1. De quin privilegi disfrutem?

ÉS UN gran privilegi formar part de la congregació de Jehovà! Disfrutem d’estar en un paradís espiritual ple de persones pacífiques i alegres. Però, potser et preguntes quin és el teu lloc en la congregació.

2. Quin exemple va gastar l’apòstol Pau en diverses cartes inspirades?

² Podem aprendre molt a l’analitzar l’exemple que Pau va utilitzar en diverses cartes inspirades. En cada una d’estes, va comparar la congregació al cos humà, i les persones que la formen a les diferents parts del cos (Rm 12:4-8; 1Co 12:12-27; Ef 4:16).

3. Quines tres lliçons analitzarem en este article?

³ En este article, analitzarem tres lliçons importants que podem extraure de la comparació de Pau. Primer, aprendrem que cada un de nosaltres té un lloc * en la congregació de Jehovà. Segon, considerarem què podem fer si ens costa vore el paper que tenim en la congregació. I, tercer, examinarem per què hem de mantindre’ns ocupats complint la nostra funció en la congregació de Déu.

4. Què ens ensenya Romans 12:4, 5?

⁴ La primera lliçó que aprenem de la comparació de Pau és que tots tenim un lloc important en la família de Jehovà. Pau comença dient: «En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres» (Rm 12:4, 5). Què va voler dir Pau amb estes paraules? Que cadascun de nosaltres té un paper diferent en la congregació, però tots som valuosos.

5. Quins «dons» ha donat Jehovà a la congregació?

⁵ Al pensar en els qui ocupen un lloc en la congregació, probablement els primers que ens venen al cap són els qui porten la davantera (1Te 5:12; He 13:17). És de veres que, a través de Crist, Jehovà ha donat a la Seua congregació «dons» en forma d’hòmens (Ef 4:8). Estos «dons» inclouen els membres de la Junta Directiva, els seus ajudants nomenats, els membres dels comités de sucursal, els responsables itinerants, els instructors d’escoles bíbliques, els ancians de congregació i els servents ministerials. Tots estos germans són nomenats per esperit sant per a cuidar de les precioses ovelles de Jehovà i servir als interessos de la congregació (1Pe 5:2, 3).

6. Segons 1 Tessalonicencs 2:6-8, què s’esforcen per fer els germans nomenats per esperit sant?

⁶ Estos germans són nomenats per esperit sant per a que assumisquen diverses responsabilitats. Tal com les diferents parts del cos treballen per al benefici de tota la persona, els germans nomenats per esperit sant treballen de valent per a beneficiar la congregació sencera. No busquen l’alabança dels altres, sinó que s’esforcen per edificar i enfortir els germans (llig 1 Tessalonicencs 2:6-8). Donem-li les gràcies a Jehovà per estos hòmens qualificats que posen els interessos dels altres per davant dels seus.

7. De quines benediccions disfruten els qui servixen a temps complet?

⁷ Alguns en la congregació reben un nomenament per a servir com a missioners, precursors especials o precursors. De fet, germans i germanes de tot el món han decidit dedicar-se a temps complet a predicar i fer deixebles. D’esta manera, han ajudat moltes persones a fer-se seguidores de Jesucrist. Encara que estos evangelitzadors a temps complet no solen tindre molt en sentit material, Jehovà els ha recompensat amb una vida plena de benediccions (Mc 10:29, 30). Apreciem molt estos germans i agraïm sincerament que formen part de la congregació!

8. Per què tots els publicadors de les bones notícies són importants per a Jehovà?

⁸ ¿Són els germans nomenats i els qui servixen a temps complet els únics que tenen un lloc en la congregació? En absolut! Tots els publicadors de les bones notícies són importants per a Jehovà i per a la congregació (Rm 10:15; 1Co 3:6-9). Ho sabem perquè un dels objectius principals del poble de Déu és fer deixebles del nostre Senyor Jesucrist (Mt 28:19, 20; 1Tm 2:4). Tots els qui es relacionen amb la congregació, ja siguen publicadors o publicadors no batejats, intenten fer d’esta obra la seua prioritat (Mt 24:14).

