1. Què pensen alguns respecte a la idea de viure per sempre?

 MOLTES persones cuiden la seua alimentació i intenten fer exercici regularment per a mantindre’s saludables. Aixina i tot, no esperen viure per sempre, perquè pensen que no és realista o perquè no volen fer-se vells. No obstant això, Jesús en Joan 3:16 i 5:24 va dir que la «vida eterna» és una benedicció.

2. Què diu el capítol 6 de Joan sobre la vida eterna? (Joan 6:39, 40)

² Com vam vore en l’article anterior, Jesús va alimentar miraculosament milers de persones amb pa i peix. a Això va ser sorprenent, però el que va dir al sendemà encara ho va ser més. La multitud el va seguir a Cafarnaüm, una ciutat ubicada en el mar de Galilea, i allí Jesús els va dir que les persones podrien ressuscitar i disfrutar de vida eterna (llig Joan 6:39, 40). En vista d’açò, pensa en els teus amics i sers estimats que han mort. Les paraules de Jesús indiquen que molts dels qui han mort ressuscitaran i que tant tu com els teus sers volguts podreu disfrutar de viure per sempre. No obstant això, les paraules que Jesús va dir en el capítol 6 de Joan han sigut molt difícils d’entendre per a alguns. Analitzem-les amb més detall.

3. Segons Joan 6:51, què va revelar Jesús sobre ell mateix?

 ³ La multitud en Cafarnaüm va vore una connexió entre els pans que Jesús els va donar i el mannà que Jehovà havia donat als seus antepassats. De fet, les Escriptures anomenen al mannà «el pa del cel» (Sal. 105:40; Jn. 6:31). Jesús va utilitzar el mannà per a il·lustrar el que ensenyaria a continuació. Encara que el mannà era una provisió miraculosa de Déu, els qui el menjaren, amb el temps, van morir (Jn. 6:49). Ara bé, Jesús va dir que ell era «l’autèntic pa del cel», «el pa de Déu» i «el pa de la vida», però va assenyalar una diferència important entre ell i el mannà (Jn. 6:32, 33, 35). Va dir: «Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’este pa, viurà per sempre» (llig Joan 6:51). Aquells jueus es van quedar confosos. Com podia Jesús afirmar que havia vingut del cel com un pa superior al mannà que Déu havia donat als seus antepassats? Llavors, Jesús va explicar: «El pa que jo donaré [...] és la meua carn». A què es referia? És molt important saber-ho, perquè la resposta mostra que la vida eterna és possible per a nosaltres i per als nostres sers volguts. Vegem què va voler dir Jesús.

A QUÈ ES REFERIA JESÚS AL DIR «EL PA DE LA VIDA» I «LA MEUA CARN»?

4. Per què alguns es van quedar sorpresos pel que va dir Jesús?

⁴ Alguns dels qui estaven escoltant a Jesús es quedaren de pedra quan ell els va dir: «El pa que jo donaré per a que el món puga viure és la meua carn». ¿Pensaven que Jesús els estava oferint la seua carn literal, cosa que seria una forma de canibalisme? (Jn. 6:52) Però, per si això no fora prou, fixem-nos en un altre detall sorprenent que va afegir Jesús: «Si no mengeu la carn del Fill de l’Home ni beveu la seua sang, no teniu vida en vosaltres» (Jn. 6:53).

5. Per què podem estar segurs que Jesús no va voler dir que la gent consumira la seua sang?

⁵ En els dies de Noé, Déu va prohibir als humans consumir sang (Gèn. 9:3, 4). I va repetir esta restricció en la Llei que va donar a Israel. Qualsevol que menjara sang havia de ser «exclòs del seu poble», o executat (Lev. 7:27). I Jesús va dir que els jueus havien d’obeir totes les lleis de Déu (Mat. 5:17-19). Aixina que és impensable que estiguera incitant la multitud de jueus a menjar la seua carn o beure la seua sang literal. No obstant això, amb esta impactant afirmació, Jesús estava ensenyant-los com obtindre «vida eterna» (Jn. 6:54).

