1. Descriu la situació en la qual Jesús va fer el seu primer milacre.

 IMAGINEM l’escena: Estem en la tardor de l’any 29 i Jesús acaba de començar el seu ministeri. Tant ell com sa mare Maria i alguns deixebles estan convidats a un banquet de bodes en Canà, un poblet al nord de Natzaret, la ciutat on s’ha criat Jesús. Sa mare és amiga de la família i, aparentment, està atenent els convidats. Però durant el banquet s’acaba el vi, i això podria posar en evidència tant a la família com als nóvios. b Pot ser que acudiren més convidats dels que esperaven. En seguida, Maria s’acosta al seu fill i li diu: «No tenen vi» (Jn 2:1-3). Llavors, Jesús fa una cosa extraordinària, convertir aigua en «el millor vi» (Jn 2:9, 10 EV).

2, 3. a) Quins milacres va fer Jesús? b) Com ens podem beneficiar d’analitzar els milacres de Jesús?

² Jesús va continuar fent molts altres milacres durant el seu ministeri. c Va utilitzar el seu poder per a ajudar desenes de milers de persones. Per exemple, en una ocasió va alimentar 5.000 hòmens, i en una altra, 4.000. Però si tenim en compte les dones i els xiquets que estaven presents, és possible que en total alimentara unes de 27.000 persones (Mt 14:15-21; 15:32-38). A més, en les  dos ocasions, Jesús també va curar molts malalts (Mt 14:14; 15:30, 31). Imagina’t l’emoció que sentiren totes eixes persones al ser curades i alimentades per Jesús!

³ Hui en dia, podem aprendre molt dels milacres de Jesús. En este article, analitzarem algunes lliçons d’estos milacres que enfortixen la nostra fe. També examinarem com podem imitar la humiltat i la compassió que Jesús va mostrar al fer-los.

4. De qui aprenem a l’analitzar els milacres de Jesús?

⁴ Els milacres de Jesús ens ensenyen lliçons, no només d’ell sinó també de son Pare, que enfortixen la nostra fe. Al cap i a la fi, el poder per a fer estos milacres provenia de Jehovà. Per això, en Fets 10:38 diu: «Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, i com [Jesús] va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell». Recordem també que tot el que Jesús feia i deia —inclosos els milacres— reflectia a la perfecció els pensaments i sentiments de son Pare (Jn 14:9). Considerem tres lliçons que podem aprendre dels milacres de Jesús.

5. Segons Mateu 20:30-34, què motivava a Jesús a fer milacres?

⁵ Primera lliçó: Jesús i son Pare ens estimen profundament. Mentres va estar en la terra, Jesús va mostrar lo molt que volia la gent a l’usar el seu poder per a alleugerir el sofriment de les persones. Per exemple, en una ocasió dos hòmens cegos li suplicaren a crits que els ajudara (llig Mateu 20:30-34). El relat diu que «Jesús se’n compadí» i els va curar. Fixem-nos que el verb grec que ací es traduïx com «se’n compadí» es referix a un intens sentiment de llàstima que naix de les entranyes. Eixa compassió, que era una demostració de l’amor de Jesús, també el va moure a alimentar els necessitats i a curar els leprosos (Mt 15:32; Mc 1:41). Podem estar segurs que Jehovà, el Déu d’«amor entranyable», i el seu Fill ens volen moltíssim i els dol vore’ns patir (Lc 1:78; 1Pe 5:7). Quines ganes tindran d’eliminar tots els mals que fan sofrir la humanitat!

6. Quin poder li ha donat Déu a Jesús?

⁶ Segona lliçó: Déu ha donat al seu Fill el poder de solucionar tots els problemes de la humanitat. Amb els seus milacres, Jesús va demostrar que té el poder per a véncer els obstacles que nosaltres no podríem superar pel nostre compte. Per exemple, ell té el poder per a eliminar l’arrel de tots els nostres problemes, és a dir, el pecat heretat i els seus efectes: la malaltia i la mort (Mt 9:1-6; Rm 5:12, 18, 19). Els milacres de Jesús demostraren que ell pot curar malalties «de tota classe» i inclús ressuscitar els morts (Mt 4:23; Jn 11:43, 44). També va evidenciar que pot controlar grans tempestats i expulsar dimonis (Mc 4:37-39; Lc 8:2). Que reconfortant és saber que Jehovà ha posat eixe poder en mans del seu Fill!

