1. Què ha fet Jehovà amb cadascun de nosaltres?

JEHOVÀ ens ha atret a cadascun de nosaltres (Jn 6:44). Pensa en el que això significa. A l’examinar atentament els milers de milions de persones que hi ha en el món, Jehovà va vore una cosa molt preciosa en tu: un cor sincer que podria arribar a estimar-lo (1Cr 28:9). Jehovà et coneix, et comprén i t’estima. Quin pensament més reconfortant!

2. Com va iŀlustrar Jesús l’interés que sent Jehovà per cada una de les seues ovelles?

² Jehovà es preocupa molt per tu, però també es preocupa per tots els germans i germanes de la congregació. Per a iŀlustrar-ho, Jesús va comparar a Jehovà amb un pastor. Si d’un ramat de 100 ovelles se’n perd una, què fa el pastor? «¿No deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’extraviada?». I quan la troba, el pastor no s’enfada amb ella, sinó que se n’alegra. Què ens ensenya este exemple? Que cada ovella és important per a Jehovà. De fet, Jesús va dir: «El vostre Pare del cel no vol que es perda ni un d’estos menuts» (Mt 18:12-14 BV).

3. Què analitzarem en este article?

³ Segur que ningú de nosaltres voldria ser una causa de desànim per als nostres germans i germanes. Com podem evitar fer entropessar els altres? I què podem fer si algú ferix els nostres sentiments? Respondrem estes preguntes en este article. Però abans, aprendrem més sobre «estos menuts» mencionats en el capítol 18 de Mateu.

4. Qui són «estos menuts»?

⁴ «Estos menuts» són deixebles de Jesús de totes les  edats. Sense importar els anys que tinguen, són «com els xiquets» perquè estan dispostos a ser ensenyats per Jesús (Mt 18:3 BV). Encara que procedixen d’entorns i cultures diferents, i tenen distints punts de vista i personalitats, tots exercixen fe en Crist. En resposta, ell els vol moltíssim (Mt 18:6; Jn 1:12).

5. Com se sent Jehovà quan algú fa entropessar o ferix un dels seus servents?

⁵ Tots «estos menuts» són preciosos per a Jehovà. Per a entendre fins a quin punt els estima, considerem com veiem nosaltres els xiquets. Veritat que els valorem moltíssim? Volem protegir-los perquè sabem que els falta la força, l’experiència i la saviesa dels adults. De fet, si ens dol vore patir algú per culpa dels altres, encara ens dol més si el que patix és un xiquet. De la mateixa manera, Jehovà vol protegir-nos. De fet, es molesta, o inclús s’indigna, quan algú fa entropessar o ferix un dels seus servents (Is 63:9; Mc 9:42).

6. Segons 1 Corintis 1:26-29, com considera el món els deixebles de Jesús?

⁶ De quina altra manera són els deixebles de Jesús com «menuts»? Pensem, a qui considera importants este món? Als rics, als famosos i als poderosos. Per contra, als deixebles de Jesús els veu com «menuts», insignificants i de poca importància (llig 1 Corintis 1:26-29). Però Jehovà no els veu d’eixa manera.

7. Com vol Jehovà que vegem els nostres germans i germanes?

⁷ Jehovà estima tots els seus servents, tant si l’han servit durant molts anys com si són nous en la veritat. Tots els nostres germans i germanes són importants per a ell, així que també haurien de ser importants per a nosaltres. Volem estimar tota «la comunitat de germans», no només alguns d’ells (1Pe 2:17). Hauríem de fer tot el que puguem per protegir-los i cuidar-los. Si ens enterem que hem ferit o ofés algú, no hauríem de llevar-li importància pensant simplement que esta persona és massa sensible i que ha de superar-ho. En comptes d’això, preguntem-nos per què s’ha ofés. Potser, per l’ambient en el qual van créixer, alguns germans tenen l’autoestima molt baixa. O tal volta són nous en la veritat i encara no han aprés com reaccionar davant de les imperfeccions dels altres. En qualsevol cas, hauríem d’esforçar-nos per fomentar la pau. No obstant, la persona que s’ofén fàcilment ha de reconéixer que necessita treballar en esta característica poc desitjable de la seua personalitat. Ho ha de fer per la seua pròpia pau interior i pel benestar dels altres.

