1. En quin sentit és Jehovà com una mare?

«POT oblidar-se una mare del seu infantó»? Jehovà va plantejar esta pregunta en els dies del profeta Isaïes. Ell mateix va dir al seu poble: «Encara que alguna [mare] l’oblidara, jo mai no t’oblidaria» (Is 49:15). Déu no se sol comparar amb una mare, però en aquella ocasió sí que ho va fer. Va utilitzar el vincle entre una mare i el seu xiquet per a mostrar lo molt que estima els seus servents. La majoria de les mares poden identificar-se amb el que va dir una germana anomenada Jasmin: «Quan li dones el pit al teu fill, establixes amb ell un vincle molt especial que durarà tota la vida».

2. Com se sent Jehovà quan un dels seus fills s’allunya d’ell?

² Jehovà s’adona quan fins i tot un dels seus fills deixa de predicar i de relacionar-se amb la congregació. Pensa en tot el dolor que ha de sentir al vore com milers dels seus servents es fan inactius * cada any.

3. Què desitja Jehovà?

³ Molts d’estos benvolguts germans que s’han fet inactius tornen a la congregació, on se’ls rep amb els braços oberts. Jehovà vol que tornen, i nosaltres també (1Pe 2:25). Com podem ajudar-los? Abans de respondre, seria bo saber per què alguns deixen de predicar i de vindre a les reunions.

4. Com pot afectar a alguns la faena?

⁴ Alguns s’han deixat absorbir per la faena. Un germà anomenat Hung que viu al sud-est asiàtic comenta: «Em vaig involucrar massa en el treball. M’enganyava a mi mateix pensant que si m’anava bé econòmicament, podria servir millor a Jehovà. Així que vaig començar a fer més hores i a perdre’m moltes reunions, fins que finalment vaig deixar d’assistir a elles. Pareix que el món està dissenyat per a allunyar la gent de Déu a poc a poc». *

5. Com van afectar a una germana els problemes que tenia?

⁵ Alguns germans se senten ofegats pels problemes. Una mare anomenada Anne, que viu al Regne Unit i que té cinc fills, explica: «Un dels meus fills va nàixer amb greus discapacitats. Amb el temps, una de les meues filles va ser expulsada i el meu fill major va contraure una malaltia mental. Em vaig deprimir tant que vaig deixar de predicar i d’assistir a les reunions. Finalment, em vaig fer inactiva». Sentim molta compassió per Anne i la seua família, així com per tots els qui s’enfronten a reptes similars.

6. Com podrien allunyar-se alguns del poble de Jehovà per no aplicar Colossencs 3:13?

⁶ Llig Colossencs 3:13. Alguns servents de Jehovà s’han sentit ferits per un germà de la congregació. L’apòstol Pau va reconéixer que a voltes podríem tindre un motiu de queixa vàlid contra un altre germà. Potser hem sigut víctimes d’una injustícia. Si no anem a espai, podríem acabar ressentits, i el rancor podria allunyar-nos finalment del poble de Jehovà. Això és el que li va passar a Pablo, un germà de l’Amèrica del Sud. Va ser acusat falsament d’haver comés un pecat i, com a resultat, va perdre un privilegi en la congregació. Com va reaccionar? Ell diu: «Em vaig enfadar molt i, gradualment, em vaig allunyar de la congregació».

7. Com pot afectar la mala consciència a una persona?

⁷ O algú que haja comés un pecat greu en el passat podria continuar sentint-se culpable i pensar que ja no és digne de rebre l’amor de Déu. Encara que s’haja penedit i se li haja mostrat misericòrdia, podria pensar que ja no mereix ser part del poble de Déu. Un germà anomenat Francisco se sentia aixina. Ell comenta: «Em censuraren per cometre immoralitat sexual. Encara que al principi continuava assistint a les reunions, vaig acabar deprimit, sentia que ja no mereixia estar en el poble de Jehovà. La meua consciència em molestava. Estava convençut que Jehovà no m’havia perdonat. Amb el temps, vaig deixar de relacionar-me amb la congregació». Què sents pels germans que afronten situacions com les que acabem de vore? Pots posar-te en el seu lloc? I el que és més important, què sent Jehovà per ells?

