1. De què estem convençuts?

 COM a servents de Jehovà, sabem que ell ens estima i vol que tinguem la millor vida possible (Rm 8:35-39). També estem convençuts que els principis bíblics sempre ens beneficien quan els apliquem (Is 48:17, 18). Però, com reaccionarem si sorgixen problemes inesperats?

2. Quins problemes podríem afrontar, i com podrien fer-nos sentir?

² Tots els servents de Jehovà afrontem problemes. Per exemple, un membre de la família podria fer alguna cosa que ens decepcionara. Podríem estar afrontant problemes de salut que limitaren el nostre servici a Jehovà o patir els efectes devastadors d’un desastre natural. També podríem ser perseguits per les nostres creences. Quan afrontem proves com estes, és possible que ens preguntem: «Per què m’està passant açò? He fet alguna cosa roín? Vol dir açò que Jehovà no està beneint-me?» No et desanimes si t’has sentit alguna volta aixina. Molts servents lleials de Jehovà s’han sentit com tu (Sl 22:2, 3 [vv. 1, 2 TNM]; Ha 1:2, 3).

3. Què aprenem de Salm 34:20?

³ Llig Salm 34:20 (v. 19 TNM). Fixa’t en les dos idees importants que menciona este salm: 1) Els justos afronten problemes i 2) Jehovà els allibera de les proves. Com ho fa? Una manera és ajudant-nos a tindre un punt de vista realista de la vida en este món. Encara que Jehovà  sí que ens promet que serem feliços al servir-lo, no ens garantix una vida sense preocupacions (Is 66:14). Més bé, ens anima a centrar-nos en el futur, quan tindrem la vida que ell vol que disfrutem per sempre (2Co 4:16-18). Mentrestant, ens ajuda a tirar avant cada dia (Lm 3:22-24).

4. Què analitzarem en este article?

⁴ Analitzem què podem aprendre dels exemples de servents fidels de Jehovà, tant de temps bíblics com de l’actualitat. Com vorem, podrien sorgir-nos problemes inesperats, però si ens recolzem en Jehovà, ell sempre ens sostindrà (Sl 55:23 [v. 22 TNM]). Mentres considerem estos exemples, pregunta’t: «Com hauria reaccionat jo en una situació similar? Com enfortixen estos exemples la meua confiança en Jehovà? I, què puc posar en pràctica del que he aprés?».

5. Quines proves va afrontar Jacob per culpa de Laban? (Mira la iŀlustració de la portada.)

⁵ Jacob va ser un dels molts servents de Jehovà de temps bíblics que afrontaren proves que no s’esperaven. Son pare li va assegurar que Jehovà el beneiria si prenia una esposa d’entre les filles de Laban, un familiar que també servia a Déu (Gn 28:1-4). Així que Jacob va fer lo correcte. Va deixar el país de Canaan i se’n va anar a casa de Laban, qui tenia dos filles, Lia i Raquel. Jacob es va enamorar de la filla més jove de Laban, Raquel, i va acordar treballar set anys per al pare d’ella abans de casar-se (Gn 29:18). Però passat el temps, Laban el va enganyar i li va entregar a Lia, la seua filla major. No obstant això, Jacob es va poder casar amb Raquel una setmana després amb la condició de treballar per al seu sogre set anys més (Gn 29:25-27). Laban també va ser injust a l’hora de fer negocis amb Jacob. En definitiva, es va aprofitar del seu gendre durant 20 anys (Gn 31:41, 42).

6. Quins altres problemes va afrontar Jacob?

⁶ Jacob va afrontar altres problemes. Tenia una família gran, però els seus fills no sempre es portaren bé entre ells. Fins i tot, van arribar a vendre com a esclau el seu propi germà, Josep. A més, dos fills de Jacob, Simeó i Leví, deshonraren la família i el nom de Jehovà. Per si això no fora prou, Raquel, la seua estimada esposa, va morir mentres donava a llum el seu segon fill. I finalment, per culpa d’una gran fam, Jacob es va vore forçat a mudar-se a Egipte quan ja era molt major (Gn 34:30; 35:16-19; 37:28; 45:9-11, 28).

7. Com li va demostrar Jehovà a Jacob que tenia la Seua aprovació?

⁷ A pesar de tots estos problemes, Jacob no va perdre mai la fe en Jehovà ni en les Seues promeses. A canvi, Jehovà li va mostrar que tenia el seu favor. Per exemple, a pesar dels enganys de Laban, Jehovà va beneir a Jacob en sentit material. I imaginem-nos com d’agraït a Jehovà es va sentir quan es va retrobar amb Josep, el fill que durant tant de temps havia pensat que estava mort. La bona amistat que Jacob tenia amb Jehovà li va permetre superar les proves (Gn 30:43; 32:10, 11 [vv. 9, 10 TNM]; 46:28-30). En el nostre cas, si tenim una amistat estreta amb Jehovà,  també podrem fer front als problemes inesperats que ens sorgisquen.

