1. Per què estaven els babilonis impressionats amb el profeta Daniel?

 EL PROFETA Daniel era un xaval quan els babilonis el feren presoner i se l’emportaren a Babilònia. Però sense cap dubte, este jove va impressionar els qui l’havien capturat. Ells es fixaren en «l’aparença» d’ell i dels seus companys i veren que eren jóvens «sense cap defecte i ben plantats» que venien de famílies influents (1Sa 16:7). Per estes raons, els babilonis educaren a Daniel per a que arribara a ser un membre d’elit d’aquella societat (Dn 1:3, 4, 6).

2. Segons Ezequiel 14:14, què pensava Jehovà de Daniel?

² Jehovà estimava a Daniel, no per la seua aparença física ni pel seu estatus social sinó per la classe de persona que este jove va triar ser. De fet, segurament Daniel rondava els 20 anys quan Jehovà el va mencionar favorablement junt amb Noé i Job, hòmens que havien dedicat dècades a fer-se un bon nom davant de Déu (Gn 5:32; 6:9, 10; Jb 42:16, 17; llig Ezequiel 14:14 TNM). I Jehovà va continuar estimant a Daniel durant la llarga i excepcional vida d’este servent fidel (Dn 10:11, 19).

3. Què analitzarem en este article?

³ En este article, analitzarem dos qualitats de Daniel que el feren valuós als ulls de Jehovà. En primer lloc, descriurem cada una d’estes qualitats i mencionarem algunes ocasions on les va mostrar. Després, vorem què va ajudar a Daniel a cultivar eixes qualitats i, per últim, vorem com podem imitar-lo. Encara que este article està pensat per als jóvens, tots nosaltres podem aprendre de l’exemple de Daniel.

4. Com va mostrar valentia Daniel? Posa un exemple.

⁴ Les persones valentes també poden tindre por, però  no permeten que això els impedisca fer el que és correcte. Daniel era un jove molt valent. Vegem dos ocasions en les quals va mostrar valentia. La primera va ser probablement dos anys després que els babilonis destruïren Jerusalem. El rei Nabucodonosor de Babilònia havia tingut un somni molt pertorbador sobre una estàtua immensa. El va afectar tant, que va amenaçar de mort a tots els savis —i això incloïa també a Daniel— si no li deien què havia somniat i què significava (Dn 2:3-5). Daniel havia d’actuar ràpidament, si no, moltes persones perdrien la vida. Per això, «anà a demanar al rei que li concedira un temps d’espera abans de donar-li la interpretació» (Dn 2:16). Açò demostra la seua fe i valentia. De fet, no hi ha res en la Bíblia que indique que Daniel haguera interpretat somnis abans. Així que va demanar als seus companys Xadrac, Meixac i Abed-Negó b «que imploraren la misericòrdia del Déu del cel respecte al coneixement d’aquest secret» (Dn 2:18). Jehovà va escoltar aquelles oracions i va ajudar a Daniel a interpretar el somni de Nabucodonosor. Tant Daniel com els seus companys se salvaren.

5. De quina altra manera es va posar a prova la valentia de Daniel?

⁵ Temps després que Daniel interpretara el somni de l’estàtua, la seua valentia va ser posada a prova de nou. Nabucodonosor va tornar a tindre un somni desconcertant sobre un arbre gegant. Daniel va ser molt valent a l’explicar-li al rei el significat del somni, ja que havia de dir-li que perdria l’enteniment i el tron durant un període de temps (Dn 4:22 [v. 25 TNM]). El rei fàcilment podria haver-lo acusat de sedició i condemnar-lo a mort, però Daniel va ser valent i li va donar el missatge igualment.

6. Què és possible que ajudara a Daniel a ser valent?

⁶ Què podria haver ajudat a Daniel a mostrar valentia al llarg de la seua vida? Sense cap dubte, quan era jove, Daniel va aprendre de l’exemple de sa mare i de son pare. Segur que els dos li ensenyaren al seu fill la Llei de Déu, tal com Jehovà havia manat als pares israelites (Dt 6:6-9).  Daniel no només coneixia les normes bàsiques de la Llei, com els deu manaments, sinó també detalls més específics sobre el que un israelita podia o no podia menjar (Lv 11:4-8; Dn 1:8, 11-13). c A més, coneixia la història del poble de Déu i sabia quines eren les conseqüències quan deixaven d’obeir a Jehovà (Dn 9:10, 11). El que va experimentar Daniel al llarg de la seua vida li va confirmar que comptava amb l’ajuda de Jehovà i dels poderosos àngels (Dn 2:19-24; 10:12, 18, 19).

7. Què més va ajudar a Daniel a ser valent? (Mira també la iŀlustració.)

⁷ Daniel estudiava els escrits dels profetes de Déu, i això incloïa les profecies de Jeremies. Gràcies a eixe estudi, Daniel va arribar a la conclusió que prompte acabaria el llarg captiveri dels jueus en Babilònia (Dn 9:2). Sense cap dubte, vore el compliment de la profecia bíblica va enfortir la confiança de Daniel en Jehovà. De la mateixa manera, els qui confien plenament en Déu també poden ser molt valents (compara-ho amb Romans 8:31, 32, 37-39). El que més ajudava a Daniel era orar moltes voltes al llarg del dia (Dn 6:11 [v. 10 TNM]). En eixes oracions, li confessava els seus pecats a Jehovà, li contava com se sentia i li demanava ajuda (Dn 9:4, 5, 19). Igual que tots nosaltres, Daniel no va nàixer sent valent. Més bé, va cultivar eixa qualitat gràcies a l’estudi, l’oració i la confiança en Jehovà.

