1. Quan analitzem l’exemple d’Abraham, quina pregunta podríem fer-nos?

 ENCARA que molta gent haja sentit parlar d’Abraham, la majoria no sap massa coses sobre ell. Però eixe no és el teu cas, ja que tu en saps moltes. Per exemple, saps que a Abraham se’l va anomenar «pare de tots els qui creuen», o tenen fe (Rom. 4:11). Ara bé, probablement et preguntes: «Puc seguir les petjades d’Abraham i tindre la mateixa fe que ell?». Clar que sí!

 2. Per què és important estudiar l’exemple d’Abraham? (Jaume 2:22, 23)

² Una manera com podem conseguir una fe com la d’Abraham és estudiant el seu exemple. Quan Déu li ho va demanar, Abraham es va mudar a una terra distant, va viure durant dècades en tendes i va estar a punt d’oferir en sacrifici el seu estimat fill, Isaac. Tot açò va demostrar que tenia una fe forta. Gràcies a la seua fe i a les seues obres, Abraham es va guanyar l’aprovació i l’amistat de Déu (llig Jaume 2:22, 23 TNM). Jehovà també vol que tots nosaltres, i això t’inclou a tu, disfrutem de les mateixes benediccions. Per esta raó, va inspirar els escriptors bíblics Pau i Jaume per a que feren referència a l’exemple d’Abraham. Analitzem què diuen sobre ell el capítol 4 de Romans i el capítol 2 de Jaume. En les dos cartes, es diu una cosa molt important sobre Abraham.

 3. Quin versicle bíblic citaren tant Pau com Jaume?

³ Pau i Jaume citaren de Gènesi 15:6 TNM, on diu: «Abram va posar fe en Jehovà, i ell el va considerar just». Jehovà considera a una persona justa, o innocent,  quan esta el complau. ¿No et sorprén que Déu puga considerar innocent a un humà imperfecte i pecador? De segur, tu també vols que Déu et considere innocent, i açò és possible! Vegem per què Jehovà va considerar just a Abraham i què hem de fer nosaltres per a que també ens considere justos.

 4. Què impedix als humans ser justos?

⁴ En la Carta als Romans, Pau va dir que tots els humans són pecadors (Rom. 3:23). Llavors, com pot un pecador ser considerat just, o innocent, i tindre l’aprovació de Déu? Pau va utilitzar l’exemple d’Abraham per a ajudar els cristians sincers a respondre eixa pregunta.

 5. Sobre quina base Jehovà va declarar just a Abraham? (Romans 4:2-4)

⁵ Quan Abraham estava vivint en la terra de Canaan, Jehovà el va declarar just. En què es va basar per a fer-ho? ¿Va ser perquè Abraham va complir a la perfecció la llei mosaica? Per descomptat que no! (Rom. 4:13) Ja que la Llei va ser donada a la nació d’Israel més de 400 anys després que Déu el declarara just. Llavors, en què es va basar? En la fe d’Abraham. Per esta raó, Jehovà li va demostrar bondat immerescuda i el va declarar just (llig Romans 4:2-4 TNM).

 6. Com pot declarar Jehovà just a un pecador?

⁶ Pau va anar més enllà i va dir que quan una persona posa fe en Déu, ell «li compta la seua fe com a justícia» (Rom. 4:5). I va afegir: «També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: “Feliços els qui han vist perdonades les seues faltes i coberts per un vel els seus pecats! Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat!”» (Rom. 4:6-8; Sal. 32:1, 2). Per tant, Déu perdona, o cobrix, els pecats dels qui posen fe en ell. Els perdona per complet els pecats i mai més els torna a tindre en compte. Ell considera estes persones innocents i justes per la fe que demostren.

 7. En quin sentit foren declarats justos els servents fidels del passat?

⁷ Encara que Abraham, David i altres servents fidels de Déu foren declarats justos, continuaven sent pecadors imperfectes. Gràcies a la fe d’ells, Déu els va considerar innocents, sobretot al comparar-los amb els qui no l’adoraven (Efe. 2:12). Com Pau deixa clar en la seua carta, la fe és essencial per a tindre una amistat personal amb Déu. Això va ser cert per a Abraham i per a David, i també ho és en el nostre cas.

8, 9. A quines conclusions equivocades arriben alguns al llegir els escrits de Pau i Jaume, i per què?

⁸ Durant segles, la relació entre la fe i les obres ha sigut debatuda acaloradament en la cristiandat. Alguns líders religiosos ensenyen que tot el que has de fer per a salvar-te és creure en el nostre Senyor, Jesucrist. Pot ser que els hages sentit dir: «Accepta a Jesús i seràs salvat». Inclús citen les paraules de Pau: «Déu compta com a just al marge de les obres» (Rom. 4:6). No obstant això, altres argumenten que pots «salvar-te» anant a pelegrinatges religiosos i fent bones obres. Potser citen Jaume 2:24,  on diu: «L’home és just davant de Déu per les obres, i no tan sols per la fe».

⁹ Com a resultat d’estes diferents postures, alguns escriptors religiosos han arribat a la conclusió que Pau i Jaume discrepaven sobre què era més important, si la fe o les obres. Alguns retors podrien afirmar que mentres que Pau creia que un home és declarat just per la fe al marge de les obres, Jaume ensenyava que les obres són essencials per a tindre l’aprovació de Déu. Un teòleg ho va explicar aixina: «Jaume no entenia per què Pau insistia tant en el fet que algú siga declarat just tan sols per la fe i no per les obres». Però com és Jehovà qui va inspirar tant a Pau com a Jaume a escriure el que escrigueren, ha d’haver una manera senzilla d’explicar com les seues afirmacions es complementen (2 Tim. 3:16). Analitzem-les cada una en el seu context.

