1. Què implica el penediment?

 QUAN cometem un pecat, és molt important que ens penedim. La Bíblia diu que la persona que es penedix comença a tindre remordiments, deixa d’actuar malament i està decidida a no tornar-ho a fer (consulta la paraula «penediment» en el Glossari).

2. Per què és necessari que tots aprenguem què significa penedir-se? (Nehemies 8:9-11)

² Com tots pequem diàriament, hem d’aprendre què significa penedir-se. Com a descendents d’Adam i Eva, tots hem heretat la tendència a pecar i, com a conseqüència, morim (Rom. 3:23; 5:12). No s’escapa ningú. Fins i tot, hòmens de gran fe, com l’apòstol Pau, lluitaren contra el pecat (Rom. 7:21-24). Vol dir açò que hauríem d’estar amargats a tothora per culpa dels nostres pecats? Ni pensar-ho! Jehovà és misericordiós i vol que siguem feliços. Analitzem què els va passar als jueus dels dies de Nehemies (llig Nehemies 8:9-11). Jehovà no volia que estigueren amargats pels pecats que havien comés en el passat, més bé, volia que l’adoraren amb alegria. Jehovà sap que quan ens penedim, ens sentim millor i som més feliços. Per esta raó, ens ensenya què implica penedir-se, ja que si ho fem, podem estar segurs que el nostre Pare misericordiós ens perdonarà.

3. Què vorem en este article?

³ En este article, aprendrem tres aspectes sobre el penediment. Primer, el que Jehovà va ensenyar a Israel sobre el penediment. Després, com va ajudar els pecadors a penedir-se. I, per últim, què va ensenyar Jesús sobre el penediment als seus seguidors.

 EL QUE JEHOVÀ VA ENSENYAR A ISRAEL SOBRE EL PENEDIMENT

4. Què va ensenyar Jehovà a la nació d’Israel sobre el penediment?

⁴ Quan Jehovà va formar la nació d’Israel, va fer un pacte, o acord formal, amb ells. Si obeïen les seues lleis, ell els protegiria i els beneiria. De fet, els va dir: «Aquesta Llei que hui et done no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast» (Deut. 30:11, 16). Però si es rebel·laven contra ell, per exemple adorant altres déus, ell ja no els protegiria i, per tant, patirien les conseqüències. Aixina i tot, encara podrien recuperar el favor de Déu. Podrien tornar a Jehovà i obeir-lo en tot (Deut. 30:1-3, 17-20). En altres paraules, tindrien l’opció de penedir-se. Si ho feien, Jehovà s’acostaria a ells i els tornaria a beneir.

5. Com va demostrar Jehovà que no donava per perdut el seu poble? (2 Reis 17:13, 14)

⁵ El poble escollit de Jehovà es va rebel·lar contra ell una volta darrere d’una altra. A part d’adorar ídols, el van ofendre d’altres maneres repugnants. Com a resultat, van patir les conseqüències. Però Jehovà no els va donar per perduts. Per això, contínuament enviava profetes per a animar el seu poble a penedir-se i a tornar a ell (llig 2 Reis 17:13, 14).

6. Com va utilitzar Jehovà els profetes per a ensenyar la importància de penedir-se? (Mira també la il·lustració.)

⁶ Jehovà a sovint utilitzava els seus profetes per a advertir i corregir el seu poble. Per exemple, a través de Jeremies, va dir: «Torna, Israel, la deslleial! [...] No continuaré enutjat, perquè sóc bondadós. [...] No guarde rancor per sempre. Reconeix, però, la teua culpa: has estat infidel al Senyor» (Jer. 3:12, 13). Per mitjà de Joel, va dir: «Convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor» (Joel 2:12, 13). També va declarar a través d’Isaïes: «Renteu-vos, purifiqueu-vos. Lleveu de davant de mi les vostres accions perverses, deixeu de fer  el mal» (Isa. 1:16-19). I per mitjà d’Ezequiel, els va preguntar: «¿Vos penseu que m’agrada la mort del malvat? [...] El que jo vull és que abandone els mals camins i que visca. [...] A mi no m’agrada la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu!» (Eze. 18:23, 32). A Jehovà el complau que les persones es penedisquen perquè vol que visquen per sempre. Però Jehovà no espera passivament que les persones canvien d’actitud abans d’ajudar-les. Vegem alguns exemples d’açò.

