1. Com sol contestar Jehovà les oracions dels seus servents?

 SABIES que Jehovà pot utilitzar-te per a respondre l’oració que algú li ha fet amb fervor? A sovint, Jehovà utilitza els ancians o un altre servent fidel per a ser «un consol» molt gran per a la persona que l’estima i li suplica ajuda (Col 4:11). Però no importa que siguem ancians, servents ministerials, precursors o publicadors, ni que siguem jóvens o majors, hòmens o dones; tots nosaltres li podem ser molt útils a Jehovà. Quin privilegi servir a Déu i als nostres germans d’esta manera. Vegem com podem posar-ho en pràctica durant una epidèmia, a l’afrontar un desastre i a l’aguantar persecució.

2. Per què podria ser un repte ajudar els altres durant una epidèmia?

² Durant un brot epidèmic, se’ns pot fer difícil ajudar-nos els uns als altres. Per exemple, encara que ens agradaria, potser no és segur visitar els nostres germans. Tal volta, tampoc és possible convidar a dinar o a sopar aquells que estan passant per necessitats econòmiques. O podria ser tot un repte ajudar els altres perquè la nostra pròpia família ho està passant malament. A pesar d’això, volem fer tot el que estiga dins de les nostres possibilitats per ajudar els germans, i açò complau molt a Jehovà (Pr 3:27; 19:17). Per tant, què és el que podem fer?

3. Què aprenem de l’exemple dels ancians de la congregació de Desi? (Jeremies 23:4)

³ Què poden fer els ancians. Si eres ancià, has de conéixer bé les ovelles (llig Jeremies 23:4). Desi, una de les germanes mencionades en l’article anterior, diu: «Els ancians del meu grup de predicació quedaven amb mi i amb  altres germans per a predicar i per a passar temps junts». b Gràcies a eixos esforços, estos pastors pogueren ajudar més fàcilment a Desi quan va perdre alguns membres de la seua família per culpa de la pandèmia de la COVID-19.

4. Per què van poder ajudar els ancians a Desi, i quina és la lliçó?

⁴ Desi explica: «Com ja veia els ancians com a amics, em va resultar fàcil contar-los com em sentia i què em preocupava». Ancians, què apreneu d’açò? Que, abans que es produïsca una crisi, heu de pasturar aquells que Jehovà vos ha confiat, i això implica fer-vos amics d’ells. Si hi ha un brot epidèmic que vos impedix visitar personalment els germans, intenteu-ho d’una altra manera. Desi continua dient: «A voltes, diferents ancians m’han cridat o m’han enviat missatges en un mateix dia». I afig: «Encara que ja coneixia els textos bíblics que compartien amb mi, en eixos moments, em tocaven el cor».

5. Com poden els ancians saber què necessiten els germans per a ajudar-los?

⁵ Una manera com els ancians podeu saber què necessiten els germans és fent-los preguntes amb tacte (Pr 20:5). Tenen prou menjar? Els fan falta medicines o altres coses necessàries? Poden quedar-se sense faena o inclús perdre la casa? Necessiten ajuda per a soŀlicitar assistència social o altres prestacions del govern? Desi va rebre ajuda material de part dels germans, però el suport emocional i espiritual dels ancians va ser el que més la va ajudar. Ella diu: «Els ancians oraven amb mi. Encara que no puc recordar exactament el que deien, sí que recorde com em sentia. Era com si Jehovà m’estiguera dient: “No estàs a soles”» (Is 41:10, 13).

6. Com podem els germans de la congregació ajudar els altres? (Mira la iŀlustració.)

⁶ Què podem fer tots. Encara que esperem que els ancians porten la davantera, Jehovà ens exhorta a tots a animar-nos els uns als altres (Ga 6:10). Inclús una demostració xicoteta del nostre amor pot tindre un efecte poderós en algú que està malalt. Per exemple, un xiquet podria enviar una targeta o un dibuix a un germà per a animar-lo. O un jove podria fer-li  una comanda a una germana. I, per què no preparar un menjar per a algú que està malalt i portar-li’l a casa amb les pertinents mesures de seguretat? Ara bé, durant una epidèmia tota la congregació necessita ànim. Per això, podríem quedar-nos un poquet més després de les reunions per a parlar amb els germans, ja siga en persona o per videoconferència. I no oblidem que els ancians també necessiten que els animem. Com durant un brot epidèmic solen estar més ocupats que de costum, alguns germans els han enviat notetes d’agraïment. Que feliços ens fa posar el nostre granet d’arena per a complir les paraules: «Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres»! (1Te 5:11)

7. Quines podrien ser les conseqüències després d’un desastre?

⁷ Un desastre pot canviar la vida d’una persona en un tancar i obrir d’ulls. Alguns perden les seues possessions, la casa o inclús els seus sers volguts. Els nostres germans no estan exempts de patir estes tragèdies. Com podem ajudar-los?

