1. Què volem dir amb l’expressió «la veritat»?

SEGUR que alguna volta t’han fet estes preguntes, o tu mateix li les has fetes a algú: «Com vas conéixer la veritat? Has crescut en la veritat? Des de quan la coneixes?». Què volem dir amb l’expressió «la veritat»? Normalment, la gastem per a referir-nos a les nostres creences, adoració i estil de vida. Els qui estan «en la veritat» coneixen les ensenyances de la Bíblia i viuen d’acord amb els principis bíblics. Com a resultat, s’han alliberat de creences religioses falses i, a pesar de ser imperfectes, viuen la millor vida possible (Jn 8:32).

2. D’acord amb Joan 13:34, 35, què podria atraure una persona a la veritat?

² Què et va atraure a la veritat? Potser va ser la bona conducta dels testimonis de Jehovà (1Pe 2:12). O tal volta va ser l’amor que et mostraren. Molts van notar este amor la primera vegada que anaren a una reunió, i els va impressionar més que qualsevol cosa que escoltaren des de la plataforma. Açò no ens sorprén, perquè Jesús va dir que s’identificaria els seus deixebles per l’amor que es mostren els uns als altres (llig Joan 13:34, 35). Però, si volem tindre una fe forta, cal fer més que mostrar-se amor.

3. Què podria passar si la nostra fe en Déu es basara únicament en l’amor cristià?

³ La nostra fe no pot basar-se únicament en l’amor que mostra el poble de Déu. Per què? Imagina’t que algú de la congregació, inclús un ancià o un precursor, cometera un  pecat greu. O que un germà t’ofenguera d’alguna manera. O que algú es fera apòstata afirmant que no tenim la veritat. Si això passara, et faria entropessar i deixaries de servir a Jehovà? La teua fe en Déu no serà sòlida si l’edifiques basant-te només en el que fan els altres i no en la teua relació personal amb ell. Per a edificar la teua fe, no sols hauries de gastar materials blanets com sentiments i emocions sinó també materials sòlids com fets i raonaments lògics. Necessites comprovar per tu mateix que la Bíblia conté la veritat sobre Jehovà (Rm 12:2).

4. Segons Mateu 13:3-6, 20, 21, com podrien les proves afectar la fe d’alguns?

⁴ Jesús va dir que alguns acceptarien la veritat «amb alegria», però que la seua fe es mustiaria quan es posara a prova (llig Mateu 13:3-6, 20, 21). Potser estes persones no són conscients que seguir a Jesús implica afrontar reptes i dificultats (Mt 16:24). O tal volta es pensen que ser cristians significa viure una vida sense problemes i plena de benediccions. Però, en este món imperfecte sorgiran problemes. Les circumstàncies poden canviar i llevar-nos l’alegria temporalment (Sl 6:7 [v. 6 NM]; Ecle 9:11).

5. Com demostren la majoria dels germans que estan convençuts d’haver trobat la veritat?

⁵ La gran majoria dels nostres germans demostren que estan convençuts d’haver trobat la veritat. Per què podem dir això? Perquè encara que un company cristià els ofenga o cometa un pecat, la seua fe no titubeja (Sl 119:165). Amb cada prova, la seua fe no es debilita, sinó que s’enfortix (Jm 1:2-4). Com pots edificar una fe com eixa?

6. En què van basar els deixebles del segle I la seua fe?

⁶ Els deixebles del segle I van edificar la seua fe en el coneixement que tenien de les Escriptures i en les ensenyances de Jesucrist, és a dir, en «la veritat de l’evangeli» (Ga 2:5). Esta veritat inclou el conjunt d’ensenyances cristianes, així com els fets referents al sacrifici redemptor de Jesús i a la seua resurrecció. L’apòstol Pau estava convençut de la veracitat d’estes ensenyances, perquè explicava i demostrava amb les Escriptures «que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts» (Fets 17:2, 3). Aquells primers deixebles van acceptar estes veritats i confiaven que l’esperit sant els ajudaria a comprendre la Paraula de Déu. Van comprovar per ells mateixos que les seues creences estaven basades en les Escriptures (Fets 17:11, 12; He 5:14). No van fonamentar la seua fe només en sentiments i emocions, ni servien a Jehovà simplement perquè se sentien a gust en companyia d’altres cristians. En comptes d’això, van edificar la seua fe en el ple «coneixement de Déu» (Col 1:9, 10).