6. Com hauríem d’entendre les paraules de Jesús?

⁶ Què va voler dir Jesús? Òbviament, estava parlant en sentit figurat, com havia fet abans quan li va dir a la dona samaritana: «Qui bega de l’aigua que jo li donaré mai més tornarà a tindre set, perquè eixa aigua que jo li donaré es convertirà dins d’ell en una font que brollarà per a donar vida eterna» (Jn. 4:7, 14). b Jesús no estava suggerint-li a la dona samaritana que obtindria vida eterna bevent eixa aigua literal. Per tant, quan es va dirigir a aquella multitud en Cafarnaüm, tampoc volia  dir que haurien de menjar la seua carn i beure la seua sang en sentit literal.

ESTÀ RELACIONAT EL QUE VA DIR JESÚS AMB EL SOPAR DEL SENYOR?

7. Què afirmen algunes persones sobre el que Jesús va dir en Joan 6:53?

⁷ Algunes persones afirmen que les paraules de Jesús que es troben en Joan 6:53, sobre menjar la seua carn i beure la seua sang, fixaren un model per al Sopar del Senyor, perquè en aquella ocasió va utilitzar unes paraules paregudes (Mat. 26:26-28). Estes persones diuen que tots els qui assistixen al Sopar del Senyor haurien de participar del pa i del vi que es passen entre els assistents. Però, és això correcte? Tots els anys, milions de persones per tot el món es reunixen per a celebrar esta ocasió, aixina que és molt important que investiguem la validesa d’esta afirmació. No obstant això, fixem-nos en les diferències que trobem entre el que es menciona en Joan 6:53 i el que Jesús va dir en el Sopar del Senyor.

8. Quines són algunes diferències entre aquelles dos ocasions? (Mira també les il·lustracions.)

⁸ Notem dos diferències entre estes dos ocasions. Primera, quan i a on va dir Jesús les paraules que estan registrades en Joan 6:53-56? Ho va fer en l’any 32, quan va parlar a la multitud de  jueus en Galilea. Això va ser un any abans que Jesús instituïra el Sopar del Senyor en Jerusalem. Segona, a qui va dirigir estes paraules? La majoria dels qui estaven escoltant-lo en Galilea estaven més interessats en satisfer les seues necessitats físiques que en satisfer les espirituals (Jn. 6:26). De fet, quan Jesús va dir una cosa que no van entendre, ràpidament van perdre la seua fe en ell. Inclús, alguns dels seus deixebles deixaren de seguir-lo (Jn. 6:14, 36, 42, 60, 64, 66). Comparem este succés amb el que va passar un any després, en l’any 33, quan Jesús va instituir el Sopar del Senyor. En aquella ocasió, els seus 11 apòstols lleials estaven amb ell encara que no entenien del tot el que els estava ensenyant. Però a diferència dels de Galilea, els seus apòstols estaven convençuts que Jesús era el Fill de Déu que havia baixat del cel (Mat. 16:16). Per eixa raó, els va encomiar dient-los: «Vosaltres sou els que vos heu mantingut al meu costat durant les meues proves» (Lluc 22:28). Per tant, només estes dos diferències ja demostren que les paraules que Jesús va dir en Joan 6:53 no fixaren el model per al Sopar del Senyor. Però encara hi han més proves.

QUÈ SIGNIFICA TOT AÇÒ PER A TU?

9. A quin grup li apliquen les paraules que Jesús va dir durant el Sopar del Senyor?

⁹ Durant el Sopar del Senyor, Jesús va oferir pa sense rent als seus apòstols i els va dir que representava el seu cos. Després els va donar el vi dient que representava «la sang del pacte» (Marc 14:22-25; Lluc 22:20; 1 Cor. 11:24). Este detall és molt important, perquè el nou pacte no es va fer amb la humanitat en general, sinó amb l’Israel espiritual, el qual formarà part del «Regne de Déu» (Heb. 8:6, 10; 9:15). Els apòstols no ho van comprendre en eixe moment, però prompte serien ungits amb esperit sant i formarien part del nou pacte per a estar amb Jesús en el cel (Jn. 14:2, 3).

10. Quina diferència hi ha entre el que Jesús va dir en Galilea i el que va dir durant el Sopar del Senyor? (Mira també la il·lustració.)

