1. Què és «la pau de Déu», i com ens beneficiem de tindre-la? (Filipencs 4:6, 7)

 HI HA una classe de pau de la qual el món no en sap res. És «la pau de Déu», és a dir, la calma que prové de tindre una bonica relació amb el nostre Pare celestial. Quan tenim la pau de Déu ens sentim segurs (llig Filipencs 4:6, 7). Disfrutem d’una amistat estreta amb el «Déu de la pau», a més de tindre l’amistat d’aquells que l’estimen (1Te 5:23). La pau de Déu pot calmar la nostra ansietat enmig de situacions difícils quan coneixem el nostre Pare celestial, confiem en ell i l’obeïm.

2. Per què estem segurs que podem tindre la pau de Déu?

² ¿És realment possible trobar la pau de Déu quan passem per moments difícils com una epidèmia, un desastre, disturbis o persecució? Cada una d’estes situacions pot fer-nos sentir por. Però Jesús va aconsellar als seus seguidors: «Que els vostres cors s’asserenen i no temen» (Jn 14:27). Ens alegra que molts germans i germanes hagen seguit este consell i que, amb l’ajuda de Jehovà, hagen trobat pau enmig de proves molt dures.

3. Com podria una epidèmia o una pandèmia robar-nos la pau?

³ Una epidèmia o una pandèmia pot canviar dràsticament quasi tot aspecte de la nostra vida. Pensem en l’impacte que la COVID-19 va tindre en molta gent. Segons un estudi, més de la mitat de persones enquestades havien patit problemes d’insomni durant eixa pandèmia. En eixe període, també es va produir un augment significatiu de l’ansietat, la depressió, l’abús de l’alcohol i les drogues, la violència domèstica i els intents de suïcidi.  Si es produïra un brot epidèmic on tu vius, com podries controlar l’ansietat i disfrutar de la pau de Déu?

4. Per què ens dona pau conéixer la profecia de Jesús sobre els últims dies?

⁴ Jesús va predir que durant els últims dies hi hauria pestes, o epidèmies, «per totes parts» (Lc 21:11). Com ens ajuda a tindre pau conéixer açò? Saber que estos successos s’estan produint tal com Jesús va dir fa que no ens pillen per sorpresa. Per tant, tenim raons per a seguir el consell que Jesús va donar als que viurien en el temps de la fi: «Mireu de no alarmar-vos» (Mt 24:6).

5. a) En harmonia amb Filipencs 4:8, 9, què hauríem de demanar en oració quan passem per una epidèmia? b) Com pot ajudar-te escoltar les gravacions d’àudio de la Bíblia?

⁵ Viure una epidèmia pot fer que ens preocupem i que sentim por. Això és el que li va passar a una germana a qui li diuen Desi. b Després que son tio, el seu cosí i el seu metge moriren de COVID-19, tenia por de contagiar-se i d’apegar-li-ho a sa mare, que ja era major. També li preocupava perdre la faena per culpa de la pandèmia i no tindre diners per a menjar ni per a pagar el lloguer. Com no parava de pegar-li voltes, no podia dormir. Què va fer Desi per a recuperar la pau? Li va demanar específicament a Jehovà que l’ajudara a mantindre la calma i a tindre pensaments positius (llig Filipencs 4:8, 9). I va deixar que Jehovà li «parlara» a través de les gravacions d’àudio de la Bíblia. Ella diu: «Les càlides veus dels lectors calmaven la meua ansietat i em recordaven que Jehovà es preocupa per mi» (Sl 94:19).

6. Com ens ajudaran l’estudi personal i les reunions?

⁶ Durant una epidèmia no sempre és possible fer tot el que féiem abans. Però no hem de permetre que això interferisca en l’estudi personal o l’assistència a les reunions. Les experiències que trobem en les nostres publicacions i vídeos ens recordaran que els germans estan mantenint-se íntegres a pesar d’afrontar reptes similars als nostres (1Pe 5:9). I les reunions ens ajudaran a omplir la ment amb animadors pensaments bíblics, a més de donar-nos l’oportunitat d’animar-nos els uns als altres (Rm 1:11, 12). D’esta manera, no oblidarem que Déu sempre ajuda els seus servents quan estan malalts, tenen por o se senten a soles. Reflexionar en açò enfortirà la nostra fe i ens convencerà que Jehovà també ens ajudarà a nosaltres.

