1. Quin efecte pot tindre l’esperit de competència en la gent?

HUI en dia, l’esperit de competència fa que molta gent actue de manera egoista. Un home de negocis pot recórrer a tàctiques agressives per a deixar arrere als seus competidors. Un esportiste pot lesionar deliberadament un jugador de l’equip contrari per a guanyar el partit. Un estudiant que vol accedir a una universitat prestigiosa pot fer trampa en els exàmens. Com a cristians, reconeixem que eixa conducta és incorrecta i que és part «dels desigs terrenals» (Ga 5:19-21). No obstant, podria donar-se el cas que alguns servents de Jehovà promogueren la rivalitat en la congregació inclús sense adonar-se’n. Açò és un assumpt important, perquè l’esperit de competència pot afectar la unitat de la nostra germandat.

2. Què analitzarem en este article?

² En este article considerarem qualitats negatives que poden fer que vegem els nostres germans com a rivals. També analitzarem els exemples d’hòmens i dones fidels de temps bíblics que no van cedir a l’esperit de competència. Però abans, vegem com podem examinar els nostres motius.

3. Quines preguntes hauríem de fer-nos?

³ De tant en tant, és bo que examinem els nostres motius. Podríem preguntar-nos: «Depén la meua autoestima de comparar-me amb els altres? Quan faig alguna cosa, em motiva el desig de voler destacar sobre la resta  o, almenys, sobre algun germà o germana en particular? O, simplement vull donar lo millor de mi a Jehovà?». Per què ens hauríem de fer estes preguntes? Vegem què diu la Paraula de Déu.

4. Tal com menciona Gàlates 6:3, 4, per què hauríem d’evitar comparar-nos amb els altres?

⁴ La Bíblia ens anima a evitar comparar-nos amb els altres (llig Gàlates 6:3, 4). Una raó seria que, si pensem que fem les coses millor que el nostre germà, podríem fer-nos orgullosos. I una altra seria que, si ens pensem que són els altres els qui ho fan millor, probablement ens desanimarem. De qualsevol manera, no estaríem pensant amb sensatesa (Rm 12:3). Una germana anomenada Katerina, * que viu en Grècia, diu: «Solia comparar-me amb altres germanes que semblaven més guapes, tenien més èxit en la predicació i els resultava fàcil fer amics. Com a resultat, em sentia inferior». Hem de recordar que Jehovà no ens va atraure per la nostra bellesa, eloqüència o popularitat, sinó perquè estem dispostos a estimar-lo i a escoltar el seu Fill (Jn 6:44; 1Co 1:26-31).

5. Què aprenem de l’experiència d’un germà anomenat Hyun?

⁵ Una altra pregunta que hauríem de fer-nos és si se’ns coneix per ser una persona que busca la pau o per estar sempre enmig dels conflictes. Fixem-nos en l’experiència d’un germà que viu en Corea del Sud i que li diuen Hyun. En el passat, solia vore alguns que tenien privilegis de servici com a rivals. Ell conta: «Era crític amb estos germans i, a sovint, no estava d’acord amb el que deien». Com va acabar la cosa? Ell reconeix que la seua actitud causava divisions en la congregació. Alguns dels seus amics el van ajudar a adonar-se del seu problema. Hyun va corregir la seua manera de pensar i, hui en dia, és un bon ancià. Si veiem que tendim a promoure la rivalitat en comptes de la pau, hem de prendre acció.

6. D’acord amb Gàlates 5:26, quines qualitats negatives contribuïxen a l’esperit de competència?

⁶ Llig Gàlates 5:26. Quines qualitats negatives poden portar-nos a manifestar un esperit de competència? Una és l’arrogància. La persona arrogant és orgullosa i egoista. Una altra és l’enveja. La persona envejosa, no només vol el que tenen els altres, sinó que també vol que deixen de tindre-ho. De fet, qui enveja a un altre, en realitat, l’odia. Certament, volem evitar estes males qualitats.

