1. Com descriuries la família de Jaume?

 JAUME, el germà de Jesús, es va criar en una família espiritualment forta. * Els seus pares, Josep i Maria, estimaven molt a Jehovà i s’esforçaven per servir-lo. A més, Jaume tenia una altra benedicció: el seu germà major es convertiria en el Messies promés. Quin privilegi més gran va tindre Jaume de formar part d’aquella família!

2. Quines raons tenia Jaume per a admirar el seu germà major?

² Jaume tenia moltes raons per a admirar el seu germà major (Mt 13:55). Una d’elles era que Jesús coneixia molt bé les Escriptures. De fet, quan tenia 12 anys, va deixar meravellats els mestres de la Llei que estaven en Jerusalem (Lc 2:46, 47). També és probable que Jaume treballara de fuster amb Jesús. Si eixe haguera sigut el cas, degué haver-lo arribat a conéixer molt bé. De fet, Nathan H. Knorr * a sovint deia que «quan treballes amb una persona arribes a conéixer-la bé». És possible que Jaume vera com «Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels hòmens» (Lc 2:52). Per totes estes raons, hauria sigut d’esperar que Jaume s’haguera fet deixeble de Jesús, però això no és el que va passar.

3. Quina va ser l’actitud de Jaume durant el ministeri de Jesús?

³ Durant el ministeri de Jesús en la terra, Jaume no es va fer deixeble seu (Jn 7:3-5). Inclús podria haver estat entre els parents que pensaven que Jesús havia «perdut l’enteniment» (Mc 3:21). I no hi ha res que indique que  Jaume estiguera amb sa mare, Maria, quan van penjar a Jesús en el pal de turment (Jn 19:25-27).

4. Què analitzarem a continuació?

⁴ No obstant, amb el temps, Jaume va posar fe en Jesús i va arribar a ser un ancià respectat de la congregació cristiana. En este article, analitzarem dos lliçons que podem aprendre de Jaume: 1) per què hem de ser humils, i 2) com podem ser mestres eficaços.

5. Com va reaccionar Jaume quan va vore a Jesús ressuscitat?

⁵ ¿Quan es va convertir Jaume en un seguidor lleial de Jesús? El relat diu que després que Jesús ressuscitara d’entre els morts, «es va aparéixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols» (1Co 15:7). Eixe encontre va marcar un punt d’inflexió en la vida de Jaume. De fet, estava present quan els apòstols esperaven rebre l’esperit sant en la sala d’una casa de Jerusalem (Fets 1:13, 14). Més tard, Jaume va tindre el privilegi de servir com a membre de la junta directiva del segle I (Fets 15:6, 13-22; Ga 2:9). I un poc abans de l’any 62, va escriure per inspiració una carta als cristians ungits. Hui en dia, esta carta també ens beneficia a nosaltres, tant si tenim l’esperança celestial com terrenal (Jm 1:1). D’acord amb Flavi Josep, un historiador del segle I, Jaume va ser executat per orde del gran sacerdot jueu Ananies el Jove. Jaume es va mantindre fidel a Jehovà fins que va acabar la seua vida en la terra.

6. En què es diferenciava Jaume dels líders religiosos de la seua època?

⁶ Jaume era humil. Per què podem dir això? Fixem-nos en la diferència entre la reacció de Jaume al vore que Jesús havia ressuscitat i la de molts líders religiosos. Davant d’esta prova irrefutable, Jaume va acceptar amb humiltat que Jesús era el Fill de Déu. Però eixe no va ser el cas dels grans sacerdots de Jerusalem. Per exemple, no van poder negar que Jesús havia ressuscitat a Llàtzer. Però en comptes de reconéixer-lo com el representant de Jehovà, van intentar matar-los tant a ell com a Llàtzer (Jn 11:53; 12:9-11). I més tard, quan Jesús mateix va ressuscitar d’entre els morts, van intentar amagar-li  la veritat a la gent (Mt 28:11-15). L’orgull d’aquells líders religiosos va fer que rebutjaren el Messies.