7. Què va ensenyar Jehovà al seu poble utilitzant el relat del profeta Osees i la seua dona?

⁷ Fixem-nos el que Jehovà va ensenyar al seu poble amb l’ajuda d’un exemple de la vida real, el de Gómer, la dona del profeta Osees. Després de cometre adulteri, ella va abandonar a Osees per a anar-se’n amb altres hòmens. Es pot dir que esta dona era un cas perdut? Jehovà, qui pot llegir els cors, li va dir a Osees: «Vés encara, i estima una dona estimada per un altre i adúltera. Estima-la com el Senyor estima la gent d’Israel, tot i que ells van amb altres déus» (Os. 3:1 nota; Prov. 16:2). És destacable que la dona d’Osees encara estava cometent un pecat greu quan Jehovà li va dir a Osees que la buscara, que la perdonara i es reconciliara amb ella. a De la mateixa manera, Jehovà no va donar per perdut el seu poble obstinat. A pesar que estaven cometent pecats molt greus, ell encara els estimava i els buscava per a ajudar-los a penedir-se i a canviar la seua actitud. Este exemple ens ensenya que Jehovà coneix el cor de les persones i que intentarà ajudar a penedir-se els qui estan cometent un pecat greu (Prov. 17:3). Vegem com.

COM AJUDA JEHOVÀ ELS PECADORS A PENEDIR-SE

8. Què va fer Jehovà per a ajudar a Caín a penedir-se? (Gènesi 4:3-7; mira també la il·lustració.)

⁸ Caín era el primogènit d’Adam i Eva i va heretar les tendències pecaminoses dels seus pares. A més, la Bíblia diu d’ell que «les seues obres eren roïnes» (1 Jn. 3:12). Potser per això Jehovà «no va aprovar a Caín ni la seua ofrena». En comptes de canviar d’actitud, «Caín es va enfadar molt i es va sentir decepcionat». Jehovà no es va quedar sense fer res. Més bé, va raonar amb ell amablement assegurant-li que podia recuperar la seua aprovació i advertint-lo contra el perill del pecat (llig Gènesi 4:3-7 TNM). Per desgràcia, Caín no li va fer cas, no va deixar que Jehovà l’ajudara a penedir-se. ¿Va fer això que Jehovà deixara d’intentar ajudar altres pecadors a penedir-se? De cap manera!

9. Com va ajudar Jehovà a David a penedir-se?

⁹ Jehovà estimava molt el rei David, fins i tot va dir que era «un home agradable» al seu cor (Fets 13:22). Però David va cometre pecats molt greus, com l’adulteri i l’assassinat. Segons la Llei mosaica, mereixia morir (Lev. 20:10; Nom. 35:31). No obstant això, Jehovà va voler ajudar-lo a penedir-se. b Encara que David no havia mostrat ni rastre de penediment,  Jehovà va enviar el seu profeta Natan a visitar-lo. El profeta va gastar un exemple especialment dissenyat per a tocar el cor de David. Gràcies a este exemple, David es va adonar que havia ferit molt a Jehovà i es va penedir (2 Sam. 12:1-14). De fet, va escriure un salm que mostra lo molt que lamentava el que havia fet (Sal. 51, encapçalament). Moltes persones que han pecat han trobat consol al llegir este salm i s’han penedit. Quant que agraïm que Jehovà ajudara el seu estimat servent David a penedir-se!

10. Com et sents al saber que Jehovà és pacient i perdonador amb nosaltres?

¹⁰ Jehovà odia els pecats de tota classe (Sal. 5:5, 6 [v. 4, 5 TNM]). No obstant això, sap que tots som pecadors i, per amor, decidix ajudar-nos a lluitar contra el pecat. De fet, sempre ho fa, fins i tot amb els qui han pecat greument. Que consolador és saber això! Quan reflexionem en el perdó i la paciència de Jehovà, ens decidim a mantindre’ns fidels a ell i a penedir-nos enseguida que pequem. A continuació, vorem què va ensenyar Jesús als seus deixebles sobre el penediment.

EL QUE JESÚS VA ENSENYAR ALS SEUS SEGUIDORS SOBRE EL PENEDIMENT

11, 12. Quin exemple va posar Jesús per a ensenyar-nos que Jehovà és un Pare perdonador? (Mira la il·lustració.)

¹¹ El temps per a la vinguda del Messies va arribar en el segleI. Tal com es va mencionar en l’article anterior, Jehovà va gastar tant a Joan el Baptiste com a Jesús per a ensenyar a la gent la importància de penedir-se (Mat. 3:1, 2; 4:17).