7. Què aprenem de l’apòstol Joan?

 ⁷ Hem d’esforçar-nos per mantindre el contacte amb els nostres germans, perquè durant una epidèmia és possible que se’ns obligue a guardar el distanciament físic inclús amb ells. En una situació com esta, podríem sentir-nos com l’apòstol Joan, qui, encara que tenia moltes ganes de vore el seu amic Gaius cara a cara, sabia que això no seria possible durant un temps (3Jn 13-15 [vv. 13, 14 TNM]). Així que Joan va fer el que estava en les seues mans: li va escriure una carta a Gaius. Per tant, si no ens és possible quedar amb els germans en persona, tractem de contactar amb ells per telèfon, per videoconferència o per missatge. Mantindre el contacte amb ells ens ajudarà a trobar la pau, ja que ens sentirem menys a soles i tindrem més calma. I si ens sentim molt angoixats, acudim als ancians i escoltem les seues carinyoses paraules d’ànim (Is 32:1, 2).

8. Com podria un desastre pertorbar la nostra pau?

⁸ Després de patir una inundació, un terratrèmol o un incendi, és possible que hagem tingut ansietat durant molt de temps. En el cas d’haver perdut les nostres possessions o, pitjor encara, alguns sers volguts, potser hem sentit dolor, desesperació o inclús ràbia. Açò no vol dir que siguem materialistes o que ens falte fe. Estes reaccions negatives momentànies són normals al passar per una prova difícil, i inclús alguns podrien esperar que reaccionàrem aixina (Jb 1:11). Però fins i tot enmig de circumstàncies adverses, podem trobar pau. Vegem com.

9. Com ens va preparar Jesús per a fer front als desastres?

⁹ Recordem que Jesús va profetitzar que hi hauria «grans terratrèmols» i altres desastres abans que arribara la fi (Lc 21:11). Per això, a diferència d’algunes persones que pensen que mai els afectarà un desastre, nosaltres sabem que estes catàstrofes aniran en augment i que algunes ens poden tocar de prop. A més, el crim, la violència i els atacs terroristes confirmen el que Jesús va predir per als nostres dies: «El mal augmentarà» (Mt 24:12). Jesús mai va dir que estes calamitats només afectarien aquells que no adoren a Jehovà. De fet, molts servents fidels de Déu han sigut víctimes de desastres (Is 57:1; 2Co 11:25). És probable que Jehovà no sempre ens protegisca, però sí que ens donarà tot el que necessitem per a mantindre la calma i la pau.

10. Per què preparar-nos per a un desastre demostra que tenim fe? (Proverbis 22:3)

¹⁰ Ens serà més fàcil mantindre la calma en una emergència si ens hem preparat amb antelació. Però dona a entendre el fet de preparar-nos que ens falta fe en Jehovà? Ni pensar-ho! Més bé al contrari, demostra que sí que tenim fe en la seua capacitat de cuidar-nos. Per què? Perquè la Bíblia ens anima a preparar-nos per a possibles catàstrofes (llig Proverbis 22:3). I l’organització de Jehovà també ens ha exhortat repetidament a preparar-nos per a una emergència a través d’articles, reunions i anuncis oportuns. c  Confiem en Jehovà? Si és aixina, seguirem el seu consell ara, abans que es produïsca un desastre.

11. Què aprenem de l’exemple de Margaret?

¹¹ Vegem l’experiència d’una germana anomenada Margaret. Degut a un incendi forestal, les autoritats van ordenar l’evacuació de la zona on vivia. Com molta gent va tractar de fugir al mateix temps, les carreteres es van coŀlapsar i no es podia anar ni avant ni arrere. L’aire es va carregar per culpa del fum negre i Margaret no podia eixir del cotxe. No obstant, va sobreviure perquè estava preparada. En la seua bossa de mà duia un mapa on podia trobar una ruta alternativa. Inclús ja havia anat per eixe camí anteriorment per a no perdre’s en cas d’emergència. Gràcies a la seua preparació es va salvar.

12. Per què hem de seguir les instruccions de seguretat?

¹² Per a protegir-nos i mantindre l’orde, les autoritats podrien demanar-nos que respectàrem un toc de queda, que evacuàrem la zona o que seguírem altres instruccions. A algunes persones els costa obeir perquè no volen deixar arrere els seus béns. Però, com hem de reaccionar els cristians? La Bíblia ens diu: «Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà, i als governadors com a enviats d’ell» (1Pe 2:13, 14). L’organització de Déu també ens dona pautes per a mantindre la nostra seguretat. Regularment se’ns recorda que hem de donar als ancians la nostra informació de contacte actualitzada per a que puguen localitzar-nos en cas d’emergència. Ho hem fet ja? També és possible que rebem instruccions sobre buscar refugi, evacuar la zona i aconseguir provisions, o sobre com i quan ajudar els altres. Si no obeírem, podríem posar en perill la nostra vida i la dels ancians. Recordem que estos hòmens fidels estan vetlant per nosaltres (He 13:17). Margaret, mencionada adés, va dir: «Estic totalment convençuda que seguir les instruccions dels ancians i de l’organització em va salvar la vida».

