1. Quin consell va donar l’apòstol Pere als seus companys cristians, i per què podria semblar-nos impossible de complir?

TANT si tenim l’esperança de viure en el cel com si esperem viure en la terra, ens pot beneficiar analitzar el consell que l’apòstol Pere va donar als cristians ungits del segle I. Ell va escriure: «Feu-vos com aquell que és sant i vos ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant» (1Pe 1:15, 16). D’estes paraules es desprén que podem imitar a Jehovà, qui és l’exemple perfecte de santedat. Podem i devem ser «sants» en la nostra manera de viure. Això pot semblar-nos impossible perquè som imperfectes. De fet, encara que el mateix Pere va cometre alguns errors, el seu exemple ens mostra que podem arribar a ser sants.

2. Quines preguntes considerarem en este article?

² En este article, considerarem les següents preguntes: Què és la santedat? Què ens ensenya la Bíblia sobre la santedat de Jehovà? Com podem arribar a ser sants en la nostra manera de viure? I què tenen en comú la santedat i la nostra relació amb Jehovà?

3. a) Quin concepte té molta gent sobre la santedat? b) On podem trobar el verdader significat de ser sant?

³ Què li ve a la ment a molta gent quan pensa en una persona santa? Molts s’imaginen algú sense alegria, amb vestidures religioses i aparença devota. Però la gent santa no és aixina, ja que Jehovà, qui és sant, es descriu a si mateix com «el Déu benaventurat», o feliç (1Tm 1:11). Al poble que el servix, també se l’anomena «feliç» (Sl 144:15). A més, Jesús va condemnar els qui portaven roba distintiva i exhibien la seua justícia davant de tots (Mt 6:1;  Mc 12:38). Els cristians verdaders sabem què significa ser sant pel que diu la Bíblia. Estem convençuts que el nostre Déu sant i amorós no ens donaria mai un manament que fora impossible d’obeir. Així que, quan Jehovà ens diu: «Sigueu sants», no tenim cap dubte que podem fer-ho. No obstant, per a poder ser sants en la nostra manera de viure, primer hem d’entendre què és la santedat.

4. Què signifiquen les paraules «sant» i «santedat»?

⁴ Què és la santedat? En la Bíblia, les paraules «sant» i «santedat» es referixen bàsicament a una persona o cosa consagrada, o neta en sentit moral i religiós. També transmeten la idea d’haver sigut apartat per a servir a Déu. En altres paraules, se’ns considerarà sants si estem moralment nets, si adorem a Jehovà com a ell li agrada i si tenim una relació estreta amb ell. La simple idea de poder tindre una relació personal amb el nostre Déu sant ens deixa sense alé, especialment quan analitzem el que la Bíblia ens ensenya sobre la santedat de Jehovà.

5. Què ens ensenyen els àngels fidels sobre Jehovà?

⁵ Jehovà és pur i net en tot sentit. Ho sabem per la descripció que donen d’ell els serafins, unes criatures angelicals que estan a prop del Seu tron. Alguns d’ells proclamaven: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers» (Is 6:3). És evident que, per a tindre una relació estreta amb el seu Déu sant, els àngels mateixos també han de ser sants i, en efecte, ho són. De fet, la mera presència d’un àngel de Jehovà podria fer que un lloc de la terra arribara a ser sant, com per exemple, el lloc on estava l’esbarzer ardent que Moisés va vore (Ex 3:2-5; Js 5:15).

6, 7. a) D’acord amb Èxode 15:1, 11, com va emfatitzar Moisés la santedat de Déu? b) Com es recordava als israelites que Déu és sant? (Mira la iŀlustració de la portada.)

⁶ Després de guiar els israelites a través del Mar Roig, Moisés els va emfatitzar que Jehovà, el seu Déu, és sant (llig Èxode 15:1, 11). La manera de viure dels adoradors dels déus egipcis estava lluny de ser santa, i lo mateix passava amb els adoradors dels déus cananeus. La seua adoració incloïa sacrificis de xiquets i pràctiques sexuals depravades (Lv 18:3, 4, 21-24; Dt 18:9, 10). Per contra, Jehovà no exigiria mai als seus adoradors que feren res que poguera degradar-los. Ell és l’essència de la santedat. Per a recordar-los este fet als israelites, el gran sacerdot duia una placa d’or en el turbant amb una inscripció gravada que deia: «La santedat li pertany a Jehovà» (Ex 28:36-38 TNM).

⁷ El missatge d’aquella placa assegurava a tot el que el vera que Jehovà és verdaderament sant. Però, ¿i si un israelita no podia vore la placa perquè no podia acostar-se al gran sacerdot? Es perdria eixe missatge tan important? De cap manera! Tots els israelites podien escoltar-lo quan es llegia la llei davant dels hòmens, les dones i els xiquets (Dt 31:9-12). De fet, si hagueres estat allí, hauries escoltat estes paraules: «Jo, el Senyor, sóc el vostre Déu. [...] Sigueu sants, perquè jo sóc sant». I també: «Sigueu sants davant de mi, perquè jo, el Senyor, sóc sant» (Lv 11:44, 45; 20:7, 26).