8. Què poden fer els ancians i els caps de casa abans que ocórrega un desastre?

⁸ Què poden fer els ancians. Els ancians heu d’ajudar els germans a preparar-se abans que ocórrega un desastre. Assegureu-vos que tots els qui formen la congregació sàpien els passos que s’han de seguir per a mantindre’s sans i estalvis i per a contactar amb vosaltres. Margaret, l’altra germana mencionada en l’article anterior, diu: «En un discurs sobre les necessitats de la congregació, els ancians ens recordaren que la temporada d’incendis encara no s’havia acabat. Van dir que si les autoritats ordenaven una evacuació o la situació es tornava perillosa, hauríem de fugir immediatament». Sense dubte, aquella informació es va donar en el moment oportú, perquè només cinc setmanes després es va produir un incendi molt perillós. Durant l’adoració en família, els caps de casa poden repassar els passos que ha de seguir cada u durant una emergència. En cas de produir-se un desastre, serà més probable que mantingueu la calma si esteu preparats.

9. Què poden fer els ancians per a organitzar-se abans i després d’un desastre?

⁹ Si eres superintendent de grup, assegura’t de tindre una llista amb les dades de contacte actualitzades de tots els qui formen part del teu grup de predicació i fes-ho abans que es produïsca un desastre. Aixina, si hi ha una emergència, podràs contactar amb cada publicador per a saber què necessita i passar-li immediatament la informació al coordinador de la junta d’ancians, qui es posarà en contacte amb el superintendent de circuit. La cooperació de tots és essencial per a tindre èxit. Després de l’incendi, el superintendent de circuit de Margaret es va passar 36 hores sense dormir coordinant els ancians per a que contactaren amb uns 450 germans desplaçats i els atengueren (2Co 11:27). D’esta manera es va poder donar allotjament a tots els que en necessitaven.

10. Per què és tan important per als ancians pasturar les ovelles? (Joan 21:15)

¹⁰ Els ancians tenen la responsabilitat de proveir ajuda espiritual i emocional als germans (1Pe 5:2). A l’afrontar un desastre, primer s’han d’assegurar que tots els germans estiguen bé i que tinguen  menjar, roba i allotjament. Però, durant els mesos següents, probablement continuaran necessitant suport espiritual i emocional (llig Joan 21:15). El germà Harold, qui servix en un Comité de Sucursal i ha conegut molt germans que s’han vist afectats per desastres, diu: «Costa temps recuperar-se. Els germans potser han començat a tornar a la vida normal, però la tristesa per la pèrdua d’un ser volgut, l’enyorança dels records familiars perduts o el trauma causat per una situació dramàtica poden persistir i fer reaparéixer el dolor. Açò no és falta de fe, sinó una reacció humana normal».

11. Quines ajudes necessiten continuar rebent les famílies que han patit un desastre?

¹¹ Els ancians s’esforcen per aplicar este consell: «Ploreu amb els qui ploren» (Rm 12:15). Els qui han patit un desastre podrien necessitar que se’ls reafirmara que tant Jehovà com els germans continuen estimant-los. A més, els ancians han d’ajudar les famílies a mantindre la rutina espiritual, que inclou l’oració, l’estudi, l’assistència a les reunions i la predicació. També poden animar els pares a ajudar els fills a centrar-se en les coses que ningun desastre pot destruir. Pares, recordeu als vostres fills que Jehovà sempre serà el seu amic i que mai els fallarà. I no oblideu explicar-los que formen part d’una família mundial de germans que estan dispostos a ajudar-los (1Pe 2:17).

12. Què podem fer tots per a coŀlaborar en les labors de socors? (Mira la iŀlustració.)

¹² Què podem fer tots. Si ocorre un desastre prop d’on vius, pregunta als ancians com pots ajudar. Tal volta pots oferir allotjament temporal tant per als desplaçats com per als voluntaris de construcció. També pots dur menjar i altres articles necessaris als publicadors damnificats. Si el desastre es produïx en una zona més distant, pots ajudar igualment. Com? Una manera és orant pels afectats (2Co 1:8-11). A més, pots donar suport a les labors de socors contribuint econòmicament a l’obra mundial (2Co 8:2-5). I si les teues circumstàncies et permeten anar a la zona afectada, pregunta als ancians com pots ajudar. En cas que et conviden a anar, és probable que rebes capacitació per a que sigues més útil en el lloc i el moment que faça falta.