8. Quina actitud molt estesa en els temps de Jesús afectava els seus deixebles?

⁸ Jesús es va sentir motivat a parlar «d’estos menuts» perquè els seus deixebles li havien preguntat: «Qui és el més important en el Regne del cel?» (Mt 18:1). En aquella època, molts jueus consideraven la posició i el rang molt importants. De fet, un erudit diu: «Els hòmens vivien i morien en busca d’honor, reputació, fama, aprovació i respecte».

9. Què havien de fer els deixebles de Jesús?

⁹ Com la tendència a voler ser millor que els altres estava tan arrelada en la cultura jueva, Jesús sabia que els seus  deixebles s’havien d’esforçar molt per a arrancar-la del seu cor. Per això, els va dir: «El més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix» (Lc 22:26). Ens comportem com «el més jove» quan considerem «els altres superiors» a nosaltres mateixos (Fl 2:3). Com més cultivem esta actitud, menys probable serà que fem entropessar els altres.

10. Quin consell de Pau hauríem de posar en pràctica?

¹⁰ Tots els nostres germans i germanes són superiors a nosaltres d’una manera o una altra. És fàcil adonar-nos d’això quan ens centrem en les seues bones qualitats. Hauríem de considerar atentament la reflexió que l’apòstol Pau va fer als corintis: «Què vos fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no hàgeu rebut? I si ho heu rebut, per què vos en glorieu com si ho tinguéreu de vosaltres mateixos?» (1Co 4:7). Tal com va aconsellar Pau, hauríem d’anar amb compte i evitar atraure l’atenció cap a nosaltres o pensar que som superiors als altres. Per exemple, si un germà fa bons discursos o una germana comença molts cursos bíblics, haurien de donar-li tot el mèrit a Jehovà.

11. Què aprenem de la iŀlustració de Jesús sobre un rei i el seu esclau?

¹¹ Poc després que Jesús advertira els seus seguidors de no fer entropessar els altres, els va posar una iŀlustració sobre un rei que havia canceŀlat un gran deute a un esclau que mai li l’hauria pogut pagar. Més tard, el mateix esclau no va voler canceŀlar un deute molt més xicotet a un company seu. Al final, el rei va tancar en la presó este esclau tan poc compassiu. Jesús va destacar la lliçó al dir: «Igualment vos tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà» (Mt 18:21-35).

12. Com podríem perjudicar els altres si ens neguem a perdonar?

¹² El que va fer l’esclau va ser perjudicial, no només per a ell, sinó també per als altres. En primer lloc, va ser despietat amb el seu company i «el va fer tancar a la presó fins que pagara el deute». En segon lloc, quan «els altres companys van veure allò que havia passat, els va doldre molt». Igualment, les nostres accions també afecten els altres. Si algú ens tractara malament i no volguérem perdonar-lo, què podria passar? Primer, l’ofendríem al negar-li el nostre perdó, atenció i afecte. I segon, al vore que no ens duem bé amb eixa persona, faríem sentir incòmodes els germans de la congregació.

13. Què ens ensenya l’experiència d’una precursora?

¹³ Perdonar els nostres germans i germanes ens beneficia a tots. Això és el que li va passar a una precursora que li diuen Crystal. Una germana de la congregació la va ofendre. Crystal recorda: «Les seues paraules a voltes em ferien com un ganivet. En les reunions per a la predicació, no volia ni que em posaren en el mateix grup que ella. Vaig començar a perdre el goig en el ministeri». Crystal pensava que tenia bones raons per a estar enfadada, però no va caure en el ressentiment ni en l’autocompassió. Més bé, va aplicar humilment el consell bíblic que va trobar en l’article «Perdonemos  de corazón» de La Talaia del 15 d’octubre de 1999, i va perdonar la seua germana. Crystal diu: «Ara comprenc que tots ens estem esforçant per vestir-nos de la nova personalitat i que Jehovà ens perdona generosament cada dia. Em sent com si m’hagueren llevat un gran pes de damunt. I he recuperat el goig».