7. Què farà per nosaltres una fe basada en les veritats bíbliques?

⁷ Les veritats de la Paraula de Déu són eternes (Sl 119:160). Per exemple, no canvien quan un company cristià ens ofén o comet un pecat greu, ni tampoc quan afrontem adversitats. Per això, hem d’estar ben familiaritzats amb elles i plenament convençuts que són verdaderes. Una fe sòlida basada en les ensenyances de la Bíblia ens mantindrà ferms en temps de prova, tal com una  àncora manté fermament amarrat un barco durant una tempestat forta. Llavors, com pots enfortir la teua convicció d’haver trobat la veritat?

8. Tal com mostra 2 Timoteu 3:14, 15, com va arribar a estar convençut Timoteu d’haver trobat la veritat?

⁸ Timoteu estava convençut d’haver trobat la veritat. Com va arribar a estar tan segur? (Llig 2 Timoteu 3:14, 15.) Encara que sa mare i la seua iaia li havien inculcat les ensenyances de «les Sagrades Escriptures», segur que ell també va dedicar temps i esforç a estudiar-les pel seu compte. Com a resultat, va arribar a la conclusió que les Escriptures contenien la veritat. Més tard, tant ell com sa mare i la seua iaia van aprendre les ensenyances cristianes. Sense dubte, a Timoteu li va impressionar l’amor que mostraven els seguidors de Jesús i va sentir un fort desig de relacionar-se amb els seus germans espirituals i cuidar-los (Fl 2:19, 20). No obstant, no va basar la seua fe en l’amor que sentia pels germans sinó en les ensenyances bíbliques que l’acostaven més a Jehovà. Tu també has d’estudiar la Bíblia i arribar a les teues pròpies conclusions sobre el que ensenya de Jehovà.

9. Quines tres veritats bàsiques has de comprovar per tu mateix?

⁹ Per a començar, has de comprovar per tu mateix almenys tres veritats bàsiques. Primer, que Jehovà Déu és el Creador de totes les coses (Ex 3:14, 15; He 3:4; Ap 4:11). Segon, que la Bíblia és el missatge inspirat de Déu per a la humanitat (2Tm 3:16, 17). I tercer, que Jehovà té un grup organitzat de persones, coneguts com testimonis de Jehovà, que el servixen davall la direcció de Crist (Is 43:10-12; Jn 14:6; Fets 15:14). Per a comprovar per tu mateix estes veritats bàsiques no és necessari que et convertisques en una eminència bíblica. Més bé, el teu objectiu deuria ser utilitzar la «capacitat de  raonar» per a enfortir la teua convicció de tindre la veritat (Rom. 12:1 NM).

10. A més de conéixer la veritat, què més hem de ser capaços de fer?

¹⁰ Una volta hages fet teues les tres veritats bàsiques respecte a Déu, la seua Paraula i el seu poble, has de ser capaç d’ensenyar-les per mitjà de les Escriptures. Recorda que, com a deixebles de Crist, tenim la responsabilitat de compartir les veritats que hem aprés amb aquells que vullguen escoltar-nos (1Tm 4:16). * A més, quan tractem de convéncer els altres que la Bíblia ensenya la veritat, la nostra pròpia convicció s’enfortix.

11. Quin exemple ens va donar l’apòstol Pau com a mestre?

¹¹ Quan l’apòstol Pau predicava a la gent, «mirava de convéncer-los sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisés i dels Profetes» (Fets 28:23). Com podem imitar a Pau quan ensenyem la veritat? Hem de fer més que simplement donar informació, hem d’ajudar els nostres estudiants de la Bíblia a raonar a partir de les Escriptures a mesura que cultiven una relació estreta amb Jehovà. Volem que accepten la veritat, no perquè nosaltres els ho diguem, sinó perquè han comprovat per ells mateixos que el que estan aprenent sobre el nostre Pare amorós és la veritat.

12, 13. Com poden els pares ajudar els seus fills a continuar en la veritat?

¹² El desig de tots els pares és que els seus fills continuen en la veritat. Com a pares, potser penseu que si tenen bones companyies en la congregació, progressaran en sentit espiritual. No obstant això, si voleu que els vostres fills facen seua la veritat, necessiten alguna cosa més que bons amics. Han de cultivar una relació personal amb Jehovà i estar convençuts de la veracitat de les ensenyances bíbliques.

