1, 2. a) Quan se’n recordem especialment d’algun ser volgut que ha mort? b) Què va instituir Jesús la nit abans de morir?

 ENCARA que faça molt de temps que haja faltat algú que estimem, no l’oblidem. En especial, se’n recordem d’ell en l’aniversari de la seua mort.

² Cada any, milions de persones ens reunim per tot el món en l’aniversari de la mort d’algú que estimem molt, Jesucrist (1Pe 1:8). Ho fem per a recordar que va donar la seua vida com a rescat per a salvar-nos del pecat i la mort (Mt 20:28). De fet, Jesús volia que els seus seguidors commemoraren la seua mort. La nit abans de morir, va instituir un sopar especial i va manar: «Continueu fent açò en memòria meua» (Lc 22:19). *

3. Què analitzarem en este article?

³ Molts pocs dels qui assistixen al Memorial de la mort de Crist tenen l’esperança celestial, però també estan presents milions de persones que tenen l’esperança de viure per sempre en la terra. En este article, considerarem les raons per les quals els dos grups desitgen anar al Memorial cada any. També examinarem com ens beneficia estar presents. Comencem analitzant algunes raons per les quals assistixen els ungits.

4. Per què participen els ungits del pa i del vi en el Memorial?

⁴ Cada any, els ungits assistixen al Memorial com a participants. Per què és apropiat que participen del pa i del vi? Per a respondre-ho, considerem què va passar l’última nit de la vida de Jesús en la terra. Després de celebrar la Pasqua, Jesús va instituir el que coneixem com el Sopar del Senyor. Va passar el pa i el vi als seus 11 apòstols fidels i els va dir que en menjaren i begueren. En acabant, els va parlar sobre dos pactes: el nou pacte i el pacte del Regne (Lc 22:19, 20, 28-30). * Estos acords van fer possible que aquells apòstols i un nombre limitat d’altres persones arribaren a ser reis i sacerdots en el cel (Ap 5:10; 14:1). Només la resta dels ungits, * que formen part d’estos dos pactes, poden participar del pa i del vi en el Memorial.

5. Què reconeixen els ungits sobre l’esperança que han rebut?

⁵ Una altra raó per la qual els ungits volen assistir al Memorial és perquè els dona l’oportunitat de reflexionar en la seua esperança. Jehovà els ha donat una extraordinària perspectiva: disfrutar de vida immortal i incorruptible en el cel per a servir al costat dels seus companys ungits i del glorificat Jesucrist. I per damunt de tot, estar davant de la mateixa presència de Jehovà (1Co 15:51-53; 1Jn 3:2). Els ungits saben que han sigut invitats per a disfrutar d’estos privilegis en el cel, però per a poder ser admesos, s’han de mantindre fidels fins a la mort (2Tm 4:7, 8). Reflexionar en la seua esperança celestial els fa molt feliços (Tt 2:13). I què passa amb les «altres ovelles»? (Jn 10:16) Quines raons tenen per a assistir al Memorial?

6. Per què assistixen les altres ovelles al Memorial tots els anys?

⁶ Les altres ovelles assistixen al Memorial, no com a participants, sinó com a observadors. En 1938, per primera volta, es va convidar específicament aquells que tenien l’esperança de viure per sempre en la terra a assistir al Memorial. La Torre del Vigia d’abril d’aquell any va dir que és «completament just i apropiat» que els membres de les altres ovelles «estiguen presents en eixa reunió i observen el que es fa». I va afegir: «Hauria de ser i és un temps d’alegria per a ells també». Igual que als convidats d’una boda els alegra observar la cerimònia, a les altres ovelles els complau estar presents com a observadors en el Memorial.

