1, 2. a) Què sent Jehovà pels pecadors que no es penedixen? b) Què espera Jehovà que facen els pecadors?

 JEHOVÀ no tolera el pecat (Sal. 5:5-7 [vv. 4-6 TNM]). Ell ens demana que respectem les seues justes normes, les quals ha deixat registrades en la Bíblia. Per descomptat, Jehovà sap que som imperfectes i no espera perfecció de nosaltres (Sal. 130:3, 4). Al mateix temps, no tolera els hòmens irreverents, que convertixen la bondat immerescuda de Déu en una excusa per a la conducta descarada (Jud. 4). De fet, la Bíblia parla de la «destrucció de la gent irreverent» en Harmagedon (2 Pe. 3:7 TNM; Apoc. 16:16).

² No obstant això, Jehovà no vol que ningú siga destruït. Tal com vam vore en l’article anterior d’esta sèrie, la Bíblia diu clarament que ell desitja «que tots arriben a penedir-se» (2 Pe. 3:9 TNM). Els ancians imiten a Jehovà al tractar d’ajudar pacientment els pecadors a canviar d’actitud i a recuperar el favor diví, però no tots responen de manera favorable (Isa. 6:9). De fet, alguns seguixen actuant malament a pesar dels esforços continus dels ancians per portar-los al penediment. Què s’ha de fer en estos casos?

«TRAIEU D’ENMIG VOSTRE LA PERSONA MALVADA»

 3. a) Què diu la Bíblia que s’hauria de fer amb els pecadors que no es penedixen? b) Per què podem dir que és el pecador qui ha decidit ser tret de la congregació?

³ Quan un pecador no es penedix, als ancians no els queda altra que seguir la directriu que es troba en 1 Corintis 5:13: «Traieu d’enmig vostre la persona malvada». Per dir-ho  d’alguna manera, això és el que ha decidit el pecador, ja que està recollint el que ell a ha sembrat (Gàl. 6:7). Per què diem açò? Perquè ha rebutjat canviar, encara que els ancians han intentat moltes voltes ajudar-lo (2 Re. 17:12-15). Per les seues accions, ha demostrat que no vol seguir les normes de Jehovà (Deut. 30:19, 20).

 4. Per què es fa un anunci quan un pecador no es penedix i ha de ser tret de la congregació?

⁴ Quan es trau de la congregació a un pecador que no s’ha penedit, es fa un anunci per a informar que ja no és testimoni de Jehovà. b El propòsit d’eixe anunci no és humiliar el pecador. Més bé, es fa per a que la congregació puga obeir el manament bíblic de deixar de relacionar-se amb eixa persona i ni tan sols menjar amb ella (1 Cor. 5:9-11). Hi han bones raons per a obeir este manament de Jehovà. De fet, l’apòstol Pau va escriure que «un poc de rent fa fermentar tota la massa» (1 Cor. 5:6). Aixina és, si no s’actuara d’esta manera, els qui es neguen a penedir-se podrien debilitar la determinació dels qui s’estan esforçant per viure a l’altura de les normes de Jehovà (Prov. 13:20; 1 Cor. 15:33).

 5. Com hauríem de tractar un germà que ha sigut tret de la congregació, i per què?

⁵ Llavors, com hauríem de tractar un germà que ha sigut tret de la congregació? Encara que no ens relacionem amb ell, hauríem de considerar-lo una ovelleta perduda, no una causa perduda. Una ovella que s’ha perdut pot tornar al ramat. No oblidem que eixa persona va dedicar la seua vida a Jehovà. Per desgràcia, ja no està vivint a l’altura d’aquella dedicació i corre el perill de perdre la perspectiva de viure per sempre (Eze. 18:31). No obstant això, mentres hi haja temps i Jehovà vullga mostrar misericòrdia, no perdem l’esperança que eixa persona torne. Per tant, com poden els ancians ajudar el pecador que ha sigut tret de la congregació?

COM AJUDEN ELS ANCIANS ALS QUI HAN SIGUT TRETS DE LA CONGREGACIÓ

 6. Què faran els ancians per a ajudar a qui ha sigut tret de la congregació?

⁶ ¿Es deixa a la persona que ha sigut treta de la congregació abandonada per complet i sense ajuda per a tornar a Jehovà? De cap manera! Quan el comité d’ancians informe a la persona que ja no podrà seguir formant part de la congregació, li explicarà què ha de fer per a tornar. Però ahí no acaba tot. En la majoria dels casos, els ancians li diran que voldran tornar a reunir-se amb ella passats uns pocs mesos per a vore si ha canviat d’actitud. Si el pecador està dispost, en la següent reunió que els ancians tinguen amb ell, l’animaran amb carinyo a penedir-se i a tornar. Si en eixe moment el pecador no ha canviat d’actitud, els ancians seguiran fent esforços de manera periòdica per a reunir-se amb ell.

