1. Què espera Jehovà de nosaltres?

 EL NAIXEMENT d’un bebé és un dels moments més feliços per a un matrimoni. Encara que els pares estan enamorats del seu xiquet acabadet de nàixer, no volen que es quede aixina per sempre. De fet, es preocuparien molt si el bebé no cresquera. De la mateixa manera, Jehovà es posa molt content quan veu que fem els primers passos com a seguidors de Jesús, però no vol que ens quedem ahí (1 Cor. 3:1). Més bé, ens demana que arribem a ser cristians «adults» (1 Cor. 14:20).

2. Què analitzarem en este article?

² Què implica ser un cristià madur? Com arribem a la maduresa cristiana? Quina importància té l’aliment sòlid en el creixement espiritual? I, per què ens hem d’esforçar per no perdre la maduresa? En este article, analitzarem les respostes a estes preguntes.

QUÈ IMPLICA SER UN CRISTIÀ MADUR

3. Què implica ser un cristià madur?

³ En la Bíblia, la paraula grega que es traduïx per «adult» també pot significar ‘madur’, ‘perfecte’ i ‘complet’ (1 Cor. 2:6). a Arribem a ser cristians madurs quan passem de ser xiquets a ser adults en sentit espiritual. Per descomptat, encara que hagem alcançat eixa meta, hauríem de seguir progressant (1 Tim. 4:15). Tots nosaltres, inclús els jóvens, podem ser espiritualment madurs. Però,  com podem saber si hem alcançat la maduresa?

4. Com descriuries a un cristià madur?

⁴ Un cristià madur és algú que viu a l’altura de tots els requisits de Déu, i no va triant quins vol seguir i quins no. Clar, al ser imperfecte cometrà errors. No obstant això, demostra en el seu dia a dia que pensa i actua d’acord amb la voluntat de Déu. Com s’ha posat la nova personalitat, s’esforça per pensar cada volta més com pensa Jehovà (Efe. 4:22-24). A més, és capaç de prendre bones decisions basades en les lleis i principis de Jehovà, aixina que no necessita una llarga llista de normes per a saber com actuar. I, quan pren una decisió, s’esforça per complir el que ha decidit (1 Cor. 9:26, 27).

5. Segons Efesis 4:14, 15, quins perills afronta un cristià immadur?

⁵ Per un altre costat, un cristià immadur es podria deixar confondre per «hòmens que recorren a trampes i enganyen els altres amb astúcia» i deixar-se portar per teories conspiratòries i apòstates (llig Efesis 4:14, 15 TNM). b És propens als cels, a crear conflictes, a ofendre’s amb facilitat i a caure en les temptacions (1 Cor. 3:3).

6. Quin exemple ens ajuda a comprendre el procés d’arribar a la maduresa cristiana? (Mira també la iŀlustració.)

⁶ Com s’ha mencionat adés, les Escriptures comparen el creixement espiritual al físic. Com un xiquet no sap el que es fa, necessita la protecció i la supervisió d’un adult. Per exemple, una mare agarrarà la seua filleta de la mà mentres creuen el carrer. A mesura que la xiqueta es faça major, la mare li permetrà travessar el carrer a soles, aixina i tot li recordarà que mire als dos costats abans de passar. Però quan siga adulta, haurà d’evitar els perills per ella mateixa. Igual que els xiquets necessiten l’ajuda dels adults per a evitar els perills, els cristians immadurs a sovint necessiten l’ajuda de cristians madurs per a evitar els perills espirituals i prendre bones decisions. Per contra, quan un cristià  arriba a ser madur i ha de prendre una decisió, medita en el que diu la Bíblia per a saber què pensa Jehovà sobre eixe assumpt i actua en conseqüència.

7. Necessiten els cristians madurs l’ajuda dels altres?

⁷ Significa això que un cristià madur no necessitarà mai que l’ajuden? No, a voltes els cristians madurs també necessiten demanar ajuda. Però un cristià immadur podria esperar que li digueren el que ha de fer o inclús que decidiren per ell. Per una altra banda, encara que un cristià madur busque l’ajuda dels qui tenen més saviesa i experiència, sap que és responsable de prendre les seues pròpies decisions i que cada u ha de portar «la seua pròpia càrrega» (Gàl. 6:5 TNM).

