1. Què és el temor de Déu, i per què el manifesten els qui l’estimen?

ELS cristians estimem a Déu i alhora el temem. Per a alguns, esta afirmació podria paréixer una contradicció, però no estem referint-nos al temor que ens intimida sinó a una classe especial de temor. La gent que el desplega sent una gran admiració per Déu i el venera, o respecta profundament. No volen desagradar el seu Pare celestial i, per això, no fan res que puga danyar la seua amistat amb ell (Sl 111:10; Pr 8:13).

2. Basant-nos en les paraules del rei David registrades en Salm 86:11, quines dos coses analitzarem a continuació?

² Llig Salm 86:11. Al reflexionar en estes paraules inspirades del rei David, fixa’t com comprenia la importància de venerar a Déu i considera com podries aplicar-les. En primer lloc, examinarem algunes raons per a respectar profundament el nom de Déu. I en segon lloc, analitzarem com podem demostrar que el venerem en el nostre dia a dia.

3. Quina experiència probablement va ajudar a Moisés a continuar venerant el nom de Déu?

³ Pensa com es va sentir Moisés quan, mentres estava resguardat en el clevill d’una roca, va vore com passava la glòria de Jehovà per davant d’ell. L’obra Perspicacia  para comprender las Escrituras indica que «probablement va ser l’experiència més impressionant que mai haja tingut cap home abans de la vinguda de Jesucrist». Moisés va escoltar estes paraules pronunciades evidentment per un àngel: «El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor! Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdone les culpes, les faltes i els pecats» (Ex 33:17-23; 34:5-7). Probablement, Moisés recordava este moment cada volta que pronunciava el nom de Jehovà. No és d’estranyar que, temps després, advertira el poble d’Israel: «Reverencia aquest nom gloriós i temible» (Dt 28:58).

4. Què ens pot ajudar a admirar encara més a Jehovà?

⁴ Quan pensem en el nom de Jehovà, fem bé de meditar en la Persona que hi ha darrere d’eixe nom. Reflexionar en els seus atributs principals —el poder, la saviesa, la justícia i l’amor— i en altres qualitats seues ens ompli d’admiració per ell (Sl 77:12-16 [vv. 11-15 NM]).

5, 6. a) Què significa el nom de Déu? b) Segons Èxode 3:13, 14 i Isaïes 64:7, de quines maneres fa Jehovà que les coses ocórreguen?

⁵ Què se sap del significat del nom de Déu? Molts erudits concorden que el nom Jehovà aparentment significa ‘Ell Causa que Arribe a Ser’. Esta definició ens recorda que res pot impedir que Jehovà complisca la seua voluntat, i que pot fer que les coses ocórreguen. Vegem com.

⁶ Jehovà fa que les coses ocórreguen a l’arribar a ser el que faça falta per tal de complir el seu propòsit (llig Èxode 3:13, 14). * A sovint se’ns anima a meditar en este impressionant aspecte de la personalitat de Déu. Jehovà també pot  fer que els humans imperfectes arriben a ser el que siga necessari per a servir-lo i complir el seu propòsit (llig Isaïes 64:7 [v. 8 NM]). D’estes maneres, Jehovà du a terme la seua voluntat, i res pot impedir-li-ho (Is 46:10, 11).

7. Què podem fer per a admirar i respectar més el nostre Pare celestial?

⁷ Admirarem i respectarem més el nostre Pare celestial si meditem en el que ha fet i el que ens ha permés fer. Per exemple, meditar en les meravelles de la creació ens fascina i ens impulsa a reverenciar a Jehovà, qui ha causat que tot arribe a existir (Sl 8:4, 5 [vv. 3, 4 NM]). I meditar en tot el que ha fet Jehovà per a que puguem fer la seua voluntat infondrà en nosaltres un gran respecte per ell. El nom Jehovà realment ens ompli d’admiració! Ja que engloba tot el que el nostre Pare és i tot el que ha fet i farà (Sl 89:8, 9 [vv. 7, 8 NM]).