 7. Com reflectixen els ancians la compassió de Jehovà al tractar a una persona que ha sigut treta de la congregació? (Jeremies 3:12)

⁷ Els ancians s’esforcen per reflectir la compassió de Jehovà quan tracten amb algú que ha sigut tret de la congregació.  Per exemple, Jehovà no va esperar que l’obstinada nació d’Israel fera el primer pas. Més bé, va prendre la iniciativa, fins i tot abans que mostraren senyals de penediment. Tal com vam vore en el segon article d’esta sèrie, Jehovà va il·lustrar la seua compassió dient-li al profeta Osees que es reconciliara amb la seua dona, qui encara li estava sent infidel (Os. 3:1; Mal. 3:7). Igual que Jehovà, els ancians també volen de tot cor que el pecador es penedisca i torne, i no li ho posen difícil (llig Jeremies 3:12).

 8. Com ens ajuda la paràbola del fill perdut a comprendre millor com se sent Jehovà respecte als qui han sigut trets de la congregació? (Lluc 15:7)

⁸ En el segon article d’esta sèrie, vam analitzar la paràbola de Jesús del fill perdut. Recordem que, quan el pare va vore tornar al seu fill, «va eixir corrents al seu encontre, el va abraçar i el va besar amb tendresa» (Lluc 15:20). Fixem-nos que el pare no va esperar que el seu fill li demanara perdó. Més bé, va prendre la iniciativa, tal com faria un bon pare. De la mateixa manera, els ancians s’esforcen per mostrar una actitud similar cap aquells que s’han apartat. Volen que estes ovelletes perdudes tornen a casa (Lluc 15:22-24, 32). Quina alegria més gran se sent, tant en el cel com en la terra, quan un pecador torna! (Llig Lluc 15:7.)

 9. Quines paraules carinyoses dirigix Jehovà als pecadors?

⁹ Fins ara, hem vist que Jehovà no vol que els qui han comés un pecat i no s’han penedit estiguen en la congregació. No obstant això, no els gira l’esquena. De fet, vol que tornen. En Osees 14:5 [v. 4 TNM] s’expressa clarament què sent Jehovà pels pecadors que no s’han penedit. Allí diu: «Jo els curaré de la seua infidelitat i els estimaré amb tot el cor. Ja no estic indignat amb ells». Estes paraules motiven els ancians a estar atents a qualsevol senyal de penediment, i també motiven els qui han deixat a Jehovà a tornar lo més prompte possible.

10, 11. Què faran els ancians pels qui van ser trets de la congregació en el passat?

¹⁰ I què passa amb els qui van ser trets de la congregació fa més temps, fins i tot, fa molts anys? Potser ja no estan practicant el pecat que va causar que se’ls traguera de la congregació o ni tan sols recorden el motiu. Siga quin siga el cas, els ancians intentaran localitzar-los i visitar-los. Durant estes visites, els ancians s’oferiran a orar amb ells i els animaran carinyosament a tornar a la congregació. Per descomptat, si algú porta molt de temps fora de l’organització, segurament estarà molt dèbil en sentit espiritual. En eixe cas, si desitja tornar a la congregació, els ancians poden fer plans per a que un germà o germana li faça un curs bíblic, fins i tot abans de ser readmés. En qualsevol cas, els ancians decidiran qui li farà el curs bíblic.

¹¹ Igual que Jehovà, els ancians compassius també s’esforcen per buscar a tants com siga possible i fer-los saber que, si volen, tenen la porta oberta per a tornar. En seguida que un pecador demostra que està penedit i canvia d’actitud, pot ser readmés (2 Cor. 2:6-8).

12. a) En quines situacions haurien d’anar molt amb compte els ancians? b) Per què no hauríem de pensar que és impossible que alguns pecadors puguen rebre la misericòrdia de Jehovà? (Consulta també la nota.)

