1, 2. D’acord amb Mateu 5:11, com hauríem de considerar les proves?

JESÚS va prometre als seus seguidors que serien feliços de veritat. Però també els va avisar que aquells que l’estimaren afrontarien proves (Mt 10:22, 23; Lc 6:20-23). Ser deixebles de Jesús ens fa feliços. Però, ¿com ens sentim davant la idea de rebre oposició per part d’algun familiar, ser perseguits per les autoritats o sentir-nos pressionats pels companys de faena o d’escola per a que desobeïm a Jehovà? És normal sentir ansietat quan pensem en estes possibilitats.

² D’entrada, la persecució no pareix un motiu d’alegria. Però això és precisament el que diu la Paraula de Déu que és. Per exemple, el deixeble Jaume va escriure que, quan passem per proves, en comptes de sentir-nos desbordats, hauríem d’estar contents (Jm 1:2, 12). I Jesús va dir que hauríem d’estar feliços inclús quan se’ns perseguira (llig Mateu 5:11). Com podem aconseguir-ho? Podem aprendre molt de considerar algunes idees de la carta que Jaume va escriure als cristians del segle I. Però abans, analitzem les proves que van afrontar estos cristians.

3. Què va passar poc després que Jaume es fera deixeble de Jesús?

³ Poc després que Jaume, el mig germà de Jesús, es fera deixeble seu, es va desencadenar una onada de persecució contra els cristians de Jerusalem (Fets 1:14; 5:17, 18). I quan el deixeble Esteve fou executat, molts cristians fugiren de la ciutat i «es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria», alguns fins i tot arribaren a Xipre i Antioquia (Fets 7:58–8:1; 11:19). No podem ni imaginar-nos les dificultats  que hagueren de suportar. Aixina i tot, estigueren dispostos a predicar les bones notícies allà on anaren, i es van establir congregacions per tot l’Imperi romà (1Pe 1:1). Però a aquells primers cristians els esperava una època encara més turbulenta.

4. Quines altres proves hagueren d’aguantar els primers cristians?

⁴ Els primers cristians hagueren d’aguantar moltes proves. Per exemple, al voltant de l’any 50, l’emperador romà Claudi va ordenar l’expulsió de tots els jueus de Roma. Així que els jueus que s’havien fet cristians es veren forçats a deixar les seues cases i a establir-se en un altre lloc (Fets 18:1-3). Entorn de l’any 61, l’apòstol Pau va escriure que els seus companys cristians havien sigut humiliats en públic, empresonats i desposseïts dels seus béns (He 10:32-34). I com molts altres en aquella època, alguns cristians també eren pobres i estaven malalts (Rm 15:26; Fl 2:25-27).

5. Quines preguntes respondrem?

⁵ Quan Jaume va escriure la seua carta abans de l’any 62, era plenament conscient de les proves que estaven experimentant els seus germans cristians. Jehovà va inspirar a Jaume per a que donara a aquells cristians consells pràctics que els ajudarien a mantindre l’alegria a pesar de les proves. A continuació, examinarem esta carta i respondrem les següents preguntes: A quina alegria es referia Jaume? Què podria robar-li el goig a un cristià? I com poden la saviesa, la fe i l’ànim ajudar-nos a mantindre l’alegria sense importar la classe de proves que afrontem?

6. D’acord amb Lluc 6:22, 23, per què un cristià pot sentir alegria quan passa per proves?

⁶ Molta gent pensa que només pot ser feliç si té bona salut, molts diners i bones relacions familiars. Però la classe d’alegria que Jaume va mencionar és part del fruit de l’esperit de Déu i no depén de les circumstàncies personals (Ga 5:22). Un cristià s’alegra, o sent una gran felicitat, quan sap que està agradant a Jehovà i seguint l’exemple de Jesús (llig Lluc 6:22, 23; Col 1:10, 11). La nostra alegria es pot comparar a la flama que es manté encesa dins d’una llanterna, protegida del vent i la pluja. De la mateixa manera, nosaltres podem conservar l’alegria dins del nostre cor sense importar què ens passe en la vida. La nostra flama no es debilita quan tenim problemes de salut o econòmics. No s’apaga quan rebem burles o oposició de familiars o altres persones. En comptes d’atenuar-se, brilla més fort cada volta que els opositors intenten extingir-la. El fet d’afrontar proves per causa de la nostra fe confirma que som deixebles verdaders de Crist (Mt 10:22; 24:9; Jn 15:20). Per esta raó, Jaume va poder escriure: «Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguen quines siguen les proves que passeu» (Jm 1:2).

