1. En quina situació difícil es va trobar David?

 DAVID va haver de fugir per a salvar la vida, perquè Saül, el poderós rei d’Israel, estava decidit a matar-lo. Quan David va necessitar provisions, va parar en la ciutat de Nob i allí va demanar només cinc pans (1Sa 21:1, 3). Més tard, ell i els seus hòmens es van refugiar en una cova (1Sa 22:1). Com va arribar David a esta situació?

2. Quina posició perillosa va adoptar Saül? (1 Samuel 23:16, 17)

² Saül estava encegat a causa de l’enveja que sentia per la fama i les victòries militars de David. Sabia que, per culpa de la seua desobediència, Jehovà l’havia rebutjat com a rei d’Israel i que havia escollit a David per a que ocupara el tron (llig 1 Samuel 23:16, 17). Però com Saül encara era rei d’Israel, tenia un gran exèrcit i molts partidaris, així que David va haver de fugir per a salvar la vida. Realment pensava Saül que podia evitar que Déu fera rei a David? (Is 55:11) La Bíblia no ho diu, però podem estar segurs d’una cosa: Saül estava adoptant una posició molt perillosa. No oblidem que els qui s’oposen a Déu sempre perden!

3. Com se sentia David a pesar de les circumstàncies?

³ David no era un home ambiciós. Ell no havia demanat ser rei d’Israel, sinó que era Jehovà qui l’havia escollit (1Sa 16:1, 12, 13). Encara que esta situació provocara que Saül volguera matar-lo, David no va culpar a Jehovà pel perill en què es trobava. Tampoc es va queixar per l’escassesa de menjar ni per haver d’amagar-se en una cova.  Al contrari, és possible que, mentres estava en aquella cova, componguera la cançó d’alabança que inclou les paraules del text temàtic: «Als qui busquen a Jehovà no els faltarà res bo» (Sl 34:10).

4. Quines preguntes analitzarem, i per què són importants?

⁴ En l’actualitat, i especialment durant l’última pandèmia, molts servents de Jehovà han experimentat escassesa d’aliment i altres necessitats bàsiques. * I, amb la «gran tribulació» a les portes, podem esperar que les coses fins i tot empitjoren (Mt 24:21). Tenint açò present, respondrem quatre preguntes: En quin sentit no li va faltar «res bo» a David? Per què hem d’aprendre a estar contents amb el que tenim? Per què podem estar segurs que Jehovà cuidarà de nosaltres? I com podem preparar-nos ara per al futur?

5, 6. Com ens ajuda Salm 23:1-6 a comprendre les paraules de David quan va dir que als servents de Déu «no els faltarà res bo»?

⁵ A què es referia David quan va dir que als servents de Jehovà «no els faltarà res bo»? Podem fer-nos una idea analitzant unes expressions similars que es troben en el Salm 23 (llig Salm 23:1-6). David comença el salm amb les paraules: «El Senyor és el meu pastor: no em falta res». En la resta del salm, David menciona coses que són realment importants, com les moltes benediccions espirituals que disfruta per acceptar a Jehovà com al seu Pastor. Déu el «guia per camins segurs» i l’ajuda lleialment en els moments bons i en els roïns. Ara bé, David reconeix que la vida en els «prats deliciosos» de Jehovà no està exempta de problemes. A voltes, podrà sentir-se desanimat, com si caminara «per la vall tenebrosa», i tindrà enemics. Però, amb  Jehovà com a Pastor seu, no tindrà «por de cap mal».

⁶ Per tant, en quin sentit no li va faltar «res bo» a David? Espiritualment parlant, tenia tot el que necessitava. La seua felicitat no depenia de les coses materials. David se sentia satisfet amb el que Jehovà li donava. Per a ell, lo més important era disfrutar de la benedicció i protecció del seu Déu.

7. Segons Lluc 21:20-24, quina situació difícil van afrontar els cristians del segle I que vivien en Judea?

⁷ Les paraules de David ens fan vore la importància de tindre un punt de vista equilibrat de les coses materials. És de veres que podem disfrutar de les possessions materials que tinguem, però no hauríem de convertir-les en el centre de la nostra vida. Els cristians de segle I que vivien en Judea entengueren esta veritat fonamental (llig Lluc 21:20-24). Jesús els havia advertit: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, [...] els qui es troben a Judea, que fugen a les muntanyes». Si fugien de la ciutat, se salvarien, però haurien de deixar arrere moltes coses. Fa uns anys, La Talaia ho va explicar d’esta manera: «Van abandonar les seues cases i camps, i ni tan sols arreplegaren els utensilis de les seues llars. Com confiaven en la protecció i suport de Jehovà, van posar la seua adoració per damunt de tot allò que poguera semblar-los important».