7. Per què hem d’evitar l’orgull?

⁷ Lliçó: Evita l’orgull i deixa’t ensenyar. Tal com una malaltia pot endurir les artèries del cor literal i reduir la seua capacitat de bategar, l’orgull pot endurir el nostre cor figuratiu i fer-nos difícil obeir la direcció de Jehovà. Els fariseus van permetre que el seu cor s’endurira tant que es negaren a reconéixer la clara evidència que l’esperit de Déu els havia posat davant dels ulls (Jn 12:37-40). El seu orgull era molt perillós, ja que els impedia optar a la vida eterna (Mt 23:13, 33). Que important és que continuem permetent que la Paraula de Déu i l’esperit sant modelen la nostra personalitat i influïsquen en les nostres decisions i manera de pensar! (Jm 3:17) Com Jaume era humil, es va deixar ensenyar per Jehovà. I com vorem, gràcies a la seua humiltat, va arribar a ser un mestre eficaç.

8. Què ens ajudarà a ser bons mestres?

⁸ Jaume no va rebre una gran educació seglar. Segur que els líders religiosos de la seua època el veien igual que als apòstols Pere i Joan, com «hòmens sense cultura ni instrucció» (Fets 4:13). A pesar d’això, la carta que porta el seu nom evidencia que Jaume va aprendre a ser un mestre eficaç. Igual que ell, potser nosaltres també tenim una educació seglar limitada. No obstant, amb l’ajuda de l’esperit de Jehovà i de la capacitació que rebem de la seua organització, també podem arribar a ser bons mestres. Analitzem l’exemple que Jaume va deixar com a mestre i vegem quines lliçons n’aprenem.

9. Com descriuries la manera d’ensenyar de Jaume?

⁹ Jaume no va utilitzar paraules grandiloqüents ni raonaments complicats. Com a resultat, els seus oients sabien què havien de fer i com fer-ho. Considerem, per exemple, la manera tan senzilla  com Jaume va explicar que els cristians haurien d’estar dispostos a patir injustícies sense guardar ressentiment. Va escriure: «Proclamem feliços els qui es van mantenir ferms. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor, perquè el Senyor és entranyable i compassiu» (Jm 5:11). Fixem-nos que Jaume va basar la seua ensenyança en les Escriptures. Les va utilitzar per a ajudar els seus oients a comprendre que Jehovà sempre recompensa els qui, tal com Job, es mantenen lleials. Jaume va ensenyar esta lliçó gastant paraules senzilles i raonaments lògics. D’esta manera, no va dirigir l’atenció a ell mateix, sinó a Jehovà.

10. Quina és una de les maneres com podem imitar a Jaume a l’ensenyar?

¹⁰ Lliçó: Ensenya de manera senzilla i basant-te en la Paraula de Déu. El nostre objectiu no hauria de ser impressionar els altres amb tot el que sabem sinó impressionar-los amb tot el que Jehovà sap i lo molt que es preocupa per ells (Rm 11:33). Podem aconseguir-ho si basem sempre tot el que diem en les Escriptures. Per exemple, en comptes de dir-los als nostres estudiants què faríem nosaltres en el seu lloc, hauríem d’ensenyar-los a raonar per ells mateixos amb exemples bíblics i a percebre la manera de pensar i sentir de Jehovà. Així, el seu desig serà agradar a Jehovà i no a nosaltres.

11. Quines proves estaven afrontant alguns cristians dels dies de Jaume, i quin consell els va donar? (Jaume 5:13-15)

¹¹ Jaume era realista. En la seua carta, podem percebre que Jaume era conscient de les proves que els seus companys cristians estaven afrontant i els va donar instruccions clares per a superar-les. Per exemple, a alguns cristians els costava posar en pràctica els consells bíblics (Jm 1:22). Uns altres mostraven parcialitat cap als rics (Jm 2:1-3). I a uns altres els resultava molt difícil controlar la llengua (Jm 3:8-10). Està clar que aquells cristians tenien problemes greus, però Jaume no els va donar per perduts. Més bé, els va aconsellar de manera amable però directa. I va animar a demanar ajuda espiritual als ancians a aquells que els costava fer-ho (llig Jaume 5:13-15).

12. Com podem mantindre un punt de vista positiu quan ajudem els nostres estudiants de la Bíblia?

¹² Lliçó: Sigues realista però mantín un punt de vista positiu sobre els altres. A molts dels qui estudien amb nosaltres els costa aplicar els consells bíblics (Jm 4:1-4). Probablement, necessiten temps per a desarrelar els mals hàbits i reemplaçar-los per qualitats cristianes. Igual que Jaume, hem de tindre el valor de dir als nostres estudiants en què necessiten millorar. També cal que mantinguem un punt de vista positiu confiant que Jehovà atraurà les persones humils a ell i els donarà les forces per a fer els canvis necessaris en la vida (Jm 4:10).

