1. Segons Gènesi 3:15, què va fer Jehovà poc després que Adam i Eva pecaren?

 POC després que Adam i Eva pecaren, Jehovà va donar esperança als seus descendents per mitjà d’una profecia important que està registrada en Gènesi 3:15 (llig-lo).

2. Per què és important esta profecia?

² Encara que esta profecia apareix en el primer llibre de la Bíblia, d’una manera o altra, tots els llibres bíblics fan referència a ella. Tal com el llom d’un llibre manté unides les seues pàgines, les paraules registrades en Gènesi 3:15 mantenen unit el contingut de cada llibre bíblic amb el missatge principal de la Paraula de Déu, és a dir, que Jehovà enviaria un Salvador per a destruir al Diable i a tots els seus seguidors. * Quina gran benedicció per a tots els qui estimen a Jehovà!

3. Què analitzarem en este article?

³ En este article, respondrem les següents preguntes sobre Gènesi 3:15: Qui són els personatges mencionats en esta profecia? Com s’està complint? I com ens beneficia?

4. Qui és «la serp», i com ho sabem?

⁴ El relat de Gènesi 3:14, 15 menciona quatre personatges: una serp, el llinatge de la serp, una dona  i el llinatge de la dona. La Bíblia ens ajuda a identificar cada un d’ells. * Comencem per «la serp». Seria impossible per a una serp literal comprendre el que Jehovà va dir en el jardí de l’Edén. Per tant, és lògic pensar que Déu estava dirigint-se a un ser inteŀligent. De qui es tracta? Apocalipsi 12:9 no deixa cap dubte al respecte, ja que identifica clarament «la serp antiga» amb Satanàs el Diable. Però, qui és el llinatge, o descendència, de la serp?

5. Per qui està formada la descendència de la serp?

⁵ Quan la Bíblia parla de descendència en sentit figurat, es referix a aquells que pensen i actuen com el seu pare simbòlic. Així que la descendència de la serp està formada per criatures espirituals i per humans, que en imitació de Satanàs, s’oposen a Jehovà i al Seu poble. Açò inclouria els àngels que abandonaren el seu lloc en el cel en els dies de Noé, així com els humans malvats que es comporten com el seu pare, el Diable (Gn 6:1, 2; Jn 8:44; 1Jn 5:19; Jud 6).

6. Per què no pot ser Eva «la dona» de la profecia?

⁶ Ara bé, qui és «la dona»? No pot tractar-se d’Eva. Per què no? Vegem una raó. La profecia afirma que la descendència de la dona atacaria el cap de la serp. Com la serp representa a Satanàs, que és una criatura espiritual, és evident que cap descendent imperfecte d’Eva podria atacar-lo. Per tant, qui atacaria a Satanàs?

7. Com ens ajuda Apocalipsi 12:1, 2, 5, 10 a saber qui és la dona mencionada en Gènesi 3:15?

 ⁷ La identitat de la dona mencionada en Gènesi 3:15 no es revela fins a l’últim llibre de la Bíblia (llig Apocalipsi 12:1, 2, 5, 10). Allí diu que la dona tenia la lluna davall dels peus i duia al cap una corona de 12 estreles, per tant, no és una dona literal. A més, va donar a llum a un xiquet extraordinari, el Regne de Déu. Com este Regne és celestial, la dona també ho ha de ser. De fet, representa la part celestial de l’organització de Jehovà, que està formada per les criatures espirituals fidels (Ga 4:26).

8. D’acord amb Gènesi 22:15-18, qui és la part principal de la descendència de la dona, i des de quin moment ho és?

⁸ La Paraula de Déu també ens ajuda a identificar la descendència de la dona, que consta de dos parts. La part principal havia de ser un descendent d’Abraham (llig Gènesi 22:15-18). I tal com deia la profecia, Jesús era un descendent directe d’aquell patriarca fidel (Lc 3:23, 34). Però, per a destruir a Satanàs el Diable, la descendència hauria de ser més que un simple humà. Per això, quan Jesús tenia uns 30 anys, va ser ungit per esperit i, d’esta manera, va arribar a ser el Fill espiritual de Déu. A partir d’eixe moment, es va convertir en la part principal de la descendència de la dona (Ga 3:16). Després de la mort i resurrecció de Jesús, Déu el va coronar «de glòria i dignitat» i li va donar «plena autoritat al cel i a la terra», això inclou el poder per a «desfer les obres del diable» (He 2:7; Mt 28:18; 1Jn 3:8).

9, 10. a) Qui més forma part de la descendència de la dona, i a partir de quin moment? b) Què vorem a continuació?

⁹ I qui és la part secundària de la descendència? L’apòstol Pau va identificar els qui la compondrien quan va dir als cristians ungits d’origen jueu i gentil: «Si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa» (Ga 3:28, 29). Així que, quan Jehovà ungix un cristià amb esperit sant, eixa persona arriba a formar part de la descendència de la dona. Per tant, la descendència està composta per Jesucrist i pels 144.000 ungits que regnaran amb ell (Ap 14:1). Tots ells imiten la manera de pensar i d’actuar de son Pare, Jehovà Déu.

¹⁰ Ara que ja hem identificat els personatges mencionats en Gènesi 3:15, analitzem breument com Jehovà ha anat complint progressivament esta profecia i com ens beneficia.

11. En quin sentit es va ferir «al taló» a la descendència de la dona?

¹¹ D’acord amb la profecia de Gènesi 3:15, la serp atacaria la descendència de la dona ferint-la «al taló». Això es va complir quan Satanàs va instigar els jueus i els romans a executar el Fill de Déu (Lc 23:13, 20-24). Tal com una ferida literal en el taló pot immobilitzar algú temporalment, la mort de Jesús el va deixar inactiu els vora tres dies que va estar en la tomba (Mt 16:21).

