1, 2. a) Quins sentiments podem experimentar al reflexionar en la vida i el ministeri de Jesús? b) Què analitzarem en este article?

 QUAN algú que estimem mor, el trobem a faltar moltíssim. Al principi, podria ser molt dolorós recordar els últims dies abans de la seua mort, especialment si va sofrir. Però, amb el temps, comencem a recordar amb alegria algunes coses que ens va ensenyar o moments en què ens va animar o ens va fer riure.

² De manera pareguda, ens entristix llegir sobre el sofriment i la mort de Jesús. És especialment en l’època del Memorial quan apartem temps per a meditar en el significat del seu sacrifici de rescat (1Co 11:24, 25). No obstant, ens alegra meditar en totes les coses que Jesús va dir i fer mentres va estar en la terra. També ens sentim animats quan pensem en el que està fent ara i en el que farà per nosaltres en el futur. Reflexionar en tot açò i en l’amor que ens té pot motivar-nos a demostrar agraïment de diferents maneres, tal com vorem en este article.

3. Quines raons tenim per a estar agraïts pel rescat?

³ Ens sentim molt agraïts quan reflexionem en la vida i la mort de Jesús. Al llarg del seu ministeri, va parlar de les benediccions que portaria el Regne de Déu. Apreciem molt tot el que ell va ensenyar sobre el Regne i estem profundament agraïts pel rescat, perquè ens dona l’oportunitat de disfrutar d’una amistat estreta amb Jehovà i Jesús. A més, els qui posen fe en Jesús també tenen l’esperança de viure per sempre i tornar a vore els seus sers volguts que han mort (Jn 5:28, 29; Rm 6:23). No hem fet res per a meréixer estes benediccions ni podem tornar-los a Déu i a Crist tot el que han fet per nosaltres (Rm 5: 8, 20, 21). Però sí que podem mostrar-los l’enorme gratitud que sentim per ells. Com?

4. Com va agrair Maria Magdalena el que Jesús havia fet per ella? (Mira la iŀlustració.)

⁴ Analitzem l’exemple de Maria Magdalena. Esta dona jueva estava en una situació molt penosa i devia sentir-se desemparada perquè la turmentaven set dimonis. Que agraïda estaria quan Jesús la va alliberar de la influència demoníaca! La seua gratitud la va motivar a fer-se seguidora de Jesús i a gastar el seu temps, energies i recursos per a donar suport al seu ministeri (Lc 8:1-3). Maria tenia en alta estima el que Jesús havia fet per ella personalment, però potser no havia captat del tot que el regal més gran de part del seu Mestre encara estava per vindre: Jesús donaria la vida a favor de la humanitat per a que «els qui creuen en ell» pogueren tindre vida eterna (Jn 3:16). No obstant això, Maria va mostrar el seu agraïment per Jesús mantenint-se lleial a ell. Per exemple, mentres Jesús estava agonitzant en el pal de turment, Maria es va quedar al seu costat per a donar-li suport emocional i per a consolar els altres (Jn 19:25). Després que Jesús va morir, ella i dos dones més portaren olis aromàtics a la tomba per a ungir el seu cos (Mc 16:1, 2). Jehovà va recompensar amb generositat la lleialtat de Maria donant-li un privilegi que la majoria dels deixebles no va tindre: vore a Jesús ressuscitat i poder parlar amb ell (Jn 20:11-18).

5. Com podem mostrar que estem agraïts per tot el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres?

⁵ En el nostre cas, podem mostrar gratitud per tot el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres gastant el nostre temps, energies i recursos econòmics a favor dels interessos del Regne.  Una manera és fent-nos disponibles per a ajudar en la construcció i manteniment d’instaŀlacions teocràtiques.

6. Per què és el rescat un regal que se’ns ha fet a cada un de nosaltres?

⁶ Quan pensem en lo molt que Jehovà i Jesús ens volen, ens sentim motivats a correspondre a eixe amor (1Jn 4:10, 19). I els estimem encara més quan arribem a entendre que Jesús va morir per cada un de nosaltres. L’apòstol Pau n’era conscient i va expressar el seu apreci a l’escriure en la Carta als Gàlates: «El Fill de Déu [...] em va estimar i es va entregar ell mateix per mi» (Ga 2:20). Gràcies al rescat, Jehovà t’ha atret a ell per a que pugues ser amic seu (Jn 6:44). ¿No t’ompli de felicitat saber que Jehovà ha vist alguna cosa bona en tu i que ha pagat un preu molt alt per a que pugues ser el seu amic? Veritat que això enfortix el teu amor per Jehovà i Jesús? Per això fem bé en preguntar-nos: «Què és el que eixe amor m’obliga a fer?».

