1, 2. a) Què és el pecat i com podem véncer-lo? (Consulta també la nota «Significat de l’expressió».) b) Què analitzarem en este article i en els següents? (Consulta també la «Nota per als lectors» d’este número.)

 T’AGRADARIA saber lo molt que t’estima Jehovà? En eixe cas, faries bé d’estudiar el que va fer per tu per a salvar-te del pecat i la mort. El pecat és un enemic terrible, perquè no podem véncer-lo amb les nostres pròpies forces. a Com som pecadors, tots els dies pequem, i per esta raó morim (Rom. 5:12). Però hi han bones notícies! Amb l’ajuda de Jehovà, podem véncer el pecat. De fet, tenim totes les de guanyar!

² Fa uns 6.000 anys que Jehovà està ajudant-nos a lluitar contra el pecat perquè ens estima, tant que des del principi ha fet de tot per a ajudar-nos en esta lluita. Déu sap que el pecat ens porta a la mort i ell no vol que morim, més bé, vol que visquem per sempre (Rom. 6:23). En este article, analitzarem tres preguntes: 1) Com va donar Jehovà esperança als humans pecadors? 2) Com podien obtindre el favor de Déu en temps bíblics? i 3) Com ens va rescatar Jesús del pecat?

 COM VA DONAR JEHOVÀ ESPERANÇA ALS HUMANS PECADORS?

3. Com van arribar els nostres primers pares a ser pecadors?

³ Quan Jehovà va crear la primera parella humana, volia que foren feliços. Els va donar un lloc molt bonico on viure, el regal del matrimoni i un treball satisfactori. Havien d’omplir la terra amb els seus descendents i convertir-la en un paradís igual que el jardí de l’Edén. Però només els va demanar una cosa: havien d’obeir un manament molt senzill. A més, els va advertir que si no l’obeïen, acabarien morint. I això és precisament el que va passar. Un esperit invisible que no estimava a Déu ni a ells, va entrar en escena i els va temptar per a que pecaren. Adam i Eva van fer cas d’aquell àngel malvat en comptes de confiar en el seu amorós Pare. Com sabem, les paraules de Jehovà es van complir. Des d’aquell dia en avant, van haver d’afrontar les males conseqüències de la seua rebel·lió, acabaren envellint i finalment, morint (Gèn. 1:28, 29; 2:8, 9, 16-18; 3:1-6, 17-19, 24; 5:5).

4. Per què odia Jehovà el pecat i ens ajuda a lluitar contra ell? (Romans 8:20, 21)

⁴ Jehovà ha inclòs este relat en la Bíblia per a que puguem comprendre una cosa important: que ell odia molt el pecat. El pecat ens separa del nostre Pare i ens conduïx a la mort (Isa. 59:2). Per esta raó, a Satanàs, l’àngel rebel que va causar tot este problema, li encanta el pecat i el promou. Podria haver pensat que havia conseguit una gran victòria en Edén, però no va tindre en compte lo molt amorós que és Jehovà. Déu mai va canviar el seu propòsit per als descendents d’Adam i Eva. Com estima tant els humans, en seguida va proveir una solució per a que tingueren esperança (llig Romans 8:20, 21). Jehovà sabia que alguns descendents d’Adam i Eva decidirien estimar-lo i buscarien la seua ajuda per a lluitar contra el pecat. Com a Creador i bon Pare que és, va fer possible que s’acostaren a ell i que se salvaren del pecat i la mort. A què ens referim?

5. Quan va oferir Jehovà el primer raig d’esperança a la humanitat pecadora? Explica-ho (Gènesi 3:15).

⁵ Llig Gènesi 3:15. El primer raig d’esperança va arribar quan Jehovà va pronunciar la seua sentència contra Satanàs. Va dir que hi hauria una «descendència» que salvaria els humans. Amb el temps, esta descendència esclafaria a Satanàs i desfaria tot el mal que ell va causar en Edén (1 Jn. 3:8). Però primer esta descendència patiria, perquè Satanàs la colpejaria i li causaria la mort. Això seria molt dolorós per a Jehovà, però valdria la pena, ja que al final els humans podrien salvar-se del pecat i la mort.