12. Com i quan serà esclafat el cap de la serp?

¹² Per a que la descendència esclafara el cap de la serp i es complira la profecia de Gènesi 3:15, Jesús no podia  continuar mort. Està clar que necessitava recuperar-se de la seua ferida en el taló. I aixina va ser! Al tercer dia després de morir, va ressuscitar com a ser espiritual immortal. I al temps fixat per Déu, Jesús esclafarà a Satanàs i el destruirà per sempre (He 2:14). A més, Crist i els qui governen amb ell eliminaran de la terra tots els enemics de Déu, és a dir, la descendència de la serp (Ap 17:14; 20:4, 10). *

13. Com ens estem beneficiant ja del compliment d’esta profecia?

¹³ Si eres servent de Déu, ja estàs beneficiant-te del compliment d’esta profecia. Quan Jesús va vindre a la terra com a humà, va imitar a la perfecció la personalitat de son Pare (Jn 14:9). Gràcies a ell, hem arribat a conéixer i estimar a Jehovà. També ens hem beneficiat de les ensenyances de Jesús i de la seua guia com a cap de la congregació cristiana. Ell ens ha ensenyat a viure de la manera que agrada a Jehovà. I tots podem beneficiar-nos de la mort de Jesús —la ferida que va patir en el taló—, perquè després de ressuscitar, va oferir el valor de la seua sang com a sacrifici perfecte que «ens purifica de tot pecat» (1Jn 1:7).

14. Com sabem que la profecia que Jehovà va dir en l’Edén no es compliria immediatament?

¹⁴ Les paraules que Jehovà va pronunciar en l’Edén implicaven que el compliment de la profecia no seria immediat. Es necessitava temps per a que la dona tinguera la descendència promesa, per a que el Diable reunira els seus seguidors i per a que cresquera l’enemistat, o l’odi, entre els dos grups. Comprendre el significat d’esta profecia ens beneficia perquè ens advertix que el món controlat per Satanàs odiaria els servents de Jehovà. De fet, Jesús va donar als seus deixebles una advertència similar (Mc 13:13; Jn 17:14). I és ben cert que hem vist el compliment d’esta part de la profecia, especialment durant els últims 100 anys. Vegem com.

15. Per què el món cada volta ens odia més, però per què no hem de tindre-li por a Satanàs?

¹⁵ Poc després que Jesús fora entronitzat com a rei messiànic en 1914, Satanàs va ser expulsat del cel i llançat a la terra, on espera la seua destrucció (Ap 12:9, 12). Però no ha estat parat, sinó tot lo contrari. Desesperat i rabiós, ha descarregat tota la seua ira contra el poble de Déu (Ap 12:13, 17). Per eixe motiu el món cada volta odia més els servents de Déu. No obstant això, no tenim ninguna raó per a tindre-li por a Satanàs ni als seus seguidors. Més bé, podem tindre la mateixa convicció que tenia l’apòstol Pau, qui va escriure: «Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?» (Rm 8:31). Podem confiar plenament en Jehovà perquè, com hem vist, la major part de la profecia de Gènesi 3:15 ja s’ha complit.

16-18. Com s’han beneficiat Curtis, Ursula i Jessica d’entendre la profecia de Gènesi 3:15?

¹⁶ La promesa de Jehovà que trobem en Gènesi 3:15 pot ajudar-nos a afrontar  qualsevol prova que puga vindre. Curtis, qui servix com a missioner en Guam, diu: «A voltes he hagut de fer front a dificultats i decepcions que han posat a prova la meua lleialtat a Jehovà. Però meditar en la profecia de Gènesi 3:15 m’ha ajudat a mantindre la confiança en el meu Pare celestial». Curtis espera amb iŀlusió que arribe el dia que Jehovà acabe amb tots els nostres problemes.

¹⁷ Ursula, una germana de Baviera diu que comprendre el significat de Gènesi 3:15 la va ajudar a estar convençuda que la Bíblia és inspirada per Déu. Vore com totes les altres profecies estan relacionades amb esta la va impressionar moltíssim. I afig: «Em va arribar al cor saber que Jehovà va actuar immediatament per a no deixar la humanitat sense esperança».

¹⁸ Jessica, de Micronèsia, diu: «Encara recorde com em vaig sentir quan em vaig adonar que havia trobat la veritat. Saber que s’estava complint la profecia de Gènesi 3:15 em va ajudar a recordar que la vida que tenim ara no és la que Déu volia. Esta profecia m’ha fet estar encara més convençuda que servir a Jehovà ens permet tindre la millor vida possible ara, i inclús una vida millor en el futur».

19. Per què podem estar segurs que la part final de la profecia es complirà?

¹⁹ Tal com hem vist, la profecia de Gènesi 3:15 continua complint-se hui en dia. S’ha identificat clarament la descendència de la dona i la de la serp. Jesús, la part principal de la descendència de la dona, es va recuperar de la ferida en el taló i ara és un poderós Rei immortal. A més, està a punt de completar-se la selecció dels qui componen la part secundària de la descendència. Com la primera part de la profecia ja s’ha complit, tenim bones raons per a estar segurs que la part final, l’atac definitiu al cap de la serp, també es farà realitat. Quin descans serà per als servents de Déu vore que Satanàs és destruït! Però mentrestant, no hem de rendir-nos! Jehovà és digne de confiança i, per mitjà de la descendència de la dona, portarà incomptables benediccions a «tots els pobles de la terra» (Gn 22:18).