1-3. Quines situacions podrien fer-nos plorar?

 QUAN va ser l’última volta que vas plorar? De tant en tant plorem d’alegria, però és més probable que plorem perquè estem apenats, com per exemple, quan perdem un ser estimat en la mort. Lorilei, * una germana dels Estats Units, va escriure: «He viscut moments en els quals el dolor per la pèrdua de la meua filla era tan gran que no hi havia res que em consolara. En aquelles ocasions, em sentia tan afonada que pensava que no podria continuar vivint».

² També podem plorar per altres raons. Hiromi, una precursora del Japó, va confessar: «De quan en quan em desanime per l’apatia de la gent del territori. A voltes, amb llàgrimes en els ulls, li demane a Jehovà que m’ajude a trobar algú que vullga conéixer la veritat».

³ Si t’identifiques amb els sentiments que acabem de descriure, no eres l’únic (1Pe 5:9). Volem servir a Jehovà «amb cants de festa», però podríem fer-ho amb llàgrimes per culpa de la pena, el desànim o una situació angoixant que pose a prova la nostra lleialtat a Déu (Sl 6:7 [v. 6 TNM]; 100:2). Què podem fer quan esta classe de sentiments ens desborda?

4. Què analitzarem en este article?

⁴ Podem extraure moltes lliçons de l’exemple de Jesús. A voltes, ell també va experimentar emocions intenses que el van fer plorar (Jn 11:35; Lc 19:41; 22:44; He 5:7). Al repassar estes situacions, vorem quines lliçons aprenem d’elles i com podem afrontar els problemes que ens fan plorar.

5. Què aprenem de Jesús en el relat registrat en Joan 11:32-36?

⁵ Jesús estimava molt el seu bon amic Llàtzer i les seues dos germanes, Maria i Marta. Però en l’hivern de l’any 32, Llàtzer es va posar molt malalt i va morir (Jn 11:3, 14). Les seues dos germanes estaven desconsolades. Uns dies després, Jesús va anar a Betània, el poble on vivien Maria i Marta. Quan Marta es va enterar que Jesús estava a punt d’arribar, va eixir corrents al seu encontre. Imagina’t la tristor que sentia quan li va dir: «Senyor, si hagueres estat ací, no s’hauria mort, el meu germà» (Jn 11:21). Poc després, quan Jesús va vore que Maria i els altres estaven plorant a llàgrima viva, ell també «començà a plorar» (llig Joan 11:32-36).

6. Per què va plorar Jesús quan va morir Llàtzer?

⁶ Per què va plorar Jesús en eixa ocasió? L’obra Perspicacia ens dona la resposta: «La mort del seu amic Llàtzer i el dolor de les germanes del difunt feren que es commoguera interiorment i es contorbara». * Potser Jesús va pensar en el dolor que el seu benvolgut amic havia patit durant la malaltia i, tal volta, es va imaginar com es degué sentir Llàtzer a l’adonar-se que s’estava morint. A més, segurament Jesús també va començar a plorar al vore que Maria i Marta estaven tan afligides per la mort del seu germà. Si has perdut un amic íntim o un familiar en la mort, segur que hauràs experimentat emocions similars. Considerem tres lliçons que podem aprendre d’este succés.

7. Què ens ensenya sobre Jehovà el fet que Jesús plorara pels seus amics?

⁷ Jehovà comprén com et sents. Jesús és l’«empremta del seu mateix» Pare (He 1:3). Per això, al plorar en esta ocasió, va reflectir les Seues emocions (Jn 14:9). Si estàs de dol per la pèrdua d’un  ser estimat, pots estar segur que Jehovà, no només veu la teua pena, sinó que també es compadix de tu i desitja curar el teu cor desfet (Sl 34:19 [v. 18 TNM]; 147:3).

8. Per què podem estar segurs que Jesús ressuscitarà els nostres sers estimats?

⁸ Jesús vol ressuscitar els teus sers estimats. Poc abans que Jesús començara a plorar, li va assegurar a Marta: «El teu germà ressuscitarà». Marta tenia bones raons per a creure en Jesús (Jn 11:23-27). Com adoradora fidel de Jehovà, coneixia les resurreccions que els profetes Elies i Eliseu havien efectuat segles abans (1Re 17:17-24; 2Re 4:32-37). I, a més, és probable que haguera sentit parlar de les resurreccions que Jesús havia realitzat (Lc 7:11-15; 8:41, 42, 49-56). Tu també pots estar segur que tornaràs a vore els teus sers estimats que han mort. El fet que Jesús plorara mentres consolava els seus apenats amics demostra que anhela ressuscitar els morts.