¹² En alguns casos, els ancians hauran  d’anar molt amb compte abans de readmetre a algú. Per exemple, si va ser culpable d’abús de menors, si va promoure l’apostasia o si va tramar posar fi a un matrimoni, els ancians haurien d’assegurar-se que està verdaderament penedit (Mal. 2:14; 2 Tim. 3:6). La seua responsabilitat és protegir la congregació. Al mateix temps, hem de tindre present que Jehovà acceptarà que torne qualsevol pecador que mostre penediment sincer i abandone la seua mala actitud. Aixina que, encara que els ancians actuaran amb cautela amb els qui s’han portat de manera cruel o traïdora, no haurien d’anar més enllà i dir que  els qui han comés certa classe de pecats no podran mai rebre la misericòrdia de Jehovà (1 Pe. 2:10). c

EL QUE LA CONGREGACIÓ POT FER

13. Quina és la diferència entre la manera com tractem a algú que ha sigut censurat i a algú que ha sigut tret de la congregació?

¹³ Tal com es va analitzar en l’article anterior, a voltes s’anuncia que una persona ha sigut censurada. En eixos casos, podem continuar relacionant-nos amb ella perquè sabem que està penedida i que ha canviat d’actitud (1 Tim. 5:20). Encara forma part de la congregació i necessita que els germans i les germanes continuen animant-la a fer lo correcte (Heb. 10:24, 25). No obstant això, la situació és molt diferent quan la persona ha sigut treta de la congregació. En eixe cas, deixem de relacionar-nos i, fins i tot, de menjar amb ella (1 Cor. 5:11).

14. Segons la nostra consciència entrenada per la Bíblia, quina decisió hauríem de prendre al tractar amb una persona que ha sigut treta de la congregació? (Mira també la il·lustració.)

¹⁴ ¿Volen dir les paraules de 1 Corintis 5:11 que hem d’ignorar per complet la persona que ha sigut treta de la congregació? No necessàriament. Està clar que no participarem en activitats socials amb ella. Però podem utilitzar la nostra consciència entrenada per la Bíblia per a decidir si invitarem a una reunió a una persona que ha sigut treta de la congregació, potser un familiar nostre o algú amb qui teníem molta relació. Què hauríem de fer si vinguera a una reunió? Abans no l’hauríem saludada, però de nou, ara cada cristià decidirà què farà segons la seua consciència entrenada per la Bíblia. Alguns potser voldran saludar la persona o donar-li la benvinguda, però no hauríem de tindre una conversació llarga ni relacionar-nos amb ella.

15. Quina classe de pecadors es descriuen en 2 Joan 9-11? (Consulta també el quadro « Estaven Joan i Pau parlant de la mateixa classe de pecat?».)

 ¹⁵ Alguns podrien preguntar-se: «No diu la Bíblia que si un cristià saluda a una persona aixina, es convertix en còmplice del seu pecat?» (llig 2 Joan 9-11). El context d’estos versicles mostra que esta directriu es referix als apòstates i a altres persones que promouen el que la Bíblia condemna (Apoc. 2:20). Per tant, si una persona promou activament l’apostasia o altres pecats, els ancians no faran plans per a visitar-la. Aixina i tot, encara és possible que la persona es penedisca. Però, fins que això passe, no la saludaríem ni la convidaríem a una reunió de congregació.

IMITEM LA COMPASSIÓ I MISERICORDIA DE JEHOVÀ

16, 17. a) Segons Ezequiel 18:32, què vol Jehovà que facen els pecadors? b) Com poden els ancians ser col·laboradors de Jehovà?

¹⁶ Què hem aprés en esta sèrie de cinc articles? Que Jehovà no vol que ningú siga destruït, més bé, desitja que els pecadors es reconcilien amb ell (llig Ezequiel 18:32; 2 Cor. 5:20). Per esta raó, al llarg de la història, ha animat en repetides ocasions a aquells que l’han abandonat a penedir-se i a tornar a ell. Els ancians tenen el privilegi de ser col·laboradors amb Jehovà ajudant a portar al penediment a qui ha comés un pecat greu (Rom. 2:4; 1 Cor. 3:9).

¹⁷ Imaginem-nos l’alegria que hi ha en el cel quan els pecadors es penedixen! El nostre Pare celestial, Jehovà, experimenta personalment esta alegria cada volta que una de les seues ovelletes perdudes torna a la congregació. Si seguim reflexionant en la compassió, misericòrdia i bondat immerescuda de Jehovà, l’amor que sentim per ell es farà més fort cada dia (Lluc 1:78).