1. Què ens podríem preguntar quan pensem en tot el que Jehovà ha creat?

QUAN pensem en l’immens univers que Jehovà ha creat, podríem sentir-nos com el salmiste David, qui li va preguntar en oració: «Quan mire el cel que han creat les teues mans, la lluna i els estels que hi has posat, jo dic: “Què és l’home, perquè te’n recordes? Què és un mortal, perquè el tingues present?”» (Sl 8:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]). Igual que David, podríem sentir-nos xicotets en comparació amb les estreles i meravellar-nos pel fet que Jehovà es fixe en nosaltres. Però, tal com vorem, Jehovà no només es va fixar en els primers humans, Adam i Eva, sinó que també els va considerar part de la seua família.

2. Quin era el propòsit de Jehovà per als primers membres de la seua família en la terra?

² Els primers membres de la família de Déu en la terra van ser Adam i Eva, i Jehovà era el seu benvolgut Pare celestial. Ell esperava que la parella tinguera fills. De fet, els va manar: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la» (Gn 1:28). Per tant, havien de tindre descendència i cuidar de la terra. Si hagueren sigut obedients i hagueren cooperat amb el propòsit de Jehovà, Adam, Eva i els seus descendents haurien continuat sent membres de la família de Déu per sempre.

3. Per què podem dir que Adam i Eva van rebre un lloc honorable en la família de Jehovà?

³ Adam i Eva tenien un lloc honorable en la família de Jehovà. Referint-se al ser humà, el rei David li va dir a Jehovà el que llegim en Salm 8:6 i la seua nota: «L’has fet una mica inferior als àngels, l’has coronat de glòria i dignitat». En efecte, Jehovà no va donar als humans el mateix poder, inteŀligència i habilitats que als àngels  (Sl 103:20). Però, la humanitat només és «una mica inferior» a estos poderosos sers espirituals. Quin començament més meravellós li va donar Jehovà als nostres primers pares!

4. Què els va passar a Adam i Eva quan van desobeir a Jehovà, i què analitzarem en este article?

 ⁴ Tristament, Adam i Eva van perdre el lloc que tenien en la família de Jehovà. Tal com vorem en este article, açò ha tingut conseqüències desastroses per als seus descendents. Però, el propòsit de Jehovà no ha canviat. Ell vol que els humans obedients siguen els Seus fills per sempre. En primer lloc, analitzarem de quines maneres ens ha dignificat Jehovà. Després, vorem què podem fer ara si volem ser part de la família de Déu. Finalment, considerarem les benediccions eternes que rebrà la part terrestre de la família de Jehovà.

5. Com podem agrair-li a Déu que ens creara a la seua imatge?

⁵ Jehovà ens ha atorgat dignitat al fer-nos a la seua imatge (Gn 1:26, 27). Com estem fets a imatge de Déu, podem cultivar i manifestar moltes de les seues qualitats meravelloses, com l’amor, la compassió, la lleialtat i la justícia (Sl 86:15; 116:5; 145:17). Al cultivar estes qualitats, honrem a Jehovà i demostrem que li estem agraïts (1Pe 1:14-16). Quan ens comportem com al nostre Pare celestial li agrada, ens sentim feliços i satisfets. I com ens va fer a la seua imatge, podem arribar a ser la classe de persones que ell vol en la seua família.

6. Com va honrar Jehovà els humans al preparar la terra?

⁶ Jehovà ens va donar un lloc especial per a viure. Molt abans de crear el primer home, Jehovà va preparar la terra per a nosaltres (Jb 38:4-6; Jr 10:12). Com és considerat i generós, ens va donar una gran varietat de coses bones per a que les disfrutàrem (Sl 104:14, 15, 24). Durant la creació, a voltes, es parava a observar la seua obra i veia «que tot allò que havia fet era molt bo» (Gn 1:10, 12, 31). A més, va honrar els humans al donar-los autoritat sobre totes les coses meravelloses que havia creat en la terra (Sl 8:7 [v. 6 TNM]). El propòsit de Jehovà és que els humans perfectes disfruten de cuidar de la creació per sempre. Li agraïxes regularment que ens haja donat este meravellós propòsit?

7. Com indica Josué 24:15 que tenim llibertat de decisió?

⁷ Jehovà ens ha donat la llibertat de decisió. Podem triar quin camí prendrem en la vida (llig Josué 24:15). Esta capacitat de decidir es diu lliure albir. Per això, el nostre Déu amorós s’alegra quan escollim servir-lo (Sl 84:12 [v.11 TNM]; Pr 27:11). Podem donar un bon ús al nostre lliure albir de moltes maneres diferents. Considerem l’exemple que ens va donar Jesús al respecte.

