1. Segons Hebreus 12:1, què hem de fer per a alcançar la meta en la carrera per la vida?

 LA BÍBLIA compara el nostre viure cristià a una carrera. Els corredors que arriben a la meta rebran el premi de la vida eterna (2Tm 4:7, 8). Hem de fer tot el que puguem per continuar corrent, en especial perquè la línia de meta està més a prop que mai. L’apòstol Pau, qui va acabar amb èxit esta carrera, va mencionar què ens ajudarà a guanyar-la. Ell ens va exhortar que ens llevem «tota càrrega [...] i correguem amb aguant la carrera que està posada davant nostre» (llig Hebreus 12:1 TNM).

 2. Què significa llevar-se «tota càrrega»?

² Quan Pau va escriure que ens llevàrem «tota càrrega», ¿volia dir que un cristià no hauria de dur-ne cap? No. Més bé, volia dir que ens desférem de qualsevol càrrega innecessària. Esta classe de càrregues podrien ralentitzar-nos i fer que ens cansàrem. Així que hem d’identificar-les ràpidament per a desfer-nos d’elles i poder aguantar. Però al mateix temps, hi ha càrregues necessàries que sí que hem de portar, perquè si no, quedaríem desqualificats de la carrera (2Tm 2:5). Quines són estes?

 3. a) Segons Gàlates 6:5, amb què hem de carregar? b) Què analitzarem en este article, i per què?

³ Llig Gàlates 6:5 TNM. Ací, l’apòstol Pau diu que «cadascú portarà la seua pròpia càrrega» de responsabilitat. A què es referia? A les responsabilitats espirituals que tots tenim davant de Déu, càrrega que ningú  pot portar per nosaltres. En este article, analitzarem què inclou l’expressió «pròpia càrrega» i com podem portar-la. També identificarem càrregues innecessàries que podríem estar portant i vorem com podem desfer-nos d’elles. Açò ens ajudarà a córrer la carrera per la vida i a arribar a la meta.

 4. Per què no és una càrrega la nostra dedicació a Déu? (Mira també la iŀlustració.)

⁴ La nostra dedicació a Déu. Quan ens dedicàrem a Jehovà, prometérem servir-lo i fer la seua voluntat. Així que hem de mantindre eixa promesa. Viure a l’altura de la nostra dedicació és una gran responsabilitat, però no és una càrrega pesada. Per què? Perquè Jehovà ens va crear per a que férem la seua voluntat (Ap 4:11). Ens va fer a la seua imatge i per això tenim necessitats espirituals. Com a resultat, podem acostar-nos a ell i disfrutar de servir-lo (Sl 40:9 [v. 8 TNM]). El que és més, quan fem la voluntat de Déu i seguim els passos del  seu Fill, ens sentim reconfortats (Mt 11:28-30).

 5. Què pot ajudar-nos a complir amb la nostra dedicació? (1 Joan 5:3)

⁵ Com podem portar esta càrrega? Primer, enfortint el nostre amor per Jehovà. Açò ho fem al meditar en totes les coses bones que ell ha fet per nosaltres i en les benediccions que ens té reservades. Quant més cresca el nostre amor per Déu, més fàcil ens resultarà obeir-lo (llig 1 Joan 5:3 TNM). Segon, imitant a Jesús. Ell va poder complir la voluntat de Déu perquè li demanava ajuda en oració i es mantenia centrat en la seua recompensa (He 5:7; 12:2). Igual que Jesús, demanem-li a Jehovà forces i mantinguem clara en la nostra ment l’esperança de la vida eterna. A mesura que el nostre amor per Déu creix, i imitem el seu Fill, podrem complir amb la nostra dedicació.

 6. Per què hem de complir amb les nostres obligacions familiars? (Mira també la iŀlustració.)

⁶ Les nostres obligacions familiars. En la nostra carrera per la vida, hem d’estimar a Jehovà i a Jesús més que a la família (Mt 10:37). Però açò no significa que descuidem les nostres obligacions familiars com si estes ens impediren agradar a Déu i a Crist. Tot lo contrari, per a agradar a Déu i a Crist, hem de complir amb elles (1Tm 5:4, 8). D’esta manera, serem més feliços. Després de tot, Jehovà sap que les famílies seran felices si el marit i la muller es tracten l’un a l’altre amb amor i respecte, si els pares estimen i eduquen els seus fills, i si els fills obeïxen els pares (Ef 5:33; 6:1, 4).

