1. Quin efecte va tindre en un jove el discurs pronunciat en una assemblea en 1935?

TENIA 18 anys quan es va batejar en 1926. Els seus pares eren Estudiants de la Bíblia, que era com es coneixia els Testimonis de Jehovà en aquella època. Havien ensenyat als seus tres fills i dos filles a servir a Jehovà Déu i a imitar a Jesucrist. Tal com feien tots els Estudiants de la Bíblia en aquell temps, este jove sincer participava cada any del pa i del vi en el Sopar del Senyor. Però un discurs històric titulat «La gran multitud» va canviar per complet la seua esperança respecte al futur. El germà J. F. Rutherford va pronunciar aquella conferència en 1935 en una assemblea en Washington DC (Estats Units). Què es va dir en aquella assemblea?

2. Quina veritat va revelar el germà Rutherford en el seu discurs?

² En el seu discurs, el germà Rutherford va identificar aquells que componien la «gran multitud» mencionada en Apocalipsi 7:9 (NM). Fins aquell moment, es pensava que este grup era una classe celestial secundària menys fidel que els ungits. El germà Rutherford va explicar amb les Escriptures que la gran multitud no és escollida per a viure en el cel, sinó que són les altres ovelles * de Crist que sobreviuran a «la gran tribulació» i viuran per sempre  en la terra (Ap 7:14). Jesús va dir: «Tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meua veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor» (Jn 10:16). Estes altres ovelles són testimonis de Jehovà lleials que tenen la perspectiva de viure per sempre en el paradís en la terra (Mt 25:31-33, 46). Vegem com este centelleig de llum espiritual va canviar la vida de molts servents de Jehovà, inclosa la d’este jove de 18 anys (Sl 97:11; Pr 4:18).

3, 4. Què van comprendre milers de germans sobre la seua esperança en l’assemblea de 1935, i per què?

³ Va ser molt emocionant quan, en aquella assemblea, l’orador va demanar a l’auditori: «Voldríeu posar-vos de peus tots aquells que tingueu l’esperança de viure per sempre en la terra?». Segons un testimoni ocular, més de la mitat dels 20.000 assistents es van posar drets. Llavors, el germà Rutherford va exclamar: «Mireu! La gran multitud!». Immediatament es va sentir un fort clamor d’alegria. Els qui s’havien alçat van comprendre que no havien sigut escollits per a viure en el cel perquè sabien que no havien sigut ungits per l’esperit de Déu. Al sendemà, es van batejar 840 nous Testimonis, i la majoria eren de les altres ovelles.

⁴ Després d’aquell discurs, el jove mencionat adés així com milers d’altres germans deixaren de participar del pa i del vi en el Sopar del Senyor. Un germà va expressar humilment els sentiments que molts compartien al dir: «El Memorial de 1935 va ser l’última volta que vaig participar dels emblemes. Vaig comprendre que Jehovà no havia posat l’esperança celestial en mi a través del seu esperit sant, sinó que tenia l’esperança de viure en la terra i coŀlaborar en la labor de convertir-la en un paradís» (Rm 8:16, 17; 2Co 1:21, 22). Des de llavors, la gran multitud no ha parat de créixer i ha estat treballant colze a colze amb la resta dels ungits. *

5. Com considera Jehovà els qui han deixat de participar dels emblemes del Memorial?

⁵ Com considera Jehovà els qui deixaren de participar dels emblemes del Memorial després de 1935? I què opina en l’actualitat del qui participa del pa i del vi en el Sopar del Senyor però després s’adona que no és realment ungit? (1Co 11:28) Alguns han participat dels emblemes perquè confonien la seua esperança. Però, si sincerament reconeixen el seu error, deixen de participar i continuen servint fidelment a Jehovà, segur que ell els acceptarà com a part de les altres ovelles. Encara que no participen del pa i del vi, continuen assistint al Memorial perquè estan agraïts a Jehovà i a Jesús pel que han fet per ells.

6. Quina orde ha donat Jesús als àngels?

⁶ Amb la gran tribulació a les portes, ens animarà repassar què més diu el capítol 7 d’Apocalipsi sobre els cristians ungits i la gran multitud de les altres  ovelles. Primer, Jesús mana als àngels que continuen retenint els quatre vents de la destrucció. No deixaran que bufen estos vents sobre la terra fins que tots els cristians ungits hagen sigut segellats, és a dir, fins que hagen rebut l’aprovació final de Jehovà (Ap 7:1-4). Com a recompensa per la seua fidelitat, els germans ungits de Crist arriben a ser reis i sacerdots en el cel (Ap 20:6). Tots els qui componen la part celestial de la família de Déu estaran molt contents de vore com els 144.000 ungits reben la seua recompensa.