8. En què podrien diferenciar-se els cristians madurs?

⁸ Igual que no tots els adults tenen la mateixa aparença, no tots els cristians madurs tenen les mateixes qualitats espirituals com la saviesa, la valentia, la generositat i l’empatia. A més, quan dos cristians madurs afronten una situació pareguda, pot ser que prenguen decisions diferents, però igual de vàlides bíblicament. Açò és especialment cert en assumpts de consciència. Aixina que els cristians madurs eviten jutjar els altres si les decisions que prenen són diferents de les seues. En comptes d’això, se centren en mantindre la unitat (Rom. 14:10; 1 Cor. 1:10).

COM ARRIBEM A LA MADURESA CRISTIANA

9. Arribem a la maduresa espiritual de manera automàtica? Explica-ho.

⁹ Amb el temps, arribem a l’edat adulta de manera natural, però ningú arriba a la maduresa espiritual de manera automàtica. Per exemple, els germans i germanes de Corint acceptaren les bones notícies, es batejaren, reberen esperit sant i es beneficiaren del que l’apòstol Pau els va ensenyar. Aixina i tot, anys després del baptisme, molts d’ells encara eren immadurs (Fets 18:8-11; 1 Cor. 3:2). Com podem evitar que això ens passe a nosaltres?

10. Què hem de fer per a alcançar la maduresa? (Judes 20)

¹⁰ Per a alcançar la maduresa, primer hem de desitjar ser madurs. Qui estima «la inexperiència» i preferix ser un xiquet, no madurarà en sentit espiritual (Prov. 1:22 TNM). No voldríem ser com eixos adults que eviten les responsabilitats i depenen dels seus pares per a prendre decisions. En comptes d’això, volem ser responsables del nostre propi creixement espiritual (llig Judes 20). Si encara t’estàs esforçant per alcançar la maduresa, demana-li a Jehovà en oració que et done tant el desig com les forces per a actuar (Fili. 2:13).

11. Quina ajuda ens dona Jehovà per a alcançar la maduresa espiritual? (Efesis 4:11-13)

¹¹ Jehovà ens ajuda a alcançar la maduresa espiritual. Els pastors i mestres de la congregació cristiana estan preparats per a ajudar-nos a alcançar «la maduresa» espiritual, o «l’estatura plena del Crist» (llig Efesis 4:11-13 TNM). Jehovà també ens dona el seu esperit sant per a que puguem tindre «el pensament de Crist» (1 Cor. 2:14-16). A més, Déu va inspirar els quatre Evangelis per a mostrar-nos com pensava, parlava i actuava el seu Fill. Si imitem la manera d’actuar i pensar de Jesús, arribarem a ser cristians madurs.

 LA IMPORTÀNCIA DE L’ALIMENT SÒLID

12. Què són «les primeres nocions sobre el Crist»?

¹² Per a alcançar la maduresa, hem d’anar més allà de «les primeres nocions sobre el Crist», és a dir, les ensenyances bàsiques cristianes. Entre eixes ensenyances, estan el penediment, la fe, el baptisme i la resurrecció, que són la base del cristianisme (Heb. 6:1, 2). Per eixa raó, l’apòstol Pere les va mencionar quan es va dirigir a una multitud en el Pentecostés (Fets 2:32-35, 38). Per tant, hem d’acceptar estes ensenyances bàsiques per a arribar a ser deixebles de Crist. Per exemple, Pau va advertir que si algú negava l’ensenyança de la resurrecció, estaria rebutjant tota la fe cristiana (1 Cor. 15:12-14). No obstant això, no hauríem de conformar-nos amb tindre només un coneixement bàsic de la veritat.

13. Què hem de fer per a beneficiar-nos de l’aliment sòlid mencionat en Hebreus 5:14? (Mira també la iŀlustració.)

¹³ A diferència de les doctrines bàsiques, l’aliment espiritual sòlid inclou no només lleis, sinó també principis bíblics que ens ajuden a comprendre la manera de pensar de Jehovà. Per a beneficiar-nos d’este aliment, hem d’estudiar, meditar i posar en pràctica el que aprenem de la Paraula de Déu. Al fer-ho, aprenem a prendre decisions que agraden a Jehovà (llig Hebreus 5:14). c

