1, 2. a) Quin manament van rebre tres dels apòstols de Jesús, i com van respondre? b) Què analitzarem en este article?

DESPRÉS de la Pasqua de l’any 32, els apòstols Pere, Jaume i Joan van ser testimonis d’una visió impressionant. En un lloc elevat, probablement prop de la muntanya de l’Hermon, Jesús es va transfigurar davant d’ells. «La seua cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum» (Mt 17:1-4). Cap al final d’esta espectacular visió, els apòstols van sentir que Déu deia: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo» (Mt 17:5). Pel que feren al llarg de la seua vida, els tres apòstols demostraren que havien escoltat a Jesús, i nosaltres volem imitar el seu exemple.

² En l’article anterior, vam vore que escoltar la veu de Jesús implica deixar de fer certes coses. I en este, considerarem dos coses que Jesús va dir que sí que hauríem de fer.

3. D’acord amb Mateu 7:13, 14, què hauríem de fer?

³ Llig Mateu 7:13, 14. Fixa’t que Jesús va mencionar dos portes que conduïxen a dos camins diferents: un «espaiós» i un altre «dur». No hi ha un tercer camí, així que hem de triar per quin dels dos anirem. Esta és la decisió  més important que prendrem mai; la nostra esperança de viure per sempre depén d’ella.

4. Com descriuries el camí «espaiós»?

⁴ No hem d’oblidar les diferències entre els dos camins. El camí «espaiós» és popular perquè és molt fàcil de recórrer. Tristament, molts escullen mantindre’s en ell i deixar-se endur per la multitud. No reconeixen que Satanàs el Diable és qui el promou i que este camí porta a la mort (1Co 6:9, 10; 1Jn 5:19).

5. Quins esforços han fet alguns per a trobar el camí «dur» i per a començar a recórrer-lo?

⁵ A diferència del camí «espaiós», l’altre camí és «dur». I Jesús va dir que poques persones el trobarien. Per quina raó? És interessant que, en el següent versicle, Jesús advertix els seus seguidors contra els falsos profetes (Mt 7:15). Es calcula que hi ha milers de religions, i la majoria d’elles afirma ensenyar la veritat. Milions de persones estan tan desanimades o desconcertades per la confusió religiosa que ni tan sols intenten buscar el camí que porta a la vida. Però eixe camí es pot trobar. De fet, Jesús va dir: «Si vos manteniu ferms en la meua paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat vos farà lliures» (Jn 8:31, 32). És encomiable que no t’hages deixat endur per la majoria, sinó que hages buscat la veritat. Recordes? Vas començar un estudi intensiu de la Bíblia per a saber què espera Déu de nosaltres. I vas escoltar les ensenyances de Jesús. Entre altres coses, vas aprendre que Jehovà vol que rebutgem les ensenyances de la religió falsa i que deixem de participar en festivitats o pràctiques que tenen orígens pagans. També vas aprendre que no és fàcil fer el que Jehovà demana i deixar arrere les pràctiques que no aprova (Mt 10:34-36). Probablement, et va costar fer els ajustos necessaris. No obstant, vas perseverar perquè estimes el teu Pare celestial i vols guanyar-te el seu favor. Que content ha d’estar amb tu! (Pr 27:11)

6. D’acord amb Salm 119:9, 10, 45, 133, què pot ajudar-nos a mantindre’ns en el camí dur?

⁶ Una volta comencem a transitar pel camí dur, què pot ajudar-nos a mantindre’ns en ell? Posem un exemple. El guarda-raïl d’un camí estret de muntanya servix de protecció per a un conductor i el seu vehicle. Està dissenyat per a mantindre la seguretat dels qui circulen pel camí evitant que s’acosten massa a la vora o se n’isquen. Pocs conductors es queixarien que el guarda-raïl és massa restrictiu. Les normes de Jehovà que trobem en la Bíblia són com este guarda-raïl. Ens ajuden a mantindre’ns en el camí dur (llig Salm 119:9, 10, 45, 133).