7. Segons Apocalipsi 7:9, 10, a qui va vore Joan en la visió, i què estaven fent? (Mira la imatge de portada.)

⁷ Després de mencionar estos 144.000 reis i sacerdots, Joan contempla una escena molt emocionant: una «gran multitud» que sobreviu a l’Harmagedon. A diferència del primer, este segon grup és molt més gran i no té una quantitat determinada (llig Apocalipsi 7:9, 10). Van «vestits de blanc», cosa que indica que s’han mantingut «sense taca» del món de Satanàs i han sigut lleials a Déu i a Crist (Jm 1:27). Proclamen amb veu forta que Jehovà i Jesús, el Corder de Déu, els han salvat! També porten fulles de palmera en les mans per a mostrar que reconeixen amb alegria que Jesús és el Rei ungit per Jehovà. (Compara-ho amb Joan 12:12, 13.)

8. Què ens diu Apocalipsi 7:11, 12 sobre la família celestial de Jehovà?

⁸ Llig Apocalipsi 7:11, 12. Quan apareix la gran multitud, quina reacció hi ha en el cel? Joan veu que tota la família celestial de Jehovà esclata d’alegria i alaba a Déu. Quant ha de complaure’ls vore com la gran multitud passa amb vida a través de la gran tribulació!

9. Segons Apocalipsi 7:13-15, què està fent en l’actualitat la gran multitud?

⁹ Llig Apocalipsi 7:13-15. Joan diu de la gran multitud: «Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs». Açò significa que tenen la consciència neta i una condició aprovada davant de Jehovà (Is 1:18). Com a cristians dedicats i batejats, tenen una fe ferma en el sacrifici de Jesús i una amistat amb Jehovà (Jn 3:36; 1Pe 3:21). Per això qualifiquen per a estar davant del tron de Déu «donant-li culte nit i dia» en el pati terrestre del temple espiritual. Fins i tot en l’actualitat, duen a terme amb entusiasme la major part de l’obra de predicar el Regne i fer deixebles, posant els interessos del Regne de Déu per damunt dels seus (Mt 6:33; 24:14; 28:19, 20).

10. Què se’ls assegura a la gran multitud, i quina promesa voran complida?

¹⁰ Amb les paraules «el qui seu al tron els farà viure en el seu tabernacle», s’assegura a la gran multitud que ix de la gran tribulació que Déu continuarà cuidant-los. Per fi serà realitat la promesa que per tant de temps les altres ovelles han esperat vore complida: «Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment» (Ap 21:3, 4).

11, 12. a) Tal com indica Apocalipsi 7:16, 17, quines benediccions els esperen a la gran multitud? b) Què poden fer les altres ovelles en el Memorial, i què els mou a fer-ho?

¹¹ Llig Apocalipsi 7:16, 17. Per culpa de la difícil situació econòmica o dels estralls causats per les revoltes civils  i les guerres, en estos moments alguns servents de Jehovà no tenen prou per a menjar. Altres estan empresonats per la seua fe. No obstant, els emociona saber que, com a part de la gran multitud, sobreviuran a la destrucció d’este malvat sistema i, llavors, disfrutaran d’abundant aliment físic i espiritual. Quan es desencadene la destrucció del sistema de Satanàs, a la gran multitud no l’afectarà «la calor» abrasidora de la fúria que Jehovà llançarà sobre les nacions. Una volta acabe la gran tribulació, Jesús guiarà els supervivents a «les fonts d’aigua viva». La gran multitud té una perspectiva meravellosa per davant! A diferència dels milers de milions de persones que han viscut, ells no moriran mai! (Jn 11:26)

¹² Les altres ovelles estan molt agraïdes a Jehovà i a Jesús per l’extraordinària esperança que els han donat. No han sigut escollides per a viure en el cel, però això no les fa menys valuoses per a Jehovà. Tant els ungits com les altres ovelles poden alabar a Déu i a Crist. I una manera de fer-ho és assistint al Sopar del Senyor.

13, 14. Per què hauríem d’assistir tots al Memorial de la mort de Crist?

