ELS arqueòlegs han desenterrat en l’antiga Babilònia una gran quantitat de rajoles cuites que s’utilitzaren per a construir la ciutat. Segons l’arqueòleg Robert Koldewey, rajoles com estes s’elaboraven en forns situats «fora de la ciutat, on l’argila és bona i la llenya [...] és abundant».

Alguns registres antics revelen que els funcionaris babilonis també utilitzaven els forns per a propòsits més sinistres. Paul-Alain Beaulieu, professor d’Assiriologia de la Universitat de Toronto, diu: «Diversos documents babilonis [...] registren que, per decret reial, es cremaven persones que havien comés delictes de rebeŀlió i sacrilegi». Un document dels dies del rei Nabucodonosor recull esta sentència: «Destruïu-los, cremeu-los, rostiu-los, [...] al forn del cuiner [...] convertiu-los en fum. Que la fúria de les flames acabe per complet amb ells».

Açò recorda als lectors de la Bíblia els successos descrits en el capítol 3 de Daniel. Segons aquell registre històric, el rei Nabucodonosor va erigir en la plana de Durà —fora de la ciutat de Babilònia— una enorme estàtua d’or. Quan els tres jóvens hebreus, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, es negaren a inclinar-se davant de l’estàtua, Nabucodonosor es va enrabiar tant que «va ordenar que encengueren la fornal set vegades més forta que de costum» i «els tiraren dins». Però un àngel poderós els va salvar del que era una mort segura (Dn 3:1-6, 19-28).

Les rajoles trobades en Babilònia també donen suport al registre bíblic. Moltes d’elles inclouen inscripcions d’alabança al rei. Una d’estes inscripcions diu: «Nabucodonosor, rei de Babilònia [...]. Jo vaig construir el palau, la residència de la meua magnificència [...]. Que el meu llinatge governe en ell per sempre». Esta inscripció es pareix molt a la frase registrada en Daniel 4:27 (v. 30 TNM), on Nabucodonosor es vanagloria dient: «¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït com a residència reial? ¿No és obra del meu poder, i glòria de la meua magnificència?».