segons Joan 11:41-44, què va passar quan Jesús va arribar a la tomba de Llàtzer? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁵ Llig Joan 11:41-44. Jesús arriba a la tomba de Llàtzer i demana que aparten la pedra que tapa l’entrada. Marta replica dient que el cos ja deu fer pudor,  però Jesús li contesta: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?» (Jn 11:39, 40). Llavors, Jesús alça els ulls i ora públicament. Vol donar-li a Jehovà tot el mèrit del que està a punt de passar. Així que Jesús crida amb tota la força: «Llàtzer, ix fora!». I al moment, el seu amic ix de la tomba! Jesús acaba de fer el que alguns pensarien que era impossible. c

16. Com enfortix la nostra fe en l’esperança de la resurrecció el relat del capítol 11 de Joan?

¹⁶ El relat que trobem en el capítol 11 de Joan enfortix la nostra fe en l’esperança de la resurrecció, ja que Jesús li va assegurar a Marta: «El teu germà ressuscitarà» (Jn 11:23). Jesús, igual que son Pare, té el desig i el poder de complir eixa promesa. De fet, les seues llàgrimes revelaren que anhela de tot cor eliminar la mort i el sofriment que ocasiona i, al tornar-li la vida a Llàtzer, va demostrar de nou que té el poder de ressuscitar els morts. A més, pensem en el que li va dir a Marta: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?» (Jn 11:40). Tenim raons de pes per a creure que Déu complirà la seua promesa de ressuscitar els morts. Però, què podem fer per a que esta esperança siga encara més real per a nosaltres?

17. Què hauríem de tindre present al llegir els relats de les resurreccions?

¹⁷ Llig els relats de les resurreccions i medita en ells. Per què no examines amb atenció cada una de les huit resurreccions que es mencionen en la Bíblia? d Al meditar en elles, recorda que aquelles persones eren reals, mira quines lliçons pots aprendre i pensa en com cada relat  demostra que Déu té el desig i el poder de ressuscitar els morts. Sobretot, reflexiona en la resurrecció més important de totes, la de Jesús. Recorda que centenars de persones van ser testimonis de la seua resurrecció, i això ens dona una base sòlida per a la nostra fe en esta promesa (1Co 15:3-6, 20-22).

18. Com podem beneficiar-nos de les cançons que parlen de l’esperança de la resurrecció? (Consulta també la nota.)

¹⁸ Utilitza els «càntics» que parlen de l’esperança de la resurrecció (Ef 5:19). e Estes cançons fan que l’esperança de la resurrecció siga més real per a nosaltres i enfortixen la nostra fe en ella. Escolta-les, practica-les, analitza el significat de la seua lletra en l’adoració de família i memoritza-les. Aixina que si afrontes alguna prova que amenace la teua vida o perds algun ser volgut en la mort, l’esperit de Jehovà t’ajudarà a recordar-les, i això et consolarà i et donarà forces.

19. Com t’imagines la resurrecció? (Consulta el quadro « Què els preguntaries?».)

¹⁹ Utilitza la imaginació. Jehovà ens ha donat la capacitat d’imaginar-nos en el nou món. De fet, una germana explica: «He passat tant de temps imaginant-me en el nou món que és com si ja poguera oldre les roses en el paradís». Imagina’t parlant amb servents de Jehovà de temps bíblics. Amb quin d’ells t’agradaria conversar? Quines preguntes li faries? Imagina’t també tornar a vore els teus sers volguts que han mort. Què creus que faràs? Els abraçaràs? Ploraràs d’alegria? Què els diràs?

20. A què hauríem d’estar decidits?

²⁰ Que agraïts estem a Jehovà per la promesa que ens ha fet de la resurrecció. Podem estar segurs que la complirà perquè ell té tant el desig com el poder per a fer-ho. Per tant, estiguem decidits a continuar enfortint la nostra fe en esta meravellosa esperança. Açò ens acostarà encara més a Déu, qui ens ha promés a cada un de nosaltres: «Els teus sers volguts ressuscitaran».