COM PODIEN OBTINDRE EL FAVOR DE JEHOVÀ EN TEMPS BÍBLICS?

6. Què van fer hòmens de fe, com Abel i Noé, per a acostar-se més a Jehovà?

⁶ Al llarg dels segles, Jehovà va anar aclarint com podrien acostar-se a ell els humans pecadors. Abel, el segon fill d’Adam i Eva, va ser el primer humà que va posar fe en Jehovà després de la rebel·lió en Edén. Com estimava a Jehovà, volia complaure’l i acostar-se a ell, per això li va oferir un sacrifici. Abel era pastor, aixina que va agarrar alguns corderets  i els va oferir en sacrifici, i Jehovà «va aprovar a Abel i la seua ofrena» (Gèn. 4:4 TNM). També va demostrar eixa mateixa aprovació en els sacrificis que oferiren altres servents seus, com Noé, que l’estimaven i confiaven en ell (Gèn. 8:20, 21). A l’acceptar eixos sacrificis, Jehovà va demostrar que els humans, encara que foren pecadors, podrien obtindre el seu favor i acostar-se a ell. b

7. Abraham va estar dispost a sacrificar al seu fill. Què ens ensenya açò de Jehovà?

⁷ Jehovà li va demanar a Abraham, un home de gran fe, que fera una cosa extremadament difícil: oferir el seu propi fill Isaac en sacrifici. Que dolorós li resultaria a Abraham complir amb esta assignació! No obstant això, va ser obedient, però Jehovà el va detindre en l’últim moment. En l’actualitat, este exemple ens ensenya una veritat fonamental a tots els qui tenim fe: Jehovà va estar dispost a oferir el seu Fill estimat en sacrifici. Quin amor tan gran deu sentir pels humans! (Gèn. 22:1-18)

8. Què van representar els sacrificis que determinava la Llei? (Levític 4:27-29; 17:11)

⁸ Quan Jehovà va donar la Llei als israelites, els va dir que oferiren sacrificis animals per a expiar els seus pecats, els quals representaven un sacrifici superior que salvaria per complet del pecat a la humanitat (llig Levític 4:27-29; 17:11). Déu va inspirar els seus profetes per a explicar que la descendència promesa arribaria a ser el seu Fill estimat, el qual hauria de patir i morir. Seria com una ovella que s’oferiria en sacrifici (Isa. 53:1-12). Imaginem-nos: Jehovà va disposar que el seu Fill estimat fora sacrificat per a salvar del pecat i la mort a la humanitat, i això t’inclou a tu!

COM ENS VA RESCATAR JESÚS?

9. Què va dir Joan el Baptiste sobre Jesús? (Hebreus 9:22; 10:1-4, 12)

⁹ En el segleI, Joan el Baptiste va dir de Jesús de Natzaret: «Mireu, el Corder de Déu que lleva el pecat del món!» (Jn. 1:29). Estes paraules inspirades identificaven a Jesús com la descendència promesa, qui oferiria la seua vida en sacrifici. Per fi, la descendència de Jehovà havia arribat per a salvar per complet del pecat a la humanitat (llig Hebreus 9:22; 10:1-4, 12).

10. Com va demostrar Jesús que havia vingut a «cridar» els pecadors?

¹⁰ Jesús va centrar la seua atenció en aquells que se sentien afligits pels pecats que havien comés i els va convidar a ser els seus seguidors. Sabia que la causa real de tots els patiments de la humanitat era el pecat. Aixina que, es va esforçar per ajudar esta classe de persones. Utilitzant un exemple, va explicar: «Els que estan sans no necessiten anar al metge, però els que estan malalts, sí». I va afegir: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors» (Mat. 9:12, 13). I Jesús era un home de paraula, que feia el que deia. De fet, va perdonar els pecats d’una dona que li va llavar els peus amb les seues llàgrimes, i li va ensenyar veritats fonamentals a una samaritana en un pou, encara que sabia que portava una vida immoral (Lluc 7:37-50; Jn. 4:7,  17-19, 25, 26). Fins i tot, Déu li va donar a Jesús el poder per a desfer el resultat final de tots els pecats: la mort. Com ho va fer? Ressuscitant tota classe de persones: hòmens, dones i xiquets (Mat. 11:5).

