No, ni la Bíblia ni el registre històric indiquen que els cristians ho feren.

La manera com s’ha traduït este text en moltes bíblies ha fet pensar algunes persones que en els dies de Pau els cristians es batejaven en aigua a favor dels morts. Per exemple, el Nou Testament de l’editorial Quatre Rius diu: «Per què es fan batejar a favor dels difunts, si aquests no poden tornar de cap manera a la vida?».

No obstant això, cal destacar els comentaris de dos erudits bíblics. El doctor en teologia Gregory Lockwood va dir que la idea de batejar a favor de persones que ja havien mort seria «una forma de baptisme que, fins a on podem saber, no té suport històric ni bíblic». De manera similar, el professor Gordon D. Fee va escriure: «No hi ha precedents històrics ni bíblics d’eixa classe de baptisme. A més, el NT [Nou Testament] guarda silenci absolut al respecte. No hi ha cap pràctica coneguda com a tal en ninguna altra església ni comunitat cristiana ortodoxa dels segles immediatament posteriors».

La Bíblia diu que els seguidors de Jesús havien de fer «deixebles [...], batejant-los [...] i ensenyant-los a guardar tot allò» que Jesús els havia manat (Mt 28:19, 20). Abans que una persona es batejara, havia d’aprendre sobre Jehovà i el seu Fill, creure en ells i obeir-los. Algú que ja estava mort i enterrat no podia fer-ho, ni tampoc podia fer-ho per ell cap cristià que estiguera viu (Ecle 9:5, 10; Jn 4:1; 1Co 1:14-16).

Per tant, de què estava parlant Pau?

Alguns cristians de Corint negaven que els morts ressuscitarien (1Co 15:12). Però Pau va refutar eixe punt de vista. Va assenyalar que cada dia es veia «en perill de mort», encara que, evidentment, continuava viu. A pesar d’afrontar perills, estava segur que després de morir ressuscitaria com un esperit poderós, igual que Jesús (1Co 15:30-32, 42-44).

Aquells cristians havien de comprendre que ser ungits implicava que afrontarien proves cada dia i moririen abans de ser ressuscitats. Estar «batejats en Jesucrist» també suposava estar «submergits en la seua mort» (Rm 6:3). Este baptisme simbòlic els portaria a la mort literal i a la resurrecció celestial.

Més de dos anys després que Jesús es batejara en aigua, va dir a dos dels seus apòstols: «Sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat» (Mc 10:38, 39). Jesús no estava dient que anava a ser batejat en aigua. Més bé, volia dir que moriria per causa de la seua fidelitat a Déu. Pau va escriure que els ungits sofririen amb Crist, i serien «també glorificats amb ell» (Rm 8:16, 17; 2Co 4:17). Per tant, ells també haurien de morir per a ser ressuscitats a la vida celestial.

Pel que hem vist, les paraules de Pau podrien traduir-se correctament d’esta manera: «Si no fora aixina, què faran els qui es bategen amb el propòsit de ser persones mortes? Si els morts no seran ressuscitats, quin sentit té que es bategen també amb este propòsit?».