7, 8. a) Quina seguretat ens donen els milacres de Jesús? b) Quin milacre en concret desitges que es faça realitat en el nou món?

⁷ Tercera lliçó: Podem estar completament segurs que les benediccions que portarà el Regne de Déu es faran realitat.  Els milacres que va fer Jesús quan va estar en la terra ens ensenyen el que farà a escala molt més gran com a rei del Regne celestial. Pensem en les coses que prompte experimentarem davall del seu regnat. Disfrutarem de salut perfecta, perquè ell eliminarà totes les malalties i discapacitats que afecten la humanitat (Is 33:24; 35:5, 6; Ap 21:3, 4). Mai passarem fam ni patirem els efectes devastadors dels desastres naturals (Is 25:6; Mc 4:41). I quina alegria tindrem al rebre els nostres sers volguts que estan en «les tombes» commemoratives (Jn 5:28, 29 TNM). I tu, quin milacre en concret desitges que es faça realitat en el nou món?

⁸ En els seus milacres, Jesús va mostrar gran humiltat i compassió, qualitats que farem bé d’imitar. Considerem dos exemples, començant en primer lloc per les bodes de Canà.

9. Segons el relat de Joan 2:6-10, què va fer Jesús en el banquet de bodes?

⁹ Llig Joan 2:6-10. En la boda, quan es va acabar el vi, Jesús no tenia l’obligació de fer res. No hi havia cap profecia que prediguera que el Messies faria vi de manera miraculosa, però imaginem-nos com ens sentiríem si ens quedàrem sense beguda en la nostra boda. Jesús probablement va sentir compassió  per la família, especialment pels nóvios, i volia evitar-los eixa vergonya. Així que va fer el milacre mencionat al principi de l’article. Va convertir uns 390 litres d’aigua en el millor vi. Potser va fer vi de sobra per a que en tingueren per a més avant o per a que el pogueren vendre i aixina ajudar econòmicament els novençans. Que agraïts se sentirien els nóvios!

10. Menciona alguns detalls importants del relat del capítol 2 de Joan. (Mira també la iŀlustració.)

¹⁰ Analitzem alguns detalls interessants del relat del capítol 2 de Joan. Fixem-nos que Jesús no va ser qui va omplir les gerres de pedra amb aigua. En lloc de dirigir l’atenció a si mateix, va dir als servents que les ompliren ells (versicles 6, 7). I després de convertir l’aigua en vi, tampoc li’l va portar personalment al director del banquet, més bé, els va dir als servents que ho feren ells (versicle 8). Evidentment, Jesús no va alçar una copa de vi davant de tots els convidats ni va presumir dient: «Tasteu el vi que acabe de fer».

11. Què aprenem del milacre de Jesús?

¹¹ Què podem aprendre d’este milacre de Jesús? Una lliçó d’humiltat. Jesús no es va vanagloriar. De fet, no va presumir mai del que feia. Més bé al contrari, era humil i sempre li donava la glòria i el mèrit a son Pare (Jn 5:19, 30; 8:28). Igual que Jesús, si som humils i no ens creiem més del que som, no presumirem de les coses que aconseguim. Sense importar el que fem en el nostre servici a Jehovà, no hem de gloriar-nos de nosaltres mateixos sinó del meravellós Déu a qui tenim el privilegi de servir (Jr 9:22, 23 [vv. 23, 24 TNM]). Hem de donar-li tot el mèrit a ell. Perquè, al cap i a la fi, què podríem fer sense l’ajuda de Jehovà? (1Co 1:26-31)

12. De quina altra manera podem imitar la humiltat de Jesús? Iŀlustra-ho.

¹² Vegem una altra manera com podem imitar la humiltat de Jesús. Imagina’t esta situació: Un ancià dedica molt de temps a ajudar un servent ministerial jove a preparar-se el seu primer discurs públic. Com a resultat, el germà fa un discurs animador que agrada molt a la congregació. Després de la reunió, algú s’acosta a l’ancià i li diu: «Quin bon discurs ha fet este germà, veritat?». ¿Fa falta que l’ancià diga: «Sí que és de veres, però perquè l’he ajudat jo»? ¿O seria millor que humilment diguera: «Aixina és, que bé ho ha fet»? Quan som humils, no hem d’atribuir-nos el mèrit de les coses bones que fem pels altres, estem satisfets de saber que Jehovà veu i valora el que fem (compara-ho amb Mateu 6:2-4; He 13:16). Està clar que a Jehovà li agrada que imitem la humiltat de Jesús (1Pe 5:6).