¹³ Si voleu ensenyar la veritat sobre Déu als vostres fills, heu de donar-los exemple sent bons estudiants de la Bíblia. A l’apartar temps per a meditar en allò que apreneu, podreu ensenyar als vostres xiquets a fer lo mateix. A més, és molt important que els ensenyeu a utilitzar les ferramentes d’estudi, tal com faríeu amb els vostres estudiants de la Bíblia. Així els ajudareu a estimar a Jehovà i a valorar el mitjà que utilitza per a alimentar-nos espiritualment, «el servent fidel i sensat» (Mt 24:45-47). Pares, no vos conformeu amb ensenyar veritats  bàsiques. Ajudeu els vostres fills a cultivar una fe sòlida ensenyant-los «el més profund de Déu» adaptant-vos a la seua edat i capacitat (1Co 2:10).

14. Per què hauríem d’estudiar les profecies bíbliques? (Consulta el quadro « Pots explicar estes profecies?».)

¹⁴ Les profecies bíbliques són una part important de la Paraula de Déu i ens ajuden a edificar una fe forta en Jehovà. Quines han enfortit la teua fe? Potser et vinguen a la ment les que fan referència als últims dies (2Tm 3:1-5; Mt 24:3, 7). Però, quines altres profecies que ja s’han complit et poden enfortir també? Per exemple, series capaç d’explicar com s’han complit i estan complint-se les profecies dels capítols 2 i 11 de Daniel? * Basar la teua fe en la Bíblia farà que siga sòlida i indestructible. Vegem l’exemple dels nostres germans que van patir una severa persecució en Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Encara que no comprenien del tot les profecies relacionades amb els últims dies, tenien una fe forta en la Paraula de Déu.

15-17. Com va enfortir l’estudi de la Bíblia els germans que van ser perseguits pels nazis?

¹⁵ En Alemanya, el règim nazi va enviar milers de germans i germanes a camps de concentració. Hitler i Heinrich Himmler, el cap de les SS, odiaven els testimonis de Jehovà. Segons conta una germana, Himmler va dir a un grup de germanes en un d’estos camps: «El vostre Jehovà regnarà en el cel, però ací en la terra, nosaltres som els qui governem! Ja voreu qui durarà més, si vosaltres o nosaltres!». Què va ajudar el poble de Jehovà a mantindre’s fidel?

¹⁶ Aquells estudiants de la Bíblia sabien que el Regne de Déu havia començat a governar en 1914. Per això, no els va sorprendre aquella forta oposició.  El poble de Jehovà estava convençut que cap govern humà podria impedir que es complira el propòsit diví. Hitler no podria eliminar l’adoració verdadera ni establir un govern que desbancara el Regne de Déu. Els nostres germans estaven segurs que, d’una manera o altra, el govern de Hitler s’acabaria.

¹⁷ La convicció d’aquells germans no anava desencaminada. En poc de temps, el règim nazi va caure, i Heinrich Himmler —l’home que va dir «ací en la terra, nosaltres som els qui governem»— va haver de fugir per a salvar la vida. Mentres escapava, es va trobar amb el germà Lübke, un antic presoner a qui va reconéixer. Totalment derrotat, Himmler li va preguntar: «I ara què passarà, estudiant de la Bíblia?». El germà Lübke li va explicar que els testimonis de Jehovà havien sabut des del principi que el règim nazi fracassaria i que serien alliberats. Himmler, qui abans tenia tantes coses a dir sobre els Testimonis, es va quedar sense paraules. Poc després, es va suïcidar. Què aprenem de tot açò? El nostre estudi de la Bíblia, incloses les profecies, ens permetrà edificar una fe forta en Déu i mantindre’ns ferms en temps de persecució (2Pe 1:19-21).

18. Tal com indica Joan 6:67, 68, per què necessitem el coneixement exacte i el ple discerniment mencionats per Pau?

¹⁸ Cadascun de nosaltres hauria de mostrar amor, la marca distintiva dels cristians verdaders. Però també necessitem tindre coneixement exacte i ple discerniment (Fl 1:9). De no ser aixina, se’ns podria portar «a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercé de qualsevol», inclosos els apòstates (Ef 4:14). En una ocasió, quan molts deixebles del segle I van deixar de seguir a Jesús, l’apòstol Pere va expressar la seua ferma convicció en les «paraules de vida eterna» del seu mestre (llig Joan 6:67, 68). Encara que Pere en aquell moment no comprenia tots els detalls d’estes paraules de vida eterna, es va mantindre lleial perquè havia entés la veritat sobre Crist. Tu també pots enfortir la teua convicció en les ensenyances bíbliques. Si ho fas, la teua fe es mantindrà ferma passe el que passe, i ajudaràs a edificar una fe forta en els altres (2Jn 1, 2).