9. Per què valorem les germanes de les nostres congregacions?

 ⁹ Jehovà dignifica les germanes donant-los un lloc important en la congregació. Valora molt les esposes, mares, viudes i fadrines que el servixen lleialment. Les Escriptures a sovint mencionen exemples de dones extraordinàries que van agradar a Déu. Se les alaba per la seua saviesa, fe, zel, valor, generositat i bones obres (Lc 8:2, 3; Fets 16:14, 15; Rm 16:3, 6; Fl 4:3; He 11:11, 31, 35). Que agraïts estem per tindre en les congregacions germanes que també despleguen estes qualitats tan boniques!

10. Per què valorem els germans majors?

¹⁰ Els germans majors també són una benedicció. Algunes congregacions tenen germans i germanes que han dedicat tota la seua vida a servir a Jehovà. Altres, en canvi, han conegut la veritat més recentment. En qualsevol cas, els nostres germans majors probablement afronten problemes de salut relacionats amb l’edat avançada que podrien limitar el que fan en la congregació i en la predicació. Així i tot, s’esforcen al màxim en el ministeri i gasten totes les seues energies en animar i capacitar els altres. A més, tots ens beneficiem de la seua experiència. Sense dubte, estos germans són de gran valor als ulls de Jehovà i també als nostres (Pr 16:31).

11, 12. Com t’animen els jóvens de la teua congregació?

¹¹ Pensem també en els nostres jóvens. Afronten molts reptes mentres creixen en este món dominat per Satanàs el Diable i les seues filosofies malicioses (1Jn 5:19). A pesar d’això, ens anima molt vore’ls comentar en les reunions, participar en la predicació i defendre les seues creences amb valor. Sí, els jóvens teniu un lloc important en la congregació de Jehovà! (Sl 8:3 [v. 2 NM])

¹² A pesar del que hem vist, a alguns  germans els costa creure que són una part significativa de la congregació. Què ens pot ajudar a sentir que cadascun de nosaltres ocupa un lloc en ella? Vegem-ho.

13, 14. Per què alguns pensen que no són valuosos en la congregació?

¹³ Fixa’t en la segona lliçó que aprenem de la comparació de Pau. Ell atrau l’atenció a un problema que molts tenen hui en dia; se’ls fa difícil creure que són valuosos en la congregació. En relació amb açò, va escriure: «Si el peu deia: “Com que no sóc mà, no sóc del cos”, no per això deixaria de ser del cos. I si l’orella deia: “Com que no sóc ull, no sóc del cos”, no per això deixaria de ser del cos» (1Co 12:15, 16). Què volia destacar Pau?

¹⁴ Si et compares amb altres en la congregació, probablement no podràs vore la teua pròpia vàlua. Potser alguns són bons mestres, bons organitzadors o bons pastors. Tal volta penses que no eres tan bo com ells, i això mostra que eres humil i modest (Fl 2:3). Però ves a espai. Si et compares constantment amb els qui destaquen per les seues habilitats, acabaràs desanimant-te. Inclús podries pensar, com Pau va mencionar, que no formes part de la congregació. Què pot ajudar-te a superar eixos sentiments?

15. D’acord amb 1 Corintis 12:4-11, què hem de reconéixer sobre els dons que tenim?

¹⁵ Considerem este fet: Jehovà va donar alguns dons miraculosos de l’esperit sant als cristians del segle I, però no tots van rebre els mateixos (llig 1 Corintis 12:4-11). Encara que Jehovà els va confiar diferents dons i habilitats, tots els cristians eren igual de valuosos. En l’actualitat, no tenim els dons miraculosos de l’esperit sant, però el principi ens aplica igualment: no tots tenim els mateixos  talents, però tots som valuosos als ulls de Jehovà.

16. Quin consell de l’apòstol Pau hem d’aplicar?

¹⁶ En comptes de comparar-nos amb altres germans, hem d’aplicar el consell inspirat de l’apòstol Pau: «Que cadascú examine la seua pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres» (Ga 6:4).