7. Per què esperen amb ganes les altres ovelles escoltar el discurs del Memorial?

⁷ Les altres ovelles també reflexionen en la seua esperança. Desitgen escoltar el discurs del Memorial, perquè se centra en el que Crist i els seus 144.000 cogovernants faran pels humans fidels durant el Regnat de Mil Anys. Estos governants celestials, dirigits per  Jesucrist, ajudaran a convertir la terra en un paradís i a fer que els humans obedients arriben a ser perfectes. És molt emocionant per als milions de persones que assistixen com a observadors al Memorial imaginar-se el futur compliment de les profecies bíbliques com les d’Isaïes 35:5, 6; 65:21-23; i Apocalipsi 21:3, 4. A l’imaginar-se en el nou món amb els seus sers estimats, les altres ovelles enfortixen la seua esperança per al futur i la seua determinació de no deixar mai de servir a Jehovà (Mt 24:13; Ga 6:9).

8. Per quina altra raó assistixen les altres ovelles al Memorial?

⁸ Una altra raó per la qual les altres ovelles assistixen al Memorial és per a mostrar als ungits el seu amor i suport. La Paraula de Déu va predir que hi hauria un vincle estret entre els ungits i els qui tingueren l’esperança terrenal. En quin sentit? Vegem uns exemples.

9. Què indica la profecia registrada en Zacaries 8:23 sobre el que senten les altres ovelles pels ungits?

⁹ Llig Zacaries 8:23. Esta profecia descriu una imatge commovedora del que senten les altres ovelles pels seus germans ungits. Les expressions «un jueu» i «vosaltres» es referixen al mateix grup, la resta dels ungits (Rm 2:28, 29). I els «deu hòmens de llengües diferents, provinents de totes les nacions» representen les altres ovelles. Estes s’agafen als ungits, és a dir, s’unixen lleialment a ells en l’adoració pura. Per tant, la nit del Memorial, les altres ovelles mostren la unió estreta que tenen amb els ungits estant amb ells.

10. Què ha fet Jehovà per a complir la profecia que trobem en Ezequiel 37:15-19, 24, 25?

¹⁰ Llig Ezequiel 37:15-19, 24, 25. Esta profecia parla de dos bastons. Els qui tenen l’esperança celestial són com el bastó «de Judà», la tribu d’on s’escollien els reis d’Israel. I els qui tenen l’esperança de viure en la terra són com «el bastó d’Efraïm». * En compliment d’estes paraules, Jehovà ha unit els dos grups per a que arriben a ser «un sol bastó». Açò significa que els ungits i les altres ovelles servixen units amb un vincle indestructible davall la direcció del seu únic rei, Jesucrist. Per esta raó, cada any, els ungits i les altres ovelles assistixen al Memorial, no com a dos grups separats, sinó com «un sol ramat» davall la guia d’«un sol pastor» (Jn 10:16).

11. Quina és la manera principal com donen suport als germans de Crist «les ovelles» mencionades en Mateu 25:31-36, 40?

¹¹ Llig Mateu 25:31-36, 40. «Les ovelles» d’esta paràbola representen els justos que, en el temps de la fi, tenen l’esperança de viure per sempre en la terra. Este grup, també conegut com les altres ovelles, dona suport a la resta dels germans ungits de Crist, principalment, ajudant-los a complir una gran responsabilitat: predicar i fer deixebles per tot el món (Mt 24:14; 28:19, 20).

12, 13. De quines altres maneres mostren les altres ovelles el seu suport als germans de Crist?

¹² Tots els anys, en les setmanes prèvies  al Memorial, les altres ovelles mostren el seu suport als germans de Crist participant plenament en una campanya mundial per a convidar a este acte les persones interessades. (Consulta el quadro « Estàs fent plans per a la temporada del Memorial?».) També ajuden a fer tots els preparatius necessaris per a que esta commemoració es puga celebrar en cada congregació del món, encara que en la majoria d’elles no hi haja cap participant. A les altres ovelles, els emociona ajudar els germans de Crist d’estes maneres. Saben que Jesús veu el que estan fent pels seus germans ungits com si li ho feren a ell personalment (Mt 25:37-40).

¹³ Però, independentment de quina siga la nostra esperança, per quines altres raons assistim al Memorial?