8. Com revela Deuteronomi 32:2, 3 el punt de vista que té Jehovà sobre el seu nom?

⁸ Poc abans que els israelites entraren en la terra promesa, Jehovà li va dictar a Moisés la lletra d’un càntic, qui més tard li’l va ensenyar al poble (Dt 31:19; llig Deuteronomi 32:2, 3). Al meditar en els versicles 2 i 3, veiem clarament que Jehovà no vol que amaguem el seu nom ni que el tractem com si fora massa sagrat com per a pronunciar-lo, de fet, vol que tota la creació inteŀligent el conega! Quin privilegi degué ser per als israelites que Moisés els ensenyara sobre Jehovà i el Seu gloriós nom! El que van aprendre els va enfortir i animar, tal com el plovisqueig nodrix i refresca l’herba. ¿Com podem assegurar-nos que la nostra manera d’ensenyar cause el mateix efecte?

9. Com contribuïm a la santificació del nom de Jehovà?

⁹ Quan anem de casa en casa i en la predicació pública, podem utilitzar la Bíblia per a mostrar a la gent el nom personal de Déu, Jehovà. Podem oferir-los publicacions atraients, vídeos de qualitat i informació del nostre lloc web que honren a Jehovà. En el treball, en l’escola o mentres viatgem, podem buscar oportunitats per a parlar del nostre estimat Déu i de les seues qualitats. Quan parlem als altres sobre el meravellós propòsit de Jehovà per a la humanitat i per a la terra, estem ajudant-los a vore a Déu des d’una perspectiva completament nova. Al fer-ho, coŀlaborem en la santificació del seu nom, desmentim algunes de les calúmnies que s’han escampat sobre ell i oferim a la gent l’ensenyança més nutritiva i refrescant possible (Is 65:13, 14).

10. Quan conduïm cursos bíblics, per què hem de fer més que simplement ensenyar els requisits i normes justes de Déu?

¹⁰ Al conduir cursos bíblics, volem ajudar els nostres estudiants a conéixer i usar el nom de Jehovà, i també a comprendre el que engloba eixe nom. Creus que ho aconseguiríem si només ens limitàrem a transmetre instruccions, principis divins i normes de conducta? Un bon estudiant podria conéixer les lleis de Déu i inclús respectar-les, però estaria disposat a obeir-les per amor a Jehovà? Recorda, Eva coneixia molt bé la llei de Déu, però no estimava realment a qui l’havia establida, ni Adam tampoc (Gn 3:1-6). Així que hem de fer més que simplement ensenyar els requisits i normes justes de Déu.

11. Quan ensenyem les lleis i normes de Déu, com podem ajudar els nostres estudiants a estimar Aquell que les ha establides?

 ¹¹ Les normes i els requisits de Jehovà són atraients i beneficiosos (Sl 119:97, 111, 112). Però els nostres estudiants probablement no els voran aixina si no perceben l’amor que hi ha darrere d’ells. Per esta raó, podríem preguntar-los: «Per què creus que Déu demana als seus servents que facen açò o que no facen allò? I què ens revela açò de la seua personalitat?». És més probable que arribem al seu cor si els ajudem a pensar en Jehovà i a cultivar amor sincer pel Seu gloriós nom. D’esta manera, arribaran a estimar no només les lleis sinó també el Legislador (Sl 119:68). La seua fe augmentarà i estaran més preparats per a les proves difícils que vindran (1Co 3:12-15).

12. Què va causar que el cor de David es dividira, i quin va ser el resultat?

¹² En Salm 86:11, trobem una frase transcendental que el rei David va escriure per inspiració: «Fes que el meu cor siga un de sol». Durant la seua vida, va comprovar que és molt fàcil deixar de tindre un cor unit. En una ocasió, va vore des del terrat del seu palau la dona d’un altre home banyant-se. ¿Estava el cor de David unit en eixe moment? Ell coneixia la llei de Jehovà de no desitjar la dona d’un altre home (Ex 20:17). A pesar d’això, va continuar mirant. El seu cor es va dividir entre el desig de posseir aquella dona, Betsabé, i el desig d’agradar a Jehovà. Encara que per molt de temps David havia estimat i venerat a Déu, va sucumbir al seu desig egoista. Com a conseqüència, va pecar greument, va tacar el nom de Jehovà i va causar molt de patiment a gent innocent, inclosa la seua pròpia família (2Sa 11:1-5, 14-17; 12:7-12).