¹² Quan Jesús va estar en la terra, va ensenyar que son Pare està dispost a perdonar-nos quan ens penedim. Ho va fer de manera impactant quan va relatar la paràbola del fill perdut. Aquell jove havia decidit anar-se’n de casa i viure una vida de pecat, però «va recuperar el juí» i va tornar a casa. Quina va ser la reacció de son pare? Jesús va dir que mentres al jove «encara li faltava un bon tros  per a arribar, son pare el va vore i es va compadir d’ell. De manera que va eixir corrents al seu encontre, el va abraçar i el va besar amb tendresa». La idea del fill era demanar-li que l’acollira com a servent de la casa, però son pare li va tornar el lloc que li corresponia en la família. De fet, va dir amb alegria: «Este fill meu [...] estava perdut i ha sigut trobat» (Lluc 15:11-32). Sense dubte, abans de vindre a la terra, Jesús havia vist moltes voltes a son Pare mostrar compassió cap als pecadors penedits. Quina imatge tan entranyable va donar Jesús de la misericòrdia de son Pare, Jehovà!

13, 14. Què va aprendre l’apòstol Pere sobre el penediment, i què ens ensenya açò a nosaltres? (Mira també la il·lustració.)

¹³ Jesús li va ensenyar a l’apòstol Pere una gran lliçó sobre el penediment i el perdó. Pere a sovint cometia errors, i Jesús estava sempre dispost a perdonar-lo. Per exemple, després que negara conéixer a Jesús tres voltes, Pere es va sentir culpable i abatut (Mat. 26:34, 35, 69-75). Però després de ressuscitar, Jesús se li va aparéixer, probablement en privat (Lluc 24:33, 34; 1 Cor. 15:3-5). No hi ha dubte que, en aquella ocasió, Jesús va perdonar i consolar el seu apòstol, qui estava penedit (consulta la nota de estudio «y a Pedro» de Marc 16:7).

¹⁴ Clar, després d’haver-ho viscut en primera persona, Pere podria ensenyar als altres sobre el penediment i el perdó. Poc temps després de la festa del Pentecostés, Pere va fer un discurs a una multitud de jueus no creients explicant-los que ells havien executat el Messies. Però els va animar amorosament dient: «Per tant, penediu-vos i pegueu mitja volta per a que els vostres pecats siguen borrats. Aixina, Jehovà mateix portarà temps reconfortants» (Fets 3: 14, 15, 17, 19). Pere va mostrar d’esta manera que qui es penedix ha de pegar mitja volta, és a dir, deixar la seua manera de pensar i actuar, i canviar-la per una que agrade a Déu. L’apòstol també els va dir que Jehovà borraria els seus pecats, o els faria desaparèixer. I dècades després, Pere va assegurar als cristians: «Jehovà [...] és pacient amb vosaltres perquè no desitja que ningú siga destruït, sinó que tots arriben a penedir-se» (2 Pe. 3:9 TNM). Que animador és saber que si ens penedim dels nostres pecats, fins i tot dels més greus, Jehovà ens perdonarà per complet!

15, 16. a) Què va aprendre l’apòstol sobre el perdó? (1 Timoteu 1:12-15) b) Què analitzarem en el següent article?

¹⁵ Poques persones han necessitat tant penedir-se i ser perdonats com Saule de Tars. Ell va perseguir cruelment els seguidors de Crist. La majoria dels cristians probablement pensaven que era un cas perdut i que mai canviaria, però Jesús no opinava igual. De fet, tant ell com son Pare van vore bones qualitats en Saule. Per això, Jesús va dir: «Este home és un instrument que he escollit» (Fets 9:15). I a través d’un milacre, el va ajudar a penedir-se (Fets 7:58–8:3; 9:1-9, 17-20). Després de fer-se cristià, Saule, també conegut com Pau, a sovint expressava agraïment per la manera com se li havia mostrat bondat i misericòrdia (llig 1 Timoteu 1:12-15). Per esta raó, l’apòstol deia als seus germans i germanes: «Déu en la seua bondat està intentant portar-te al penediment» (Rom. 2:4).

¹⁶ Pau es va enterar que en la congregació de Corint hi havia un problema d’immoralitat escandalós. Com va tractar l’assumpt? Pel que els va dir, podem aprendre com Jehovà mostra amor quan disciplina els seus servents i els mostra misericòrdia quan es penedixen, i també com podem imitar el nostre Déu misericordiós. En el següent article, vorem amb més detall què va passar en la congregació de Corint.