8. Posa un exemple de com Jesús va usar la seua llibertat de decisió.

⁸ Podem imitar l’exemple de Jesús a l’escollir posar els interessos dels altres per damunt dels nostres. Recordes l’ocasió quan Jesús i els seus apòstols estaven molt cansats i se’n van anar a un lloc tranquil per a descansar? No ho van poder fer, perquè una multitud havia anat al seu encontre per a que Jesús els ensenyara. A pesar d’això, Jesús no es va enfadar, més bé, es va compadir d’ells i «es  posà a ensenyar-los moltes coses» (Mc 6:30-34 QE). Quan dediquem el nostre temps i energies a ajudar els altres, imitem a Jesús i li donem glòria al nostre Pare celestial (Mt 5:14-16). També li mostrem a Jehovà que volem ser part de la seua família.

9. Quin meravellós regal ha donat Jehovà als humans?

⁹ Jehovà ha donat als humans la capacitat de tindre fills, així com la responsabilitat d’ensenyar-los a estimar-lo i servir-lo. Si eres pare, agraïxes este meravellós regal? Encara que Jehovà ha beneït moltíssim els àngels, no els ha donat este privilegi. Amb això present, si estàs criant els teus fills, hauries d’estar agraït de poder fer-ho. Als pares se’ls ha confiat el deure sagrat d’educar i instruir els seus fills d’acord amb els consells de Jehovà (Ef 6:4; Dt 6:5-7; Sl 127:3). Per a ajudar-los a fer-ho, l’organització de Déu els proveïx moltes ferramentes basades en la Bíblia, com publicacions, vídeos, cançons i articles web. Està clar que tant el nostre Pare celestial com el seu Fill valoren els nostres xiquets (Lc 18:15-17). Jehovà es complau quan els pares confien en ell i s’esforcen al màxim per cuidar dels fills. A més, estos pares donen als seus fills la perspectiva de formar part de la família de Jehovà per sempre!

10, 11. Quina oportunitat ens ha donat Jehovà gràcies al rescat?

¹⁰ Jehovà va entregar el seu Fill més estimat per a que puguem tornar a formar part de la Seua família. Com mencionava el  paràgraf 4, Adam i Eva van perdre el seu lloc en la família de Jehovà i, com a conseqüència, van fer que els seus fills també el perderen (Rm 5:12). Com Adam i Eva van desobeir a Jehovà deliberadament, es mereixien que els desheretara. Però, què passaria amb els seus descendents? Jehovà amorosament va fer una provisió per a adoptar els mereixedors en la Seua família. Ho va fer per mitjà del sacrifici del seu Fill unigènit, Jesucrist (Jn 3:16; Rm 5:19). Este rescat ha permés que Déu puga adoptar 144.000 humans fidels com a fills seus (Rm 8:15-17; Ap 14:1).

¹¹ A més, milions d’altres humans fidels fan la voluntat de Déu i tenen la perspectiva de ser membres de ple dret de la Seua família al final del Miŀlenni, després de l’última prova (Sl 25:14; Rm 8:20, 21). Gràcies a esta esperança, ja es poden dirigir a Jehovà, el seu Creador, com a «Pare» (Mt 6:9). Els ressuscitats també tindran l’oportunitat d’aprendre el que Jehovà espera d’ells. Els qui responguen bé a la Seua direcció, amb el temps, també arribaran a ser membres de la Seua família.

12. Quina pregunta respondrem a continuació?

¹² Tal com hem vist, Jehovà ha pres la iniciativa de dignificar els humans de moltes maneres. Ja ha adoptat els ungits com a fills, i ha donat als membres de la «gran multitud» l’esperança de ser també fills seus de ple dret en el nou món (Ap 7:9 EV). Què podem fer ara per a mostrar-li a Jehovà que volem ser part de la seua família per sempre?

13. Què podem fer per a arribar a ser part de la família de Déu? (Marc 12:30)

¹³ Mostra el teu amor a Jehovà servint-lo amb tot el cor (llig Marc 12:30). De totes les coses que Déu ens ha donat  generosament, un dels majors regals és l’opció d’adorar-lo. Li mostrem a Jehovà que l’estimem al «guardar els seus manaments» (1Jn 5:3). Per exemple, parlant en nom de son Pare, Jesús ens va manar que férem deixebles i els batejàrem (Mt 28:19). També ens va dir que havíem d’estimar-nos els uns als altres (Jn 13:35). Jehovà acollirà els qui obeïxen els seus manaments com a part de la Seua família mundial d’adoradors (Sl 15:1, 2).

