Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

ARTICLE D’ESTUDI 48

CÀNTIC 97 «L’home no viu només de pa»

Què aprenem del milacre dels pans?

Què aprenem del milacre dels pans?

«Jo soc el pa de la vida. Qui vinga a mi mai més tindrà fam, i qui demostre fe en mi mai més tindrà set» (JN. 6:35).

QUÈ VOREM

Examinarem el capítol 6 de Joan, on es relata que Jesús va multiplicar uns pans i uns peixos per a alimentar una gran multitud, i vorem quines lliçons podem aprendre.

1. Quina importància tenia el pa en temps bíblics?

 EL PA era un aliment bàsic en temps bíblics (Gèn. 14:18; Lluc 4:4). De fet, era tan important, que la Bíblia a voltes utilitza l’expressió «el pa» per a referir-se a l’aliment en general (Mat. 6:11; Fets 20:7, nota de estudio). El pa també va ser una part fonamental en dos milacres que va fer Jesús (Mat. 16:9, 10). Trobem un d’estos relats en el capítol 6 de Joan. Mentres el repassem, destacarem algunes lliçons que podem posar en pràctica hui en dia.

2. En quina ocasió es va necessitar alimentar a una multitud?

2 Els apòstols estaven molt cansats després d’un viatge de predicació, aixina que Jesús se’ls va endur en una barca, i travessaren el mar de Galilea per a que pogueren descansar (Marc 6:7, 30-32; Lluc 9:10). Anaren a un lloc aïllat en la zona de Betsaida. En seguida, arribaren allí milers de persones buscant a Jesús, però ell en comptes de passar-les per alt, les va atendre. Va dedicar temps per a parlar-los sobre el Regne i curar les seues malalties. Com s’estava fent tard, els deixebles començaren a preguntar-se d’on conseguiria menjar tota aquella gent. Potser alguns d’ells portaven provisions, però la majoria havia d’anar als pobles del voltant a comprar aliments (Mat. 14:15; Jn. 6:4, 5). Què faria Jesús?

EL MILACRE DELS PANS

3. Com va demostrar Jesús que s’interessava per les necessitats de la gent? (Mira la il·lustració.)

3 Jesús va dir als seus apòstols: «No cal que se’n vagen; doneu-los vosaltres alguna cosa per a menjar» (Mat. 14:16). Però això era un problema, perquè hi havien uns 5.000 hòmens, sense contar dones i xiquets. En total podrien haver sigut unes 15.000 persones (Mat. 14:21). En això, Andreu va dir: «Ací hi ha un xiquet que té cinc pans d’ordi i dos peixets. Però, què és això per a tanta gent?» (Jn. 6:9). En aquella època, era molt comú que la gent menjara pa d’ordi, o civada, i peixos salats i secats a l’aire lliure. Aixina i tot, la quantitat que portava aquell xiquet no seria suficient per a alimentar a tota la multitud, o sí?

Jesús va atendre les necessitats espirituals i físiques de les persones (Consulta el paràgraf 3)


4. Què aprenem de Joan 6:11-13? (Mira també les il·lustracions.)

4 Com Jesús volia ser hospitalari amb la multitud, va demanar que s’assentaren damunt de l’herba en grups (Marc 6:39, 40; llig Joan 6:11-13). Llavors, Jesús va demostrar que qui proveïa l’aliment era Déu al donar-li les gràcies en oració pel pa i pel peix. Quin bon exemple ens va donar Jesús d’orar abans de menjar, tant si estem a soles com acompanyats. Després, Jesús va demanar que distribuïren els aliments, i la gent va menjar fins que es va quedar satisfeta. Fins i tot, quedaren sobres. Aixina que Jesús va dir que les arreplegaren per a que no es desperdiciara res. Açò ens ensenya que hem d’utilitzar els nostres recursos sàviament. Si eres pare, per què no repasses este relat amb els teus fills i analitzes les lliçons que s’aprenen sobre l’oració, l’hospitalitat i la generositat?

Pregunta’t: «Ore abans de menjar com va fer Jesús?» (Consulta el paràgraf 4)


5. Què volia la gent després de vore a Jesús fer milacres, però quina va ser la reacció d’ell?

5 Les persones estaven impressionades per la manera d’ensenyar de Jesús i els seus milacres. Sabien que Moisés havia predit que Déu enviaria un profeta especial i segurament es preguntarien si Jesús seria l’enviat (Deut. 18:15-18). Si fora aixina, probablement pensarien que Jesús seria un gran governant, fins i tot capaç d’alimentar tota la nació. Com a conseqüència, la multitud volia «endur-se’l a la força per a fer-lo rei» (Jn. 6:14, 15). Si Jesús ho haguera permés, hauria participat en assumpts polítics dels jueus, que estaven davall la governació de Roma. Però Jesús no ho va permetre. Tal com llegim en la Bíblia, «se’n va anar [...] a la muntanya». Quina lliçó més bona per a nosaltres! A pesar de la pressió que va rebre, Jesús no es va clavar en política.