17. Com ens beneficiarà seguir el consell de Pau?

¹⁷ Si seguim el consell inspirat de Pau i examinem les nostres pròpies accions, segurament començarem a vore que tenim habilitats úniques. Per exemple, un ancià podria no ser un bon mestre en la plataforma, però ser molt eficient en l’obra de fer deixebles. O podria no ser tan organitzat com altres ancians, però ser considerat un pastor carinyós a qui els publicadors busquen per a demanar consell bíblic. O podria tindre la bona reputació de ser hospitalari (He 13:2, 16). Quan vegem clarament els nostres punts forts i dons, tindrem raons per a sentir que podem aportar molt a la congregació. I probablement no ens sentirem inclinats a envejar els germans que tenen dons diferents dels nostres.

18. Com podem millorar les nostres habilitats?

¹⁸ Sense importar el lloc que ocupem en la congregació, tots hauríem de voler millorar en la predicació i desenvolupar les nostres habilitats. Per tal d’ajudar-nos, Jehovà ens capacita extraordinàriament a través de la seua organització. Per exemple, en les nostres reunions d’entre setmana, rebem instrucció per a ser més eficaços en la predicació. Estàs aprofitant al màxim estes sessions d’entrenament?

19. Com pots alcançar la meta d’assistir a l’Escola per a Evangelitzadors del Regne?

¹⁹ L’Escola per a Evangelitzadors del Regne és un altre magnífic programa d’entrenament. Este curs està dirigit als germans i germanes que servixen a temps complet i tenen entre 23 i 65 anys. Podria semblar-te que mai qualificaràs per a alcançar esta meta. Però en comptes de fer un llistat amb els obstacles que t’ho impedixen, fes-te’n un amb les raons per les quals vols assistir. Després, elabora un pla que t’ajude a complir els requisits. Amb l’ajuda de Jehovà i amb un gran esforç de part teua, el que pareix impossible es farà realitat.

20. Què aprenem de Romans 12:6-8?

²⁰ La tercera lliçó que extraem de l’exemple de Pau es troba en Romans 12:6-8 (llig-lo). Ací, Pau ens mostra de nou que, en la congregació, tots tenim diferents dons. Però, en esta ocasió, destaca que hauríem d’utilitzar qualsevol do que tinguem per a edificar i enfortir la congregació.

21, 22. Quina lliçó podem extraure de Robert i Felice?

²¹ Considerem l’exemple d’un germà a qui anomenarem Robert. Després de servir en l’estranger, el van assignar al Betel del seu país d’origen. Encara que li van assegurar que el canvi d’assignació no era perquè haguera fet alguna cosa malament, ell va dir: «Durant molts mesos vaig estar trist, perquè pensava que  havia fracassat en la meua assignació. Hi havia moments que em passava pel cap deixar el meu servici en Betel». Com va recuperar el goig? Un company ancià li va recordar que Jehovà ens entrena en cada assignació prèvia per a poder ser més útils en la nostra assignació actual. Robert va reconéixer que havia de deixar de pensar en el passat i començar a centrar-se en el que podia fer ara mateix.

²² El germà Felice Episcopo va afrontar un repte paregut. Ell i la seua dona es van graduar en Galaad l’any 1956 i van servir en l’obra del circuit en Bolívia. Però, en 1964 tingueren un xiquet. Felice diu: «Va ser molt difícil deixar la nostra preciosa assignació. He d’admetre que vaig perdre un any sencer autocompadint-me. Però amb l’ajuda de Jehovà, vaig canviar la meua actitud i em vaig centrar en la nova responsabilitat de ser pare». T’identifiques amb Robert o Felice? Estàs desanimat perquè actualment no tens els mateixos privilegis de servici que tenies en el passat? Si és aixina, seràs més feliç si canvies el teu punt de vista i et concentres en el que pots fer ara mateix per a servir a Jehovà i als teus germans. Mantín-te ocupat, usa els teus dons i habilitats per a ajudar els altres, i trobaràs el goig mentres edifiques la congregació.

23. Per a què hauríem d’apartar temps, i què considerarem en el següent article?

²³ Tots som preciosos als ulls de Jehovà. Ell vol que formem part de la seua família. Si apartem temps per a meditar en el que podem fer per a edificar els nostres germans, i després ens esforcem per posar-ho en pràctica, serà més difícil pensar que no pertanyem a la congregació. Però, què podem dir de la manera com veiem els germans? Com podem mostrar-los que els valorem? En el següent article, analitzarem esta important qüestió.