1. Per què podem dir que Abraham estava segur que tindria un fill?

 JEHOVÀ li va prometre al seu amic Abraham que tots els pobles de la terra serien beneïts per mitjà de la seua descendència (Gèn. 15:5; 22:18). Com Abraham tenia una fe molt gran en Déu, estava convençut que el que li havia promés es faria realitat. Aixina i tot, quan Abraham rondava els 100 anys i la seua dona, els 90, encara no havien tingut un fill (Gèn. 21:1-7). Però la Bíblia diu que, «contra tota esperança, [Abraham] va creure i va arribar a ser pare d’una multitud de pobles, d’acord amb allò que diu l’Escriptura» (Rom. 4:18). Sabem que l’esperança d’Abraham es va complir i es va convertir en el pare d’Isaac, el fill que tant havia esperat. Per què estava segur Abraham que la promesa que li havia fet Jehovà es compliria?

2. Per què estava Abraham tan segur que Jehovà compliria la promesa que li havia fet?

² Gràcies a l’amistat estreta que tenia amb Jehovà, Abraham «estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promés» (Rom. 4:21). Abraham tenia l’aprovació de Jehovà, qui l’havia declarat just per la fe (Jau. 2:23). Com hem vist en Romans 4:18, la fe i l’esperança d’Abraham estaven relacionades. Analitzem ara el que diu l’apòstol Pau sobre l’esperança en el capítol 5 de Romans.

3. Què explica Pau sobre l’esperança?

³ Pau explica per què podem estar segurs que la nostra  «esperança no decepciona» (Rom. 5:5). També ens ajuda a comprendre com la nostra esperança es pot fer més segura. Per què no fas un autoexamen a mesura que analitzem el procés que descriu Pau en Romans 5:1-5 TNM? Probablement t’adonaràs que ara la teua esperança és més forta. Esta anàlisi ens ajudarà també a vore com podem enfortir encara més la nostra esperança. Primer, comencem parlant de la meravellosa esperança que, com diu Pau, no decepciona.

4. De què es parla en Romans 5:1, 2?

⁴ Llig Romans 5:1, 2. Pau va dirigir estes paraules a la congregació de Roma. Els germans i les germanes d’allí havien aprés sobre Jehovà i Jesús, havien exercit fe i s’havien convertit al cristianisme. Així que Déu els va declarar «justos com a resultat de la fe» i els va ungir amb esperit sant. D’esta manera, podien esperar una meravellosa recompensa i estar segurs de rebre-la.

5. Quina esperança tenen els ungits?

⁵ Més tard, l’apòstol Pau va escriure als cristians ungits d’Efes sobre l’esperança que Déu els havia donat. Aquella esperança incloïa «l’heretat que ell [...] dóna entre els sants» (Efe. 1:18). Quan Pau va dir als Colossencs «l’esperança d’allò que vos és reservat en el cel», estava indicant-los on rebrien la seua recompensa (Col. 1:4, 5). Llavors, l’esperança dels cristians ungits és ressuscitar en el cel amb vida eterna, on regnaran amb Crist (1 Tes. 4:13-17; Apoc. 20:6).

6. Què va dir un germà ungit sobre la seua esperança?

⁶ Els cristians ungits valoren molt eixa esperança. Un d’ells, el germà Frederick Franz, va dir de tot cor: «La nostra esperança és segura i es complirà més plenament en el cas de tots i cadascun dels 144.000 membres del ramat xicotet a un  grau que ni ens imaginem». Després de servir fidelment a Déu per dècades, en 1991 el germà Franz va dir: «No hem deixat de valorar eixa esperança. Al contrari, [...] quant més temps l’esperem, més l’apreciem. És una cosa per la qual val la pena esperar, encara que requerira un milió d’anys. Ara, com mai abans, tinc la nostra esperança en més alta estima».

