1, 2. En quin sentit és la situació de la humanitat igual que la del jove mencionat en el paràgraf 1?

 IMAGINEM-NOS un jove que ha nascut en una família rica. Un dia, li cau el món damunt perquè els seus pares moren en un accident, però ahí no s’acaben totes les desgràcies. Este jove s’entera que els seus pares han malgastat la fortuna familiar i han acumulat molts deutes. Aixina que en comptes d’heretar una fortuna, el que hereta són molts deutes que ha de pagar immediatament. Però el deute és tan gran, que mai el podrà saldar.

² Per dir-ho d’alguna manera, la nostra situació és com la d’este jove. Els nostres primers pares, Adam i Eva, eren perfectes i vivien en un paradís (Gèn. 1:27; 2:7-9). Tenien la perspectiva de disfrutar de la vida per sempre, però llavors tot va canviar. Adam i Eva van pecar i ho van perdre tot. Quina herència deixarien als seus fills? La Bíblia ens diu: «El pecat va entrar en el món per mitjà d’un sol home [Adam], i a través del pecat va entrar la mort, i aixina la mort es va estendre a tots els hòmens, perquè tots havien pecat» (Rom. 5:12). Adam ens va deixar com a herència el pecat, el qual té com a resultat la mort. Este pecat heretat és com un gran deute que cap de nosaltres pot pagar (Sal. 49:9 [v. 8 TNM]).

 3. Per què es poden comparar els nostres pecats amb «deutes»?

 ³ Jesús també va dir que els pecats eren com «deutes» (Mat. 6:12; Lluc 11:4). Quan pequem, és com si ens endeutarem amb Jehovà. I si Jehovà no haguera intervingut, només amb la mort podríem cancel·lar el nostre deute (Rom. 6:7, 23).

 4. a) Sense ajuda, què ens passaria a tots els pecadors? (Salm 49:7-9) b) A què es referix la paraula pecat en la Bíblia? (Consulta el quadro « Pecat».)

⁴ Per nosaltres mateixos, seria impossible recuperar tot el que Adam i Eva van perdre (llig Salm 49:7-9 TNM). Sense ajuda, seríem com els animalets, no tindríem l’esperança de viure per sempre ni la de ressuscitar (Ecl. 3:19; 2 Pe. 2:12).

 5. Com ens ha ajudat el nostre amorós Pare a pagar el deute pel pecat heretat? (Mira la il·lustració.)

⁵ Tornant al jove de l’inici, com se sentiria si un home ric s’oferira a pagar-li tots els deutes? Sense dubte, se sentiria molt agraït i acceptaria eixa generosa oferta. De manera pareguda, el nostre amorós Pare, Jehovà, ens ha fet un regal que cobrix per complet el deute que hem heretat pel pecat d’Adam. Jesús ho va explicar aixina: «Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit per a que tot el que demostre fe en ell no siga destruït, sinó que tinga vida eterna» (Jn. 3:16). A més, este mateix regal ens dona la possibilitat de tindre una bona relació amb Jehovà.

 6. Quines expressions bíbliques analitzarem en este article, i per què?

⁶ Com podem beneficiar-nos d’este meravellós regal que fa possible que els nostres pecats, o «deutes», siguen perdonats? La resposta està en l’ús que li dona la Bíblia a expressions com reconciliació, expiació, propiciació, rescat, redempció i ser declarats justos. En este article, analitzarem el significat de cada un d’estos conceptes. Al meditar en el que Jehovà ha fet per a perdonar-nos, ens sentirem més agraïts a ell.

L’OBJECTIU: LA RECONCILIACIÓ

 7. a) Què més van perdre Adam i Eva? b) Com a descendents d’Adam i Eva, què és precís que fem? (Romans 5:10, 11)

⁷ A més de perdre la perspectiva de viure eternament, Adam i Eva van perdre la preciosa amistat que tenien amb son Pare, Jehovà. Al principi, Adam i Eva formaven part de la família de Déu (Lluc 3:38). Però quan desobeïren  a Jehovà, foren expulsats d’esta família. Açò va passar quan encara no havien tingut fills (Gèn. 3:23, 24; 4:1). Com a descendents d’ells, necessitem reconciliar-nos amb Jehovà (llig Romans 5:10, 11). En altres paraules, hem de recuperar l’amistat amb ell. D’acord amb una obra de consulta, la paraula grega que s’utilitza ací per a reconciliar pot significar ‘fer-se amic d’un enemic’. Per increïble que parega, és Jehovà qui ha pres la iniciativa per a fer açò possible. Ara bé, quines mesures ha pres?