7. Quina opinió sobre el camí dur haurien de tindre els jóvens?

⁷ Jóvens, sentiu a voltes que les normes de Jehovà són massa restrictives? Això és el que Satanàs vol que penseu. La seua intenció és que vos centreu en el que fan els qui van pel camí espaiós i en lo bé que pareix que s’ho passen. Podria utilitzar el que fan els vostres companys de classe o el que veieu en internet per a fer-vos creure que vos esteu perdent alguna cosa bona. Satanàs vol que  penseu que les normes de Jehovà vos priven de disfrutar de la vida al màxim. * Però, penseu en açò: Satanàs no vol que els qui van pel seu camí vegen què els espera al final del trajecte. Per contra, Jehovà t’ha descrit clarament què els aguarda als qui es mantenen en el camí de la vida (Sl 37:29; Is 35:5, 6; 65:21-23).

8. Què poden aprendre els jóvens de l’exemple d’Olaf?

⁸ Pensa el que pots aprendre de l’experiència d’un germà jove a qui li diuen Olaf. * Els seus companys de classe el pressionaven per a que tinguera relacions sexuals. Quan els va explicar que era testimoni de Jehovà i que vivia d’acord amb les elevades normes morals de la Bíblia, algunes companyes es van posar l’objectiu d’intentar seduir-lo  per a que es gitara amb elles. Però Olaf es va mantindre ferm. I esta prova no va ser l’única que va afrontar. Ell conta: «Els meus mestres volien convéncer-me per a que cursara estudis superiors i em guanyara el respecte dels altres. Em deien que, si no ho feia, no tindria èxit en la vida». Què va ajudar a Olaf a aguantar tanta pressió? Ell respon: «Vaig fer bones amistats en la congregació. Estos germans van arribar a ser com part de la meua família. També vaig començar a estudiar més la Bíblia. Quant més aprofundia en el meu estudi, més em convencia que era la veritat. Com a resultat, em vaig resoldre a servir a Jehovà».

9. Què han de fer els qui volen mantindre’s en el camí dur?

⁹ A Satanàs li agradaria fer que te n’isqueres del camí que porta a la vida. Ell vol que t’unisques a la majoria de la gent que va pel camí espaiós «que condueix a la perdició» (Mt 7:13). No obstant, ens mantindrem en el camí dur si continuem escoltant a Jesús i veent este camí com una protecció. A continuació, analitzarem una cosa més que Jesús va dir que hauríem de fer.

10. D’acord amb Mateu 5:23, 24, què va dir Jesús que hauríem de fer?

¹⁰ Llig Mateu 5:23, 24. Jesús va descriure un acte molt important per als jueus que l’estaven escoltant. Imagina algú en el temple a punt de donar-li al sacerdot un animal per a que el sacrificara. Si en eixe moment recordava que el seu germà tenia alguna cosa en contra seua, havia de deixar l’ofrena allí i anar-se’n. Per què? Què podria ser més important que oferir-li un sacrifici a Jehovà? Jesús va respondre clarament al dir: «Vés primer a fer les paus amb el teu germà».

11. Descriu com va fer les paus Jacob amb Esaú.

¹¹ Podem aprendre lliçons valuoses sobre fer les paus a l’examinar un succés de la vida del patriarca Jacob. Després que este servent de Déu haguera estat fora del seu país natal durant uns 20 anys, Jehovà li va manar per mitjà d’un àngel que tornara (Gn 31:11, 13, 38). Però hi havia un problema: el seu germà major, Esaú, havia volgut matar-lo (Gn 27:41). Jacob se sentia «espantat i angoixat» només de pensar que el seu germà encara li poguera guardar rancor (Gn 32:7). Com va fer les paus Jacob amb el seu germà? Primer, va orar de tot cor a Jehovà al respecte. Després, li va enviar un regal generós a Esaú (Gn 32:10-16 [vv. 9-15 TNM]). I finalment, quan els dos es van vore cara a cara, Jacob va prendre la iniciativa en mostrar honra a Esaú. Es va inclinar davant del seu germà, no una ni dos, sinó set voltes! Amb este acte d’humiltat i respecte, Jacob es va reconciliar amb el seu germà (Gn 33:3, 4).

12. Què aprenem de l’exemple de Jacob?

¹² Aprenem una lliçó de com Jacob es va preparar per a trobar-se amb Esaú i com es va dirigir a ell. Amb humiltat, Jacob li va demanar ajuda a Jehovà. Després, en conseqüència amb la seua petició, va fer els passos necessaris per a que l’encontre amb el seu germà fora lo més pacífic possible. Quan es van trobar, Jacob no va discutir amb Esaú  sobre qui tenia la raó. El seu propòsit era fer les paus amb el seu germà. Vegem com podem imitar l’exemple de Jacob.

