1. Com hauríem de vore el fet de poder orar-li a Jehovà?

 EL CREADOR del cel i de la terra ens ha donat un privilegi meravellós: poder dirigir-nos a ell en oració. T’has parat a pensar en el que açò significa? Podem obrir-li el nostre cor a Jehovà a qualsevol hora i en qualsevol idioma sense haver-li de demanar cita. Podem orar-li tant des del llit d’un hospital com des de la ceŀla d’una presó convençuts que el nostre bon Pare celestial ens escoltarà. Així que no hauríem de donar mai per fet este privilegi.

2. Com sabem que el rei David valorava el privilegi de l’oració?

² El rei David, qui valorava molt el privilegi de l’oració, li va cantar a Jehovà: «Que puge el meu prec davant de tu com l’encens» (Sl 141:1, 2). En el temps de David, els sacerdots preparaven minuciosament l’encens sagrat que s’utilitzava en l’adoració verdadera (Ex 30:34, 35). El fet que David mencionara l’encens dona a entendre que volia pensar detingudament el que li diria a Jehovà en oració. Això és també el que nosaltres desitgem de tot cor, ja que volem que les nostres oracions li agraden al nostre Pare celestial.

3. Quina actitud hauríem de tindre quan li orem a Jehovà, i per què?

³ Quan orem a Jehovà, hauríem de tindre una actitud molt respectuosa i evitar l’excés de familiaritat. Una cosa que ens ajudarà a aconseguir-ho és pensar en les impressionants visions que tingueren Isaïes, Ezequiel, Daniel i Joan. Encara que són diferents entre elles, totes tenen una cosa en comú: descriuen a Jehovà com un Rei majestuós. Per exemple, Isaïes va vore «el Senyor assegut en un tron molt elevat» (Is 6:1-3). Ezequiel va contemplar a Jehovà assentat en el seu carro celestial envoltat d’un resplendor «semblant al de l’arc que s’obri  en els núvols en dia de pluja» (Ez 1:26-28). Daniel va vore «un ancià carregat d’anys» vestit de blanc amb flames que eixien del Seu tron (Dn 7:9, 10). I per últim, Joan va observar a Jehovà assentat en un tron rodejat per un cercle de llum que brillava com la maragda (Ap 4:2-4). Reflexionar en la incomparable glòria de Jehovà ens recorda l’increïble privilegi que tenim de poder dirigir-nos a ell en oració i la importància de fer-ho amb respecte. Però, quines coses podríem incloure en les nostres oracions?

4. Què aprenem de les primeres paraules de l’oració model registrades en Mateu 6:9, 10?

⁴ Llig Mateu 6:9, 10. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va ensenyar als seus deixebles a orar de la manera que a Déu li agrada. Després de dir «pregueu així», lo primer que va mencionar van ser assumpts importants relacionats directament amb el propòsit de Jehovà: la santificació del Seu nom; la vinguda del Regne, que destruirà tots els enemics de Déu; i les futures benediccions que té preparades per a la terra i la humanitat. A l’incloure estos temes en les nostres oracions, demostrem que la voluntat de Déu és important per a nosaltres.

5. És apropiat orar per temes personals?

⁵ En la següent part de l’oració, Jesús va demostrar que és apropiat orar sobre temes personals. Podem demanar-li a Jehovà que ens done l’aliment de cada dia, que perdone els nostres pecats, que ens protegisca de la temptació i que ens allibere del Maligne (Mt 6:11-13). Quan li demanem a Jehovà estes coses, estem reconeixent que depenem d’ell i li estem expressant el nostre desig d’obtindre la seua aprovació.

6. Hauríem d’orar només per les coses mencionades en l’oració model? Explica-ho.

⁶ Jesús no esperava que els seus seguidors repetiren l’oració model paraula per paraula. De fet, en diverses oracions que Jesús va fer, va mencionar altres assumpts que el preocupaven en eixe moment (Mt 26:39, 42; Jn  17:1-26). Nosaltres també podem orar per les coses que ens preocupen. Per exemple, quan hem de prendre una decisió, podem demanar-li a Jehovà saviesa i enteniment (Sl 119:33, 34). O quan se’ns assigna una faena difícil, podem demanar-li perspicàcia i discerniment (Pr 2:6). A més, els pares poden orar pels fills, els fills poden orar pels pares i tots podem i devem orar pels nostres estudiants de la Bíblia i per aquells a qui prediquem. Però, quan orem, no ens hauríem de limitar a demanar coses.

