En eixe article, aprenguérem que en realitat tota la creació inteŀligent afronta una única gran qüestió: la santificació del nom de Jehovà. Aixina que la qüestió de la sobirania de Jehovà —és a dir, si la seua manera de governar és la millor— i la qüestió de la integritat humana són facetes que formen part d’esta qüestió principal.

Per què insistim en el fet que la gran qüestió se centra en el nom de Jehovà i la seua santificació? Vegem tres raons.

Primera, en el jardí de l’Edén, Satanàs va atacar el nom, o reputació, de Jehovà. La pregunta maliciosa que Satanàs li va fer a Eva donava a entendre que Jehovà era un Déu mesquí que posava restriccions injustes als Seus servents. Després, va contradir les paraules de Jehovà i, d’esta manera, va dir que era un mentirós. Així que va difamar la reputació de Jehovà i es va convertir en «el diable», que significa ‘acusador’ (Jn 8:44). Com Eva es va creure les mentires de Satanàs, va desobeir a Déu i es va rebeŀlar contra la sobirania divina (Gn 3:1-6). Satanàs ha continuat difamant el nom de Déu fins al dia de hui escampant mentires sobre la classe de Persona que és Jehovà. Els qui es creuen eixes mentires és més probable que desobeïsquen a Jehovà. Per tant, que es calumnie el sant nom de Jehovà és la pitjor injustícia que puga existir. De fet, és la causa principal de tota la misèria i maldat que hi ha en el món.

Segona, pel bé de tota la creació inteŀligent, Jehovà està decidit a vindicar el seu nom netejant-lo de tota acusació. Açò és lo més important per a ell, per això diu: «Jo santificaré el meu gran nom» (Ez 36:23). En l’oració model, Jesús va dir: «Santifica el teu nom» (Mt 6:9). D’esta manera, va ensenyar quina hauria de ser la petició més important en les nostres oracions. La Bíblia també emfatitza reiteradament la importància de glorificar el nom de Jehovà. Vegem uns quants exemples: «Doneu al Senyor la glòria del seu nom» (1Cr 16:29; Sl 96:8). «Canteu la glòria del seu nom» (Sl 66:2). «Glorificaré per sempre el teu nom» (Sl 86:12). A més, quan Jesús va dir en el temple de Jerusalem «Pare, glorifica el teu nom», Jehovà mateix li va contestar: «Ja l’he glorificat i encara el glorificaré» (Jn 12:28). a

Tercera, el propòsit de Jehovà sempre estarà lligat al seu nom, o reputació. Imaginem per un moment: El Regnat de Mil Anys ja ha acabat. Què passarà després de la prova final? ¿Hi continuarà havent divisió entre la creació inteŀligent respecte a la gran qüestió de la santificació del nom de Jehovà? Per a respondre esta pregunta, recordem  les dos facetes relacionades amb esta gran qüestió: la integritat dels humans i la sobirania universal. ¿Continuarà sent provada la integritat dels humans fidels? No, perquè seran perfectes, hauran superat la prova final i hauran rebut vida eterna. ¿Continuarà causant divisió la qüestió de la sobirania universal? No, perquè s’haurà demostrat que la governació de Jehovà és la millor, i tant els àngels com els humans l’acceptaran i estaran units. Però, què podem dir respecte al nom de Jehovà?

En eixe moment, el nom de Jehovà ja s’haurà santificat, haurà quedat lliure per complet de tota acusació. No obstant això, el renom de Jehovà continuarà sent lo més important per a tots els seus servents, tant en el cel com en la terra, perquè voran que ell seguix fent coses meravelloses. Recordem que, com Jesús li tornarà humilment tota la governació a Jehovà, «Déu serà tot en tots» (1Co 15:28). Després d’això, tots els humans obtindran «la llibertat i la glòria dels fills de Déu» (Rm 8:21). I Jehovà complirà a plenitud el seu propòsit de convertir tota la creació inteŀligent, del cel i la terra, en una gran família unida (Ef 1:10).

¿Com afectaran tots estos successos a la família de Jehovà, tant en el cel com en la terra? És raonable pensar que tindrem la necessitat, o el desig ardent, de seguir alabant el meravellós nom de Jehovà. De fet, el salmiste David va escriure per inspiració: «Beneït siga el Senyor, [...] beneït per sempre el seu nom gloriós» (Sl 72:18, 19). Aixina és, durant tota l’eternitat, continuarem trobant noves i sorprenents raons per a fer-ho.

El bon nom de Jehovà ho diu tot sobre ell, però principalment ens recorda el seu amor (1Jn 4:8). Sempre recordarem l’amor que ens va mostrar al crear-nos, a l’entregar el seu Fill com a rescat i al demostrar-nos que la seua manera de governar és justa i amorosa. A més, continuarem sentint el seu amor per sempre, cosa que ens motivarà a acostar-nos a ell com a Pare i a cantar-li alabances al seu gloriós nom per tota l’eternitat (Sl 73:28).