7. Iŀlustra el mal que podrien causar l’arrogància i l’enveja.

⁷ Les qualitats negatives com l’arrogància i l’enveja podrien comparar-se amb les impureses que contaminen el combustible d’un avió. Encara que este arribara a enlairar-se, si les impureses obstruïren els conductes del combustible, els motors perdrien potència just abans d’aterrar i l’avió s’estavellaria. De manera similar, algú pot servir a Jehovà per un temps, però, si és arrogant i envejós, acabarà estavellant-se (Pr 16:18). Deixarà de servir a Jehovà i es farà mal a ell i als altres. Per tant, com podem protegir-nos contra l’arrogància i l’enveja?

8. Com podem combatre l’arrogància?

⁸ Podem combatre l’arrogància tenint  present el consell de l’apòstol Pau als filipencs: «No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos» (Fl 2:3). Si veiem els altres superiors a nosaltres, no competirem amb aquells que tenen més capacitats i habilitats que nosaltres. Més bé, ens alegrarem per ells, i encara més si estan utilitzant eixes habilitats per a servir i alabar a Jehovà. Per la seua part, si estos germans i germanes seguixen el consell de Pau, es fixaran en les nostres bones qualitats. Com a resultat, tots promourem la pau i la unitat en la congregació.

9. Com podem controlar la nostra tendència cap a l’enveja?

⁹ Podem controlar la nostra tendència cap a l’enveja cultivant la modèstia, és a dir, sent conscients de les nostres pròpies limitacions. Si som modestos, no intentarem demostrar que som millors que els altres. En lloc d’això, intentarem aprendre d’aquells que tenen més capacitats que nosaltres. Per exemple, si un germà de la congregació fa molt bons discursos, podríem preguntar-li com se’ls prepara. Si una germana és bona cuinera, podríem demanar-li suggerències per a millorar les nostres habilitats culinàries. I si a un jove cristià li costa fer amics, podria demanar-li consell a algú que tinga facilitat per a fer-ne. D’esta manera, podrem evitar l’enveja i millorar les nostres habilitats.

10. Quin repte va afrontar Gedeó?

¹⁰ Analitzem què va passar entre Gedeó, de la tribu de Manassés, i els hòmens de la tribu d’Efraïm. Amb el suport de Jehovà, Gedeó i els seus 300 soldats van obtindre una gran victòria, de la qual podrien haver-se vanagloriat. Els hòmens d’Efraïm van anar a l’encontre de Gedeó, no per a felicitar-lo, sinó per a discutir amb ell. Pareix que tenien  l’orgull ferit perquè, inicialment, Gedeó no havia comptat amb ells per a lluitar contra els enemics de Déu. Estaven tan centrats en protegir l’honor de la seua tribu que no van vore lo més important, que Gedeó acabava de contribuir a honrar el nom de Jehovà i a protegir el Seu poble (Jt 8:1).

11. Com va respondre Gedeó als hòmens d’Efraïm?

¹¹ Gedeó va dir humilment als hòmens d’Efraïm: «Què he fet jo que siga comparable a la vostra gesta?». Llavors, els va donar un exemple específic de com Jehovà havia beneït la seua tribu. Com a resultat, «va calmar la irritació dels efraïmites» (Jt 8:2, 3). Gedeó va estar dispost a deixar de banda el seu orgull per a mantindre la pau en el poble de Déu.

12. Què podem aprendre de l’exemple dels efraïmites i del de Gedeó?

¹² Què aprenem d’este relat? Dels efraïmites, aprenem que no hauríem de centrar-nos en protegir més el nostre honor que el de Jehovà. I com a caps de família i ancians, podem extraure una lliçó de Gedeó. Si algú s’enfada per alguna cosa que hem fet, hauríem d’intentar vore les coses des del seu punt de vista. Encara que siga evident que la persona està equivocada, podem encomiar-la per alguna cosa que haja fet bé. Òbviament, això requerirà humiltat de la nostra part. Però la pau és molt més important que demostrar que tenim raó.