13. Tal com indica Jaume 3:2, què reconeixia Jaume?

¹³ Jaume tenia un punt de vista equilibrat d’ell mateix. No pensava que, per ser germà de Jesús o per tindre privilegis de servici, era especial o estava per damunt dels germans de la congregació. De fet, quan es dirigia als altres cristians els anomenava «germans meus  estimats» (Jm 1:16, 19; 2:5). No volia donar a entendre que era perfecte. Més bé, s’incloïa quan afirmava: «Tots entropessem sovint» (llig Jaume 3:2).

14. Per què hem d’estar dispostos a admetre els nostres errors?

¹⁴ Lliçó: Recorda que tots som pecadors. No volem creure’ns superiors als qui ensenyem. Si li donem al nostre estudiant la impressió que no ens equivoquem mai, podria arribar a la conclusió que per a ell és impossible estar a l’altura dels requisits de Déu. Però si reconeixem amb sinceritat que no sempre ha sigut fàcil per a nosaltres seguir els principis bíblics i li expliquem com Jehovà ens ha ajudat a superar les nostres proves, li farem vore que ell també pot servir a Déu.

15. Com descriuries els exemples que va posar Jaume? (Jaume 3:2-6, 10-12)

¹⁵ Jaume utilitzava exemples que arribaven al cor. No hi ha dubte que rebia l’ajuda de l’esperit sant, però probablement va aprendre molt sobre com ensenyar meditant en els exemples que usava el seu germà major, Jesús. Els exemples que Jaume va utilitzar en la seua carta són senzills i l’aplicació és clara (llig Jaume 3:2-6, 10-12).

16. Per què hauríem de gastar exemples eficaços?

¹⁶ Lliçó: Gasta exemples eficaços. Els exemples adequats no només fan que la gent escolte l’ensenyança, sinó que també la visualitze. És com dibuixar imatges en la seua ment per a ajudar-los a recordar les veritats bíbliques més importants. Jesús era tot un mestre utilitzant exemples eficaços, i el seu germà Jaume el va imitar. Examinem un dels exemples de Jaume i vegem per què té tan bon resultat.

17. Per què és tan eficaç l’exemple registrat en Jaume 1:22-25?

¹⁷ Llig Jaume 1:22-25. L’exemple que Jaume va posar sobre l’espill és molt eficaç. La lliçó que volia ensenyar és que per a beneficiar-nos de la Paraula de Déu hem de fer més que tan sols llegir-la, hem de posar en pràctica el que llegim. Jaume va escollir un exemple fàcil de comprendre, el d’un home mirant-se en un  espill. Amb este exemple va fer vore als seus oients que no tindria trellat que un home es mirara a l’espill, vera un defecte que pot corregir i no fera res al respecte. De la mateixa manera, no tindria sentit llegir la Paraula de Déu, vore alguna cosa que hem de canviar en la nostra personalitat i no fer res al respecte.

18. Quines tres coses hem de fer a l’hora de posar un exemple?

¹⁸ Per a iŀlustrar un punt pots imitar l’exemple de Jaume fent estes tres coses: 1) Assegura’t que l’exemple és apropiat per a la lliçó que estàs ensenyant. 2) Usa un exemple amb el qual els teus oients es puguen sentir identificats. 3) Cerciora’t que l’aplicació de l’exemple quede clara. Si et costa trobar exemples adequats, consulta l’Índice de las publicaciones Watch Tower. Davall de l’entrada «Ejemplos» trobaràs molts exemples que pots utilitzar. Així i tot, recorda que els exemples són com un micròfon, amplificaran la lliçó que estàs ensenyant. Per tant, assegura’t d’usar-los només per a destacar els punts clau. Per descomptat, la raó més important per la qual volem millorar les nostres habilitats com a mestres, no és atraure l’atenció cap a nosaltres, sinó ajudar tantes persones com siga possible a formar part de la família feliç de Jehovà.

19. Com mostrem que estimem la nostra família espiritual?

¹⁹ Nosaltres no hem tingut el privilegi de créixer amb un germà major perfecte, però sí que hem tingut l’honor de servir a Jehovà junt amb una gran família cristiana. Per això, relacionem-nos amb els nostres germans i germanes, aprenguem d’ells i servim colze a colze amb ells en la labor de predicar i ensenyar. D’esta manera, els mostrarem que els estimem. A més, si ens esforcem per imitar a Jaume en la nostra actitud, conducta i manera d’ensenyar, honrarem a Jehovà i ajudarem les persones sinceres a acostar-se al nostre amorós Pare celestial.