ALGUNA volta has afrontat un problema i no has tingut a ningú que t’ajude? Com vivim «temps crítics i difícils de suportar», és normal sentir-se desanimat i aïllat (2 Tim. 3:1 TNM). Però no és necessari que afrontem els problemes a soles. La Bíblia destaca el valor de tindre amics verdaders en «temps d’angoixa» (Prov. 17:17 TNM).

L’apòstol Pau va rebre l’ajuda dels seus companys de viatge (Col. 4:7-11). Quan va estar empresonat en Roma, hi havien coses que no podia fer, i els seus amics les van fer per ell. Per exemple, Epafrodit li va portar a Pau les coses que els germans i les germanes de Filips li havien enviat (Fili. 4:18). I Tíquic va entregar les cartes de Pau a diferents congregacions. Gràcies a l’ajuda dels seus amics, Pau va poder continuar animant els germans quan estava en arrest domiciliari i també quan estava en la presó. Ara bé, com podem nosaltres ser amics verdaders hui en dia?

En l’actualitat, hi han germans i germanes que demostren el que poden fer els amics per a ajudar-se els uns als altres. Vegem l’exemple d’una germana que va demostrar ser una bona amiga per a Elisabet, una precursora regular d’Espanya. Quan a la mare d’Elisabet li van diagnosticar un càncer terminal, la germana li va enviar molts missatges animadors basats en textos bíblics. Elisabet conta: «Estos missatges m’ajudaven a afrontar cada dia sabent que no estava a soles» (Prov. 18:24).

Si ajudem els germans a participar en les activitats de la congregació, la nostra amistat amb ells s’enfortirà. Per exemple, ¿podries oferir-te a dur a un germà o a una germana major a les reunions o a la predicació? Si ho fas, segurament disfrutaràs d’un intercanvi d’ànim (Rom. 1:12). No obstant això, alguns germans no poden eixir de casa. Com podries ser un bon amic per a ells també?

Alguns germans tenen problemes de salut o altres circumstàncies que els impedixen assistir a les reunions en persona. Per exemple, al nostre germà David li van diagnosticar un limfoma i, durant més de sis mesos, va rebre quimioteràpia. Mentres va durar el tractament, David i la seua dona, Lidia, assistiren a les reunions virtualment.

Com els van ajudar els germans de la congregació? Després de cada reunió, alguns dels que estaven en la Sala del Regne  es connectaven per a saludar a David i Lidia. A més, quan comentaven, els germans els enviaven missatgets animadors. Gràcies a tot açò, este matrimoni es va sentir menys a soles.

També podríem fer plans per a predicar amb els qui estan confinats. Amb només uns xicotets ajustos, podem demostrar-los que no ens hem oblidat d’ells (Prov. 3:27). Per què no inclous en el teu programa de predicació escriure una carta o predicar per telèfon amb ells? Els qui estan confinats haurien de poder connectar-se a les reunions per a la predicació per videoconferència. David i Lidia van agrair poder fer-ho. Ell explica: «Poder reunir-nos amb el grup de predicació per a escoltar unes parauletes i una oració va significar moltíssim per a nosaltres». A més, si és segur i apropiat, ¿per què no portes de tant en tant a un estudiant de la Bíblia a casa d’un germà que estiga confinat per a fer el curs allí?

Quan passem temps amb els nostres germans i germanes que no poden eixir de casa, la nostra amistat amb ells s’enfortix, perquè els arribem a conéixer millor i observem les seues boniques qualitats. Per exemple, quan els escoltes ensenyar-li la Paraula de Déu a algú i veus com l’ajuden a acostar-se a Jehovà, probablement els admiraràs i els respectaràs més. Al donar suport als germans en les activitats espirituals, augmentaràs el teu cercle d’amistats (2 Cor. 6:13).

Pau va trobar molt de consol perquè tenia al seu amic Titus amb ell (2 Cor. 7:5-7). Este relat ens recorda que podem consolar els altres no només amb paraules, sinó també passant temps amb ells i fent coses per ells (1 Jn. 3:18).

Els nostres germans i germanes de Rússia ens han deixat un gran exemple a l’hora de donar-se suport els uns als altres. Vegem l’experiència de Serguei i de la seua dona, Tatiana. Després que la policia registrara sa casa, se’ls van emportar per a interrogar-los. A Tatiana la van alliberar primer i se’n va tornar a casa. Serguei conta: «En seguida que ella va arribar a casa, una germana molt decidida es va presentar en la nostra porta. Després arribaren més germans per a ajudar-nos a arreglar tot el desorde».

Serguei afig: «Sempre m’han agradat les paraules de Proverbis 17:17. Allí diu que “l’amic verdader estima en tot moment i és un germà en temps d’angoixa”. Estes paraules han cobrat vida per a mi durant este temps de persecució en què he necessitat l’ajuda dels germans. Jehovà m’ha donat amics valents que estan al meu costat». a

A mesura que la situació empitjore, necessitarem l’ajuda dels nostres amics. I els necessitarem encara més durant la gran tribulació. Aixina que esforcem-nos per ser amics verdaders ara! (1 Pe. 4:7, 8)