7. D’acord amb la iŀlustració, com podem demostrar tots el nostre amor per Jehovà i Jesús? (2 Corintis 5:14, 15; 6:1, 2)

⁷ El nostre amor per Déu i Crist ens motiva a estimar els altres (llig 2 Corintis 5:14, 15; 6:1, 2). Una manera de demostrar-ho és participant amb zel en la predicació. Açò implica parlar amb tots els qui trobem sense fer distinció de raça, ètnia, cultura o posició econòmica. D’esta manera, treballem en harmonia amb el propòsit de Jehovà, que és «que tots els hòmens se salven i arriben al coneixement de la veritat» (1Tm 2:4).

8. Com podem mostrar amor pels nostres germans?

⁸ Una altra manera de demostrar el  nostre amor per Déu i Crist és estimant els germans (1Jn 4:21). Ho fem interessant-nos personalment en ells i ajudant-los durant les seues proves. També al consolar-los quan han perdut un ser volgut, al visitar-los quan estan malalts i a l’intentar animar-los quan estan abatuts (2Co 1:3-7; 1Te 5:11, 14). I continuem orant per ells perquè estem convençuts que «la pregària insistent d’un just és molt poderosa» (Jm 5:16).

9. De quina altra manera podem mostrar amor pels nostres germans?

⁹ També mostrem que estimem els nostres germans quan ens esforcem per mantindre la pau amb ells. Per això, és bo que tractem d’imitar l’exemple de Jehovà a l’hora de perdonar els altres. Si ell va estar dispost a permetre que el seu Fill morira per a redimir-nos dels nostres pecats, ¿no hauríem d’estar dispostos a perdonar els nostres germans quan pequen contra nosaltres? Per res del món ens agradaria ser com l’esclau malvat de la paràbola de Jesús. Després que el seu amo li haguera canceŀlat un deute enorme, este esclau no va ser capaç de perdonar-li un deute xicotet a un altre esclau (Mt 18:23-35). Així que, si has tingut un malentés amb algú de la congregació, ¿podries prendre la iniciativa de fer les paus amb ell abans d’assistir al Memorial? (Mt 5:23, 24) D’esta manera demostraràs quant que estimes a Jehovà i Jesús.

10, 11. Com poden els ancians demostrar que estimen a Jehovà i Jesús? (1 Pere 5:1, 2)

¹⁰ En el cas dels ancians, com poden mostrar que estimen a Jehovà i Jesús? Una de les maneres principals és atenent les necessitats de les ovelles de Crist (llig 1 Pere 5:1, 2). Jesús li va deixar clar este punt a l’apòstol Pere. Després de negar tres voltes al seu Mestre, Pere probablement estava desesperat per demostrar-li lo molt que l’estimava. Però quan Jesús va ressuscitar, li va preguntar: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». I a continuació va afegir: «Pastura les meues ovelles» (Jn 21:15-17). De segur que Pere hauria fet qualsevol cosa per demostrar-li a Jesús quant el volia i, per això, va passar la resta de la seua vida cuidant les ovelles del seu Senyor.

¹¹ Ancians, com podeu demostrar durant l’època del Memorial que les paraules que Jesús li va dir a Pere són importants per a vosaltres? El vostre amor per Jehovà i Jesús es vorà clarament al mantindre-vos ocupats pasturant les seues ovelles i al fer un esforç especial per ajudar els inactius a tornar al poble de Déu (Ez 34:11, 12). També demostrareu eixe amor preocupant-vos pels estudiants de la Bíblia i per les persones interessades que assistixen al Memorial. Si els veeu com a futurs deixebles de Jesús, fareu tot el que siga possible per fer-los sentir benvinguts.

12. Per què ens ajuda a ser valents meditar en les paraules que Jesús va dir la nit abans de morir? (Joan 16:32, 33)

¹² La nit abans de morir, Jesús els va dir als seus deixebles: «En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món» (llig Joan 16:32, 33). Què va ajudar a Jesús a enfrontar-se amb valor als  seus enemics i a mantindre’s fidel fins a la mort? La seua confiança en Jehovà. I com sabia que els seus seguidors afrontarien proves paregudes, li va demanar a son Pare que els cuidara (Jn 17:11). Per què ens ajuda a ser valents esta petició de Jesús? Perquè sabem que Jehovà és més fort que qualsevol dels nostres enemics (1Jn 4:4). A més, Ell ho veu tot. Per tant, estem convençuts que, si confiem en Jehovà, podrem superar les nostres pors i ser valents.

