1. Què va dir Jehovà que passaria en els nostres dies?

JEHOVÀ va predir que en els nostres dies «deu hòmens de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: “Volem anar amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat”» (Za 8:23). En este text, el «jueu» representa aquells que Déu ha ungit per mitjà de l’esperit sant i que també reben el nom de «l’Israel de Déu» (Ga 6:16). Els «deu hòmens» representen aquells que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra i reconeixen que Jehovà ha escollit este grup de cristians ungits. Consideren tot un privilegi poder adorar a Déu al seu costat.

2. En quin sentit van amb els ungits els «deu hòmens»?

² Hui en dia, no podem saber el nom de tots i cadascun dels ungits que hi ha a la terra. * No obstant això, els qui tenen l’esperança terrenal poden «anar amb» estos cristians escollits. En quin sentit? La Bíblia diu que els «deu hòmens [...] s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: “Volem anar amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat”». Encara que el versicle parla d’un jueu, les expressions vosaltres i vostre estan en plural, això significa que este jueu no és una única persona, sinó que representa el grup sencer de persones ungides. Els qui no han sigut escollits servixen a Jehovà junt amb este  grup. A pesar d’això, no els consideren els seus líders, perquè reconeixen que l’únic Líder és Jesús (Mt 23:10).

3. Quines preguntes es contestaran a continuació?

³ Com encara hi ha cristians ungits entre els servents de Déu a la terra, alguns es podrien preguntar: 1) Quina opinió deurien tindre d’ells mateixos els ungits? 2) Com hauríem de tractar aquells que participen dels emblemes en el Memorial? 3) Ens hauria de preocupar que el nombre de participants augmente? A continuació es respondran estes preguntes.

4. Quina advertència, basada en 1 Corintis 11:27-29, deurien tindre molt present els ungits, i per què?

⁴ Els ungits deurien tindre molt present l’advertència que trobem en 1 Corintis 11:27-29 (llig-lo). De quina manera podrien participar «indignament» en el Memorial? Un ungit podria fer-ho si participara dels emblemes a pesar de  no estar vivint a l’altura de les normes justes de Jehovà (He 6:4-6; 10:26-29). Els ungits són conscients que han de mantindre’s lleials si volen rebre «el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist» (Fl 3:13-16).

5. Quina opinió deurien tindre d’ells mateixos els ungits?

⁵ L’esperit sant de Jehovà ajuda els seus servents a ser humils, no orgullosos (Ef 4:1-3; Col 3:10, 12). Per això, els ungits no se senten superiors als altres. Saben que Jehovà no els dona necessàriament més esperit sant a ells que a la resta dels seus servents. Tampoc pensen que tenen un coneixement més profund de les veritats bíbliques. A més, no animarien mai a una altra persona a participar dels emblemes perquè creguen que també és ungida. En comptes d’això, reconeixen que només és Jehovà qui convida les persones a anar al cel.

6. D’acord amb 1 Corintis 4:7, 8, com haurien de comportar-se els ungits?

⁶ Encara que per als ungits és tot un honor haver sigut escollits per a anar al cel, no esperen rebre cap tractament especial (Fl 2:2, 3). Són conscients que, quan van ser ungits, Jehovà no li ho va revelar a ningú més. Per això, no se sorprenen quan algú no es creu immediatament que han rebut eixa esperança. De fet, la Bíblia diu que no hem de precipitar-nos a creure tots aquells que afirmen haver rebut una responsabilitat especial (Ap 2:2). Com no volen ser el centre d’atenció, no li diuen a algú que acaben de conéixer que són ungits. I, evidentment, no presumixen d’haver sigut escollits (llig 1 Corintis 4:7, 8).

7. Què eviten fer els ungits, i per què?

⁷ Els cristians ungits no pensen que deurien apartar temps per a estar amb altres ungits, com si foren membres d’un club selecte. No es busquen entre ells per a parlar sobre la seua crida celestial o per a estudiar la Bíblia junts (Ga 1:15-17). Si feren això, perjudicarien la unitat de la congregació. Estarien anant en contra de l’esperit sant, que ajuda el poble de Déu a mantindre la pau i la unitat (Rm 16:17, 18).

8. Per què hem d’anar a espai amb la manera com tractem els germans ungits? (Consulta la nota.)

⁸ Com hauríem de tractar els germans  i germanes ungits? No seria correcte donar-li molta importància a una persona, encara que siga un germà ungit de Crist (Mt 23:8-12). Quan la Bíblia parla dels ancians, ens diu: «Imiteu la seua fe», però no ens diu que hàgem de seguir cap humà com si fora el nostre líder (He 13:7). És cert que també diu que alguns «mereixen ser doblement honorats», però no perquè siguen ungits, sinó perquè atenen bé les seues responsabilitats i «es dediquen a la predicació i a l’ensenyament» (1Tm 5:17). Si donàrem massa importància, o reconeixement, als ungits, podríem incomodar-los. * O, pitjor encara, podríem fer que es tornaren orgullosos (Rm 12:3). Ningú de nosaltres voldria fer caure en eixe error tan greu a cap germà ungit de Crist (Lc 17:2).

