1. Quan podríem rebre consell, i per què el necessitem tots?

 TOTS necessitem que se’ns aconselle de tant en tant. En alguns casos, potser som nosaltres els qui demanem consell a algú que respectem. En altres, un germà preocupat podria abordar-nos i advertir-nos que estem a punt de cometre «una falta» de la qual podríem penedir-nos (Ga 6:1). I finalment, podríem rebre consell quan algú ens corregix després que hagem comés un pecat greu. Siga quin siga el cas, hauríem d’escoltar el consell. Fer-ho pot beneficiar-nos i salvar la nostra vida (Pr 6:23).

2. En harmonia amb Proverbis 12:15, per què hauríem d’escoltar el consell?

² El text temàtic ens anima a escoltar «les sentències dels savis» (Pr 22:17). No hi ha cap humà que ho sàpia tot. Sempre hi ha algú que té més coneixement o experiència que nosaltres (llig Proverbis 12:15). Així que deixar-se aconsellar és un senyal d’humiltat, ja que indica que som conscients de les nostres limitacions, és a dir, que necessitem ajuda per a alcançar les nostres metes. De fet, Jehovà va inspirar el savi rei Salomó a escriure que els projectes, «amb nombrosos consellers, arriben a bon terme» (Pr 15:22).

3. De quines dos formes podem rebre consell?

³ Podem rebre consell de manera directa o indirecta. Per exemple, rebem consell indirecte quan llegim alguna cosa en la Bíblia o en alguna de les nostres publicacions que ens fa pensar en les nostres accions i ens motiva a corregir-les (He 4:12). I rebem consell directe quan un ancià o un altre germà capacitat ens fa vore que hem de  millorar en alguna cosa. Si algú ens estima lo suficient com per a donar-nos un consell basat en la Bíblia, hauríem d’agrair-li-ho escoltant el que ha de dir-nos i tractant de posar-ho en pràctica.

4. D’acord amb Eclesiastés 7:9, què hauríem d’evitar quan algú ens aconsella?

⁴ Encara que no ens costa admetre que som imperfectes, se’ns podria fer especialment difícil acceptar un consell directe. Fins i tot, podríem ofendre’ns quan algú assenyala un error específic que hem comés (llig Eclesiastés 7:9). Podríem posar excuses, qüestionar els motius del germà que ens ha aconsellat o ofendre’ns per la manera com ho ha fet. Inclús podríem criticar-lo raonant: «Qui és ell per a donar-me consell? És que ell no s’equivoca?». I si, a més, el consell que rebem no ens apanya, podríem ignorar-lo o buscar algú que ens diga el que volem sentir.

5. Què analitzarem en este article?

⁵ En este article, analitzarem exemples bíblics de persones que rebutjaren el consell i d’altres que l’acceptaren. També vorem què pot ajudar-nos a acceptar el consell i a beneficiar-nos d’ell.

6. Què aprenem del mal exemple del rei Roboam?

⁶ Considerem en primer lloc l’exemple de Roboam. Quan va pujar al tron d’Israel, els seus súbdits li van fer una petició: que els alleugerira les càrregues que son pare, Salomó, els havia imposat. La primera reacció de Roboam va ser bona al consultar als ancians d’Israel com devia respondre al poble. Estos savis li aconsellaren que, si feia el que la gent demanava, es guanyaria el suport del poble (1Re 12:3-7). Sembla que a Roboam no li va fer gràcia este consell i va preguntar als hòmens de la seua edat. Encara que tenien uns 40 anys i certa experiència en la vida, en esta ocasió, li van donar un mal consell: que li afegira encara més càrregues al poble (1Re 12:8-11; 2Cr 12:13). Davant de la disjuntiva, Roboam podria haver acudit a Jehovà en oració i preguntar-li quin consell devia seguir. Però, en comptes d’això, va decidir acceptar el consell que més li agradava, és a dir, el dels jóvens. Les conseqüències van ser desastroses, tant per a Roboam com per a la nació d’Israel. De la mateixa manera, a nosaltres tampoc podrien agradar-nos tots els consells que ens donen, però si estan basats en la Paraula de Déu, deuríem escoltar-los.