8. Què esperava fer el rei David?

⁸ El rei David no va poder complir tot el que esperava fer per Jehovà. Per exemple, desitjava de tot cor construir-li un temple a Déu i aixina li ho va expressar al profeta Natan, qui en resposta li va dir: «Fes tot el que el cor et diga. Déu és amb tu» (1Cr 17:1, 2). Que content degué sentir-se David amb estes paraules! És probable que immediatament començara a planificar este gran projecte.

9. Com va reaccionar David quan li van dir que no construiria el temple?

⁹ Natan no va tardar en tornar amb notícies decepcionants, perquè «aquella nit», Jehovà li va dir que el temple el construiria un dels fills de David (1Cr 17:3, 4, 11, 12). Com va reaccionar el rei? A l’enterar-se, va reajustar la seua meta i es va centrar en reunir els diners i els materials que el seu fill Salomó necessitaria per al projecte (1Cr 29:1-5).

10. Com va beneir Jehovà a David?

¹⁰ Jehovà va fer un pacte amb David just després d’informar-li que no seria ell qui construiria el temple. Va prometre que un dels descendents de David governaria per sempre (2Sa 7:16). Imagina’t la sorpresa que s’endurà David en el nou món quan s’entere que està vivint davall del Regnat de Mil Anys de Jesús, qui és descendent seu. Este relat ens ajuda a vore que, encara que no hagem pogut fer tot el que volíem per Jehovà, ell ens podria tindre reservades altres benediccions que nosaltres ni ens hauríem imaginat.

11. De quina manera foren beneits els cristians del segle I a pesar que el Regne no va arribar quan ells l’esperaven? (Fets 6:7)

¹¹ Els cristians del segle I van afrontar algunes dificultats inesperades. Per exemple, tenien ganes que arribara el Regne de Déu, però no sabien en quin moment vindria (Fets 1:6, 7). Llavors, què feren? Es mantingueren ocupats predicant. A mesura que les bones notícies s’estenien, van vore clarament com Jehovà beneïa els esforços que feien (llig Fets 6:7).

12. Què feren els cristians del segle I quan hi va haver una gran fam?

¹² En un moment donat, una gran fam es va estendre «per tota la terra» (Fets 11:28). Els cristians del segle I també van patir esta fam. Pots imaginar-te com els degué afectar esta situació? Segur que els caps de casa estaven preocupats per aconseguir aliments per a la seua família. I què podem dir dels jóvens que tenien planejat augmentar el seu ministeri? ¿Pensaren que devien postergar els seus plans? A pesar de totes estes circumstàncies, aquells cristians es van adaptar. Continuaren predicant conforme podien i van compartir de bona gana el que tenien amb els seus companys cristians de Judea (Fets 11:29, 30).

13. Quines benediccions experimentaren els cristians del segle I durant aquella gran fam?

¹³ Quines benediccions experimentaren els cristians durant aquella gran fam? Per un costat, els qui van rebre provisions van vore de primera mà l’ajuda de Jehovà i es degueren sentir més a prop dels seus companys cristians que els havien auxiliat (Mt 6:31-33).  I per l’altre, els qui feren donacions o ajudaren d’altra manera experimentaren la felicitat que ve de donar (Fets 20:35). Jehovà els va beneir a tots perquè es van adaptar al canvi de circumstàncies.

14. Què els va passar a l’apòstol Pau i a Bernabé, i quin va ser el resultat de no donar-se per vençuts? (Fets 14:21, 22)

¹⁴ Els cristians del segle I a sovint patiren persecució. A voltes, quan menys s’ho esperaven. Vegem què els va passar a l’apòstol Pau i a Bernabé quan estaven predicant en la zona de Listra. Al principi, van ser ben rebuts i els van escoltar. Però més tard, uns opositors «es guanyaren la gent» i, com a conseqüència, alguns apedregaren a Pau i el donaren per mort (Fets 14:19). Però Pau i Bernabé continuaren predicant en un altre lloc. Amb quins resultats? Van fer «molts deixebles», i les seues paraules i exemple enfortiren els seus companys cristians (llig Fets 14:21, 22). Molts es beneficiaren gràcies al fet que Pau i Bernabé no es donaren per vençuts a l’afrontar persecució inesperada. De la mateixa manera, si nosaltres no ens donem per vençuts en l’obra que Jehovà ens ha demanat que fem, també serem beneïts.

15. Què aprenem de l’exemple del germà A. H. Macmillan?

¹⁵ Durant els anys previs a 1914, el poble de Jehovà tenia grans expectatives. Per exemple, el germà A. H. Macmillan, igual que molts altres d’aquella època, pensava que estava a punt de rebre la seua recompensa celestial. En un discurs que va fer en setembre de 1914, va dir: «Este és, probablement, l’últim discurs públic que faré». Òbviament, no va ser l’últim. El germà Macmillan va escriure temps després: «Potser alguns de nosaltres ens hem avançat una miqueta pensant que ja se n’anàvem al cel». I va afegir: «El que hauríem de fer és mantindre’ns ocupats servint el Senyor». I el germà Macmillan així ho va fer. Va ser zelós en la predicació, va tindre el privilegi d’animar molts germans que estaven en la presó per la seua neutralitat i no va deixar d’assistir mai a les reunions de congregació. ¿Com es va beneficiar el germà Macmillan al mantindre’s ocupat servint a Jehovà mentres esperava la seua recompensa? Poc abans de la seua mort en 1966, va dir: «La meua fe està tan forta hui com ho ha estat sempre». Tots nosaltres hauríem d’imitar la seua exceŀlent actitud, especialment si hem estat aguantant més temps del que ens imaginàvem (He 13:7).