7, 8. Quina esperança té la majoria dels servents de Jehovà? (Romans 8:20, 21)

⁷ Però la majoria dels qui servixen a Jehovà hui en dia tenen una altra esperança, la mateixa que Abraham: viure per sempre en la terra davall el govern del Regne de Déu (Heb. 11:8-10, 13). Pau va escriure sobre esta meravellosa esperança (llig Romans 8:20, 21). La primera volta que vas escoltar el que promet la Bíblia sobre el futur, què és el que més et va atraure? Va ser saber que un dia seràs perfecte i ja no pecaràs? O et va emocionar descobrir que els teus sers estimats que han mort tornaran a viure en la terra convertida en un paradís? Sí, «prenent com a base l’esperança», hi ha moltes coses que desitgem que arriben.

⁸ Ja siga que esperem viure per sempre en el cel o en la terra, tenim una meravellosa esperança que ens dona raons per a alegrar-nos. Pau ens explica a continuació com podem enfortir la nostra esperança, açò farà que estiguem més segurs del seu compliment.

9, 10. Tal com mostra Romans 5:3, què poden esperar els cristians? (Mira també les iŀlustracions.)

⁹ Llig Romans 5:3. Pau va dir que quan patim dificultats, la nostra esperança es fa encara més segura. Açò podria estranyar-nos. No obstant això, com a seguidors de Crist, tots esperem tribulació. Per exemple, Pau va dir als cristians de Tessalònica: «Quan érem entre vosaltres, ja vos vam predir que  havíem de sofrir tribulacions, i ara veieu que ha estat així» (1 Tes. 3:4). I als corintis els va escriure: «Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar [...] fins al punt que desesperàvem d’eixir-ne amb vida» (2 Cor. 1:8; 11:23-27).

¹⁰ Els cristians de hui en dia també esperem ser perseguits d’una manera o altra (2 Tim. 3:12). I tu, has passat per alguna dificultat a l’haver posat fe en Jesús i haver-lo seguit? S’han burlat de tu o t’han tractat malament familiars i amics? Has tingut problemes en el treball per ser honrat en totes les coses? (Heb. 13:18) Has afrontat oposició per part del govern per compartir la teua esperança amb altres? Sense importar la classe de dificultat que hages afrontat, Pau diu que hauríem d’alegrar-nos. Per quina raó?

11. Per què hem d’estar decidits a aguantar qualsevol prova?

¹¹ Podem alegrar-nos quan sofrim, perquè les dificultats ens ajuden a cultivar una qualitat important. Tal com diu Romans 5:3, «les dificultats produïxen aguant». Tots els cristians patirem tribulacions, per tant, tots hem de tindre aguant. Hem d’estar decidits a aguantar sense importar els problemes que afrontem. Només aixina podrem vore el compliment de la nostra esperança. No volem ser com aquells que Jesús va dir que eren com llavors que queien en terreny rocós, que al principi acceptaren la paraula amb alegria però, quan sorgiren «tribulacions o persecucions», entropessaren (Mat. 13:5, 6, 20, 21). Per descomptat, afrontar proves o oposició no és fàcil ni agradable, però aguantar-les ens beneficia. De quina manera?

12. De quina manera ens beneficia aguantar proves?

¹² El deixeble Jaume va ressaltar els beneficis d’aguantar les proves. Va escriure: «Deixeu que l’aguant complete la seua obra, per a que sigueu complets i sans en tots els sentits, i no vos falte de res» (Jau. 1:2-4 TNM). Jaume descriu l’aguant com si haguera de complir un propòsit. Pot ajudar-te a tindre més paciència, fe i confiança en Déu. A més, l’aguant ens beneficia d’una altra manera important.

13, 14. Què produïx l’aguant, i com es relaciona amb l’esperança? (Romans 5:4)

¹³ Llig Romans 5:4. Pau menciona que l’aguant fa que tinguem «l’aprovació de Déu», però açò no significa que a Jehovà li agrade que passes per problemes o proves. En realitat, el que rep l’aprovació de Déu eres tu, no l’aguant. És molt animador saber que, quan aguantem, fem molt feliç a Jehovà (Sal. 5:13 [v. 12 TNM]).