14. Com podem mostrar que estimem els altres? (Mateu 9:36-38; Romans 12:10)

¹⁴ Estima els altres. L’amor és la qualitat principal de Jehovà (1Jn 4:8). De fet, ell ens va estimar inclús abans de conéixer-lo (1Jn 4:9, 10). A l’estimar els altres, copiem el seu exemple (Ef 5:1). Una de les millors maneres de demostrar que estimem la gent és ajudant-la a conéixer a Jehovà mentres encara quede temps (llig Mateu 9:36-38). Aixina, els donem l’oportunitat d’arribar a ser membres de la família de Déu. I una volta es bategen, hem de continuar mostrant-los amor i respecte (1Jn 4:20, 21). Com podem fer-ho? Una manera és concedint-los el benefici del dubte sempre que siga possible. Per exemple, si no entenguérem per què han actuat de certa manera, no els imputaríem mals motius. Més bé, els mostraríem honra considerant-los superiors a nosaltres (llig Romans 12:10; Fl 2:3).

15. Amb qui hauríem de ser compassius i bondadosos?

¹⁵ Sigues compassiu i amable amb tots. Si volem estar entre els qui podran dir per sempre que Jehovà és el seu Pare, hem d’aplicar la Paraula de Déu en les nostres vides. Per exemple, Jesús ens va exhortar a ser compassius i bondadosos amb tots, fins i tot, amb els nostres enemics (Lc 6:32-36). Però no sempre és fàcil. Si ens costa, hem d’aprendre a pensar i a actuar com Jesús. Quan ens esforcem per obeir a Jehovà i per imitar el seu Fill, li mostrem al nostre Pare celestial que volem formar part de la seua família per sempre.

16. Com podem protegir la reputació de la família de Jehovà?

¹⁶ Protegix la reputació de la família de Jehovà. En una família, és normal que el fill xicotet imite el seu germà major. Si este aplica els principis bíblics en la seua vida, li posarà un bon exemple al seu germà menut. Per contra, si actuara malament, el més jove podria seguir el seu mal exemple. En la família de Jehovà passa igual. Si algú que ha sigut fidel es torna apòstata o escull un estil de vida corrupte o immoral, altres podrien sentir-se temptats a imitar el seu mal derroter. Els qui ho fan embruten la reputació de la família d’adoradors de Jehovà (1Te 4:3-8). No hem de seguir mai els mals exemples ni permetre que res ens separe del nostre bon Pare celestial.

17. Quina manera de pensar hauríem d’evitar, i per què?

¹⁷ Confia en Jehovà i no en les coses materials. Jehovà promet que ens proveirà menjar, roba i refugi si busquem el seu Regne en primer lloc i vivim d’acord amb les seues normes justes (Sl 55:22 TNM; Mt 6:33). Tenint això present, evitarem pensar que les coses materials que ens oferix este món ens protegiran i ens donaran tranquiŀlitat. Sabem que l’única manera de ser feliços és fent la voluntat de Jehovà (Fl 4:6, 7). Encara que puguem permetre’ns comprar moltes coses, hem d’analitzar si realment tenim el  temps o les energies per a usar-les i cuidar d’elles. Preguntem-nos: Podríem arribar a sentir-nos molt apegats a les nostres possessions? Hem de recordar que Jehovà vol que siguem membres productius de la seua família. Això significa que no hauríem de deixar que res ens distraguera. Per descomptat, no volem ser com el jove que va rebutjar l’oportunitat de servir a Jehovà i la de ser adoptat com a un dels Seus fills per estar molt apegat a unes quantes possessions terrenals (Mc 10:17-22).

18. De què disfrutaran per sempre els humans obedients?

¹⁸ Els humans obedients disfrutaran de l’honor més gran de tots, el privilegi d’estimar i adorar a Jehovà per sempre. Els qui tenen l’esperança terrenal també disfrutaran de cuidar d’este meravellós planeta que Jehovà va crear de manera tan perfecta per a que visqueren en ell. Prompte, gràcies al Regne, la terra i totes les coses que hi ha en ella recobraran la seua esplendor. Jesús revertirà les conseqüències de la decisió d’Adam i Eva d’abandonar la família de Déu. Jehovà ressuscitarà milions de persones i els donarà l’oportunitat de viure per sempre amb salut perfecta en la terra convertida en un paradís (Lc 23:42, 43). I a mesura que cada adorador de la part terrestre de la família de Jehovà s’acoste a la perfecció, reflectirà la «glòria i dignitat» que va mencionar David (SL 8:6 [v. 5 TNM]).

19. Què hauríem de recordar?

¹⁹ Si pertanys a la «gran multitud», tens una esperança meravellosa. Déu t’estima i vol que formes part de la seua família. Així que fes tot el que pugues per agradar-li. Viu cada dia atresorant en la teua ment i en el teu cor les promeses de Déu. Aprecia el privilegi d’adorar el nostre benvolgut Pare celestial, i valora l’esperança d’alabar-lo per sempre!