8. Què hem de fer per a tindre valentia?

⁸ Què hem de fer per a tindre valentia? Els nostres pares poden animar-nos a ser valents, però no podem heretar d’ells esta qualitat. Com qualsevol altra habilitat, la valentia també es pot aprendre. Si volguérem perfeccionar una habilitat, hauríem d’observar detingudament i copiar l’exemple d’una persona que la domine. De la mateixa manera, podem aprendre a ser valents observant detingudament com els altres mostren esta qualitat i copiant el seu exemple. Per tant, què hem aprés de Daniel? Igual que ell, hem de conéixer bé la Paraula de Déu, hem de cultivar una amistat estreta amb Jehovà orant-li freqüentment i amb sinceritat i, per últim, hem d’estar convençuts que sempre ens ajudarà. Llavors, quan es pose a prova la nostra fe, serem valents.

9. Quins són alguns dels beneficis de ser valents?

⁹ La valentia ens beneficia de moltes maneres. Vegem l’experiència de Ben. Ell anava a una escola en Alemanya on tots creien en l’evolució i pensaven que el relat bíblic de la creació era un mite. Un dia, se li va donar l’oportunitat d’explicar davant de tota la classe per què creia que la vida havia sigut creada. Ben va exposar amb molta valentia els seus arguments i va tindre bons resultats. Ell diu: «El meu mestre va escoltar atentament, va fer còpies de la informació que jo estava gastant i les va repartir a tots els estudiants de la classe». Quina va ser la reacció dels companys de Ben? Ell afig: «Molts d’ells m’escoltaren amb la ment oberta i em digueren que m’admiraven». Tal com mostra l’experiència de Ben, la gent valenta a sovint es guanya el respecte dels altres i també pot atraure les persones  de cor sincer cap a Jehovà. Sí, tenim bons motius per a ser valents.

10. Què és la lleialtat?

¹⁰ En la Bíblia, la paraula hebrea per a lleialtat, o amor lleial, transmet la idea d’un vincle amorós i afectuós que a sovint s’utilitza per a descriure l’amor que Déu sent cap als seus servents. També s’utilitza per a descriure l’amor que es mostren entre ells els servents de Déu (2Sa 9:6, 7). La nostra lleialtat pot fer-se més forta a mesura que avança el temps. Vegem com açò va ser aixina en el cas de Daniel.

11. Quina prova de lleialtat va afrontar Daniel quan era molt major? (Mira la iŀlustració de la portada.)

¹¹ Al llarg de la seua vida, la lleialtat de Daniel cap a Jehovà va ser posada a prova. Però una de les proves més grans la va afrontar quan tenia uns 90 anys. En aquella època, els medes i els perses dominaven Babilònia, i el rei era Darius. Alguns membres de la cort reial odiaven a Daniel i no li tenien gens de respecte al Déu que ell adorava, així que tramaren un complot per a matar-lo. Feren que es promulgara un decret que posaria en evidència a qui era més lleial Daniel, si a Jehovà o al rei. Per a demostrar la seua lleialtat al rei i evitar ser castigat, tot el que havia de fer Daniel era deixar d’orar a Jehovà durant 30 dies. Però este servent fidel no va transigir i, com a resultat, el llançaren a la fossa dels lleons. Jehovà va recompensar la lleialtat de Daniel i el va rescatar de la boca dels lleons (Dn 6:13-16, 21-23 [vv. 12-15, 20-22 TNM]). Com podem ser igual de lleials a Jehovà que Daniel?

12. Què va haver de fer Daniel per a ser tan lleial a Jehovà?

¹² Com hem dit adés, la lleialtat prové d’un amor fort. Daniel es va mantindre lleial a Jehovà perquè l’estimava molt. I va arribar a sentir eixe amor pel seu Pare celestial, perquè observava les Seues qualitats i la manera com les mostra (Dn 9:4). Daniel també meditava amb gratitud en totes les coses bones que Jehovà ja havia fet per ell i pel seu poble (Dn 2:20-23; 9:15, 16).

13. a) Quines proves de lleialtat afronten els nostres jóvens? Posa un exemple. (Mira també la iŀlustració.) b) Tal com es mostra en el vídeo, com podries respondre quan altres et pregunten si els testimonis de Jehovà donen suport a aquells que seguixen un estil de vida homosexual?