9. Com podem demostrar que respectem els cristians ungits?

⁹ Com podem demostrar que respectem els qui han sigut ungits per Jehovà? Una manera seria no preguntant-los com van rebre la crida celestial. Este és un assumpte molt personal, i no és cosa nostra saber-ho (1Te 4:11; 2Te 3:11). Tampoc hauríem de donar per fet que el seu home o dona, els seus pares o altres membres de la seua família també siguen ungits. L’esperança celestial no forma part d’una herència familiar, sinó que és Déu mateix qui la concedix (1Te 2:12). També deuríem evitar fer preguntes que puguen ofendre. Per exemple, no preguntaríem a la dona d’un germà ungit com se sent per no poder viure per sempre a la terra amb el seu home. Al cap i a la fi, podem tindre la plena seguretat que Jehovà saciarà «de bon grat tots els vivents» en el nou món (Sl 145:16).

10. De què ens protegim quan evitem ser dels qui «adulen les persones»?

¹⁰ Al no tractar els ungits com si foren superiors, també ens estem protegint a nosaltres mateixos. De quina manera? La Bíblia ens advertix que alguns d’ells podrien deixar de ser fidels (Mt 25:10-12; 2Pe 2:20, 21). Si evitem ser dels qui «adulen les persones», no seguirem altres humans, ja siguen ungits, germans molt coneguts o cristians que hagen servit a Jehovà durant molt de temps (Jud 16). D’esta manera, si algun d’estos germans no es mantinguera lleial o deixara la congregació, nosaltres no perdríem la fe en Jehovà ni deixaríem de servir-lo.

11. Què ha estat passant amb la quantitat dels qui participen dels emblemes?

¹¹ Durant molts anys, el nombre de participants en el Memorial va anar disminuint. Però, en anys recents, esta quantitat ha anat augmentant. Ens hauria de preocupar este fet? La veritat és que no. Considerem a continuació alguns factors que cal tindre en compte.

12. Per què no ens hauria de preocupar la quantitat de persones que participen dels emblemes en el Memorial?

¹² Jehovà «coneix els qui són seus» (2Tm 2:19). A diferència de Jehovà, els germans que s’encarreguen de comptar els qui participen dels emblemes durant el Memorial no saben qui és ungit i qui  no. En eixa quantitat estan inclosos aquells que pensen que són ungits però que, en realitat, no ho són. Per exemple, alguns van estar participant durant un temps, però després deixaren de fer-ho. Uns altres podrien tindre algun trastorn o problema emocional que els faça creure que regnaran amb Crist en el cel. Queda clar, per tant, que no podem saber amb exactitud la quantitat d’ungits que queda a la terra.

13. Diu la Bíblia quants ungits quedaran a la terra quan comence la gran tribulació?

¹³ Per tota la terra hi haurà ungits quan Jesús vinga per a endur-se’ls al cel (Mt 24:31). La Bíblia dona a entendre que, durant els últims dies, encara quedarà un grup reduït d’ungits repartit per tota la terra (Ap 12:17). Però no diu quants en quedaran quan comence la gran tribulació.

14. D’acord amb Romans 9:11, 12a, 16, què necessitem comprendre respecte a l’elecció dels ungits?

¹⁴ Jehovà és qui decidix quan escollir els ungits (Rm 8:28-30). Va començar a seleccionar-los després de la resurrecció de Jesús, i sembla que tots els cristians lleials del segle I eren ungits. Al llarg dels segles, la majoria dels qui afirmaven ser cristians en realitat no seguien les ensenyances de Crist. No obstant això, durant aquells anys, Jehovà va continuar ungint alguns cristians verdaders. Eren com el blat que Jesús va dir que creixeria enmig de la cugula, o zitzània (Mt 13:24-30). Durant els últims dies d’este sistema, Jehovà ha continuat escollint persones per a que  formen part dels 144.000. * Per tant, si Déu decidix ungir algunes d’elles just abans de la fi, segur que no voldrem qüestionar la Seua saviesa (llig Romans 9:11, 12a, 16). * Hem d’anar a espai per a no comportar-nos com els treballadors que va descriure Jesús en una de les seues paràboles. Aquells jornalers es van queixar del tracte que l’amo havia donat als qui havien començat a treballar a última hora (Mt 20:8-15).

15. Formen part tots els ungits del «servent fidel i sensat» mencionat en Mateu 24:45-47? Explica-ho.

¹⁵ No tots els qui tenen l’esperança de viure en el cel formen part del «servent fidel i sensat» (llig Mateu 24:45-47). Com en el segle I, Jehovà i Jesús estan utilitzant hui en dia uns pocs germans per a alimentar, o ensenyar, a molts. En aquell temps, només van usar un grup xicotet de cristians ungits per a redactar les Escriptures Gregues. En l’actualitat, només uns pocs cristians ungits tenen la responsabilitat de donar al poble de Déu «l’aliment al temps degut».

16. Què hem aprés en este article?

¹⁶ Què hem aprés en este article? Jehovà ha decidit que la gran majoria dels seus servents visquen per sempre a la terra i que només uns pocs visquen en el cel, on governaran amb Jesús. Jehovà recompensa tots els seus servents, tant al «jueu» com als «deu hòmens», sempre que obeïsquen les Seues lleis i es mantinguen fidels. Tots han de ser humils i servir junts en unitat. A més, tots han de treballar per mantindre la pau en la congregació. A mesura que ens acostem a la fi, hem d’estar més resolts que mai a servir a Jehovà i seguir com «un sol ramat» al Crist (Jn 10:16).