8. Quina lliçó important extraiem del que els va passar als cristians del segle I que vivien en Judea?

⁸ Quina lliçó important aprenem del que els va passar als cristians del segle I que vivien en Judea? La Talaia mencionada adés va dir: «És possible que afrontem proves relacionades amb el nostre punt de vista sobre els béns materials. ¿Seran estos lo més important per a nosaltres, o ho serà la salvació que Déu promet per als qui estan al seu costat? Sí, pot ser que fugir implique certes dificultats i privacions. Per això, hem d’estar preparats per a fer el que siga necessari, com els cristians del segle I que fugiren de Judea». *

9. Com ens anima el consell que l’apòstol Pau va donar als cristians hebreus?

⁹ ¿Pots fer-te una idea de lo difícil que va ser per a aquells cristians deixar pràcticament tot i començar de zero? Necessitaven molta fe per a confiar que Jehovà cobriria les seues necessitats bàsiques, però unes paraules que va dir l’apòstol Pau els ajudarien. Cinc anys abans que els romans encerclaren Jerusalem, Pau havia donat este bon consell als cristians hebreus: «Que l’amor als diners no inspire la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré. Per això podem dir amb tota confiança: “El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els hòmens, què em poden fer?”» (He 13:5, 6). Sense dubte, als qui es van prendre seriosament este consell abans de la invasió romana se’ls va fer més fàcil adaptar-se a un estil de vida més modest. Estaven segurs que Jehovà satisfaria les seues necessitats bàsiques. Les paraules de Pau ens asseguren que nosaltres podem tindre la mateixa confiança.

10. Quin «secret» va compartir Pau amb nosaltres?

¹⁰ Pau li va donar un consell similar a Timoteu i, per extensió, a tots nosaltres. Va escriure: «Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets» (1Tm 6:8). Significa açò que no podem disfrutar d’un bon menjar, d’un lloc decent on viure o de comprar-nos roba nova de quan en quan? No, això no és el que Pau va voler dir sinó, més bé, que hauríem d’acontentar-nos amb el que tenim en sentit material, eixe era el seu «secret» (Fl 4:12 NT). La possessió més valuosa que tenim és la nostra relació amb Déu i no les coses materials que tinguem (Ha 3:17, 18).

11. Quina lliçó sobre acontentar-nos amb el que tenim aprenem de les paraules que Moisés va dir als israelites?

¹¹ La nostra idea sobre el que necessitem podria no coincidir amb la de Jehovà. Pensem en el que Moisés els va dir als israelites després d’haver passat 40 anys en el desert: «El Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprés. Ha vetlat per tu mentre has caminat per aquest desert immens. Durant aquests quaranta anys, el Senyor, el teu Déu, ha estat sempre amb tu i no t’ha mancat res» (Dt 2:7). Durant eixos 40 anys, Jehovà va donar als israelites el mannà per a alimentar-los. I la seua roba, la mateixa amb què havien eixit d’Egipte, no es va desgastar mai (Dt 8:3, 4). Encara que  alguns podrien haver pensat que estes provisions no eren suficients, Moisés va recordar als israelites que tenien tot el que necessitaven. Jehovà es complaurà si aprenem a acontentar-nos, és a dir, a apreciar fins i tot les provisions senzilles que ell ens dona, considerant-les una benedicció i agraint-li-les.

12. Què demostra que David confiava en Jehovà i no en ell mateix?

¹² David sabia que Jehovà és lleial i que es preocupa molt per aquells que l’estimen. Encara que la seua vida estava en perill quan va compondre el Salm 34, David va poder vore amb els ulls de la fe que «l’àngel del Senyor» estava acampat «entorn» d’ell (Sl 34:8 [v. 7 TNM]). Amb estes paraules, potser estava comparant l’àngel de Jehovà a un soldat acampat que sempre està alerta per si ve l’enemic. Encara que David era un guerrer poderós i Jehovà li havia promés que seria rei, no va confiar en la seua habilitat amb la fona ni amb l’espasa per a derrotar l’enemic (1Sa 16:13; 24:13 [v. 12 TNM]). Més bé, va confiar en Déu, convençut que l’àngel de Jehovà protegiria «els seus fidels». Per descomptat, hui en dia no esperem que se’ns protegisca de forma miraculosa, però sabem que tots els qui confien en Jehovà rebran vida eterna encara que muiguen abans que vinga la fi.