LA DISPOSICIÓ: L’EXPIACIÓ

 8. Què són l’expiació i la propiciació?

⁸ L’expiació és el que Jehovà ha disposat per a que els humans tornen a tindre una bona relació amb ell. Implica l’intercanvi d’una cosa per una altra d’igual valor. D’esta manera, es pot tornar a obtindre una cosa que s’ha perdut o destruït. En les Escriptures Gregues Cristianes, s’utilitza la paraula propiciació amb un significat paregut (Rom. 3:25, nota). La propiciació és l’acte que ens permet estar en pau amb Déu i tindre una bona amistat amb ell.

 9. Quina mesura temporal va establir Jehovà per a perdonar els pecats dels israelites?

⁹ Per a permetre que els israelites disfrutaren d’una bona relació amb ell, Jehovà va instituir una mesura temporal per a perdonar els seus pecats. En Israel, se celebrava anualment el Dia de l’Expiació. Eixe dia, el gran sacerdot oferia animals en sacrifici a favor del poble. Per descomptat, estos sacrificis no podien expiar per complet els pecats humans, perquè els animals són inferiors. Però sempre que els israelites penedits li oferien a Jehovà els sacrificis que requeria, ell estava dispost a perdonar-los (Heb. 10:1-4). Esta disposició i el fet de presentar regularment ofrenes pel pecat recordava als israelites la gravetat de la seua condició pecaminosa i lo molt que necessitaven una solució permanent.

10. Quina disposició permanent va establir Jehovà per a perdonar els pecats?

¹⁰ Però Jehovà ja tenia pensada una disposició permanent per al perdó dels pecats: entregar la vida del seu Fill estimat. Per això, Jesús «es va oferir una sola vegada i prengué damunt d’ell els pecats de tots» (Heb. 9:28). Sí, Jesús va «donar la seua vida com a rescat a canvi de moltes persones» (Mat. 20:28). Però, què és un rescat?

EL PREU: EL RESCAT

11. a) Segons la Bíblia, què és un rescat? b) Qui podia pagar el nostre rescat?

¹¹ Segons la Bíblia, un rescat és el preu que es paga per a expiar i reconciliar. a Des del punt de vista de Jehovà, és la base per a recuperar el que s’ha perdut. De quina manera? Recordem que Adam i Eva van perdre la seua vida perfecta i la perspectiva de viure per sempre. Per això es necessitava un rescat que tinguera el valor equivalent a allò que s’havia perdut (1 Tim. 2:6). Només el podia pagar un home 1) que fora perfecte, 2) que tinguera la capacitat de poder viure per sempre en la terra i 3) que tinguera la voluntat d’entregar, o sacrificar, la seua vida per nosaltres. Únicament la vida d’este home podria reemplaçar, o expiar, la vida que s’havia perdut.

12. Per què va poder Jesús pagar el preu del rescat?

 ¹² Vegem tres raons per les quals Jesús podia pagar el preu del rescat. Primera, «no va cometre pecat» perquè era perfecte (1 Pe. 2:22). Segona, gràcies a açò, tenia la capacitat de viure per sempre en la terra. I tercera, va estar dispost a morir i donar la seua vida per nosaltres (Heb. 10:9, 10). Jesús era perfecte, igual que el primer home, Adam, abans de pecar (1 Cor. 15:45). Per això, amb la seua mort, Jesús va poder pagar el preu necessari per a recuperar el que Adam havia perdut (Rom. 5:19). D’esta manera, Jesús va arribar a ser «el darrer Adam». Per tant, ja no és necessari que ningú més vinga i pague pel que Adam va perdre, ja que Jesús va morir «una vegada per sempre» (Heb. 7:27; 10:12).