11. Per què se sentien còmodes els pecadors amb Jesús?

¹¹ És comprensible que les persones que havien comés pecats se sentiren còmodes al costat de Jesús, ja que ell els mostrava compassió i empatia (Lluc 15:1, 2). Jesús els va encomiar i els va recompensar per tindre fe en ell (Lluc 19:1-10). D’esta manera, va demostrar lo misericordiós que és Jehovà (Jn. 14:9). Per la manera com Jesús va tractar les persones, aprenem que Jehovà és misericordiós, que estima els pecadors i que vol ajudar-los. Aixina és, Jesús va ajudar els pecadors a canviar d’actitud i a seguir-lo (Lluc 5:27, 28).

12. Què va dir Jesús sobre la seua mort?

¹² Jesús sabia que havia de donar la seua vida en sacrifici. Més d’una volta, els va dir als seus deixebles que seria traït i executat en un pal de turment (Mat. 17:22; 20:18, 19). Sabia que el seu sacrifici llevaria el pecat del món, tal com Joan el Baptiste i altres profetes havien predit. També va dir que, després d’oferir la seua vida, atrauria cap a ell a «tota classe de persones» (Jn. 12:32). Si eixes persones, a pesar de ser  pecadores, acceptaven a Jesús com el seu Senyor i seguien els seus passos, podien complaure a Jehovà i finalment ser alliberades del pecat (Rom. 6:14, 18, 22; Jn. 8:32). Aixina que Jesús, amb valor i de bona gana, va afrontar eixa mort tan dolorosa (Jn. 10:17, 18).

13. Com va morir Jesús, i què ens ensenya la seua mort sobre Jehovà? (Mira també la il·lustració.)

¹³ Jesús va ser traït, arrestat, insultat, difamat, condemnat i, fins i tot, torturat. Després, els soldats el van portar al lloc d’execució i el van clavar en el pal. Mentres aguantava fidelment tota aquella agonia, hi havia algú que encara estava patint més, Jehovà. Ell va retindre el seu poder infinit i no va intervindre. Per quina raó no actuaria un pare en una situació aixina? En poques paraules, per amor. De fet, la Bíblia diu: «Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit per a que tot el que demostre fe en ell no siga destruït, sinó que tinga vida eterna» (Jn. 3:16).

14. Què t’ensenya el sacrifici de Jesús?

¹⁴ El sacrifici de Jesús és la prova més gran de l’amor que Jehovà sent pels descendents d’Adam i Eva. És més, demostra lo molt que Jehovà t’estima a tu. Per això, va sacrificar el seu propi Fill i va aguantar un dolor inimaginable per a salvar-te del pecat i la mort (1 Jn. 4:9, 10). Aixina és, Jehovà vol ajudar-nos a cada un de nosaltres a lluitar contra el pecat i a guanyar!

15. Què hem de fer per a beneficiar-nos del sacrifici de rescat de Jesús?

¹⁵ El sacrifici que va fer el Fill unigènit de Déu és un regal que fa possible el perdó dels nostres pecats. Però per a rebre el perdó de Déu, hem de posar de la nostra part. A què ens referim? Joan el Baptiste i després Jesucrist mateix donaren la resposta: «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha acostat» (Mat. 3:1, 2; 4:17). Aixina que el penediment és fonamental si de deveres volem lluitar contra el pecat i acostar-nos al nostre Pare amorós. Però, què implica el penediment, i com ens ajuda a lluitar contra la nostra condició pecaminosa? Trobarem la resposta en el pròxim article.