8. S’oblida Jehovà d’aquells que el serviren en el passat? Explica-ho.

⁸ Jehovà no s’oblida dels seus servents que, per un temps, han deixat de relacionar-se amb la congregació, ni tampoc s’oblida del servici que van fer per  ell (He 6:10). El profeta Isaïes va posar un exemple molt tendre per a iŀlustrar la manera com Jehovà cuida dels seus servents a l’escriure: «Vetla com un pastor pel seu ramat: els reuneix amb el seu braç, porta al pit els anyells» (Is 40:11). Com se sent el Gran Pastor quan una de les seues ovelles s’extravia del ramat? Jesús va donar a conéixer els sentiments de Jehovà quan va preguntar als seus deixebles: «Què vos pareix? Si un home té cent ovelles i se li n’extravia una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’extraviada? I si l’arriba a trobar, vos assegure que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien extraviat» (Mt 18:12, 13).

9. Com tractaven els pastors de temps bíblics a les seues ovelles? (Mira la imatge de portada.)

⁹ Per què és apropiat comparar a Jehovà amb un pastor? Perquè, en temps bíblics, un bon pastor es preocupava molt per les seues ovelles. David, per exemple, va lluitar contra un lleó i un os per a protegir el seu ramat (1Sa 17:34, 35). Un bon pastor notaria inclús l’absència d’una de les seues ovelles (Jn 10:3, 14). Estaria dispost a deixar les altres 99 resguardades en el corral, o a càrrec d’un altre pastor, per a anar-se’n a buscar l’ovella perduda. Jesús va usar este exemple per a ensenyar-nos una important veritat: «El vostre Pare del cel no vol que es perda ni un de sol d’aquests menuts» (Mt 18:14).

10. D’acord amb Ezequiel 34:11-16, què va prometre fer Jehovà per les ovelles perdudes?

¹⁰ Jehovà ens estima a cadascun de nosaltres, inclosos els «menuts» que s’han allunyat del seu ramat. A través del profeta Ezequiel, Jehovà va prometre que buscaria les seues ovelles perdudes i les ajudaria a recuperar la salut espiritual. També va enumerar els passos específics que faria per a rescatar-les,  els mateixos passos que un pastor israelita faria si es perdera una d’elles (llig Ezequiel 34:11-16). Primer, buscaria l’ovella, cosa que podria suposar molt de temps i esforç. Quan la trobara, la portaria de nou al ramat. I si l’animalet estiguera ferit o esfambrat, l’ajudaria amb tendresa, embenant-li les ferides, portant-lo al braç i alimentant-lo. Com els ancians pasturen «el ramat de Déu», han de seguir els mateixos passos per a ajudar els qui s’han extraviat de la congregació (1Pe 5:2, 3). Els busquen, els ajuden a tornar al ramat i els mostren amor donant-los l’ajuda espiritual necessària. *

11. De què era conscient un bon pastor?

¹¹ Un bon pastor era conscient que les ovelles podien perdre’s. I si una ovella es desorientava i s’apartava del ramat, no la tractava amb duresa. Considerem l’exemple que Jehovà va deixar quan va ajudar alguns dels seus servents que s’havien allunyat d’ell durant un temps.

12. Com va tractar Jehovà a Jonàs?

¹² El profeta Jonàs va fugir de la seua assignació. A pesar d’això, Jehovà no es va precipitar a donar-lo per perdut. Tal com un bon pastor, el va rescatar i el va ajudar a obtindre les forces necessàries per a complir la seua comissió (Jo 2:8 [v. 7 NM]; 3:1, 2). Després, va fer créixer una carabassera per ajudar-lo a comprendre el valor que té cada vida humana (Jo 4:10, 11). Quina lliçó aprenem? Els ancians no s’han d’afanyar a donar per perduts els inactius. En comptes d’això, tracten de comprendre per què una ovella s’ha extraviat del ramat. I quan torna a Jehovà, continuen mostrant-li interés sincer.