 7. Com pots complir amb el teu paper dins de la família?

⁷ Com podem portar esta càrrega? Siga quin siga el teu lloc en la família, confia en els savis consells de la Bíblia en comptes de deixar-te endur per emocions, tradicions o pel que puguen dir els qui se suposa que són experts (Pr 24:3, 4). Dona-li bon ús a les nostres publicacions, ja que contenen bons consells bíblics. Per exemple, la sèrie d’articles «Ajuda per a les famílies» b conté informació dissenyada per als reptes específics que afronten hui en dia els matrimonis, els pares i els adolescents. Estigues decidit a aplicar el que diu la Bíblia encara que altres membres de la família no ho facen. D’esta manera, tota la família es beneficiarà, i Jehovà et beneirà (1Pe 3:1, 2).

 8. De quina manera ens afecten les nostres decisions?

⁸ Les conseqüències de les nostres decisions. Jehovà ens ha donat la llibertat d’elecció i vol que disfrutem dels beneficis de prendre bones decisions, però no ens protegix de les conseqüències de les nostres males decisions (Ga 6:7, 8). Per esta raó, acceptem les conseqüències de les nostres males decisions o de les nostres accions i comentaris irreflexius. Depenent del que hagem fet, és possible que ens moleste la consciència. No obstant això, saber que les nostres decisions tenen conseqüències pot motivar-nos a confessar els nostres pecats, corregir els nostres  errors i evitar repetir-los. Fer estos passos pot ajudar-nos a mantindre’ns en la carrera per la vida.

 9. Què pots fer si has pres una mala decisió? (Mira també la iŀlustració.)

⁹ Com podem portar esta càrrega? Si has pres una mala decisió, què pots fer? Accepta que no pots canviar el passat. No malgastes el teu temps i energies intentant justificar-te o culpant-te a tu o als altres de les teues males decisions. En comptes d’això, reconeix els teus errors i esforça’t per millorar la situació. Si et sents culpable per un error que has comés, ora a Jehovà amb humiltat, admet el teu error i demana-li que et perdone (Sl 25:11; 51:5, 6 [vv. 3, 4 TNM]). Disculpa’t amb tots els qui has agraviat i, si és necessari, busca l’ajuda dels ancians (Jm 5:14, 15). Aprén dels teus errors i esforça’t per no repetir-los. Si fas estos passos, pots estar segur que Jehovà et mostrarà misericòrdia i et donarà l’ajuda que necessites (Sl 103:8-13).

10. Per què són una càrrega pesada les expectatives poc realistes? (Gàlates 6:4)

¹⁰ Expectatives poc realistes. Una manera de carregar-nos amb expectatives poc realistes és comparant-nos amb els altres (llig Gàlates 6:4 TNM). Si a tothora estem comparant-nos amb els altres, podríem tornar-nos envejosos i competitius (Ga 5:26). Quan volem aconseguir lo mateix que tenen els altres, és possible que ens exigim més del que en realitat podem donar. I posar-nos objectius que mai podrem complir és molt frustrant. Com diu la Bíblia: «L’esperança que es retarda afligeix el cor» (Pr 13:12). Fer-ho podria robar-nos les forces que necessitem per a continuar en la carrera per la vida (Pr 24:10 TNM).

11. Com pots evitar tindre expectatives poc realistes?

¹¹ Com podem desfer-nos d’esta càrrega? No t’exigisques més del que Jehovà demana, perquè ell no espera que li dones el que no tens (2Co 8:12). Està-te segur que ell no compara el que fas amb el que fan els altres (Mt 25:20-23). Jehovà valora el teu servici de tota ànima, la teua fidelitat i el teu aguant. Sigues modest i accepta que la teua edat, la teua salut i les teues circumstàncies poden limitar el que pots fer. Igual que Barziŀlai, estigues dispost a declinar privilegis si la teua salut o edat et dificulten complir amb una assignació (2Sa 19:36, 37 [vv. 35, 36 TNM]). I, igual que Moisés, accepta ajuda i delega responsabilitats quan siga necessari (Ex 18:21, 22). La modèstia evitarà que tingues expectatives poc realistes que podrien desgastar-te en la carrera per la vida.