13. Segons el relat de Lluc 7:11-15, què veu Jesús prop de la ciutat de Naïm, i què fa al respecte?

¹³ Llig Lluc 7:11-15. Visualitzem el que li passa a Jesús a mitjans del seu ministeri. Va de camí a Naïm, una ciutat galilea a prop de Xunem, on el profeta Eliseu havia ressuscitat el fill d’una dona uns 900 anys abans (2Re 4:32-37). Quan s’acosta a la porta de la ciutat, veu passar una processó fúnebre. L’escena és molt trista, perquè una viuda ha perdut el seu únic fill. Però l’afligida mare  no està a soles, l’acompanya molta gent del poble. Jesús para el seguici fúnebre i fa una cosa extraordinària per esta mare desconsolada: ressuscita el seu fill. Esta és la primera de les tres resurreccions realitzades per Jesús mencionades específicament en els Evangelis.

14. Menciona alguns detalls interessants del relat del capítol 7 de Lluc. (Mira també la iŀlustració.)

¹⁴ Considerem alguns detalls interessants del relat del capítol 7 de Lluc. Fixem-nos que Jesús primer «va veure» la mare afligida i després es «va compadir» d’ella (versicle 13). Així que, probablement, al vore-la plorant mentres anava darrere del cos del seu fill, va sentir una gran compassió per ella. Jesús no només va sentir llàstima per la mare, sinó que també li va mostrar compassió. Va parlar amb ella i segur que li va dir amb un to carinyós: «No plores». I encara va fer una cosa més: va ressuscitar el jove i li’l «va donar a la seua mare» (versicles 14, 15).

15. Què podem aprendre del milacre de Jesús?

¹⁵ Què podem aprendre d’este milacre de Jesús? Una lliçó de compassió. Per descomptat, no podem ressuscitar els morts tal com va fer Jesús, però sí que podem imitar la seua compassió pels qui estan de dol sent observadors. Podem prendre la iniciativa al dir i fer coses que els ajuden i els consolen (Pr 17:17; 2Co 1:3, 4; 1Pe 3:8). d Inclús dir unes simples paraules o fer alguna cosa per ells pot significar molt.

16. Què aprenem de l’experiència d’una mare que feia poc que havia perdut la seua filleta? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁶ Vegem una experiència. Fa uns anys, mentres es cantava un càntic en la reunió, una germana es va fixar que una mare estava plorant. El càntic parlava de l’esperança de la resurrecció, i feia poc que la seua filleta havia mort. Com esta  germana ho sabia, en seguida es va posar al seu costat i, rodejant-la amb el seu braç, va acabar de cantar el càntic amb ella. Més tard la mare, que estava molt agraïda per haver anat a la reunió, va dir: «Vaig sentir molt d’amor per part dels germans i les germanes». I va afegir: «En la sala del Regne és on rebem l’ajuda que necessitem». Podem estar segurs que Jehovà veu i valora inclús les coses xicotetes que fem per a mostrar compassió als qui estan de dol i «se senten desfets» (Sl 34:19 [v. 18 TNM]).

17. Què hem aprés en este article?

¹⁷ Analitzar els relats dels milacres de Jesús pot ser un projecte d’estudi molt animador. Estos relats ens ensenyen que Jehovà i Jesús ens estimen profundament, que Jesús té el poder per a solucionar tots els problemes de la humanitat, i que podem estar completament segurs que les benediccions que portarà el Regne de Déu prompte es faran realitat. A l’analitzar estos milacres, podem meditar en diferents maneres d’imitar les qualitats de Jesús. Per què no incloeu este tema en el vostre estudi personal o en una adoració en família? Vegeu quines lliçons podeu extraure d’estos relats i després compartiu-les amb els altres. Segur que disfrutareu de conversacions molt edificants (Rm 1:11, 12).

18. Què analitzarem en el següent article?

¹⁸ La tercera de les resurreccions que va fer Jesús i que es mencionen específicament en la Bíblia va ocórrer cap al final del seu ministeri. Però esta va ser diferent, perquè va ressuscitar un bon amic que feia quatre dies que havia mort. Què podem aprendre del que diuen els Evangelis sobre este milacre? I com podem enfortir la nostra fe en l’esperança de la resurrecció? Respondrem a estes preguntes en l’article següent.