8. Per què hauríem d’estar interessats en analitzar Levític 19:2 i 1 Pere 1:14-16?

 ⁸ Centrem-nos en les paraules registrades en Levític 19:2 que es llegien a tot el poble. Jehovà li va dir a Moisés: «Comunica això a tota la comunitat dels israelites: “Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant”». Probablement, Pere estava citant este versicle quan va exhortar els cristians a ser «sants» (llig 1 Pere 1:14-16). Òbviament, ara no estem davall la llei mosaica. Així i tot, el que Pere va escriure confirma el que aprenem de Levític 19:2, és a dir, que Jehovà és sant i que aquells que l’estimen haurien d’esforçar-se per ser-ho. Açò és cert tant si tenim l’esperança de viure en el cel com si esperem viure en un paradís en la terra (1Pe 1:4; 2Pe 3:13).

9. Com ens beneficiarà analitzar el capítol 19 de Levític?

⁹ Com desitgem agradar el nostre Déu sant, volem saber com podem arribar a ser sants. Jehovà ens dona alguns consells pràctics per a poder fer-ho. Podem trobar-ne alguns en el capítol 19 de Levític. Un erudit en hebreu, anomenat Marcus Kalisch, va escriure: «Este excepcional capítol potser és el més complet, el més variat i, en alguns aspectes, la secció més important de Levític, per no dir de tot el Pentateuc». Analitzem alguns versicles d’este capítol que contenen algunes lliçons importants sobre certs aspectes de la nostra vida quotidiana. Al fer-ho, no oblidem que les paraules d’introducció del capítol són: «Sigueu sants».

10, 11. Quin aspecte de la conducta santa es destaca en les paraules d’apertura del capítol 19 de Levític, i per què és important?

¹⁰ Després de dir que els israelites havien de ser sants, Jehovà va afegir: «Que tot home respecte sa mare i son pare. [...] Jo sóc el Senyor, el vostre Déu» (Lv 19:2, 3).

¹¹ Està clar que hem de prendre’ns seriosament la instrucció de Déu d’honrar els nostres pares. Recordem l’ocasió quan un home li va preguntar a Jesús:  «Quina cosa bona he de fer per a obtenir la vida eterna?». Al respondre-li, una de les coses que Jesús li va dir que havia de fer era honrar son pare i sa mare (Mt 19:16-19). Jesús, fins i tot, va denunciar els escribes i els fariseus per buscar excuses per a no donar als seus pares eixa honra. D’esta manera, invalidaven «la paraula de Déu» (Mt 15:3-6). A més del que llegim en Levític 19:3, «la paraula de Déu» incloïa el quint dels deu manaments (Ex 20:12). De nou, hem de recordar que la instrucció de respectar els nostres pares que trobem en Levític 19:3 ve just després de les paraules «sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant».

12. D’acord amb el consell que trobem en Levític 19:3, què podríem preguntar-nos?

¹² En harmonia amb el manament que Jehovà ens va donar d’honrar els nostres pares, faríem bé de preguntar-nos si ho estem fent com toca. Si penses que hauries pogut fer més en el passat, podries posar-te la meta de millorar a partir d’ara. No pots canviar el passat, però, podries esforçar-te per fer més coses amb ells i per ells d’ara en avant? Podries donar-los més suport material, espiritual i emocional? Fer-ho estaria en harmonia amb el que diu Levític 19:3.

13. a) Quin altre consell trobem en Levític 19:3? b) Com podem imitar hui en dia l’exemple de Jesús registrat en Lluc 4:16-18?

¹³ El versicle 3 del capítol 19 de Levític ens ensenya una cosa més per a poder arribar a ser sant: el manament de guardar el sàbat. Com els cristians no estem davall la Llei, no hem d’observar el sàbat setmanalment. Així i tot, podem aprendre molt sobre com els israelites obeïen este manament i com es beneficiaven de fer-ho. El propòsit del sàbat era descansar de les faenes quotidianes i donar atenció als assumpts espirituals. * Per esta raó, eixe dia Jesús anava a la sinagoga del seu poble i llegia la Paraula de Déu (Ex 31:12-15; llig Lluc 4:16-18). L’exhortació de Déu registrada en Levític 19:3, «guardeu el repòs dels meus dies festius», hauria de motivar-nos a traure temps de les nostres activitats quotidianes per a prestar més atenció als assumpts espirituals. Penses que hauries de fer algun ajust a este respecte? Si apartes temps regularment per a centrar-te en coses espirituals, cultivaràs una estreta relació personal amb Jehovà, cosa que és imprescindible per a arribar a ser sant.

14. Quina veritat fonamental s’emfatitza al llarg del capítol 19 de Levític?

¹⁴ El capítol 19 de Levític menciona reiteradament una veritat fonamental que pot ajudar-nos a mantindre’ns sants. El versicle 4 conclou amb les paraules: «Jo sóc el Senyor, el vostre Déu». Esta idea es repetix 16 voltes al llarg del capítol. Açò ens recorda el primer manament, que diu: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, [...] no tingues cap altre déu fora de mi» (Ex 20:2, 3). Tot cristià que vullga arribar a ser sant s’ha d’assegurar que cap persona o cosa s’interpose entre ell i la seua relació amb Déu. I, com a testimonis de Jehovà, estem determinats a no fer res que deshonre o profane el sant nom de Déu (Lv 19:12; Is 57:15).