12. Som responsables de les males decisions dels altres? Explica-ho.

¹² Sentir-se responsable per les males decisions dels altres. No podem prendre decisions pels altres ni tampoc podem protegir-los sempre de les conseqüències de les males decisions que prenguen. Per exemple, un fill o una filla podria decidir deixar de servir a Jehovà, i això podria causar molt de dolor als seus pares. No obstant, els pares que es culpen a ells mateixos per les males decisions dels seus fills suporten  una gran càrrega. Però no és una càrrega que Jehovà espera que duguen (Rm 14:12).

13. Com pot afrontar un pare la mala decisió d’un fill?

¹³ Com podem desfer-nos d’esta càrrega? Recorda que Jehovà ens ha donat a tots llibertat d’elecció. Ell deixa que cada persona prenga la seua decisió, i això inclou servir-lo a ell o no. Jehovà sap que cap pare o mare és perfecte, simplement vol que ho faces lo millor possible. La decisió que el teu fill prenga és la seua responsabilitat, no la teua (Pr 20:11). A pesar de tot, és probable que no deixes de pegar-li voltes als errors que cometeres com a pare. Si eixe és el teu cas, conta-li a Jehovà com et sents i demana-li perdó. Ell sap que no pots retrocedir en el temps i canviar el que ha passat. Tampoc espera que protegisques el teu fill de recollir les conseqüències del que va sembrar. Però no oblides que si el teu fill s’esforça per tornar a Jehovà, ell el rebrà amb els braços oberts (Lc 15:18-20).

14. Per què els sentiments excessius de culpa són una càrrega de la qual ens hauríem de desfer?

¹⁴ L’excés de culpa. És normal sentir-nos culpables quan pequem. No obstant això, Jehovà no vol que tinguem un sentiment excessiu de culpa. De fet, és una càrrega innecessària de la qual ens hem de desfer. Com podem saber si el nostre sentiment de culpa és excessiu? Si ja hem confessat el nostre pecat, ens hem penedit i hem fet els passos necessaris per a evitar repetir-lo, podem estar segurs que Jehovà ens ha perdonat i que no vol que continuem sentint-nos culpables (Fets 3:19). Ell sap el mal que poden fer-nos els sentiments excessius de culpa, ja que si la tristesa ens desborda, podríem abandonar la  carrera per la vida (Sl 31:11 [v. 10 TNM]; 2Co 2:7).

15. Què et pot ajudar a desfer-te dels sentiments excessius de culpa? (1 Joan 3:19, 20; mira també la iŀlustració.)

¹⁵ Com podem desfer-nos d’esta càrrega? Quan ens envaïxen sentiments excessius de culpa, centrem-nos en «l’autèntic perdó» que Déu dona (Sl 130:4 TNM). Al perdonar els qui s’han penedit sincerament, ell promet: «No em recordaré més del seu pecat» (Jr 31:34). Açò significa que Jehovà no et retraurà els pecats del passat. Així que no penses que les conseqüències dels teus pecats proven que no t’ha perdonat, ni tampoc et martiritzes perquè hages perdut privilegis en la congregació. Jehovà ha passat pàgina, i tu hauries de fer-ho també (llig 1 Joan 3:19, 20 TNM).

16. Com a corredors, què hem de saber distingir?

¹⁶ En la carrera per la vida, hem de córrer de tal manera que puguem guanyar el premi (1Co 9:24). Podrem fer-ho si sabem quines càrregues hem de portar i de quines ens hem de desfer. En este article, només hem analitzat alguns exemples de càrregues necessàries i d’altres innecessàries, però n’hi han més. De fet, Jesús ens va advertir: «Que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no siguen un pes per al vostre cor» (Lc 21:34). Estos i altres textos poden ajudar-nos a identificar els canvis que necessitem fer per a continuar corrent en la carrera per la vida.

17. Per què estem segurs que podrem guanyar la carrera per la vida?

¹⁷ Podem estar segurs que arribarem a la meta, perquè Jehovà ens donarà les forces que necessitem (Is 40:29-31). Aixina que no afluixes el pas. Imita l’apòstol Pau, qui es va esforçar al màxim per a aconseguir el premi que tenia davant (Fl 3:13, 14). Ningú pot córrer esta carrera per tu, però Jehovà està ahí per a donar-te suport. Ell pot ajudar-te a portar les càrregues i a desfer-te de tot pes innecessari (Sl 68:20 [v. 19 TNM]). Amb Jehovà al teu costat, no només podràs aguantar la carrera sinó també guanyar-la.