7. Què ens ensenya l’exemple del rei Ozies?

⁷ El rei Ozies també va rebutjar el consell. Va entrar en una zona del temple de Jehovà on només podien entrar els sacerdots i va intentar oferir encens. Els sacerdots de Jehovà li van dir: «Ozies, no et correspon a tu cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots». Com va reaccionar el rei? Si haguera acceptat el consell humilment i se n’haguera anat del temple immediatament, probablement Jehovà l’hauria perdonat. Però, en comptes d’això, «Ozies [...] es va indignar». Per què no va escoltar el consell? Com era el rei, pensava que tenia el dret de fer el que volguera. Però Jehovà no ho veia aixina, així que va ferir de lepra a Ozies, qui «va continuar leprós fins al dia de la seua mort» (2Cr 26:16-21). L’exemple d’este rei ens  ensenya que, sense importar qui siguem, si rebutgem els consells bíblics, perdrem l’aprovació de Jehovà.

8. Com va reaccionar Job al consell?

⁸ La Bíblia conté bons exemples que contrasten amb els que acabem de considerar. Estos sí que acceptaren el consell i, com a conseqüència, foren beneïts. Un d’ells va ser Job. Encara que estimava a Déu i volia agradar-li, va expressar alguns punts de vista equivocats quan va estar sotmés a pressió. Com a resultat, va rebre consell directe, tant d’Elihú com de Jehovà. Com va reaccionar? Va acceptar el consell humilment i va dir: «He parlat en la ignorància [...]. Per això ara em retracte, penedit sobre la pols i la cendra». Gràcies a esta reacció, Jehovà el va beneir (Jb 42:3-6, 12-17).

9. Quin bon exemple ens va deixar Moisés a l’hora d’acceptar consell?

⁹ Moisés també és un bon exemple d’algú que va acceptar la correcció després d’haver comés un error greu. En una ocasió, va perdre la paciència i no li va donar a Jehovà l’honra que mereixia. Per esta raó, no va rebre el privilegi d’entrar en la terra promesa (Nm 20:1-13). I, quan Moisés li va demanar a Jehovà que reconsiderara la seua decisió, Ell li va respondre: «Prou! No insistisques més!» (Dt 3:23-27). Moisés no es va amargar sinó, més bé, va acceptar la decisió de Jehovà, qui va continuar comptant amb ell com a líder d’Israel (Dt 4:1). Tant Job com Moisés són bons exemples que hem d’imitar a l’hora d’acceptar el consell. Job va corregir el seu punt de vista i no va posar excuses. I Moisés va demostrar que acceptava el consell de Jehovà mantenint-se fidel inclús després d’haver perdut un privilegi que valorava molt.

10. a) D’acord amb Proverbis 4:10-13, com ens beneficia acceptar el consell? b) Quina bona actitud cap al consell han tingut alguns germans?

¹⁰ Imitar l’exemple de servents fidels com Job i Moisés és beneficiós per a nosaltres (llig Proverbis 4:10-13). Això és el que han fet molts germans i germanes, com per exemple, Emmanuel, * qui viu en la República Democràtica del Congo. Després de rebre un consell, va dir: «Els germans madurs de la meua congregació es van adonar que estava a punt de naufragar en sentit espiritual i van vindre a rescatar-me. Vaig aplicar el seu consell i em vaig estalviar molts problemes». Megan, una precursora del Canadà, va dir respecte al consell: «No sempre m’han dit el que volia sentir, però sí, el que necessitava sentir». Un germà de Croàcia a qui li diuen Marco va dir: «Vaig perdre un privilegi, però quan pense en aquell temps, m’adone que el consell que vaig rebre em va ajudar a recuperar l’equilibri espiritual».

11. Què va mencionar el germà Karl Klein sobre la importància d’acceptar el consell?

¹¹ Un altre exemple d’algú que es va beneficiar d’acceptar el consell va ser el germà Karl Klein, qui va servir com a membre de la Junta Directiva. En la seua biografia, el germà Klein va relatar l’ocasió en què el seu bon amic Joseph F. Rutherford el va aconsellar amb fermesa. El germà Klein va admetre  que, al principi, no va reaccionar bé. Ell va contar: «La següent volta que [el germà Rutherford] em va vore, em va dir amb un somriure: “Hola, Karl!”. Però, com encara em sentia ferit, simplement li vaig contestar entre dents. I ell em va respondre: “Karl, ves amb compte! El Diable vol entrampar-te!”. Avergonyit, li vaig dir: “Ah, no em passa res, germà Rutherford”. Però ell sabia que no era de veres, així que em va tornar a advertir: “D’acord. Tan sols, ves amb compte. El Diable vol entrampar-te”. Quanta raó tenia! Quan li guardem rancor a un germà, especialment per dir-nos alguna cosa que té tot el dret de dir-nos [...], ens exposem a les trampes del Diable» (Ef 4:25-27). * El germà Klein va acceptar el consell del germà Rutherford, i van continuar sent bons amics.