13. Com va demostrar Josep d’Arimatea finalment la seua valentia?

¹³ Vegem l’exemple de Josep d’Arimatea. Este home era molt respectat per la societat jueva, ja que pertanyia al Sanedrí, el Tribunal Suprem jueu. Però, durant el ministeri de Jesús, no va ser gens valent. De fet, Joan va dir de Josep que «era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus» (Jn 19:38). Encara que estava interessat en el missatge del Regne, ocultava la seua fe en Jesús. Està clar que tenia por de perdre la seua posició de prestigi. Ara bé, la Bíblia diu que, després de morir el Fill de Déu, Josep «va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús» (Mc 15:42, 43). D’ahí en avant, no va tornar a amagar que era deixeble seu.

14. Què hauries de fer si lluites contra la por a l’home?

¹⁴ Has tingut por a l’home en algun moment, igual que li va passar a Josep? Alguna volta t’ha fet vergonya identificar-te com a testimoni de Jehovà en l’escola o en la faena? Estàs posposant la meta de ser publicador o de batejar-te perquè et preocupa el que la gent puga pensar de tu? No permetes que estos sentiments t’impedisquen fer el que saps que està bé. Ora-li sincerament a Jehovà i demana-li que et done el valor que necessites per a fer la seua voluntat. Vore com ell respon les teues oracions t’enfortirà i farà que sigues més valent (Is 41:10, 13).

15. Què van poder fer els deixebles gràcies a la felicitat que van sentir al vore a Jesús ressuscitat? (Lluc 24:52, 53)

¹⁵ Els deixebles es quedaren molt tristos quan Jesús va morir. Posem-nos en el seu lloc: no només havien perdut el seu benvolgut amic, sinó que, en certa manera, també havien perdut la seua esperança  (Lc 24:17-21). No obstant, quan Jesús se’ls va aparéixer, va dedicar temps a ajudar-los a comprendre com havia complit les profecies bíbliques. A més, els va assignar una faena important (Lc 24:26, 27, 45-48). Quaranta dies després, quan Jesús va pujar al cel, la tristor dels deixebles s’havia convertit en felicitat, perquè sabien que el seu Amo estava viu i preparat per a ajudar-los a complir la nova comissió que havien rebut. Eixa felicitat els va motivar a servir a Jehovà sense descans (llig Lluc 24:52, 53; Fets 5:42).

16. Com podem imitar els deixebles de Jesús?

¹⁶ Com podem imitar els deixebles de Jesús? Podem sentir la felicitat de servir a Jehovà, no només durant l’època del Memorial, sinó al llarg de tot l’any. Per a aconseguir-ho, hem de posar el Regne de Déu en primer lloc en la vida. Per exemple, molts germans han ajustat el seu horari per a poder predicar i assistir a les reunions regularment i per a fer l’adoració en família totes les setmanes. I amb la intenció de poder ser més útils en la congregació o de servir on hi ha més necessitat, alguns han prescindit de certes possessions materials que altres consideren indispensables. Encara que necessitem aguant per a continuar servint a Jehovà, ell promet beneir-nos amb generositat si posem els interessos del Regne en primer lloc en la nostra vida (Pr 10:22; Mt 6:32, 33).

17. Què estàs decidit a fer enguany en l’època del Memorial? (Mira la iŀlustració.)

¹⁷ Tenim moltes ganes de celebrar el Memorial el dimarts, 4 d’abril. Però no cal que esperes eixe dia per a reflexionar en la vida i la mort de Jesús, així com en l’amor que ell i Jehovà ens han mostrat. Aprofita cada oportunitat per a meditar en estes coses durant l’època del Memorial. Per exemple, aparta temps per a llegir els relats que apareixen en la taula «L’última setmana de la vida de Jesús a la Terra», en els apartats 16-A i 16-B del fulletó Ajuda per a estudiar la Paraula de Déu, i després medita en eixos relats. A mesura que vages llegint, busca passatges bíblics que augmenten la teua gratitud, amor, valentia i felicitat. En acabant, intenta pensar en maneres específiques de mostrar apreci sincer. Estigues segur que Jesús no oblidarà tot el que faces per a recordar-lo durant l’època del Memorial (Ap 2:19).