7. Per què hauríem d’alabar a Jehovà quan li orem?

⁷ No hauríem d’oblidar alabar a Jehovà en les nostres oracions, ja que ningú s’ho mereix tant com ell. Déu és «indulgent i bo», perquè sempre està dispost a perdonar. També és «compassiu i benigne, lent per al càstig» i «fidel en l’amor» (Sl 86:5, 15). En efecte, tenim molt bones raons per a alabar a Jehovà tant per qui és com per tot el que fa.

8. En harmonia amb Salm 104:12-15, 24, per quines coses podem donar-li gràcies a Jehovà?

⁸ A més d’alabar a Jehovà en les nostres oracions, ens sentim motivats a agrair-li les coses meravelloses que ens dona. Per exemple, podem donar-li les gràcies pels magnífics colors de les flors, la infinita varietat d’aliments deliciosos i la companyia reconfortant dels nostres amics. El nostre amorós Pare celestial ens dona tot açò i molt més simplement per a vore’ns feliços (llig Salm 104:12-15, 24). Però, més important encara que estes coses, hauríem d’agrair-li a Jehovà l’abundant aliment espiritual que ens proveïx i la meravellosa esperança que ens ha donat per al futur.

9. Què ens pot ajudar a no oblidar-nos de donar-li les gràcies a Jehovà? (1 Tessalonicencs 5:17, 18)

⁹ És fàcil oblidar-nos de donar-li les gràcies a Jehovà per tot el que fa per nosaltres. Què ens pot ajudar a enrecordar-nos? Podríem fer una llista de les coses específiques que li hem demanat,  revisar-la regularment per a vore com Jehovà ens ha contestat i, després, fer una oració per a donar-li les gràcies (llig 1 Tessalonicencs 5:17, 18). Veritat que ens sentim feliços i estimats quan els altres són agraïts amb nosaltres? De la mateixa manera, fem sentir feliç a Jehovà quan se’n recordem de donar-li les gràcies per contestar les nostres oracions (Col 3:15). Ara bé, quina altra important raó tenim per a mostrar-li agraïment a Déu?

10. D’acord amb 1 Pere 2:21, per què hem d’agrair-li a Jehovà que enviara a Jesús a la terra?

¹⁰ Llig 1 Pere 2:21. Hauríem d’agrair-li a Jehovà que enviara el seu Fill estimat a la terra per a ensenyar-nos. A l’estudiar la vida de Jesús, aprenem molt sobre Jehovà i sobre les coses que hem de fer per a agradar-li. A més, exercir fe en el sacrifici de Crist ens permet estar en pau amb Jehovà i tindre una relació estreta amb Ell (Rm 5:1).

11. Per què orem en el nom de Jesús?

¹¹ També li agraïm a Jehovà poder orar-li a través del seu Fill, ja que és el mitjà que Ell utilitza per a concedir-nos les nostres peticions. De fet, Jesús va afirmar: «Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill» (Jn 14:13, 14). Açò confirma que Jehovà escolta i contesta les oracions que li oferim en el nom de Jesús.

12. Quina altra raó tenim per a agrair-li a Jehovà que ens haja donat el seu Fill?

¹² Jehovà perdona els nostres pecats gràcies al sacrifici de rescat del seu Fill. Les Escriptures descriuen a Jesús com el nostre «gran sacerdot [...] assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat divina» (He 8:1). També diuen que «tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist» (1Jn 2:1). Que agraïts estem a Jehovà per haver-nos donat un gran sacerdot compassiu que entén les nostres debilitats i que «intercedeix per nosaltres» (Rm 8:34; He 4:15). Com som humans imperfectes, sense el sacrifici de Jesús, no podríem dirigir-nos a Jehovà en oració. Així que no tenim prou paraules per a expressar el nostre agraïment pel preciós regal que Jehovà ens ha fet, el seu benvolgut Fill!