13. Com sabem que el cor de David va deixar d’estar dividit?

¹³ David va rebre disciplina de part de Jehovà i va recuperar la bona relació que tenia amb Ell (2Sa 12:13; Sl 51:4-6, 19 [vv. 2-4, 17 NM]). Difícilment oblidaria els problemes i calamitats que resultaren de tindre el cor dividit. Les seues paraules registrades en Salm 86:11 també podrien haver-se traduït: «Unifica el meu cor». El va ajudar Jehovà a unificar-lo? Sí, perquè posteriorment la Bíblia diu que el cor de David «va ser tot sencer del Senyor» (1Re 11:4; 15:3).

14. Què necessitem preguntar-nos, i per què?

 ¹⁴ L’exemple de David és animador, però alhora amonestador. El fet que cometera un pecat greu servix d’advertència als servents de Déu de l’actualitat. Tant si fa poc que estem servint a Jehovà com si fa molt, tots necessitem preguntar-nos: «Estic resistint els intents de Satanàs de dividir el meu cor?».

15. Com podria el temor de Déu protegir-nos quan veiem imatges sensuals?

¹⁵ Per exemple, com reacciones quan veus una escena en la tele o per internet que podria despertar desitjos sensuals? Seria fàcil enganyar-se pensant que la imatge o la peŀlícula no és exactament pornogràfica. Però, podria ser un intent de Satanàs de dividir-te el cor? (2Co 2:11) Esta imatge podria ser com una destral que s’utilitza per a tallar un tronc. Primer es clava la fulla i, a mesura que va introduint-se en el tronc, comença a partir-lo. Podrien les imatges provocadores dels mitjans de comunicació ser com la part més afilada de la fulla? El que comença sent una cosa insignificant i aparentment inofensiva pot ràpidament dur algú a cometre pecats que li dividisquen el cor i trenquen la seua integritat. Per tant, procurem que res impropi entre en el nostre cor! Mantinguem-lo unit per a venerar el nom de Jehovà!

16. Davant d’una temptació, quines preguntes hauríem de fer-nos?

¹⁶ A més de les imatges provocadores, Satanàs utilitza molts altres mitjans per a fer-nos caure en les temptacions. Com reaccionarem? És fàcil deixar-se enganyar. Per exemple, podries raonar: «Per fer açò, no m’expulsaran, així que no serà tan greu». Esta manera de pensar és molt perillosa. És millor preguntar-se: «Està  Satanàs intentant dividir el meu cor? Si em deixara dur pels desitjos impropis, tacaria el nom de Jehovà? M’acostaria més a Déu, o m’allunyaria d’ell?». Medita en estes preguntes i demana saviesa en oració per a contestar-les sense autoenganyar-te (Jm 1:5). Fer-ho et servirà de protecció i t’ajudarà a rebutjar fermament les temptacions, tal com va fer Jesús quan va dir «Vés-te’n, Satanàs!» (Mt 4:10).

17. Per què no té molt de valor un cor dividit? Posa un exemple.

¹⁷ Un cor dividit no té molt de valor. Imagina’t que alguns membres d’un equip esportiu no es duen bé. Alguns volen destacar, altres no volen seguir les normes i uns altres tracten l’entrenador amb falta de respecte. Un equip aixina difícilment guanyaria un partit. En canvi, un equip unit té més oportunitats de guanyar. El teu cor pot ser com eixe equip guanyador si els teus pensaments, desitjos i emocions estan units en el servici a Jehovà (Mt 22:36-38). A Satanàs li encantaria que els teus pensaments, desitjos i emocions estigueren en conflicte amb les normes de Déu. No deixes mai que dividisca el teu cor!

18. En harmonia amb les paraules de Miquees 4:5, què estem determinats a fer?

¹⁸ Tal com David, demana-li en oració a Jehovà: «Fes que el meu cor siga un de sol per a venerar el teu nom». Posa’t l’objectiu de viure a l’altura d’esta oració demostrant cada dia amb les teues decisions que sents una gran admiració pel sant nom de Jehovà. Així, seràs un testimoni de Jehovà que porta amb orgull el Seu nom (Pr 27:11). I podrem dir, junt amb el profeta Miquees, que seguirem «el camí que ens assenyala el Senyor, el nostre Déu, per sempre més» (Mi 4:5).