15. Què ens animen a fer els versicles del capítol 19 de Levític relacionats amb els sacrificis?

 ¹⁵ Per als israelites, reconéixer a Jehovà com el seu Déu implicava obeir les Seues lleis. En Levític 18:4, Jehovà diu: «Compliu les meues decisions, observeu i seguiu els meus decrets. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu». El capítol 19 inclou alguns d’estos «decrets» per al poble d’Israel. Per exemple, els versicles 5-8, 21 i 22 parlen sobre els sacrificis d’animals. Els israelites havien de fer estos sacrificis d’una manera que no profanara «una cosa consagrada» a Jehovà. Llegir estos versicles hauria de motivar-nos a voler agradar a Jehovà i a oferir-li sacrificis d’alabança apropiats, tal com ens exhorta a fer Hebreus 13:15.

16. Què ens recorda la importància de diferenciar-nos d’aquells que no servixen a Déu?

¹⁶ Per a arribar a ser sants, hem d’estar dispostos a ser diferents d’aquells que no servixen a Déu. Això pot ser tot un repte! A voltes, els companys de classe o de faena, els familiars no creients i altres persones podrien pressionar-nos per a que ens implicàrem en activitats que podrien interferir en el nostre servici a Déu. Si ho feren, hauríem de prendre una important decisió. Què pot ajudar-nos a triar l’opció correcta? Vegem un principi interessant que es troba en Levític 19:19, que diu en part: «No [...] dugues vestits de roba teixida amb dos classes de fibra». Esta llei permetia distingir els israelites de la gent de les nacions veïnes. Hui en dia, no és incorrecte que un cristià duga roba teixida amb diferents fibres com el cotó amb el polièster o la llana amb el raió. Però sí que ens oposem a ser com les persones amb creences i pràctiques contràries a les ensenyances bíbliques, encara que siguen companys de classe, de faena o parents. Per descomptat, estimem els nostres familiars i les persones del nostre entorn, però volem que les decisions que prenem en la vida mostren que obeïm a Jehovà, encara que això ens faça diferents de la gent que ens envolta. Açò és molt important, perquè si volem arribar a ser sants, hem de ser consagrats, o apartats, per a servir a Déu (2Co 6:14-16; 1Pe 4:3, 4).

17, 18. Quines lliçons importants extraiem de Levític 19:23-25?

¹⁷ L’expressió «Jo sóc el Senyor, el vostre Déu» hauria d’haver ajudat els israelites a donar prioritat a la seua relació amb Jehovà. De quina manera? Trobem  la resposta en Levític 19:23-25 (llig-lo). Pensem en el que estes paraules significarien per als israelites després d’entrar en la terra promesa. Si un home plantava arbres fruiters, no havia de menjar del seu fruit durant tres anys. En el quart any, el fruit s’havia d’apartar per a dur-lo al santuari de Déu. Només a partir del quint any, el propietari podia menjar del fruit. Esta llei deuria haver ajudat els israelites a comprendre que no haurien de posar els seus interessos en primer lloc. Havien de donar prioritat a l’adoració a Jehovà i confiar que ell els proveiria lo necessari. Déu s’asseguraria que tingueren suficient aliment, i els animava a fer donacions generoses al santuari, el centre de la seua adoració.

¹⁸ La llei registrada en Levític 19:23-25 ens recorda les paraules que va dir Jesús en el Sermó de la Muntanya: «No vos preocupeu [...] pensant què menjareu o què beureu». I va afegir: «El vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat». Tal com fa amb els pardalets, Jehovà ens proveirà el que necessitem (Mt 6:25, 26, 32). Confiem que Jehovà ens cuidarà. Per això, ajudem discretament els necessitats i contribuïm de bona gana per a cobrir els gastos de la congregació. Jehovà es fixa en la nostra generositat i ens recompensarà (Mt 6:2-4). D’esta manera, mostrem que comprenem les lliçons de Levític 19:23-25.

19. Com t’has beneficiat personalment de considerar esta porció de Levític?

¹⁹ Només hem examinat uns pocs versicles del capítol 19 de Levític, que ens han ajudat a comprendre com podem arribar a ser sants com el nostre Déu. Quan l’imitem, demostrem que ens estem esforçant per ser sants en tota la nostra «manera de viure» (1Pe 1:15). Molts dels qui no servixen a Déu han pogut vore eixa bona conducta. De fet, ha motivat alguns a glorificar a Jehovà (1Pe 2:12). Però encara podem aprendre molt més del capítol 19 de Levític. L’article següent analitzarà més versicles d’este capítol que ens ajudaran a discernir altres aspectes de la nostra vida en els quals podem arribar a ser «sants», tal com Pere va exhortar.