7, 8. Quin efecte produïxen les proves en la nostra fe?

⁷ Jaume dona una altra raó per la qual els cristians estan dispostos a aguantar fins i tot proves severes al dir: «La vostra fe provada engendra paciència», o aguant (Jm 1:3). Les proves es poden comparar al foc que s’utilitza per a forjar la fulla d’una espasa d’acer. El procés de calfar i gelar la fulla fa l’acer més fort. De manera similar, quan afrontem proves, la nostra fe s’enfortix. Per este motiu, Jaume va escriure sobre l’aguant: «L’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes en tot» (Jm 1:4). Quan veiem que les proves enfortixen la nostra fe, les aguantem amb alegria!

⁸ En la seua carta, Jaume també menciona altres coses que podrien fer-nos perdre l’alegria. A quines proves es referia, i com podem superar-les?

9. Per què necessitem saviesa?

⁹ Prova: no saber què fer. Quan tenim problemes, necessitem buscar a Jehovà per a que ens ajude a prendre decisions que li agraden, que beneficien els nostres germans i que ens ajuden a mantindre la nostra integritat (Jr 10:23). Ens cal saviesa  per a saber quina decisió hem de prendre i què dir a aquells que se’ns oposen. No saber què fer en estes circumstàncies podria desanimar-nos i fer-nos perdre ràpidament l’alegria.

10. Què hem de fer segons Jaume 1:5 per a obtindre saviesa?

¹⁰ Solució: demanar saviesa a Jehovà. Si no volem perdre l’alegria a l’aguantar proves, primer hem de demanar-li a Jehovà la saviesa que necessitem per a prendre bones decisions (llig Jaume 1:5). Ara bé, què hauríem de fer si pensem que no respon immediatament les nostres oracions? Jaume diu que hauríem de seguir demanant saviesa, ja que a Jehovà no li molesta la nostra insistència, i no ens ho retraurà. El nostre Pare celestial «dóna generosament» saviesa per a superar les proves a qui li la demana (Sl 25:12, 13). Ell patix quan ens veu sofrir. Desitja ajudar-nos, i això ens ompli de felicitat! Però, com ens dona Jehovà saviesa?

11. Què més hem de fer per a obtindre saviesa?

¹¹ Jehovà ens dona saviesa per mitjà de la seua Paraula (Pr 2:6). Per a obtindre-la, hem d’estudiar la Bíblia i les publicacions basades en ella. Però hem de fer més que simplement adquirir coneixement. Hem d’aplicar els savis consells de Déu en la nostra vida. De fet, Jaume va escriure: «Poseu en pràctica la Paraula i no vos limiteu a escoltar-la» (Jm 1:22). Quan seguim els consells divins, ens convertim en persones més pacífiques, amables i compassives (Jm 3:17). Estes qualitats ens ajuden a aguantar qualsevol prova sense perdre l’alegria.

12. Per què és important que coneguem bé la Bíblia?

¹² La Paraula de Déu actua com un  espill, ens ajuda a saber en què hem de millorar i com podem fer-ho (Jm 1:23-25). Per exemple, gràcies a l’estudi de la Bíblia, podríem adonar-nos que necessitem controlar el nostre geni. Però amb l’ajuda de Jehovà, aprendrem a mantindre la calma quan tractem amb persones o problemes que podrien provocar-nos. Si som persones calmades, reaccionarem millor sota pressió, podrem pensar amb major claredat i prendre millors decisions (Jm 3:13). Que important és que coneguem bé la Bíblia!

13. Com ens pot beneficiar estudiar l’exemple de personatges bíblics?

¹³ A voltes, aprenem dels nostres errors, però eixa no és la millor manera d’aprendre. Una forma menys dolorosa d’aconseguir saviesa és aprendre dels encerts i dels errors dels altres. Per això, Jaume ens anima a fixar-nos en exemples bíblics com els d’Abraham, Rahab, Job i Elies (Jm 2:21-26; 5:10, 11, 17, 18). Estos servents lleials aguantaren proves que podrien haver-los robat el goig. Els seus exemples de perseverança mostren que, amb l’ajuda de Jehovà, nosaltres podem fer lo mateix.

