Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

Preguntes dels lectors

Preguntes dels lectors

Quan es va convertir Jesús en Gran Sacerdot, i quina diferència hi ha entre la validació del nou pacte i la seua inauguració?

L’evidència mostra que Jesús es va convertir en Gran Sacerdot quan es va batejar en l’any 29. Quines proves tenim? En el moment del seu baptisme, Jesús es va presentar com a sacrifici sobre l’altar de «la voluntat de Déu» (Ga 1:4; He 10:5-10). Com la presència d’un altar implica l’existència d’un temple, quan Jesús es va batejar, probablement també degué haver començat a existir el gran temple espiritual de Jehovà. Este temple representa tot el que ens permet adorar-lo de la manera correcta sobre la base del sacrifici de Jesús (Mt 3:16, 17; He 5:4-6).

Amb el gran temple espiritual en funcionament, era necessari que un gran sacerdot oficiara allí. Per a cobrir esta necessitat, Jesús va ser ungit «amb l’Esperit Sant i amb poder» (Fets 10:37, 38; Mc 1:9-11). Així i tot, com podem estar segurs que Jesús va ser nomenat Gran Sacerdot abans de la seua mort i resurrecció? Trobem arguments convincents al considerar l’exemple d’Aaron i els seus successors, que servien com a grans sacerdots davall la llei mosaica.

Tal com la Llei requeria, només el gran sacerdot podia entrar en el lloc santíssim del tabernacle i, posteriorment, en el lloc santíssim del temple. Esta cambra estava separada del lloc sant per una cortina. El gran sacerdot passava a través d’esta cortina només el dia de l’Expiació (He 9:1-3, 6, 7). De la mateixa manera que Aaron i els seus successors eren ungits com a grans sacerdots abans d’entrar «a través de la cortina» literal del tabernacle, podem concloure que Jesús va ser ungit Gran Sacerdot del temple espiritual de Jehovà abans de morir i passar «a través de la cortina, és a dir, a través del seu cos» a la vida celestial (He 10:20 NT). Per esta raó, l’apòstol Pau descriu a Jesús «com a gran sacerdot» entrant «dins del cel»; passant «a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’home» (He 9:11, 24).

No hi ha diferència entre la validació i la inauguració del nou pacte. Per què no? Perquè quan Jesús va pujar al cel i va presentar el valor de la seua vida humana perfecta a favor nostre, va posar en marxa el procés que validava, o legalitzava, el nou pacte. Este mateix procediment també l’inaugurava, o el feia entrar en vigor. Quins tres passos estaven implicats?

Primer, Jesús es va presentar davant de Déu; després, li va oferir el valor del seu sacrifici; i finalment, Jehovà va acceptar el valor de la sang derramada del seu Fill. Fins que no es van fer estos passos, el nou pacte no va començar a funcionar.

La Bíblia no diu exactament quan va acceptar Jehovà el valor del sacrifici de Jesús. Per tant, no podem precisar el moment exacte en què es va validar i va entrar en vigor el nou pacte. No obstant això, sabem que Jesús va pujar al cel deu dies abans del Pentecostés (Fets 1:3). En algun moment durant eixe breu període de temps, va presentar el valor del seu sacrifici a Jehovà, qui el va acceptar (He 9:12). El que va passar en el Pentecostés va evidenciar de manera visible que el nou pacte ja estava establit i en vigor (Fets 2:1-4, 32, 33).

En resum, el nou pacte va ser validat i inaugurat després que Jehovà acceptara el valor de la sang derramada de Jesús i incloguera els ungits en este pacte. Llavors, el pacte va arribar a estar operatiu gràcies al nostre Gran Sacerdot, Jesús, qui servix com a Mediador (He 7:25; 8:1-3, 6; 9:13-15).