14. Com va ajudar Pau als corintis a alcançar la maduresa?

¹⁴ Als cristians immadurs se’ls fa difícil prendre una bona decisió quan no hi ha una llei específica al respecte en la Bíblia. En eixos casos, pensen que poden fer el que els dona la gana. Altres podrien demanar una norma quan no és necessària. Per exemple, pareix que alguns cristians de Corint li van preguntar a Pau si podien menjar o no el que s’havia oferit en sacrifici a un ídol. En comptes de dir-los què fer, Pau va mostrar que cada persona té el dret a elegir segons el que li dicte  la seua consciència. A més, va mencionar alguns principis bíblics que podrien ajudar-los a prendre decisions amb la consciència tranquiŀla sense fer entropessar els altres (1 Cor. 8:4, 7-9). Pau estava ensenyant als corintis a utilitzar les Escriptures per a prendre les seues pròpies decisions en comptes de dependre dels altres o simplement buscar normes. D’esta manera, els estava ajudant a ser madurs.

15. Com va ajudar Pau als cristians hebreus a progressar?

¹⁵ Aprenem una altra lliçó del que Pau va escriure als cristians hebreus. Alguns havien deixat de créixer en sentit espiritual i tornaven a necessitar «llet en comptes d’aliment sòlid» (Heb. 5:12). No estaven aprenent ni acceptant les coses noves que Jehovà els estava ensenyant a través de la congregació (Prov. 4:18). Per exemple, alguns jueus encara estaven promovent la Llei mosaica a pesar que feia 30 anys que el sacrifici de Jesucrist l’havia abolit (Rom. 10:4; Tit. 1:10). Està clar que, després de 30 anys, dir-los que ajustaren la seua manera de pensar no era demanar-los massa. Pau només estava intentant ajudar-los a acceptar les veritats profundes que els estava ensenyant. La seua carta els va ajudar a vore que la nova manera d’adorar a Jehovà, a través de Jesús, era molt millor. També els va donar el valor per a continuar predicant a pesar de l’oposició dels jueus (Heb. 10:19-23).

ESFORCEM-NOS PER A NO PERDRE LA MADURESA

16. Una volta hem alcançat la maduresa, què més hem de fer?

¹⁶ Ens hem d’esforçar no només per alcançar la maduresa, sinó també per a no perdre-la. Açò significa que no ens hem de confiar (1 Cor. 10:12). Per tant, hauríem de continuar assegurant-nos que seguim progressant (2 Cor. 13:5).

17. Com mostra la carta de Pau als colossencs la importància de no perdre la maduresa?

¹⁷ En la seua carta als Colossencs, Pau torna a destacar la importància de no perdre la maduresa. Encara que havien arribat a ser cristians madurs, Pau  els va advertir que no es deixaren enganyar per la manera de pensar del món (Col. 2:6-10). I Èpafres, qui coneixia molt bé la congregació, demanava contínuament en oració que seguiren sent «persones completes», o madures (Col. 4:12 TNM). Què aprenem d’açò? Que tant Pau com Èpafres entenien que mantindre la maduresa requeria esforç personal i l’ajuda de Déu. Volien que els colossencs mantingueren la maduresa a pesar dels reptes que estaven afrontant.

18. Què podria passar-li a un germà madur? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁸ Pau va advertir als hebreus que els cristians madurs podien perdre definitivament l’aprovació de Déu. El cor podria endurir-se tant que un cristià ja no fora capaç de penedir-se i poder rebre el perdó de Déu. Afortunadament, els hebreus no es trobaven en eixa situació (Heb. 6:4-9). Ara bé, què podem dir d’aquells que s’han fet inactius o han sigut expulsats, però després s’han penedit? Al penedir-se humilment, mostren que són diferents dels qui Pau va mencionar que no podien rebre el perdó de Déu. No obstant això, quan tornen a Jehovà necessiten rebre ajuda (Eze. 34:15, 16). Els ancians potser demanen a un germà o una germana d’experiència que els ajude a tornar a enfortir la seua relació amb Jehovà.

19. Quina hauria de ser la nostra meta?

¹⁹ Tots podem alcançar la maduresa cristiana. Per tant, continuem prenent aliment sòlid en sentit espiritual i ajustant la nostra manera de pensar a la de Jehovà. I, si ja hem alcançat la maduresa, esforcem-nos per no perdre-la.