13. Quins reptes afronten els germans en països on la nostra obra està prohibida?

¹³ En els països on la nostra obra està prohibida, els germans tenen la vida encara més difícil, perquè, a més d’afrontar dificultats econòmiques, malalties i la pèrdua de sers volguts, patixen persecució. Però, degut a la proscripció, potser els ancians no poden visitar els germans que necessiten ànim o comunicar-se lliurement amb ells. Eixe va ser el cas d’Andrei, de qui vam parlar en l’article anterior. Una germana del seu grup de predicació estava afrontant dificultats econòmiques, i damunt va tindre un accident de cotxe. Va necessitar diverses operacions i, evidentment, no podia treballar. A pesar de la persecució i de la pandèmia, els germans van fer tot el que van poder per ajudar-la i, per descomptat, Jehovà era conscient de la situació.

14. Com poden els ancians ser un exemple a l’hora de confiar en Jehovà?

¹⁴ Què poden fer els ancians. Andrei va orar i va fer el que podia. Com va respondre Jehovà? Va fer que alguns germans que tenien més llibertat de moviment pogueren ajudar la germana. Alguns la portaren a les cites mèdiques, i altres l’ajudaren econòmicament. Jehovà els va motivar a fer tot el que podien i va beneir la unitat, la valentia i els esforços d’estos germans (He 13:16). Ancians, quan l’obra estiga restringida, delegueu en altres (Jr 36:5, 6). I sobretot confieu en Jehovà, perquè ell pot ajudar-vos a atendre les necessitats dels germans.

15. Com podem mantindre’ns units als germans durant la persecució?

¹⁵ Què podem fer tots. Durant una proscripció, és probable que hagem de reunir-nos en grups més xicotets. Així que ara és més important que mai mantindre la pau amb els germans. La nostra lluita és contra Satanàs, no entre nosaltres. Per això, hem de passar per alt els errors dels germans o tractar de resoldre les diferències ràpidament (Pr 19:11; Ef 4:26). I també hem de prendre la iniciativa en ajudar-nos els uns als altres (Tt 3:14). En el cas de la germana que va tindre l’accident, l’ajuda que li donaren els germans del seu grup de predicació els va beneficiar a tots, ja que els va unir com una família (Sl 133:1).

16. En harmonia amb Colossencs 4:3, 18, com podem ajudar els germans i germanes que estan sent perseguits?

 ¹⁶ Desenes de milers de germans i germanes servixen a Jehovà a pesar de les restriccions dels governs. Fins i tot, alguns d’ells estan empresonats per la seua fe. Podem orar per ells, per les seues famílies i pels germans que arrisquen la seua pròpia llibertat al donar-los suport espiritual, físic i legal (llig Colossencs 4:3, 18). c Mai subestimem el poder de les nostres oracions! (2Te 3:1, 2; 1Tm 2:1, 2)

17. Com podeu preparar-vos ara per a la persecució?

¹⁷ Ara és el moment de preparar-vos com a família per a la persecució (Fets 14:22). No intenteu imaginar-vos totes les coses roïnes que poden passar. Més bé, enfortiu la vostra amistat amb Jehovà i ajudeu els vostres fills a fer lo mateix. Si a voltes vos sentiu angoixats, obriu-li el vostre cor a Déu (Sl 62:8, 9 [vv. 7, 8 TNM]). Analitzeu en família totes les raons que teniu per a confiar en ell. d Tal com estar preparats ajuda en cas d’un desastre, la vostra preparació personal i confiança en Jehovà infondrà valor i pau en els vostres fills per a afrontar la persecució.

18. Quin futur ens espera?

¹⁸ La pau de Déu ens fa sentir segurs (Fl 4:6, 7). Jehovà la utilitza per a donar-nos calma a pesar que ens puguen afectar les malalties, els desastres o la persecució. També gasta ancians que treballen de valent per a cuidar-nos. I ens dona el privilegi d’ajudar-nos els uns als altres. La pau que disfrutem ara ens prepararà per a les proves més grans que vindran, inclosa la «gran tribulació» (Mt 24:21). Durant eixe període, necessitarem mantindre la pau de Déu i ajudar els altres a fer lo mateix. Però una volta haja passat, ja no tornarem a afrontar més situacions difícils que ens causen angoixa. Per fi disfrutarem del que Jehovà sempre ha volgut per a nosaltres: verdadera pau per sempre (Is 26:3, 4).