14, 15. Per què no hauríem d’ignorar els dubtes?

¹⁴ Prova: tindre dubtes. De tant en tant, podria costar-nos comprendre alguna ensenyança bíblica. O Jehovà podria no respondre a les nostres oracions tal com esperàvem. Això podria fer que ens sorgiren dubtes. Si els ignorem, la nostra fe es debilitarà i es danyarà la nostra relació amb Jehovà (Jm 1:7, 8). Estos dubtes podrien fer-nos perdre, fins i tot, la nostra esperança per al futur.

¹⁵ L’apòstol Pau va comparar la nostra esperança amb una àncora (He 6:19). Durant una tempestat, l’àncora estabilitza el barco i impedix que xoque contra les roques. Però, el rovell pot debilitar i trencar la cadena que la unix al barco. De manera similar, no resoldre els dubtes pot debilitar la nostra fe. Si quan afrontem oposició tenim dubtes, podem perdre la fe en el compliment de les promeses de Jehovà. I si perdem la fe, perdem l’esperança. Tal com va dir Jaume, «el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent» (Jm 1:6). És difícil que una persona en eixa situació experimente cap alegria.

16. Què hauríem de fer si tenim dubtes?

¹⁶ Solució: resoldre els dubtes i enfortir la fe. No ho posposes! En els dies del profeta Elies, el poble de Jehovà havia començat a dubtar de les seues creences. Per això, el profeta els va dir: «Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell!» (1Re 18:21). Hui en dia passa lo mateix. Hem d’investigar per a comprovar per nosaltres mateixos que Déu existix, que la Bíblia és la seua Paraula i que els testimonis de Jehovà són el seu poble (1Te 5:21). Fer-ho dissiparà els dubtes i enfortirà la nostra fe. Si ho necessitem, podem demanar ajuda als ancians. Hem d’actuar ràpidament si volem conservar l’alegria en el servici a Jehovà!

17. Què passarà si perdem el coratge?

¹⁷ Prova: sentir-se desanimat. La Paraula de Déu diu que si ens desanimem en la desgràcia, el nostre coratge serà escàs (Pr 24:10). La paraula hebrea que es traduïx per «desànim» pot significar ‘perdre el coratge’. I si perdem el coratge, prompte perdrem l’alegria.

18. Què implica aguantar?

 ¹⁸ Solució: confiar que Jehovà ens donarà l’ànim per a aguantar. Necessitem mantindre’ns ferms si volem aguantar les proves (Jm 5:11). L’expressió «mantindre’ns ferms» que va gastar Jaume dona la idea d’algú que aguanta en la seua posició. Ens podria fer pensar en un soldat que es manté ferm valerosament contra el seu enemic i no cedix ni un miŀlímetre per molt fort que siga l’atac.

19. Què aprenem de l’exemple de l’apòstol Pau?

¹⁹ L’apòstol Pau ens va deixar un magnífic exemple de coratge i aguant. A voltes se sentia dèbil, però podia aguantar perquè confiava que Jehovà li donaria les forces que necessitava (2Co 12:8-10; Fl 4:13). Podem tindre eixa classe de força i ànim si reconeixem amb humiltat que necessitem l’ajuda de Jehovà (Jm 4:10).

20, 21. De què podem estar segurs?

²⁰ Podem estar segurs que les proves que afrontem no són un castic de Jehovà. Jaume ens assegura: «Que ningú, quan és provat, no diga: “És Déu qui em tempta.” Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú» (Jm 1:13). Estar convençuts d’estes paraules ens fa sentir més a prop del nostre estimat Pare celestial (Jm 4:8).

²¹ En Jehovà «no hi ha canvi ni [...] variació» (Jm 1:17). Tal com ell va donar suport als cristians del segle I en les seues proves, també ens ajudarà a cadascú de nosaltres hui en dia. Demana-li a Jehovà de tot cor que t’ajude a tindre saviesa, fe i ànim. Ell respondrà les teues oracions. Segur que t’ajudarà a mantindre l’alegria davant de les proves!