¹⁰ Fixem-nos que, en el Sopar del Senyor, Jesús es va centrar en un grup limitat, el «xicotet ramat». Els primers integrants d’este grupet foren els seus apòstols lleials, que estaven presents amb ell (Lluc 12:32). S’esperava que ells i altres que formarien part d’eixe grup participaren dels dos emblemes, el pa i el vi. Ells són els únics que tindran un lloc en el cel amb Jesús. El que ell els va dir als apòstols en esta ocasió contrasta amb el que li va dir a la multitud en Galilea, on estava parlant en termes més amplis. Aixina és, les paraules que va dir en Cafarnaüm apliquen a una quantitat il·limitada de persones.

11. Què va dir Jesús en Galilea que mostra que no s’estava referint a un grup limitat de persones?

¹¹ Quan Jesús va estar en Galilea en l’any 32, es va dirigir principalment a jueus que només estaven interessats en el menjar. No obstant això, va destacar una cosa que era molt més beneficiosa que el menjar literal; una provisió que els permetria obtindre vida eterna. Allí, Jesús va dir que els qui havien mort podrien ressuscitar en l’últim dia i després viure per sempre. Aixina que  no s’estava referint a un grup limitat, com va fer després durant el Sopar del Senyor. Més bé, en Galilea es va centrar en una benedicció que estaria disponible per a totes les persones. De fet, va dir: «Si algú menja d’este pa, viurà per sempre. [...] El pa que jo donaré per a que el món puga viure és la meua carn» (Jn. 6:51). c

12. Què és necessari per a obtindre la vida eterna?

¹² Volia dir Jesús que totes les persones que han existit obtindrien vida eterna? No, només els qui mengen d’este pa, és a dir, els qui demostren fe en Jesús. Moltes de les persones que afirmen ser cristianes pensen que se salvaran simplement per creure en Jesús i considerar-lo el seu salvador (Jn. 6:29). Però alguns que al principi cregueren en ell després l’abandonaren. Per què va passar això?

13. Què és necessari per a ser un verdader deixeble de Jesús?

¹³ La majoria de la multitud seguia a Jesús només per les coses que els donava. Volien que els curara, que els alimentara i que els diguera el que volien escoltar. Però Jesús va deixar clar que no va vindre a la terra simplement per a donar-los el que volien, sinó per a ensenyar-los el que necessitaven fer per a ser els seus seguidors. Havien de respondre a la seua invitació de seguir-lo, acceptant i obeint totes les coses que ell va ensenyar (Jn. 5:40; 6:44).

14. Què hem de fer per a beneficiar-nos de la carn i de la sang de Jesús?

 ¹⁴ Jesús els va ensenyar que, al sacrificar la seua carn i la seua sang, faria possible que ells pogueren viure per sempre. Haurien de tindre fe en eixa veritat. Eixa fe era essencial per a aquells jueus i també és necessària per a nosaltres hui en dia (Jn. 6:40). Aixina és, per a beneficiar-nos de la carn i la sang de Jesús, tal com es menciona en Joan 6:53, hem de demostrar fe en el seu sacrifici de rescat. Esta és una possibilitat que tot el món té disponible (Efe. 1:7).

15, 16. Quines coses importants hem aprés del capítol 6 de Joan?

¹⁵ El que aprenem en el capítol 6 de Joan és molt important per a nosaltres i per als nostres sers volguts. Deixa clar que Jesús es preocupa molt per la gent. Mentres estava en Galilea, va curar malalts, va ensenyar sobre el Regne i es va assegurar de cobrir les necessitats bàsiques d’aliment de les persones (Lluc 9:11; Jn. 6:2, 11, 12). I més important encara, va ensenyar que ell és «el pa de la vida» (Jn. 6:35, 48).

¹⁶ Les «altres ovelles», de les quals Jesús també va parlar, no haurien de participar del pa i del vi en la celebració anual del Sopar del Senyor (Jn. 10:16). No obstant això, es beneficien de la carn i de la sang de Jesús al demostrar fe en el seu sacrifici de rescat (Jn. 6:53). Per contra, els qui participen del pa i del vi demostren que formen part del nou pacte i que tenen la perspectiva de governar en el Regne celestial. Per tant, sense importar si som ungits o de les altres ovelles, el relat del capítol 6 de Joan és molt important per a nosaltres, perquè demostra que és imprescindible que tinguem una fe forta en el rescat per a poder viure per sempre.