13. Què ha ajudat molts germans desplaçats a mantindre l’alegria i la pau?

¹³ Molts germans que han hagut de  deixar sa casa degut a un desastre, una guerra o disturbis, s’han esforçat per adaptar-se a la nova situació i han représ les activitats espirituals tan prompte com han pogut. Tal com els cristians del segle I que van ser dispersats per culpa de la persecució, ells continuen «anunciant la bona nova de la Paraula» (Fets 8:4). La predicació els ajuda a centrar-se en el Regne més bé que en les circumstàncies adverses. I això els permet mantindre l’alegria i la pau.

14. Com pot la persecució pertorbar la nostra pau?

¹⁴ La persecució pot robar-nos moltes coses que normalment ens donen pau. Ens fa feliços reunir-nos lliurement, predicar obertament i seguir la nostra rutina diària sense por a ser arrestats. Però, si ens lleven eixes llibertats, podríem sentir-nos angoixats per no saber què passarà. Encara que estos sentiments són normals, hauríem d’anar amb compte, perquè Jesús va dir que la persecució podria fer sucumbir els seus deixebles (Jn 16:1, 2). Així que, com podem mantindre la pau al patir persecució?

15. Per què no hauríem de tindre por de la persecució? (Joan 15:20; 16:33)

¹⁵ La Paraula de Déu ens diu: «Tots els qui vulguen viure piadosament en Jesucrist seran perseguits» (2Tm 3:12). A un germà anomenat Andrei li va costar acceptar que la nostra obra s’haguera prohibit en el seu país. Ell raonava: «Hi ha massa testimonis ací per a que les autoritats ens arresten a tots». Però esta manera de pensar, en comptes de donar-li pau, li creava ansietat constantment. Altres germans sabien que podien ser arrestats, però no estaven tan angoixats com ell perquè havien deixat els assumpts en mans de Jehovà. Així que Andrei va decidir canviar d’actitud i confiar plenament en Jehovà. No va tardar en sentir pau, i ara és feliç a pesar que els problemes no han desaparegut. Eixe també pot ser el nostre cas. Encara que Jesús ens va dir que esperàrem persecució, també ens va assegurar que  podíem mantindre’ns fidels (llig Joan 15:20; 16:33).

16. Quines instruccions hem d’obeir al patir persecució?

¹⁶ Quan la nostra obra està prohibida o molt restringida, podem rebre instruccions de la sucursal i dels ancians per a protegir-nos, per a que continuem rebent aliment espiritual i per a ajudar-nos a continuar predicant en la mesura de lo possible. Així que esforcem-nos per obeir les pautes que se’ns donen encara que no les entenguem del tot (Jm 3:17). I mai revelem informació sobre els germans o sobre les activitats de la congregació a aquells que no tenen el dret de saber-ho (Ecle 3:7).

17. Igual que els apòstols, que estem determinats a fer?

¹⁷ Satanàs està en guerra contra els servents de Déu principalment perquè «mantenen ferm el testimoni de Jesús» (Ap 12:17). Predicar i ensenyar a pesar de l’oposició ens dona pau i felicitat, així que no hem de permetre que Satanàs i el seu món ens intimiden. En el segleI, quan les autoritats jueves ordenaren als apòstols que deixaren de predicar, estos hòmens fidels triaren obeir a Déu. Per esta raó van continuar predicant, i això els va fer feliços (Fets 5:27-29, 41, 42). Per descomptat, quan la nostra obra està restringida, hem de ser discrets al predicar (Mt 10:16). Però si ens esforcem al màxim, tindrem la pau que prové d’agradar a Jehovà i de compartir un missatge salvavides.

18. De qui podem rebre la pau que necessitem?

¹⁸ Estiguem segurs que inclús enmig dels moments més difícils podem trobar pau. En eixes ocasions, hem de recordar que la pau que necessitem és la pau de Déu, és a dir, la que només Jehovà pot donar. Per això, confiem en ell quan afrontem una epidèmia, un desastre o persecució. Adherim-nos a la seua organització i no perdem de vista el meravellós futur que ens aguarda. D’esta manera, «el Déu de la pau» estarà amb nosaltres (Fl 4:9). En l’article següent, considerarem com podem ajudar els nostres germans que passen dificultats a tindre la pau de Déu.