14. a) D’acord amb Mateu 18:21, 22, quin problema semblava que tenia l’apòstol Pere? b) Què ens pot ajudar si tenim el mateix problema que Pere?

¹⁴ Sabem que hem de perdonar perquè és lo correcte. Però, igual que a l’apòstol Pere a voltes li costava perdonar, a nosaltres també se’ns podria fer difícil (llig Mateu 18:21, 22). Què ens pot ajudar? Primer, meditem en tot el que Jehovà ens ha perdonat (Mt 18:32, 33). No ens mereixem el seu perdó, però ell ens el dona generosament (Sl 103:8-10). A més, «ens hem d’estimar els uns als altres», així que el perdó no és opcional, és un deute que tenim amb els nostres germans i germanes (1Jn 4:11). Després, pensem en el que passa quan perdonem: ajudem la persona que ens ha ofés, mantenim la unitat en la congregació, protegim la nostra amistat amb Jehovà i ens llevem un gran pes de damunt (2Co 2:7; Col 3:14). Finalment, orem a Aquell que ens demana que perdonem. No permetem que Satanàs pertorbe la pau que disfrutem amb els germans (Ef 4:26, 27). Necessitem l’ajuda de Jehovà si volem evitar caure en esta trampa del Diable.

15. En harmonia amb Colossencs 3:13, què podem fer si un germà o germana ens ha ofés molt?

¹⁵ I què passa si un germà ha fet alguna cosa que t’ha ofés molt? Què hauries  de fer? Esforça’t per mantindre la pau. Fes una oració sincera a Jehovà per a demanar-li que beneïsca la persona que t’ha ofés i que t’ajude a vore les seues bones qualitats, les qualitats que Jehovà valora d’ella (Lc 6:28). Si no pots passar per alt el que el teu germà ha fet, pensa en la millor manera de tractar el tema amb ell. Sempre és millor donar per fet que el germà no ho ha fet a posta (Mt 5:23, 24; 1Co 13:7). Quan parles amb ell, concedix-li el benefici del dubte. Però, i si no vol fer les paus amb tu? No et dones per vençut i recorda que hem de continuar suportant-nos «els uns als altres» (llig Colossencs 3:13). I més important encara, no guardes ressentiment, perquè això podria danyar la teua amistat amb Jehovà. No deixes que res et faça entropessar. Aixina, demostraràs que estimes a Jehovà més que qualsevol altra cosa (Sl 119:165).

16. Quina responsabilitat tenim cadascun de nosaltres?

¹⁶ Valorem molt el privilegi de servir a Jehovà units en «un sol ramat» amb «un sol pastor» (Jn 10:16). El llibre Organizados para hacer la voluntat de Jehová, pàgina 165, diu: «Disfrutem d’una família mundial unida [...]. La nostra obligació és contribuir a conservar esta unitat». Per tant, «ens durem bé amb els nostres germans si aprenem a vore’ls com els veu Jehovà». Per a Déu, tots som els seus estimats «menuts». Veus els teus germans i germanes de la mateixa manera? Recorda que Jehovà veu i valora tot el que fas per ajudar-los i cuidar-los (Mt 10:42).

17. Què estem decidits a fer?

¹⁷ Volem molt els nostres companys cristians. Per això, estem decidits «a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol» (Rm 14:13). Volem considerar els nostres germans i germanes com superiors a nosaltres, i perdonar-los de tot cor. No deixem que res del que facen els altres ens faça entropessar. Més bé, «busquem [...] allò que porta la pau i que edifica la comunitat» (Rm 14:19).