13. Com va mostrar Jesús amor pels seus deixebles la nit abans de morir?

¹³ La nit abans de morir, Jesús va passar molt de temps orant pels seus deixebles. En eixa oració, li va dir a son Pare: «Et demane [...] que els preserves del Maligne» (Jn 17:15). Encara que Jesús estava a punt d’afrontar una prova molt difícil, es va preocupar pel benestar dels seus apòstols. Quina mostra d’amor més gran!

14. Com demostrem que estimem els nostres germans i germanes?

¹⁴ En imitació de Jesús, quan orem, no ens centrem només en les nostres necessitats, sinó també en les dels nostres germans i germanes. D’esta manera, estem obeint el manament de Jesús d’estimar-nos els uns als altres i li estem demostrant a Jehovà lo molt que estimem els nostres companys cristians (Jn 13:34). Orar a sovint per ells no és una pèrdua de temps. De fet, la Paraula  de Déu ens assegura que «la pregària insistent d’un just és molt poderosa» (Jm 5:16).

15. Per què necessiten els germans que orem per ells?

¹⁵ Els nostres germans i germanes necessiten que orem per ells perquè afronten moltes dificultats. Podem demanar-li a Jehovà que els ajude a aguantar malalties, desastres naturals, guerres, persecució o altres proves. També podem orar pels qui s’esforcen abnegadament per ajudar els necessitats. Potser coneixes algú que està passant per alguna d’eixes situacions. Per què no el menciones per nom en les teues oracions personals? Si ho fem aixina, estarem demostrant el nostre amor fraternal.

16. Per què hauríem d’orar pels qui porten la davantera en la congregació?

¹⁶ Als qui porten la davantera en la congregació els és de gran ajuda que orem per ells, i a més ho agraïxen molt. Com l’apòstol Pau era conscient d’esta necessitat, va escriure: «Pregueu per mi, especialment, amb aquesta intenció: que Déu pose la seua paraula als meus llavis, perquè faça conèixer sense reticències el secret contingut en la Bona Nova» (Ef 6:19 NT). Hui en dia, també tenim molts germans treballadors que porten la davantera entre nosaltres. Quan li demanem a Jehovà que beneïsca el seu treball, estem demostrant que els estimem.

17, 18. En quins casos se’ns podria demanar que oràrem en representació dels altres, i què hauríem de tindre present?

¹⁷ A voltes, se’ns demana que orem en representació d’altres persones. Per exemple, una germana que conduïx un curs bíblic podria demanar-li a la germana que l’acompanya que fera una oració. En el cas que l’acompanyant no conega bé l’estudiant, pot ser que preferisca fer l’oració de conclusió. D’esta manera, podrà adaptar-la més fàcilment a les necessitats de l’estudiant.

¹⁸ Per altra banda, a un germà li podrien  demanar que fera una oració en la reunió per a la predicació o en una reunió de congregació. Els germans que tenen este privilegi haurien de tindre present el propòsit de la reunió. L’oració no és el moment adequat per a donar consell a la congregació o per a fer anuncis. En la majoria de les nostres reunions, s’assigna un total de cinc minuts per al càntic i l’oració, així que les oracions no haurien de ser «llargs discursos», especialment al principi de la reunió (Mt 6:7 EV).

19. Què ens ajudarà a estar preparats per al dia del juí de Jehovà?

¹⁹ A mesura que s’acosta el dia del juí de Jehovà, cal que li donem a l’oració un lloc encara més prioritari en la nostra vida. A este respecte, Jesús va dir: «Vetleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè vos pugueu escapar de tot això que ha de succeir» (Lc 21:36). En efecte, l’oració constant ens ajudarà a mantindre’ns desperts en sentit espiritual per a que el dia de Déu no ens pille per sorpresa.

20. Com poden ser les nostres oracions com el dolç aroma de l’encens?

²⁰ En resum, en este article hem analitzat que valorem molt el privilegi de l’oració i que la nostra major prioritat hauria de ser orar pels assumpts directament relacionats amb el propòsit de Jehovà. També hem vist que hem d’agrair-li a Jehovà que ens haja donat el seu Fill i que haja establit el seu Regne. I, per descomptat, podem orar per les nostres necessitats físiques i espirituals, però sense oblidar-nos d’orar pels nostres germans. Si pensem amb deteniment el que volem dir en les nostres oracions, demostrarem que valorem este meravellós privilegi i les nostres paraules seran com el dolç aroma de l’encens que «complau» a Jehovà (Pr 15:8).