13, 14. Què hauríem de fer si ofenem un germà?

¹³ Els qui anem pel camí que porta a la vida volem promoure la pau amb els nostres germans (Rm 12:18). Com hauríem d’actuar quan ens adonem que hem ofés un germà? Igual que Jacob, primer hauríem d’orar a Jehovà amb sinceritat. Podríem demanar-li que beneïra els nostres esforços per reconciliar-nos amb el nostre germà.

¹⁴ També hauríem de dedicar temps a autoexaminar-nos fent-nos preguntes com: «Estic dispost a tragar-me l’orgull, a disculpar-me humilment i a fer les paus? Com se sentiran Jehovà i Jesús si prenc la iniciativa per a fer les paus amb el meu germà o germana?». Les nostres respostes poden motivar-nos a escoltar la veu de Jesús i a buscar la persona a qui hem ofés per a fer les paus. D’esta manera, podem seguir l’exemple de Jacob.

15. Com pot ajudar-nos el principi d’Efesis 4:2, 3 a fer les paus amb el nostre germà?

¹⁵ Imagina què hauria passat si Jacob, mogut per l’orgull, s’haguera enfrontat al seu germà. Segur que el resultat hauria sigut molt diferent! Quan busquem el nostre germà per a resoldre una diferència amb ell, hem de fer-ho amb un esperit d’humiltat (llig Efesis 4:2, 3). Proverbis 18:19 afirma: «Un home ofés resisteix més que una plaça forta, en el juí és com el forrellat d’un castell». Una disculpa sincera pot ajudar-nos a obrir les portes d’eixe «castell».

16. A què hauríem de prestar atenció, i per què?

¹⁶ També hem de prestar molta atenció a què li direm al nostre germà i com li ho direm. Quan estiguem preparats, hauríem d’acudir a ell amb la intenció de restablir la nostra bona relació. Al principi, podria dir-nos coses desagradables, i lo més fàcil seria enfadar-nos o intentar justificar-nos. Però, si férem això, no estaríem buscant la pau. Recorda que fer  les paus amb el teu germà és més important que vore qui té la raó (1Co 6:7).

17. Què aprenem de l’exemple de Gilbert?

¹⁷ Un germà anomenat Gilbert es va esforçar molt per promoure la pau. Ell conta: «Vaig tindre molts problemes amb un familiar directe. Durant més de dos anys, em vaig esforçar per resoldre les nostres diferències pacíficament i tornar a tindre una bona relació». Què més va fer Gilbert? Ell diu: «Abans de parlar amb este familiar, orava i em preparava mentalment per a qualsevol comentari desconsiderat que poguera fer-me. Havia d’estar dispost a perdonar. Vaig aprendre a no lluitar pels meus drets i vaig comprendre que el meu deure era promoure la pau». Quin va ser el resultat? Gilbert respon: «Ara tinc pau mental perquè disfrute d’una bona relació amb tots els membres de la meua família».

18, 19. Si hem ofés algú, què hauríem d’estar resolts a fer, i per què?

¹⁸ Llavors, a què hauries d’estar resolt si t’adones que has ofés un germà de la congregació? Seguix la instrucció de Jesús de buscar la pau. Parla amb Jehovà sobre l’assumpt i confia que el seu esperit sant t’ajude a promoure la pau. Si ho fas, seràs feliç i demostraràs encara més que escoltes la veu de Jesús (Mt 5:9).

¹⁹ Estem agraïts que Jehovà ens proveïsca instrucció amorosa a través de Jesucrist, el «cap de la congregació» (Ef 5:23 TNM). Igual que els apòstols Pere, Jaume i Joan, estiguem resolts a obeir el manament de Déu respecte al seu Fill: «Escolteu-lo» (Mt 17:5). Hem examinat com podem escoltar-lo al fer les paus amb un germà a qui hem ofés. A més d’açò, si ens mantenim en el camí dur que porta a la vida, rebrem moltes benediccions ara i felicitat eterna en el futur.