6. Com demostrem que volem seguir l’exemple de Jesús? (Mira també la il·lustració.)

6 Està clar que la gent mai ens demanarà que els alimentem miraculosament, que curem les seues malalties o que ens convertim en el seu rei. Però potser podrien pressionar-nos per a que votem o donem suport a algú que pensen que millorarà les coses. No obstant això, Jesús ens va donar un bon exemple a seguir. Va rebutjar clavar-se en política al dir: «El meu Regne no és part d’este món» (Jn. 17:14; 18:36). Per tant, els cristians de l’actualitat fem bé de copiar l’exemple de Jesús al donar suport a este Regne, al parlar d’ell als altres i a l’orar a favor d’ell (Mat. 6:10). Tornem ara al relat del milacre dels pans i analitzem què més podem aprendre.

Jesús no es va clavar en política, i nosaltres hem de seguir el seu exemple (Consulta el paràgraf 6)


«EL SIGNIFICAT DEL MILACRE DELS PANS»

7. Què va fer Jesús, i quina va ser la reacció dels apòstols? (Joan 6:16-20)

7 Després d’alimentar la multitud, Jesús va dir als seus apòstols que tornaren a Cafarnaüm en barca i ell se’n va anar a soles a la muntanya per a evitar que se l’endugueren per a fer-lo rei (llig Joan 6:16-20). Mentres els apòstols anaven en la barca, es va formar una tempestat amb fortes ratxes de vent i ones. Llavors, van vore que Jesús anava cap a ells caminant per damunt de l’aigua. I Jesús li va dir a l’apòstol Pere que fera lo mateix (Mat. 14:22-31). Quan Jesús va pujar a la barca, el vent va parar. I als deixebles, els va nàixer dir: «No hi ha dubte que eres el Fill de Déu» (Mat. 14:33). a És interessant que digueren açò després de vore’l caminar sobre l’aigua i no després vore’l de proveir pa miraculosament. Per eixa raó, Marc afig este detall: «[Els apòstols] es van quedar totalment fascinats, perquè no havien captat el significat del milacre dels pans, i el seu cor encara no era capaç d’entendre» (Marc 6:50-52). Aixina és, no van comprendre la magnitud del poder que Jehovà li havia donat a Jesús per a fer eixos milacres. Però, poc després d’açò, Jesús va parlar una altra volta sobre el milacre dels pans, i açò ens ensenya una altra lliçó.

8, 9. Per què la multitud va anar a buscar a Jesús? (Joan 6:26, 27)

8 La multitud que Jesús va alimentar estava centrada en satisfer les seues necessitats físiques i desitjos. Com ho sabem? Pel que van fer al sendemà, quan veren que Jesús i els apòstols se n’havien anat. La multitud va pujar a unes barques que havien arribat de Tiberíades i se n’anaren cap a Cafarnaüm per a buscar a Jesús (Jn. 6:22-24). Però no ho feren perquè volien saber més del Regne, sinó perquè volien que Jesús els donara més pa. Per què diem açò?

9 Fixem-nos què va passar quan la multitud va trobar a Jesús prop de Cafarnaüm. Jesús els va dir obertament que havien anat a buscar-lo només perquè volien menjar. Els va dir: «Heu menjat tot el pa que heu volgut», però és «menjar que es fa malbé». Aixina que Jesús, amb estes paraules, els va animar a esforçar-se per conseguir «menjar que dura i porta a la vida eterna» (llig Joan 6:26, 27). Jesús va dir que son Pare seria qui proveiria eixe aliment. Que impressionada es quedaria la gent a l’enterar-se que hi havia aliment que podia portar-los a la vida eterna! Ara bé, quina classe d’aliment podria fer açò, i com podrien rebre’l?

10. Quines obres havia de fer la gent per a obtindre «vida eterna»?

10 Pel que sembla, aquells jueus volien saber què havien de fer per a conseguir eixe aliment. Potser pensaven que havien de complir amb el que demanava la Llei mosaica. No obstant això, Jesús els va dir: «L’obra que Déu demana és que demostreu fe en aquell a qui ell ha enviat» (Jn. 6:28, 29). Jesús ja els havia dit que havien de demostrar fe en el representant de Déu per a obtindre «vida eterna» (Jn. 3:16-18, 36). I temps després, va donar més detalls sobre com podem obtindre-la (Jn. 17:3).

11. Com van demostrar els jueus que l’única cosa que els preocupava era el menjar? (Salm 78:24, 25)

11 Aquells jueus no veien la necessitat de tindre fe en Jesús. De fet, li van preguntar: «I quin milacre faràs per a que el vegem i et creguem?» (Jn. 6:30). Després, van mencionar que els seus antepassats en els dies de Moisés havien rebut el mannà, que es podia comparar amb el pa (Neh. 9:15; llig Salm 78:24, 25). Estava clar que l’únic que els preocupava era conseguir aliment literal. De fet, quan Jesús els va parlar sobre «l’autèntic pa del cel», que a diferència del mannà els podria donar la vida eterna, no li van preguntar què havia volgut dir (Jn. 6:32). Estaven tan centrats en les seues necessitats físiques, que ignoraren per complet les veritats espirituals que Jesús els estava ensenyant. Què aprenem d’este relat?