9. Igual que Jesús, com podem ajudar els qui estan de dol? Posa un exemple.

⁹ Pots ajudar els qui estan de dol. Jesús, no només va plorar amb Marta i Maria, sinó que també les va escoltar i els va parlar confortadorament. Nosaltres podem fer lo mateix. Dan, un ancià de congregació que viu en Austràlia, diu: «Després de la mort de la meua dona, necessitava ajuda. Alguns matrimonis es van oferir per escoltar-me en qualsevol moment que ho necessitara. Podia plorar davant d’ells sense que se sentiren incòmodes. També em van oferir ajuda pràctica, com llavar-me el cotxe, fer-me la compra i preparar-me el dinar quan em sentia incapaç de fer-ho per mi mateix. A més, oraven amb mi a sovint. Van resultar ser com un amic verdader, “un germà nascut per a temps d’angoixa”» (Pr 17:17 TNM, nota).

10. Descriu el succés que trobem en Lluc 19:36-40.

¹⁰ Jesús va arribar a Jerusalem el 9 de nissan de l’any 33. A l’aproximar-se a la ciutat, una multitud es va reunir i va començar a estendre en terra els seus mantells per a demostrar que el reconeixien com a rei (llig Lluc 19:36-40). En mig d’aquella situació tan alegre, els seus deixebles probablement no s’esperaven el que estava a punt de passar: «Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrancà a plorar per ella». Amb llàgrimes en els ulls, Jesús va predir el destí tan nefast que els esperava als habitants de Jerusalem (Lc 19:41-44).

11. Per què va plorar Jesús pels habitants de Jerusalem?

¹¹ Jesús va sentir una profunda tristor perquè sabia que, a pesar de la càlida benvinguda, la majoria d’aquelles persones no acceptaria el missatge del Regne. Com a resultat, Jerusalem seria destruïda i qualsevol jueu que sobrevisquera seria endut com a esclau (Lc 21:20-24). Lamentablement, tal com Jesús havia predit, la majoria de la gent el va rebutjar. Com solen reaccionar al missatge del Regne les persones del teu territori? Si només uns pocs responen favorablement als teus esforços per ensenyar-los la veritat, què pots aprendre de les llàgrimes de Jesús? Considerem tres lliçons més.

12. Què ens ensenya sobre Jehovà el fet que Jesús plorara pels altres?

¹² Jehovà es preocupa per la gent.  El fet que Jesús plorara ens recorda lo molt que Jehovà es preocupa per les persones, ja que «no vol que ningú es perda, sinó que tots arriben a la conversió» (2Pe 3:9). Hui en dia, demostrem que estimem els altres quan no deixem d’esforçar-nos abnegadament per arribar-los al cor amb les bones notícies (Mt 22:39).

13, 14. Com va mostrar Jesús que era compassiu amb la gent, i com podem nosaltres cultivar eixa qualitat?

¹³ Jesús es va esforçar molt al predicar. Va mostrar el seu amor per les persones al no deixar passar cap oportunitat per a ensenyar-los la veritat (Lc 19:47, 48). Què l’impulsava a fer-ho? La compassió que sentia per elles. A voltes, eren tants els qui volien escoltar a Jesús, que a ell i als seus deixebles «no els quedava temps ni de menjar» (Mc 3:20). Fins i tot, va estar dispost a predicar per la nit perquè a un dels seus oients li venia bé (Jn 3:1, 2). És cert que la majoria dels qui en un principi escoltaren a Jesús no es feren deixebles seus, però tot aquell que el va escoltar va rebre un testimoni complet. Hui en dia, nosaltres també volem donar l’oportunitat d’escoltar les bones notícies a tot lo món (Fets 10:42). Però, per a aconseguir-ho, potser hem d’ajustar la nostra predicació.

¹⁴ Estigues dispost a fer els ajustos necessaris. Si sempre prediquem en el mateix horari, potser no trobem algunes persones que vullguen escoltar les bones notícies. Una precursora, a qui li diuen Matilda, diu: «El meu home i jo intentem visitar la gent a diferents hores. A primera hora del matí, fem territori de negocis. A migdia, quan hi ha més gent pel carrer, prediquem amb els carretons de publicacions. I a poqueta nit, ens dona bons resultats buscar la gent en sa casa». En lloc d’apegar-nos a l’horari que ens vinga millor a nosaltres, hauríem d’estar dispostos a eixir a predicar quan és més probable que trobem les persones. Si ho fem, podem estar segurs que complaurem a Jehovà.

