Ho sabies?
Per què hi havien estrangers en l’exèrcit del rei David?
ENTRE els soldats estrangers de l’exèrcit de David estaven Sèlec l’ammonita, Uries l’hitita i Itmà el moabita (1 Cròn. 11:39, 41, 46). a Les tropes de David també incloïen «la guàrdia dels quereteus i els peleteus» a més de «sis-cents hòmens que l’havien seguit des de Gat» (2 Sam. 15:18). Els quereteus i els peleteus estaven relacionats amb els filisteus (Eze. 25:16). I els habitants de Gat eren originaris d’una regió filistea (Jos. 13:2, 3; 1 Sam. 6:17, 18).
Per què va reclutar David a estos estrangers? Perquè estava segur que serien lleials a ell i a Jehovà. Per exemple, respecte als quereteus i als peleteus, un diccionari bíblic diu que «van mantindre la seua lleialtat a David en els moments més difícils del seu regnat». De quina manera? Per exemple, quan «tots els hòmens d’Israel» van deixar a David per a seguir a «un poca-vergonya, un benjaminita que es deia Xeba», els quereteus i els peleteus es van posar de part de David i l’ajudaren a sufocar la rebeŀlió (2 Sam. 20:1, 2, 7). En una altra ocasió, Adonies, el fill del rei David, va intentar usurpar el tron. Però els quereteus i els peleteus foren lleials al rei i l’ajudaren a demostrar que Salomó era el successor que Jehovà havia escollit (1 Re. 1:24-27, 38, 39).
Un altre estranger que va mantindre la seua lleialtat al rei David va ser Itai, qui era de la ciutat de Gat. Ell i els seus 600 soldats van donar suport a David quan el fill del rei, Absalom, es va rebeŀlar i va fer que els hòmens d’Israel es posaren en contra de son pare. Al principi, David li va aconsellar a Itai que, com a estranger, no devia clavar-se en camisa d’onze vares. Però Itai li va dir: «Per la vida del Senyor i per la teua pròpia vida, senyor i rei meu, et jure que allà on tu sigues, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent» (2 Sam. 15:6, 18-21).
Encara que els quereteus, els peleteus i els habitants de Gat eren estrangers, creien que Jehovà era el Déu verdader i respectaven profundament a David, el rei que ell havia escollit. Que agraït degué haver-se sentit David per tindre al seu costat a estos hòmens lleials!
a Segons la llei de Déu registrada en Deuteronomi 23:4-7 (vv. 3-6 en altres bíblies), els ammonites i els moabites no podien ser admesos en la congregació d’Israel. Pareix que esta llei es referia a que no podien ser membres de ple dret en la nació, però no prohibia que estos estrangers es relacionaren amb el poble de Déu o que residiren en Israel. Consulta «Se casan con israelitas» davall del tema «Ammonitas» en l’obra Perspicacia para comprender las Escrituras.