10. Segons Romans 3:21, 28, a quines «obres» es referia Pau? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁰ De quines «obres» parla Pau en els capítols 3 i 4 de Romans? L’apòstol estava referint-se a «les obres de la llei», la llei de Moisés que es va donar en la muntanya del Sinaí (llig Romans 3:21, 28 TNM). Pareix que en els dies de Pau, alguns cristians jueus creien que encara havien de seguir la llei mosaica. Per això, Pau va utilitzar l’exemple d’Abraham per a demostrar que una persona no necessita seguir «les obres de la llei» per a tindre l’aprovació de Déu, sinó que necessita fe. Açò és molt animador, perquè ens assegura que si tenim fe en Jehovà  i en Jesucrist, podem guanyar-nos l’aprovació de Déu.

11. A quines «obres» es referia Jaume?

¹¹ Per un altre costat, «les obres» que menciona el capítol 2 de Jaume no són «les obres de la llei» que menciona Pau. Jaume està referint-se a les obres o activitats que els cristians fan diàriament. Estes obres indiquen si la fe d’un cristià en Déu és genuïna o no. Analitzem dos exemples que va posar Jaume.

12. Com va explicar Jaume la connexió entre la fe i les obres? (Mira també la iŀlustració.)

¹² En el primer exemple, Jaume va parlar de la necessitat de ser imparcials al tractar amb els altres. Va iŀlustrar este punt amb l’exemple d’un home que va afavorir una persona rica però que va menysprear a una pobra. Encara que eixe home afirmava tindre fe, a on estaven les obres que ho demostraven? (Jau. 2:1-5, 9) En un segon exemple, Jaume menciona algú que veu que al seu germà li falta roba o aliments i no l’ajuda. Inclús si este home afirmara tindre fe, com no l’acompanya amb accions, la seua fe és inútil. Tal com Jaume va escriure: «Si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta» (Jau. 2:14-17).

13. Com iŀlustra Jaume que la fe ha d’anar acompanyada d’obres? (Jaume 2:25, 26)

¹³ Jaume va posar a Rahab com a exemple d’algú que va demostrar amb accions que tenia fe (llig Jaume 2:25, 26 TNM). Ella havia sentit parlar de Jehovà i estava convençuda que ell estava ajudant els israelites (Jos. 2:9-11). Va demostrar la seua fe per les coses  que va fer. Per exemple, va protegir dos espies israelites quan les seues vides corrien perill. Com a resultat, esta dona imperfecta i no-israelita va ser declarada justa igual que Abraham. El seu exemple destaca la importància de tindre fe i acompanyar-la amb obres.

14. Com harmonitzen el que escrigueren Pau i Jaume sobre la fe i les obres?

¹⁴ Tant Pau com Jaume estaven simplement parlant del tema de la fe i les obres des de perspectives diferents. Pau estava dient als cristians jueus que mai podrien obtindre l’aprovació de Jehovà simplement per seguir les obres de la llei mosaica, mentres que Jaume estava destacant que tots els cristians necessiten mostrar la seua fe fent el bé als altres.

15. De quines maneres podem demostrar la nostra fe? (Mira també les iŀlustracions.)

¹⁵ Jehovà no diu que si volem ser declarats justos, hem de fer exactament el que Abraham va fer. De fet, hi ha moltes maneres amb les quals podem demostrar la nostra fe per mitjà d’obres. Per exemple, podem donar la benvinguda a qui ve per primera volta a la congregació, ajudar els germans i les germanes que estan realment necessitats, i cuidar dels membres de la nostra família. Totes estes coses agraden a Déu (Rom. 15:7; 1 Tim. 5:4, 8; 1 Jn. 3:18). Una bona obra que en especial dona evidència de la nostra fe és compartir zelosament les bones notícies amb els altres (1 Tim. 4:16). Tots podem demostrar pels nostres fets que tenim fe que les promeses de Jehovà  es faran realitat i que els seus camins són els millors. I si ho fem, podem estar segurs que Jehovà ens declararà justos i ens considerarà amics seus.

16. Com estaven relacionades l’esperança i la fe d’Abraham?

¹⁶ El capítol 4 de Romans destaca una altra lliçó important que podem aprendre d’Abraham: que l’esperança és fonamental. Jehovà va prometre que a través d’Abraham es beneirien «una multitud de pobles». Quina esperança més meravellosa tenia Abraham! (Gèn. 12:3; 15:5; 17:4; Rom. 4:17) No obstant això, per a quan Abraham tenia 100 anys, i Sara 90, eixa promesa encara no s’havia complit i, des d’un punt de vista humà, pareixia impossible que pogueren tindre un fill. Això va ser una verdadera prova per a Abraham, però «va creure i va arribar a ser pare d’una multitud de pobles» (Rom. 4:18, 19). Aixina és, eixa esperança es va complir. Abraham va arribar a ser pare d’Isaac, el fill que tant havia esperat (Rom. 4:20-22).

17. Com sabem que podem ser declarats justos i amics de Déu?

¹⁷ Igual que Abraham, nosaltres també podem tindre l’aprovació de Déu, ser declarats justos i ser considerats amics seus. De fet, Pau ho va confirmar a l’explicar que «les paraules “el va considerar” no s’escrigueren només per a ell [Abraham], sinó també per a nosaltres, que serem considerats justos perquè creiem en aquell que va alçar d’entre els morts a Jesús» (Rom. 4:23, 24 TNM). Com Abraham, nosaltres també necessitem fe acompanyada d’obres i d’esperança. Pau continua parlant de la nostra esperança en el capítol 5 de Romans que analitzarem en el següent article.