15. Tal com diu Lluc 22:39-44, què va passar l’última nit abans que Jesús morira?

¹⁵ Ben entrada la nit del 14 de nissan de l’any 33, Jesús va anar al jardí de Getsemaní, on va descarregar les seues inquietuds en Jehovà (llig Lluc 22:39-44). En aquelles hores difícils, Jesús va suplicar «amb grans clams i llàgrimes» (He 5:7). Què va demanar aquella última nit abans de morir? Li va implorar a Jehovà les forces necessàries per a mantindre’s lleial i fer la Seua voluntat. Son Pare va escoltar la seua oració fervent i li va enviar un àngel per a confortar-lo.

16. Per què estava angoixat Jesús mentres orava en el jardí de Getsemaní?

¹⁶ No hi ha dubte que, mentres orava en el jardí de Getsemaní, Jesús va plorar a causa de l’angoixa que li provocava la simple idea de ser considerat un blasfem. També era conscient de l’enorme responsabilitat que tenia: vindicar el nom de son Pare. Si estàs afrontant una situació angoixant que posa a prova la teua lleialtat a Jehovà, què pots aprendre de les llàgrimes de Jesús? Considerem tres lliçons addicionals.

17. Què ens ensenya sobre Jehovà el fet que responguera les oracions sinceres de Jesús?

¹⁷ Jehovà escolta les teues súpliques. Per què va escoltar Jehovà les peticions sinceres de Jesús? Perquè la major preocupació del seu Fill era mantindre’s lleial a son Pare i vindicar el Seu nom. Si la nostra principal preocupació és ser lleials a Jehovà i contribuir a la vindicació del seu nom, ell també ens escoltarà quan li supliquem ajuda (Sl 145:18, 19).

18. Per què podem dir que Jesús és com un amic comprensiu?

¹⁸ Jesús comprén els teus sentiments. Quan estem desconsolats és molt animador que un amic compassiu ens console, especialment un que haja passat pels mateixos problemes que nosaltres. Jesús és eixe amic. Ell sap què és sentir-se dèbil i necessitar ajuda. Comprén les nostres debilitats i s’assegurarà que rebem l’ajuda  necessària «quan siga l’hora» (He 4:15, 16). Ara bé, Jesús va acceptar l’ajuda d’un àngel en el jardí de Getsemaní. Per això, nosaltres també hauríem d’estar dispostos a acceptar l’ajuda que Jehovà ens dona, ja siga per mitjà d’una publicació, un vídeo, un discurs o una visita animadora d’un ancià o d’un germà madur.

19. Quan una situació angoixant posa a prova la teua lleialtat, com pots obtindre forces? Posa un exemple.

¹⁹ Jehovà et donarà «la pau de Déu». Com ens enfortix Jehovà? A l’orar, rebrem «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre» (Fl 4:6, 7). La pau de Jehovà ens calma i ens ajuda a pensar amb claredat. Això és el que va experimentar una germana anomenada Luz. Ella diu: «Lluite contra els sentiments de soledat. A voltes, eixos sentiments fan que pense que Jehovà no em vol. Però quan això em passa, enseguida li conte a Jehovà com em sent. L’oració m’ajuda a recuperar el control dels meus sentiments». Tal com mostra l’experiència de Luz, gràcies a l’oració, podem sentir pau.

20. Quines lliçons hem aprés de les ocasions en què Jesús va plorar?

²⁰ Que reconfortant i pràctic ha sigut analitzar les ocasions en què Jesús va plorar! Se’ns ha recordat que hem d’ajudar els germans que estan de dol i confiar que Jehovà i Jesús ens ajudaran quan perdem algun ser estimat en la mort. Se’ns ha motivat a predicar i ensenyar amb compassió, perquè Jehovà Déu i Jesucrist mostren esta tendra qualitat. I ens ha consolat saber que Jehovà i el seu benvolgut Fill saben com ens sentim, comprenen les nostres debilitats i volen ajudar-nos a perseverar. Que tots continuem aplicant el que hem aprés fins que Jehovà complisca la seua meravellosa promesa d’eixugar «totes les llàgrimes» dels nostres ulls (Ap 21:4).