QUÈ HAURIA DE SER LO MÉS IMPORTANT PER A NOSALTRES?

12. Segons Jesús, què era lo més important?

12 En el capítol 6 de Joan, trobem una lliçó molt important: que la nostra principal preocupació hauria de ser satisfer les nostres necessitats espirituals. Recordem que Jesús mateix va destacar este punt quan va respondre a la temptació de Satanàs (Mat. 4:3, 4). En el Sermó de la Muntanya, va destacar que hem de ser conscients de les nostres necessitats espirituals (Mat. 5:3). Per tant, preguntem-nos: «Demostre per la meua manera de viure que done més prioritat a satisfer les meues necessitats espirituals que a satisfer altres necessitats o desitjos?».

13. a) Per què no és incorrecte disfrutar del menjar? b) A quina advertència hem de prestar atenció? (1 Corintis 10:6, 7, 11)

13 És normal demanar en oració les coses que necessitem i disfrutar-les (Lluc 11:3). El treball ens permet «menjar, beure i disfrutar», i això «és un do de Déu» (Ecl. 2:24; 8:15; Jau. 1:17). Però hem de deixar les necessitats materials en el lloc que correspon. L’apòstol Pau va destacar açò quan va escriure als cristians. Es va referir al mal exemple dels israelites quan estaven en el desert, inclús al que van fer en la muntanya del Sinaí. Per això, va donar esta advertència als cristians: «No desitgem coses perjudicials, tal com ells les van desitjar» (llig 1 Corintis 10:6, 7, 11). Jehovà havia proveït miraculosament menjar per a aquells israelites, però el seu desig desmesurat d’aliments es va convertir en una cosa perjudicial (Nom. 11:4-6, 31-34). Quan van adorar el vedell d’or, els israelites van demostrar que els preocupava més menjar, beure i passar-s’ho bé que obeir a Jehovà (Èxo. 32:4-6). Pau va mencionar estos exemples per a advertir els cristians que vivien prop del temps en què Jerusalem i el seu temple serien destruïts. I en l’actualitat, estem vivint en la fi d’este sistema, aixina que faríem bé de prendre’ns a pit este consell de Pau.

14. Respecte als aliments, què podem esperar en el nou món?

14 Quan Jesús va dir que demanàrem en oració pel «pa per a este dia», també ens va ensenyar que demanàrem que es fera la voluntat de Déu tant «en el cel» com «en la terra» (Mat. 6:9-11). Com t’imagines que serà la terra quan això passe? La Bíblia diu que la voluntat de Déu per a la terra inclou que hi haja bon menjar. Això està d’acord amb Isaïes 25:6-8, on diu que hi haurà abundància d’aliment físic davall del Regne de Jehovà. I Salm 72:16 TNM diu: «Hi haurà abundància de gra en la terra, extraordinària abundància en els cims de les muntanyes». No t’agradaria utilitzar part d’eixe gra per a fer el teu pa favorit o preparar noves receptes? A més d’això, també podries disfrutar del fruit de les vinyes que has plantat (Isa. 65:21, 22). Aixina és, tots el habitants de la terra disfrutaran d’estes coses meravelloses.

15. Quina labor educativa es durà a terme en la futura resurrecció? (Joan 6:35)

15 Llig Joan 6:35. Què els espera als qui van menjar dels pans i dels peixos que Jesús va proveir? En la futura resurrecció, potser arribes a conéixer a alguns. Encara que en el passat no van demostrar fe, és probable que sí que ressusciten (Jn. 5:28, 29). Però hauran d’aprendre el significat de les paraules de Jesús: «Jo soc el pa de la vida. Qui vinga a mi mai més tindrà fam». A més, hauran de tindre fe en el sacrifici de rescat de Jesús, fe en el fet que va entregar la seua vida a favor d’ells. En eixe moment, hi haurà un programa d’educació espiritual per als ressuscitats i també per als xiquets que nasquen. Quina alegria tindrem de participar en esta obra educativa! Participar en ella serà més satisfactori que menjar pa literal. Sí, els assumpts espirituals seran lo més important.

16. Què analitzarem en el següent article?

16 Hem analitzat part del relat del capítol 6 de Joan, però Jesús tenia molt més per a ensenyar sobre «la vida eterna». Aquells jueus necessitaven prestar molta atenció al que Jesús va dir, i nosaltres també. En el següent article, continuarem analitzant el capítol 6 de Joan.

CÀNTIC 20 Donares el teu Fill estimat

a Per a més informació sobre este emocionant relat, consulta els llibres Jesús: el camino, la verdad y la vida, pàg. 131 i Ejemplos de fe, pàg. 185.