16. Quin problema inesperat afrontaren Herbert Jennings i la seua dona? (Jaume 4:14)

¹⁶ Molts servents de Jehovà han hagut d’afrontar problemes de salut inesperats. Per exemple, en la seua biografia, el germà Herbert Jennings b va relatar com ell i la seua dona disfrutaren de ser missioners en Ghana. No obstant, amb el temps, a ell li van diagnosticar un trastorn bipolar. Citant les paraules de Jaume 4:14 (llig-lo), el germà Jennings va descriure este moment com «un “demà” que no esperàvem». I va dir: «Havíem de ser realistes, per això, vam  deixar la nostra assignació i als nostres amics íntims en Ghana per a tornar al Canadà [i rebre tractament mèdic]». Jehovà va ajudar el germà Jennings i la seua dona a continuar servint fidelment a pesar del problema que estaven travessant.

17. Com va beneficiar a altres germans l’exemple del germà Jennings?

¹⁷ Els comentaris sincers del germà Jennings, que trobem en la seua biografia, tingueren un gran impacte en altres germans. Per exemple, una germana va escriure: «Mai m’havia emocionat tant com quan vaig llegir este article. Vore com el germà Jennings va haver de deixar la seua assignació per a rebre tractament em va ajudar a vore la meua situació de manera equilibrada». Un altre germà va escriure una cosa pareguda, va dir: «Després de servir com a ancià durant deu anys, vaig haver de renunciar al meu privilegi per un problema mental. Em sentia tan fracassat, que em deprimia llegir les biografies dels germans. Però la perseverança del germà Jennings em va animar». Açò ens recorda que quan aguantem problemes inesperats animem els altres. Inclús quan els nostres plans no ixen com ens esperàvem, encara podem ser exemples de fe i aguant (1Pe 5:9).

18. Què aprenem de l’exemple d’una germana viuda de Nigèria? (Mira les fotos que escenifiquen esta experiència.)

¹⁸ Situacions com la de la pandèmia de la COVID-19 han afectat molts servents de Jehovà. Per exemple, a una germana de Nigèria que era viuda se li estaven acabant els diners i el menjar. Un matí, la seua filla li va preguntar què menjarien després de preparar l’últim grapat d’arròs que els quedava. La nostra germana li va dir que podien fer com la  viuda de Sarepta, preparar el seu últim menjar i confiar plenament en Jehovà (1Re 17:8-16). Però abans d’encendre el foc per a preparar l’arròs, van rebre de part dels germans un paquet de provisions que contenia bastant menjar per a dos setmanes. La germana va dir: «Mai m’haguera imaginat que Jehovà estiguera tan atent al que li vaig dir a la meua filla!». De fet, quan confiem en Jehovà, els problemes de la vida en realitat ens acosten a ell (1Pe 5:6, 7).

19. Quina prova ha afrontat Aleksei Ierxov?

¹⁹ En els últims anys, molts dels nostres germans i germanes han afrontat una persecució que no s’esperaven. Vegem l’exemple del germà Aleksei Ierxov, que viu en Rússia. Els germans d’allí disfrutaven de certa llibertat quan el germà Ierxov es va batejar en 1994, però anys després, la situació en Rússia va canviar. En 2020, uns agents del govern van irrompre en la casa del germà Ierxov, la van registrar i van confiscar moltes de les seues possessions. Mesos després, el govern va obrir un expedient criminal contra ell. I, per si això no fora prou, els càrrecs es basaven en gravacions de vídeo que havia fet una persona que havia fingit durant més d’un any estar interessada en estudiar la Bíblia. Quina traïció!

20. Com ha enfortit el germà Ierxov la seua relació amb Jehovà?

²⁰ Ha tingut algun resultat positiu el calvari pel qual ha passat el germà Ierxov? Sí, la seua relació amb Jehovà s’ha fet més forta. Ell diu: «La meua dona i jo orem junts amb més freqüència. Veig que no hauria pogut afrontar esta situació sense Jehovà. L’estudi personal m’ajuda a lluitar contra el desànim. Medite en relats de servents fidels del passat que destaquen la importància de mantindre la calma i confiar en Jehovà».

21. Què hem aprés en este article?

²¹ Què hem aprés en este article? Que en este món sorgiran problemes inesperats. A pesar d’això, Jehovà sempre ajuda els seus servents si confien en ell. Com deia el text temàtic, «el just pateix molts mals, però el Senyor sempre l’allibera» (Sl 34:20 [v. 19 TNM]). Continuem centrant-nos en el poder que té Jehovà per a sustentar-nos i no en les nostres dificultats. Igual que l’apòstol Pau, podem dir: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort» (Fl 4:13).