14. Com ens han mostrat Jehovà i Jesús el seu gran amor?

¹⁴ Estem agraïts per l’amor que Jehovà i Jesús ens han mostrat. Jehovà ho ha fet de moltes maneres, però una destaca sobre totes les altres. La seua major mostra d’amor va ser enviar el seu Fill estimat a sofrir i morir per nosaltres (Jn 3:16). I Jesús també va demostrar el seu gran amor al donar voluntàriament la vida per nosaltres (Jn 15:13). No podrem mai tornar-los tot l’amor que ens han mostrat, però sí que podem agrair-los-el per la manera com vivim cada dia (Col 3:15). A més, a l’assistir al Memorial, recordem els seus actes d’amor i alhora els mostrem que nosaltres també l’estimem.

15. Per què valoren tant la provisió del rescat els ungits i les altres ovelles?

¹⁵ Valorem molt la provisió del rescat (Mt 20:28). Els ungits tenen en alta estima el rescat perquè fa possible la seua meravellosa esperança. Degut a la seua fe en el sacrifici de Crist, Jehovà els ha declarat justos i els ha adoptat com a fills seus (Rm 5:1; 8:15-17, 23). Les altres ovelles també estan agraïdes pel rescat. Gràcies a la seua fe en la sang derramada de Crist, tenen una posició aprovada davant de Déu, poden rendir-li servici sagrat i esperen eixir «de la gran tribulació» (Ap 7:13-15). Una manera com tant els ungits com les altres ovelles mostren la seua gratitud pel rescat és estant presents tots els anys en el Memorial.

16. Per quina altra raó assistim al Memorial?

¹⁶ Una altra raó per la qual assistim al Memorial és perquè volem obeir a Jesús. Sense importar la nostra esperança per al futur, tots nosaltres volem obeir el manament que Jesús va donar la nit que va instituir el Sopar del Senyor: «Feu açò, que és el meu memorial» (1Co 11:23, 24).

17. Com ens ajuda el Memorial a acostar-nos més a Jehovà?

¹⁷ Ens acostem més a Jehovà (Jm 4:8). Com hem aprés, el Memorial ens dona l’oportunitat de pensar en l’esperança que Jehovà ens ha donat i de meditar en el gran amor que ens ha mostrat (Jr 29:11; 1Jn 4:8-10). Quan reflexionem en la nostra esperança segura per al futur i en l’immens amor que Déu ens té, aprofundim l’estima que li tenim  i enfortim la nostra amistat amb ell (Rm 8:38, 39).

18. A què ens motiva meditar en l’exemple de Jesús?

¹⁸ Ens motiva a imitar l’exemple de Jesús (1Pe 2:21). Els dies anteriors al Memorial, ens centrem en els relats bíblics sobre l’última setmana de la vida de Jesús en la terra, així com en la seua mort i resurrecció. Llavors, la nit del Memorial, el discurs ens recorda l’amor de Jesús per nosaltres (Ef 5:2; 1Jn 3:16). A mesura que llegim sobre el seu exemple desinteressat i meditem en ell, ens sentim impulsats a «viure tal com Jesús vivia» (1Jn 2:6).

19. Com podem mantindre’ns en l’amor de Déu?

¹⁹ Ens resol a mantindre’ns en l’amor de Déu (Jud 20, 21). Ens mantenim en l’amor de Déu al fer tot el que podem per obeir-lo, santificar el seu nom i alegrar el seu cor (Pr 27:11; Mt 6:9; 1Jn 5:3). Assistir al Memorial ens motiva encara més a viure cada dia com si li diguérem a Jehovà: «Vull mantindre’m en el teu amor per sempre!».

20. Quines raons de pes tenim per a assistir al Memorial?

²⁰ Tant si tenim l’esperança de viure per sempre en el cel com si esperem viure eternament en la terra, tenim bones raons per a assistir al Memorial. Cada any, al reunir-nos en eixa data, recordem la mort d’algú que estimem, Jesucrist. Però, per damunt de tot, recordem l’acte d’amor més gran: l’amor que Jehovà ens va mostrar a l’entregar el seu Fill com a rescat. Enguany, el Memorial se celebrarà el divendres, 15 d’abril. Com estimem molt a Jehovà i el seu Fill, no hauríem de permetre que res ens impedira estar presents en el Memorial eixe dia.