13. Quin repte va afrontar Anna, i com el va superar?

¹³ Pensem també en l’exemple d’Anna, qui estava casada amb Elcanà, un levita que la volia molt. Però el seu marit tenia una altra dona, Peninnà. Elcanà estimava més a Anna que a Peninnà. No obstant, «Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap». Per esta raó, Peninnà «no parava d’humiliar-la». Com va reaccionar Anna? Es va sentir molt ofesa, «va esclatar en plors, i no volia menjar» (1Sa 1:2, 6, 7). Així i tot, la Bíblia no diu que intentara venjar-se d’alguna manera de Peninnà. En comptes d’això, li va obrir el seu cor a Jehovà i va deixar l’assumpt en les Seues mans. Va canviar l’actitud de Peninnà? No ho sabem, però Anna va recuperar la seua pau interior i la va mantindre, «ja no semblava la mateixa d’abans» (1Sa 1:10, 18).

14. Què aprenem de l’exemple d’Anna?

¹⁴ Què ens ensenya l’exemple d’Anna? Si algú intenta rivalitzar amb nosaltres d’alguna manera, recordem que podem  controlar la nostra reacció. No hi ha necessitat de competir. En lloc de tornar mal per mal, intentem fer les paus (Rm 12:17-21). Encara que l’altra persona no responga bé, mantindrem la nostra pau interior.

15. Què tenien en comú Apoŀló i Pau?

¹⁵ Per últim, analitzem què podem aprendre dels exemples d’Apoŀló i de l’apòstol Pau. Els dos coneixien molt bé les Escriptures, eren mestres influents i molt coneguts, i també havien contribuït a fer molts deixebles. A pesar d’això, no es consideraven rivals.

16. Quina classe de persona era Apoŀló?

¹⁶ Apoŀló era «un jueu d’origen alexandrí». En aquella època, la seua ciutat natal era coneguda per ser un centre d’ensenyança prestigiós. Apoŀló era un orador eloqüent i estava ben «versat en les Escriptures» (Fets 18:24). Quan va estar en Corint, alguns de la congregació van fer evident que el preferien a ell abans que a altres germans, inclòs l’apòstol Pau (1Co 1:12, 13). Va promoure Apoŀló eixa actitud divisiva? Ni pensar-ho! De fet, temps després d’anar-se’n de Corint, Pau el va animar a tornar (1Co 16:12). Mai ho hauria fet si haguera notat que Apoŀló estava dividint la congregació. Clarament, Apoŀló va donar un bon ús a les seues habilitats al proclamar les bones notícies i enfortir els seus germans. També podem estar segurs que Apoŀló era humil. De fet, no hi ha registre que indique que s’ofenguera quan Àquila i Prisciŀla «li exposaren més exactament el Camí de Déu» (Fets 18:24-28).

17. Com va promoure la pau l’apòstol Pau?

 ¹⁷ Encara que l’apòstol Pau era conscient del bon treball que havia fet Apoŀló, no es va sentir amenaçat per ell. La humiltat, modèstia i sensatesa de Pau es fan evidents en el consell que va donar a la congregació de Corint. En comptes de deixar-se adular per aquells que deien «jo sóc de Pau», va dirigir tota l’atenció a Jehovà Déu i a Jesucrist (1Co 3:3-6).

18. Segons 1 Corintis 4:6, 7, què aprenem dels exemples d’Apoŀló i de Pau?

¹⁸ Què podem aprendre dels exemples d’Apoŀló i de Pau? Potser hem treballat molt per a Jehovà i hem ajudat a molts a arribar al baptisme. Però, sabem que tot el que aconseguim és gràcies a la benedicció de Jehovà. També aprenem una altra lliçó: com més responsabilitats tinguem en la congregació, més oportunitats tindrem per a promoure la pau. Que agraïts ens sentim quan els germans nomenats promouen la pau i la unitat basant el seu consell en la Paraula de Déu i centrant l’atenció, no en ells, sinó en el nostre model, Jesucrist! (Llig 1 Corintis 4:6, 7.)

19. Què podem fer cadascun de nosaltres? (Consulta també el quadro « No promogues la rivalitat».)

¹⁹ Déu ens ha donat a tots algun talent o habilitat que podem utilitzar «al servici dels altres» (1Pe 4:10). Podem pensar que el que fem no és molt important. Però, recorda que les accions xicotetes que promouen la unitat són com les puntadetes que unixen les diferents peces d’un vestit. Que tots nosaltres ens esforcem per eliminar qualsevol indici d’esperit de competència que tinguem. Resolguem-nos a fer tot el que puguem per promoure la pau i la unitat en la congregació (Ef 4:3).