12. D’acord amb Salm 141:5, com pot ajudar-nos la humiltat a acceptar el consell?

¹² Què ens pot ajudar a acceptar el consell? Ser humils recordant que som imperfectes i que, a voltes, ens podem comportar de manera insensata. Com hem vist abans, Job tenia un punt de vista equivocat. Però el va corregir, i Jehovà el va beneir. Què el va motivar a reajustar el seu punt de vista? La seua humiltat. Va demostrar esta qualitat a l’acceptar el consell que Elihú li va donar a pesar que era molt més jove que ell (Jb 32:6, 7). La humiltat també ens ajudarà a nosaltres a acceptar el consell inclús quan pensem que no el necessitem o quan el qui ens el dona és més jove que nosaltres. Un ancià del Canadà diu: «A tots ens costa vore els nostres propis errors, per tant, com podríem progressar si ningú ens aconsellara?». Cert, tots nosaltres necessitem continuar cultivant el fruit de l’esperit i millorant la nostra predicació i ensenyança (llig Salm 141:5).

13. Com hauríem de vore el consell que rebem?

¹³ Considera el consell com una expressió de l’amor de Déu. Jehovà vol lo millor per a nosaltres (Pr 4:20-22). I ens expressa el seu amor aconsellant-nos per mitjà de la seua Paraula, d’una publicació basada en la Bíblia o d’un cristià madur. Tal com diu Hebreus 12:9, 10, Ell sempre està «mirant el que ens convé».

14. En què ens hauríem de centrar quan ens aconsellen?

 ¹⁴ Centra’t en el consell i no en la manera com te’l donen. Per descomptat, el consell s’hauria de donar sempre amb tacte (Ga 6:1). * Però, a voltes, ens podria semblar que no ens l’han donat de la millor manera. En eixe cas, hauríem de centrar-nos en el contingut del missatge i no en la forma com l’hem rebut. Podríem preguntar-nos: «Encara que no m’agrada com m’ho han dit, puc aprendre’n alguna cosa? Puc passar per alt les seues imperfeccions i beneficiar-me del consell?». Seria savi de la nostra part aprofitar cada consell que ens donen (Pr 15:31).

15. Per què hauríem de demanar consell?

¹⁵ La Bíblia ens insta a demanar consell. De fet, Proverbis 13:10 diu que el qui busca consell «és savi». Quina gran veritat! Aquells que busquen consell en lloc d’esperar que els el donen, a sovint, progressaran més en sentit espiritual. Així que, pren la iniciativa i demana que t’aconsellen.

16. En quines situacions podríem demanar consell?

¹⁶ En quines situacions podríem demanar consell als germans? Vegem alguns exemples: 1) Una germana li demana a un publicador d’experiència que l’acompanye a un curs bíblic i, en acabant, li pregunta com pot millorar la seua ensenyança. 2) A una germana fadrina li agradaria comprar-se uns pantalons, així que li pregunta a una germana madura què li pareixen els que ha triat. 3) Un germà que ha de fer el seu primer discurs públic li demana a un orador d’experiència que l’escolte atentament i li diga com pot millorar. Inclús els germans que presenten discursos des de fa molts anys fan bé en demanar consell a germans d’experiència i aplicar el que els diuen.

17. Com podem beneficiar-nos del consell?

¹⁷ Més prompte o més tard, tots rebrem consell, siga directe o indirecte. Quan això passe, recorda els punts que acabem d’analitzar. Sigues humil, centra’t en el consell i no en la manera com te’l donen, i esforça’t per aplicar-lo. Ningú naix sabent-ho tot, però com promet la Paraula de Déu: «Escolta els consells, deixa’t instruir i arribaràs a ser un home sensat» (Pr 19:20).