13. Què aprenem de la manera com Jehovà va tractar a l’escriptor del Salm 73?

¹³ L’escriptor del Salm 73 es va desanimar perquè li pareixia que als injustos  tot els anava bé i es qüestionava si valia la pena fer la voluntat de Jehovà (Sl 73:12, 13, 16). Com va reaccionar Jehovà? No el va condemnar, de fet, va recollir les seues paraules en la Bíblia. Finalment, el salmiste es va adonar que una bona relació amb Jehovà és més valuosa que qualsevol altra cosa i fa que la vida tinga sentit (Sl 73:23, 24, 26, 28). Quina lliçó aprenem? Els ancians no haurien de precipitar-se a jutjar els qui comencen a qüestionar-se si val la pena servir a Jehovà. Més bé, tracten de comprendre per què parlen i actuen d’eixa manera. Només aixina podran dirigir l’atenció als textos bíblics que els donaran l’ànim que necessiten.

14. Per què va necessitar ajuda Elies, i com li la va donar Jehovà?

¹⁴ El profeta Elies va fugir de la reina Jezabel (1Re 19:1-3). Estava convençut que, a banda d’ell, ningú més servia a Jehovà com a profeta i pensava que el seu treball no havia servit per a res. Es va deprimir tant que volia morir-se (1Re 19:4, 10). En comptes de condemnar a Elies, Jehovà li va assegurar que no estava a soles, que podia confiar en el Seu poder i que encara n’hi havia molta faena per fer. Amb bondat, va escoltar les preocupacions d’Elies i li va donar noves instruccions (1Re 19:11-16, 18). Quina lliçó aprenem? Tots nosaltres, i en especial els ancians, hauríem de tractar les ovelles de Jehovà amb bondat. Encara  que una persona s’expresse amb ressentiment o senta que no mereix la misericòrdia de Déu, els ancians l’escoltaran bondadosament mentres obri el seu cor. Llavors, faran vore a l’ovella perduda que Jehovà l’estima.

15. D’acord amb Joan 6:39, com veia Jesús les ovelles de son Pare?

¹⁵ Com vol Jehovà que vegem les seues ovelles perdudes? Jesús ens va donar el model a seguir. Ell sabia que als ulls de son Pare totes les ovelles del Seu ramat són valuoses, per això va fer tot lo possible per ajudar «les ovelles perdudes d’Israel» a tornar a Jehovà (Mt 15:24; Lc 19:9, 10). Com a bon pastor, Jesús també es va esforçar al màxim per evitar que cap de les ovelles de Jehovà es perdera (llig Joan 6:39).

16, 17. Com haurien de sentir-se els ancians per l’ajuda que donen als qui s’han extraviat? (Consulta el quadro « Com pot sentir-se una ovella perduda».)

¹⁶ L’apòstol Pau va instar els ancians de la congregació d’Efes a imitar l’exemple de Jesús. «Sempre vos he mostrat que convé treballar així per no escandalitzar els dèbils, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre”» (Fets 20:17, 35). És evident que els ancians tenen una gran responsabilitat a este respecte. Salvador, un ancià d’Espanya, explica: «Pensar en la manera com Jehovà cuida de les seues ovelles perdudes em motiva a fer tot el que puc per ajudar-les. Com a pastor espiritual, estic convençut que Jehovà vol que les cuide».

¹⁷ Tots els germans que s’havien allunyat de Jehovà mencionats en este article van rebre l’ajuda necessària per a tornar. Segur que en estos moments, molts altres que s’han extraviat volen també tornar a Jehovà. En el següent article, analitzarem en més detall què podem fer per a ajudar-los.