1. Què desitja Jehovà per a tots nosaltres?

 JEHOVÀ va crear els humans amb llibertat de decisió. Utilitzem este do tots els dies per a prendre decisions. La decisió més important que qualsevol persona puga prendre és la de dedicar-se a Jehovà i adorar-lo junt amb els germans de la congregació. Per què vol Jehovà que prenguem esta decisió? Perquè ens estima i vol lo millor per a nosaltres. Ell vol que siguem els seus amics i que visquem per sempre (Deut. 30:19, 20; Gàl. 6:7, 8).

 2. Què vol Jehovà que facen les persones que encara no s’han penedit? (1 Joan 2:1)

² No obstant això, Jehovà no obliga a ningú a servir-lo. Més bé, permet que cada persona decidisca. Però, i si un germà batejat desobeïx a Déu i comet un pecat greu? Si no es penedix, ha de ser tret de la congregació (1 Cor. 5:13). Inclús en eixe cas, Jehovà desitja de tot cor que el pecador torne a ell. De fet, esta és una raó important per la qual va proveir el rescat: per a poder perdonar a aquells que es penedixen dels seus pecats (llig 1 Joan 2:1). El nostre Déu amorós demana afectuosament als pecadors que es penedisquen (Zac. 1:3; Rom. 2:4; Jau. 4:8).

 3. Què analitzarem en este article?

 ³ Jehovà ens diu què pensa del pecat i dels pecadors, i vol que nosaltres pensem lo mateix. Este article analitzarà com podem fer-ho. Aixina que, mentres el lliges, fixa’t 1) com es va tractar un pecat greu en la congregació de Corint, 2) què va dir Pau que s’havia de fer quan un pecador es penedix i 3) què revela este relat bíblic sobre els sentiments de Jehovà cap als qui han comés un pecat greu.

COM ES VA TRACTAR UN PECAT GREU EN EL SEGLE I

 4. Què va passar en la congregació de Corint en el segleI? (1 Corintis 5:1, 2)

⁴ Llig 1 Corintis 5:1, 2. Durant el seu tercer viatge missional, Pau va escoltar notícies inquietants sobre la recentment formada congregació de Corint. Un germà d’aquella congregació estava mantenint relacions sexuals amb la seua madrastra. Aquell comportament era escandalós i ni tan sols es veia «entre els no-creients». La congregació no només tolerava el seu comportament, sinó que també veia bé que continuara formant part d’ella. Potser alguns pensaven que estaven sent misericordiosos i comprensius com Jehovà, però ell no aprova el pecat dins del seu poble. La conducta descarada d’este home segurament estava perjudicant la bona reputació de la congregació i, si continuava formant part d’ella, altres germans podrien començar a imitar-lo. Per tant, quines instruccions va donar Pau a la congregació?

 5. Quines instruccions va donar Pau a la congregació, i què va voler dir? (1 Corintis 5:13; mira també la il·lustració.)

⁵ Llig 1 Corintis 5:13. Per inspiració divina, Pau els va escriure una carta indicant que el pecador havia de ser tret de la congregació per no penedir-se. Quin tracte haurien de donar-li els germans? Pau va dir: «Deixeu de relacionar-vos [amb ell]». A què es referia? Pau mateix contesta dient-los: «Ni tan sols mengeu amb ell» (1 Cor. 5:11). Menjar amb una persona dona peu a poder conversar i passar més temps amb ella. Per tant, queda clar que Pau estava dient-li a la congregació que no participara en activitats  socials amb eixe home. Açò els protegiria de la mala influència del pecador (1 Cor. 5:5-7). I també ajudaria l’home a adonar-se de lo molt que havia ofés a Jehovà, a sentir vergonya pel que havia fet i a penedir-se.

 6. Quin efecte va tindre la carta de Pau en la congregació i en el pecador?

⁶ Després d’enviar-los la carta als cristians de Corint, Pau va començar a preguntar-se què faria la congregació. Amb el temps, Titus li va portar molt bones notícies: els germans havien seguit les instruccions de Pau i havien tret el pecador de la congregació (2 Cor. 7:6, 7). A més, durant els mesos que havien passat des que Pau va enviar la carta, el pecador s’havia penedit,  havia canviat la seua actitud i havia començat a seguir les normes justes de Jehovà (2 Cor. 7:8-11). Què els va dir Pau que feren a continuació?

COM HAVIA DE TRACTAR LA CONGREGACIÓ AL PECADOR PENEDIT

 7. Quin bon resultat va tindre traure de la congregació al pecador? (2 Corintis 2:5-8)

⁷ Llig 2 Corintis 2:5-8. Com acabem de llegir, Pau va dir: «Eixe home ja en té prou amb la reprensió que li ha donat la majoria». En altres paraules, la disciplina havia complit el seu propòsit: portar-lo al penediment (Heb. 12:11).

 8. Què més va dir Pau que havien de fer els germans de Corint?

⁸ Per esta raó, Pau li va dir a la congregació: «L’heu de perdonar de tot cor i l’heu de consolar [...]. Per això, vos demane que li confirmeu el vostre amor». Fixem-nos que Pau no només volia que la congregació permetera que l’home tornara al poble de Jehovà, sinó que també li asseguraren amb paraules i fets que l’havien perdonat de veritat i que l’estimaven. Si ho feien, el germà sentiria que els alegrava que haguera tornat.