¹⁴ Recordes que Abraham va aguantar proves i que per això tenia l’aprovació de Déu? Jehovà el considerava el seu amic i el va declarar just (Gèn. 15:6; Rom. 4:13, 22). I lo mateix es pot dir de nosaltres. Déu no basa la seua aprovació en la quantitat d’hores que dediquem al seu servici o en els privilegis que tinguem, sinó en el fet que aguantem fidelment a pesar de les proves. I sense importar la nostra edat, circumstàncies o capacitats, tots podem aguantar. Estàs suportant fidelment una prova en estos moments? Si és aixina, recorda que  estàs fent feliç a Jehovà. Vore que tenim l’aprovació de Déu pot tindre un efecte poderós en nosaltres: pot enfortir la nostra esperança.

15. Com continua Pau la seua explicació, i què podrien preguntar-se alguns?

¹⁵ Tal com Pau va explicar, ens guanyem l’aprovació de Jehovà quan ens mantenim fidels i aguantem les proves. A continuació, diu que «l’aprovació de Déu fa que tinguem esperança, i l’esperança no decepciona» (Rom. 5:4, 5). Açò podria confondre a alguns. Per què? Perquè abans, en Romans 5:2, Pau havia dit que els cristians de Roma ja tenien una esperança, «l’esperança de rebre la glòria de Déu». Per tant, alguns podrien preguntar-se: «Si aquells cristians ja tenien una esperança, per què torna Pau a enumerar l’esperança en el seu raonament?».

16. Iŀlustra com podria algú arribar a estar més segur de l’esperança que dona la Bíblia. (Mira també les iŀlustracions.)

¹⁶ Podem comprendre què volia dir Pau si tenim en compte que la nostra esperança pot fer-se més forta. Per a iŀlustrar-ho: Recordes la primera volta que escoltares la meravellosa esperança que Déu ens dona? És possible que en eixe moment, la idea de viure per sempre en un paradís en la terra et pareguera molt bonica, però impossible. No obstant això, a mesura que coneixies millor a Jehovà i les promeses de la Bíblia, arribares a estar més convençut que esta esperança es faria realitat.

17. Com arribes a estar més segur de l’esperança després de dedicar-te i batejar-te?

¹⁷ Després de dedicar-te i batejar-te, vas continuar aprenent i madurant espiritualment. Com a resultat, arribares a estar més convençut de la teua esperança (Heb. 5:13–6:1). Probablement  experimentares el que diu Romans 5:2-4. Després d’haver passat per diferents dificultats i aguantar-les, has sentit que Jehovà t’estima i està content amb tu. Com ara estàs segur que tens el favor de Déu, tens més raons per a esperar rebre les coses que ell ha promés. Per tant, la teua esperança és més forta que al principi, més real, més intensa. T’afecta personalment i influïx en cada aspecte de la teua vida: com tractes la família, quines decisions prens i, inclús, en què utilitzes el temps.

18. Quina garantia ens dona Jehovà?

¹⁸ Després de dir que l’aprovació de Déu fa que tinguem esperança, l’apòstol menciona un punt important: que la nostra esperança es complirà. Per què podem estar tan segurs? Perquè Pau dona esta garantia: «L’esperança no decepciona; perquè l’amor de Déu ha sigut abocat en els nostres cors per mitjà de l’esperit sant que hem rebut» (Romans 5:5). Aixina que no hi ha dubte que la nostra esperança es realitzarà.

19. De què podem estar segurs respecte a la nostra esperança?

¹⁹ No oblidem la promesa que Jehovà li va fer a Abraham, com el va declarar just i que el va considerar el seu amic. Abraham no va esperar en va, sinó que va esperar «sense defallir i va obtenir que es realitzara la promesa» (Heb. 6:15; 11:9, 18; Rom. 4:20-22). Per descomptat no es va quedar despagat. De la mateixa manera, si ens mantenim fidels, també rebrem la recompensa que esperem. La nostra esperança és real, és un motiu d’alegria, i no de decepció (Rom. 12:12). Tal com Pau va dir: «Que el Déu de l’esperança òmpliga la vostra fe d’alegria i de pau perquè sobreeixiu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant» (Rom. 15:13).