¹³ En els últims anys, aproximadament un de cada mil assistents al Memorial participa del pa i del vi. En la majoria de congregacions, no hi ha cap participant entre els assistents. La immensa majoria dels qui assistixen al Memorial tenen l’esperança de viure en la terra. Llavors, per què estan presents en el Sopar del Senyor? Van per la mateixa raó que algú aniria a una boda, per a mostrar que estima i dona suport a la parella que es casa. De la mateixa manera, les altres ovelles assistixen al Memorial perquè volen mostrar que estimen i donen suport a Crist i als ungits. I també és una manera d’agrair el sacrifici que es commemora en esta ocasió, un sacrifici que els permet viure per sempre en la terra.

¹⁴ Les altres ovelles assistixen al Memorial per una altra raó important: per a obeir el manament de Jesús. Quan Jesús va celebrar el primer Sopar del  Senyor amb els seus apòstols fidels, els va dir: «Feu açò, que és el meu memorial» (1Co 11:23-26). Així que les altres ovelles continuen assistint al Sopar del Senyor mentres queden ungits en la terra. De fet, conviden tot lo món a acompanyar-les en esta celebració especial.

15. Què podem fer per a alabar a Déu i a Crist en el Memorial?

¹⁵ En el Memorial alabem a Déu i a Crist cantant i orant junts. El títol del discurs que es presentarà enguany és: «Demostra que aprecies el que Déu i Crist han fet per tu!». Esta conferència aprofundirà la gratitud que sentim per ells. Mentres es passen els emblemes, els assistents recordarem que simbolitzen el cos i la sang de Jesús. I també, que Jehovà va permetre que el seu Fill morira en lloc nostre per a que poguérem tindre vida (Mt 20:28). Per tant, tots els qui estimen el nostre Pare celestial i el seu Fill desitjaran assistir al Memorial.

16. En quin sentit són iguals els ungits i les altres ovelles?

¹⁶ Jehovà no vol més als ungits que a les altres ovelles, els dos grups són igual de preciosos als Seus ulls. Després de tot, per a poder comprar tant els ungits com les altres ovelles, ha pagat el mateix preu: la vida del seu estimat Fill. L’únic que diferencia els dos grups és que tenen esperances distintes, però els dos han de mantindre la seua lleialtat a Déu i a Crist (Sl 31:24 [v. 23 NM]). I recordem que Jehovà dona el seu esperit sant a cada persona d’acord amb les seues necessitats, sense importar si és ungida o de les altres ovelles.

17. Quin desig tenen la resta dels ungits?

¹⁷ Els cristians ungits no naixen amb l’esperança celestial, és Déu qui els la posa en el cor. Els ungits mediten en la seua esperança, oren per ella i desitgen rebre la seua recompensa en el cel, encara que no saben com serà el seu cos espiritual (Fl 3:20, 21; 1Jn 3:2). A pesar d’això, anhelen reunir-se amb Jehovà, Jesús, els àngels i els altres ungits, així com ocupar el seu lloc entre ells en el Regne celestial.

18. Quin desig tenen les altres ovelles?

¹⁸ Les altres ovelles alberguen una esperança natural per als humans: la perspectiva de viure per sempre en la terra (Ecle 3:11 NM). Desitgen que arribe el dia en què convertiran tot el planeta en  un paradís. Anhelen construir les seues cases, plantar els seus hortets i criar els seus fills en salut perfecta (Is 65:21-23). Els fa iŀlusió viatjar per tota la terra, observar les muntanyes, els boscos i els oceans, i estudiar totes les coses que Jehovà ha creat. Però el que més feliços els fa és saber que la seua amistat amb Jehovà continuarà creixent i enfortint-se per sempre.

19. Quina oportunitat ens dona el Memorial a cadascun de nosaltres, i quin dia se celebrarà enguany?

¹⁹ Jehovà ha donat a cadascun dels seus servents dedicats una meravellosa esperança per al futur (Jr 29:11). La commemoració de la mort de Crist ens dona a tots una magnífica oportunitat d’alabar a Déu i a Crist, i ens permet agrair-los el que han fet per a que puguem disfrutar de vida eterna. Sense dubte, el Memorial és la reunió més important per als cristians verdaders. Se celebrarà el dissabte, 27 de març de 2021, després de la posta de sol. Enguany, molts podran assistir a esta celebració important amb relativa llibertat. Altres ho faran a pesar de l’oposició. I uns altres afrontaran el repte de celebrar-la en la presó. Ja siga com a congregació, grup o individualment, que tots disfrutem de celebrar el Memorial mentres Jehovà, Jesús i la part celestial de la família de Déu ens observen.