13. Per què pareixerem un blanc fàcil quan Gog de Magog ataque, però per què no hauríem de tindre por? (Mira la iŀlustració de la portada.)

¹³ Molt prompte es posarà a prova la nostra confiança en la capacitat que té Jehovà de protegir-nos quan Gog de Magog, una coalició de nacions, ataque el poble de Déu i ens parega que la nostra vida corre perill. Necessitarem estar convençuts que Jehovà ens pot salvar i que ho farà. Les nacions ens voran com ovelles indefenses, sense ningú que ens protegisca (Ez 38:10-12). Com no estarem armats ni entrenats per a la guerra, les nacions pensaran que som un blanc fàcil. No voran el que nosaltres veiem amb els ulls de la fe: un exèrcit d’àngels acampat entorn del poble de Déu preparat per a defendre’ns! I com podrien vore’l les nacions si no tenen visió espiritual? Quina sorpresa s’enduran quan els exèrcits celestials acudisquen en la nostra ajuda! (Ap 19:11, 14, 15)

14. Quins passos hem de fer ara per a preparar-nos per al futur?

¹⁴ Com podem preparar-nos ara per al futur? El primer pas és donar-li a les coses materials el lloc que els correspon, conscients que algun dia haurem de fugir i deixar-les arrere. També és necessari acontentar-nos amb el que tenim i fer que la nostra amistat amb Jehovà siga la nostra major alegria. Quant més coneguem el nostre Déu, més segurs estarem de la seua capacitat de protegir-nos quan Gog de Magog ens ataque.

15. Quines experiències de la seua joventut van ensenyar a David que Jehovà no li fallaria mai?

¹⁵ Vegem què més va ajudar a David que també pot ajudar-nos a nosaltres a preparar-nos per a les proves. Ell va dir: «Tasteu i veureu com és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia!» (Sl 34:9 [v. 8 TNM]). Estes paraules expliquen per què David sabia que podia comptar amb el suport de Jehovà. Moltes experiències de la seua joventut mostren que confiava en el seu Déu, qui no el va decepcionar mai. Per exemple, quan es va enfrontar en batalla al gegant filisteu Goliat, li va dir: «Hui mateix el Senyor et farà caure a les meues mans» (1Sa 17:46). Posteriorment, va començar a servir en la cort del rei Saül, qui va intentar matar-lo en diferents ocasions. Però «el Senyor era amb David» (1Sa 18:12). Aquelles experiències del passat li van fer saber a David que podia comptar amb Jehovà en les proves presents.

16. De quines maneres pràctiques podem tastar la bondat de Jehovà?

 ¹⁶ Com més busquem la guia de Jehovà ara, més confiarem en la seua capacitat de salvar-nos en el futur. Per exemple, cal que tinguem fe i estiguem dispostos a confiar en Jehovà quan li demanem al nostre patró un dia lliure per a poder assistir a una assemblea o un horari que ens permeta assistir a totes les reunions i dedicar més temps a la predicació. Però, suposem que ens ho nega i perdem el treball. Confiarem que Jehovà no ens abandonarà mai i que cobrirà les nostres necessitats bàsiques? (He 13:5) Molts dels qui servixen a temps complet poden relatar experiències que demostren com Jehovà va acudir en la seua ajuda quan més el necessitaven. Sense dubte, Jehovà és fidel.

17. Quin és el text de l’any per a 2022, i per què és apropiat?

¹⁷ Amb Jehovà del nostre costat, no tenim raons per a sentir por del que ens espera. Si posem els interessos del Regne en primer lloc en la nostra vida, el nostre Déu no se separarà de nosaltres. Per a recordar-nos la necessitat de preparar-nos ara per a les dificultats que ens esperen i confiar que Jehovà no ens abandonarà mai, la Junta Directiva ha escollit Salm 34:10 com a text de l’any per a 2022: «Als qui busquen a Jehovà no els faltarà res bo».