 ¹³ Igual que Daniel, els nostres jóvens estan envoltats de gent que no sent respecte per Jehovà ni per les Seues normes. Pot ser que esta gent senta antipatia pels qui afirmen estimar a Déu i que inclús intente pressionar els nostres jóvens per a que deixen de ser lleials a Jehovà. Això és el que li va passar a Graeme, un jove australià. Quan anava a l’institut, la mestra va preguntar als alumnes de la seua classe com reaccionarien si un amic els contara que és homosexual. Després, va dir que tots els qui donaren suport a la conducta de l’amic es posaren a un costat de la classe, i els qui no, a l’altre costat. Graeme diu: «Tots els alumnes es van posar del costat dels qui aprovaven eixe estil de vida excepte un altre company Testimoni i jo». El que va passar a continuació va posar a prova, encara més, la lleialtat de Graeme a Jehovà. Ell conta: «Faltava molt per a que acabara la classe i durant tot eixe temps els altres estudiants, i fins i tot la mestra, estigueren insultant-nos i burlant-se de nosaltres. Em vaig esforçar per defendre la meua fe de manera calmada i raonable, però no van voler escoltar-me». Quin efecte va tindre esta prova en la lleialtat de Graeme? Ell diu: «No em va agradar gens que els meus companys m’insultaren, però em vaig sentir molt feliç perquè em vaig mantindre lleial a Jehovà i vaig defendre les meues creences». d

14. De quina manera podem fer que la nostra lleialtat a Jehovà siga més ferma?

¹⁴ Si estimem profundament a Jehovà, podem fer que la nostra lleialtat a ell siga tan ferma com la de Daniel. Quant més aprenguem sobre les qualitats de Jehovà, més l’estimarem. I una manera de fer-ho és estudiant les coses que ell ha creat (Rm 1:20). Si vols aprofundir el teu amor i respecte per Jehovà, llig els articles o mira els vídeos de la sèrie «Va ser dissenyat?». També pots trobar més informació en els fullets És la vida l’obra d’un creador? i L’origen de la vida. Cinc qüestions dignes d’anàlisi. Vegem què opina sobre estes publicacions una germaneta danesa anomenada Esther: «L’argumentació és fantàstica. Els fullets no et diuen què has de creure, simplement presenten els fets i et deixen a tu prendre la decisió». Ben, de qui hem parlat adés, diu: «Estos fullets m’enfortiren molt la fe i em demostraren que Déu és el Creador de la vida». Després d’estudiar esta informació, probablement concordes amb la Bíblia quan diu: «Ets digne, Senyor Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat tot l’univers. Quan res no existia, tu vas voler que tot fóra creat» (Ap 4:11). e

15. De quina altra manera podem enfortir la nostra amistat amb Jehovà?

¹⁵ Una altra manera d’aprofundir el nostre amor per Jehovà és estudiant la vida del seu Fill, Jesús. Açò és el que va fer una germana jove d’Alemanya a qui li diuen Samira. Ella diu: «Vaig arribar a conéixer millor a Jehovà a través de  Jesús». Quan era una xiqueta, a Samira li costava comprendre que Jehovà poguera tindre sentiments, però no li passava lo mateix amb Jesús. Ella continua dient: «M’agradava Jesús perquè era amigable i estimava els xiquets». Com més el coneixia més unida se sentia a Jehovà. Per quina raó? Ella respon: «A poc a poc, vaig arribar a comprendre que Jesús és un reflex perfecte de son Pare, són molt pareguts. Em vaig adonar que, gràcies al fet que Jehovà enviara el seu Fill a la terra, podem arribar a conéixer-lo millor» (Jn 14:9). Si vols enfortir la teua amistat amb Jehovà, per què no dediques temps a aprendre tot el que pugues sobre Jesús? Si ho fas, el teu amor per Jehovà creixerà i la teua lleialtat a ell es farà més forta.

16. Com ens beneficia ser lleials? (Salm 18:25; Miquees 6:8)

¹⁶ La gent lleial normalment té amistats estretes i perdurables (Rt 1:14-17). A més, els qui són lleials a Jehovà tenen bones raons per a sentir pau interior. Per què diem açò? Perquè Jehovà promet ser lleial amb els qui li són lleials (llig Salm 18:25; Miquees 6:8 TNM). Pensa en açò: el Creador totpoderós està dispost a mantindre una amistat estreta amb nosaltres. No és això meravellós? Si tenim la seua amistat, res ens podrà separar d’ell, ni proves, ni opositors, ni tan sols la mort (Dn 12:13; Lc 20:37, 38; Rm 8:38, 39). Que important és que imitem a Daniel i no deixem de ser lleials a Jehovà!

17, 18. Què més podem aprendre de Daniel?

¹⁷ En este article, hem analitzat només dos qualitats de Daniel, però encara podem aprendre molt més d’este servent fidel del passat. Per exemple, Jehovà va fer que Daniel tinguera una sèrie de visions i somnis, i també li va donar l’habilitat d’interpretar missatges profètics. Moltes d’eixes profecies ja s’han complit i altres donen detalls sobre successos futurs que afectaran a totes les persones.

¹⁸ En l’article següent, analitzarem dos profecies del llibre de Daniel. Comprendre-les pot ajudar-nos a tots, tant jóvens com majors, a prendre bones decisions ara. Estes profecies també poden enfortir la nostra valentia i la nostra lleialtat, i preparar-nos per a afrontar les proves que prompte aplegaran.