 9. Per què és possible que a alguns no els alegrara que este home tornara?

⁹ ¿Podria ser que alguns no s’alegraren de vore que este home havia tornat? El relat no ens ho diu, però és possible. Després de tot, les seues accions havien ocasionat problemes en la congregació en conjunt, i potser havia ferit a alguns personalment. Alguns podrien haver pensat que era injust que l’home fora tan benvingut quan ells havien lluitat tant per mantindre’s nets en sentit moral (compara-ho amb Lluc 15:28-30). Però, per què era tan important que li mostraren al germà que realment l’estimaven?

10, 11. Què podria haver passat si els ancians no hagueren volgut perdonar el pecador penedit?

¹⁰ Com s’hauria sentit l’home si, després de penedir-se, els ancians no li hagueren permés tornar a la congregació? O, si després de tornar, els germans i les germanes no li hagueren mostrat amor? És molt probable que sentira una «tristesa excessiva» que l’afonara i el fera pensar que la seua situació no tenia remei. Fins i tot, podria haver-se donat per vençut i haver deixat d’esforçar-se per recuperar la seua relació amb Déu.

¹¹ Pitjor encara, si els germans i les germanes de la congregació hagueren rebutjat perdonar-lo, haurien posat en perill la seua pròpia relació amb Jehovà. Per quina raó? Perquè no haurien reflectit l’actitud perdonadora de Jehovà cap als pecadors penedits, sinó l’actitud cruel i poc misericordiosa de Satanàs. De fet, s’haurien convertit en ferramentes del Diable per a destruir l’espiritualitat de l’home (2 Cor. 2:10, 11; Efe. 4:27).

12. Com podria la congregació imitar a Jehovà?

¹² Llavors, com podria la congregació de Corint imitar a Jehovà i no a Satanàs? Tractant els pecadors penedits com els tracta Jehovà. Fixem-nos què van dir sobre Jehovà alguns escriptors bíblics. David li va dir: «Eres bo i estàs dispost a perdonar» (Sal. 86:5 TNM).  Miquees va escriure: «Qui és un Déu com tu, que perdona l’error i passa per alt l’ofensa»? (Miq. 7:18 TNM). I Isaïes va declarar: «Que el malvat deixe el seu camí i l’home roín, els seus pensaments; que torne a Jehovà, qui tindrà misericòrdia d’ell, que torne al nostre Déu, ja que el perdonarà generosament» (Isa. 55:7 TNM).

13. Per què era apropiat no demorar la readmissió del pecador en la congregació? (Consulta el quadro « Quan va ser readmés l’home mencionat en 1 Corintis?»)

¹³ Per a imitar a Jehovà, la congregació de Corint havia de rebre l’home penedit i demostrar-li que estaven feliços que haguera tornat. Al seguir les instruccions de Pau, la congregació va mostrar que eren «obedients en tot» (2 Cor. 2:9). Encara que l’home havia sigut tret de la congregació feia només uns mesos, la disciplina va tindre èxit i es va penedir. Aixina que no hi havia raó per a demorar la seua readmissió en la congregació.

COM IMITAR LA JUSTÍCIA I MISERICÒRDIA DE JEHOVÀ

14, 15. Què hem aprés de la manera com es va tractar el cas de la congregació de Corint? (2 Pere 3:9; mira també la il·lustració.)

¹⁴ El relat de com es va tractar el cas de la congregació de Corint es va deixar registrat en la Bíblia «per a la  nostra ensenyança» (Rom. 15:4). D’este relat, aprenem que Jehovà no tolera els pecats greus dins del seu poble. Alguns podrien pensar que com Jehovà és misericordiós, podria permetre que algú que no s’ha penedit continue formant part de la congregació. Però ell no actua aixina, encara que és misericordiós, no és permissiu ni rebaixa les seues normes (Jud. 4). De fet, no seria misericordiós fer-ho, perquè posaria en perill a tota la congregació (Prov. 13:20; 1 Cor. 15:33).

¹⁵ Este relat encara ens ensenya una altra lliçó: que Jehovà no vol que ningú siga destruït, sinó que tots arriben a salvar-se. Ell mostra misericòrdia als qui han canviat d’actitud i volen recuperar la seua amistat amb ell (Eze. 33:11; llig 2 Pere 3:9). Per això, quan l’home de Corint es va penedir i va canviar la seua conducta, Jehovà va utilitzar a Pau per a explicar als germans que havien de perdonar-lo i rebre’l de nou en la congregació.

16. Què t’ensenya sobre Jehovà la manera com es va tractar el cas de la congregació de Corint?

¹⁶ L’exemple de la congregació de Corint mostra que Jehovà és molt amorós i just (Sal. 33:5). Saber açò fa que vullguem alabar-lo encara més. Al cap i a la fi, tots som pecadors i necessitem el seu perdó. També li estem agraïts per haver proporcionat el rescat que fa possible el perdó dels nostres pecats. És molt reconfortant saber que Jehovà verdaderament estima els seus servents i vol lo millor per a ells!

17. Què analitzarem en els següents articles?

¹⁷ I en l’actualitat, ¿com poden els ancians de congregació imitar l’amor de Jehovà i ajudar la persona que ha comés un pecat greu a penedir-se? Com haurien de reaccionar els germans i les germanes quan els ancians decidixen traure a algú de la congregació o readmetre’l? Estes preguntes s’analitzaran en els següents articles.