L’apòstol Pau va escriure als cristians de Tessalònica: «Si algú no obeïx el que diem en esta carta, l’heu de mantindre assenyalat» (2 Tes. 3:14 TNM). Fins ara, déiem que esta instrucció era per als ancians. Si algú continuava passant per alt els principis bíblics a pesar de rebre consell en repetides ocasions, els ancians podien fer un discurs d’advertència a la congregació. A partir d’eixe moment, els publicadors seguien tenint tracte amb eixa persona en les reunions i en la predicació, però deixaven de participar amb ella en activitats socials.

No obstant això, s’ha vist necessari fer un ajust. El consell de Pau pareix que es referix a una decisió que havien de prendre els cristians individualment en certes circumstàncies. Aixina que ja no fa falta que els ancians facen un discurs d’advertència. Per què este canvi? Per a saber-ho, analitzem el consell de Pau en context.

Pau es va fixar que alguns germans de la congregació s’estaven comportant «de manera indisciplinada». Va arribar a eixa conclusió perquè els havia donat consell basat en la Paraula de Déu, i ells s’havien negat a obeir-lo. Per exemple, en la seua visita anterior, els havia donat esta advertència: «Qui no vullga treballar, que tampoc menge». Aixina i tot, alguns no volien treballar per a mantindre’s encara que podien fer-ho. A part d’això, es clavaven en assumpts que no eren de la seua incumbència. Com haurien de tractar els cristians a un germà que tinguera esta classe de conducta? (2 Tes. 3:6, 10-12, TNM)

Pau va dir: «L’heu de mantindre assenyalat». Esta expressió en grec suggerix ‘identificar eixa persona per anar amb compte i evitar la seua mala influència’. Pau va donar esta instrucció a tota la congregació, no només als ancians (2 Tes. 1:1; 3:6). Per tant, si un cristià sabia que un germà estava desobeint un consell bíblic, decidiria de manera individual «deixar de tindre amistat amb ell».

Vol dir això que s’havia de tractar esta persona com si haguera sigut treta de la congregació? No, perquè Pau va afegir: «Continueu aconsellant-lo com a un germà». Aixina que cada cristià continuaria relacionant-se amb este germà en les reunions i la predicació, però optaria per no fer-ho en reunions socials o durant el seu temps d’oci. Per quina raó? Tal com va dir Pau: «Per a que s’avergonyisca». Aixina és, tractar-lo d’esta manera podria fer que el cristià indisciplinat s’avergonyira de la seua conducta i canviara d’actitud (2 Tes. 3:14, 15).

Com hauríem d’aplicar nosaltres este consell hui en dia? Primer, hauríem d’assegurar-nos que la conducta del germà és realment «indisciplinada», tal com va dir Pau. Ell no s’estava referint a germans que opinen diferent de nosaltres en assumpts de consciència o gustos personals, ni tampoc a aquells que ens hagen pogut ofendre. Més bé, Pau es referia a germans que deliberadament opten per desobeir un consell clar de la Paraula de Déu.

En l’actualitat, si veiem que un germà mostra una conducta a com esta, decidirem de manera individual deixar de relacionar-nos amb ell en reunions socials o durant el nostre temps d’oci. Com açò és una decisió personal, no ho comentaríem amb altres que no siguen membres de la nostra família més immediata. No obstant això, continuaríem relacionant-nos amb ell en les reunions i en la predicació. Quan el germà corregisca la seua actitud, tornarem a relacionar-nos amb ell com solíem fer.