13. Quina diferència hi ha entre l’expiació i el rescat?

¹³ Llavors, quina és la diferència entre l’expiació i el rescat? L’expiació és la provisió que Déu ha fet per a tornar a tindre una bona relació amb la humanitat. El rescat és el preu que es paga per a poder expiar els pecats de la humanitat. La valuosa sang que Jesús va derramar a favor nostre representa el preu que es va pagar (Efe. 1:7; Heb. 9:14).

ELS RESULTATS: SER REDIMITS I DECLARATS JUSTOS

14. Què analitzarem a continuació, i per què?

¹⁴ Quins són els resultats de l’expiació? La Bíblia utilitza diverses expressions per a destacar els beneficis d’esta provisió. Encara que el significat d’estes expressions coincidix en algun aspecte, cada una emfatitza una faceta de l’expiació que obri el camí per al perdó de Jehovà. A l’analitzar-les, vorem com també ens afecten personalment.

15, 16. a) En la Bíblia, què vol dir la paraula redempció? b) Com ens fa sentir ser alliberats del pecat i la mort?

¹⁵ En la Bíblia, redempció es referix a l’alliberament, o exoneració, que es conseguix per haver pagat el rescat. L’apòstol Pere ho va expressar d’esta manera: «Sabeu que heu estat alliberats [lit. «rescatats», «redimits»] de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or, sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte» (1 Pe. 1:18, 19).

¹⁶ Gràcies al sacrifici de rescat, podem quedar lliures de les cadenes del pecat i la mort (Rom. 5:21). Que agraïts estem a Jehovà i a Jesús per haver-nos redimit amb la preciosa sang, o vida, de Jesús (1 Cor. 15:22).

17, 18. a) Què significa ser declarats justos? b) Com ens beneficia ser declarats justos?

¹⁷ La Bíblia diu que els servents de Jehovà són declarats justos, açò significa que els nostres pecats han sigut borrats. Al fer-ho, Jehovà no incomplix les seues pròpies normes de justícia, tampoc ens declara justos pels nostres mèrits ni justifica els pecats que cometem. Però gràcies a la nostra fe en l’expiació i en el preu pagat per Jesús com a rescat, Jehovà té base per a cancel·lar els nostres deutes (Rom. 3:24; Gàl. 2:16).

¹⁸ Què significa tot açò per a nosaltres? En primer lloc, per a aquells que governaran amb Jesús en el cel, significa que ja han sigut declarats justos com a fills de Déu (Tit. 3:7; 1 Jn. 3:1). Els  seus pecats han sigut perdonats. Per dir-ho d’alguna manera, és com si s’hagueren borrat els seus antecedents penals i aixina qualifiquen per a estar en el Regne (Rom. 8:1, 2, 30). En segon lloc, per als qui tenen l’esperança de viure en la terra, significa que han sigut declarats justos com a amics de Déu i els seus pecats han sigut perdonats (Jau. 2:21-23). Per un costat, la gran multitud que sobreviurà a l’Harmagedon té la perspectiva de no morir mai (Jn. 11:26). I per l’altre, els «justos» i els «injustos» que estan dormint en la mort ressuscitaran (Fets 24:15; Jn. 5:28, 29). Amb el temps, tots els servents obedients de Jehovà que visquen en la terra tindran «la gloriosa llibertat dels fills de Déu» (Rom. 8:21). Quina meravellosa benedicció rebrem gràcies a l’expiació: la total reconciliació amb el nostre Pare, Jehovà!

19. Com ha millorat la nostra situació? (Consulta també el quadro « El que significa per a nosaltres».)

¹⁹ Verdaderament, la nostra situació era com la del jove que hem mencionat adés, el qual ho havia perdut tot i havia heretat un gran deute que no podria pagar mai. Però gràcies a l’expiació i al rescat que Jehovà va proveir, la nostra situació va canviar. Posar fe en Jesucrist ens permet ser redimits, o alliberats, del pecat i la mort. També permet que els nostres pecats puguen ser borrats. I lo més important de tot és que podem tindre una bona relació amb el nostre Pare celestial, Jehovà.

20. Què analitzarem en el següent article?

²⁰ Quan meditem en el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres, el nostre cor s’ompli d’agraïment (2 Cor. 5:15). Sense la seua ajuda, no tindríem cap esperança. Però, què significa el perdó de Jehovà per a cada un de nosaltres? Analitzarem la resposta a esta pregunta en el següent article.